| Núria Feliu canta "Els nous barris" del disc "Viure a Barcelona" (1979), YouTube, 04.04.2013 |
Aquells que teniu una edat ja avançada potser recordeu que va haver-hi un temps on Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit que liderava la coalició CiU (actualment PDCat, JuntsxCat i moltes altres coses), es va proclamar a la seva III Assemblea del març de 1976 com un partit de centre-esquerra, i va definir entre els seus objectius l'economia al servei del poble, l'alliberament nacional i de classe, els principis del socialisme de base o l'autogestió i el cooperativisme.
Va ser també durant el 1976 que, de la fusió de diferents corrents del socialisme a Catalunya, en va resultar la creació de l'anomenat Partit Socialista de Catalunya-Congrés, que fou el nucli d’un nou procés d’unificació que va donar lloc a la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Just per la memòria d'aquells que l'hagin perduda, aquell partit defensava un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol.
Dos anys més tard, passar per ser d'esquerres i defensar una economia socialista seguia sent de rigor. I Núria Feliu, que en aquells temps també feia part del moviment de la Nova cançó (2), va traure un vinil anomenat: Viure a Barcelona (3), amb les lletres dels temes escrites per Guillem d'Efak (4), entre els quals trobem el vídeo dedicat a Nou Barris amb què he obert el post d'avui.
Vaig trobar aquest tema a un post publicat a Twitter per El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) (5), que el presentava així:
Va ser també durant el 1976 que, de la fusió de diferents corrents del socialisme a Catalunya, en va resultar la creació de l'anomenat Partit Socialista de Catalunya-Congrés, que fou el nucli d’un nou procés d’unificació que va donar lloc a la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Just per la memòria d'aquells que l'hagin perduda, aquell partit defensava un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol.
Dos anys més tard, passar per ser d'esquerres i defensar una economia socialista seguia sent de rigor. I Núria Feliu, que en aquells temps també feia part del moviment de la Nova cançó (2), va traure un vinil anomenat: Viure a Barcelona (3), amb les lletres dels temes escrites per Guillem d'Efak (4), entre els quals trobem el vídeo dedicat a Nou Barris amb què he obert el post d'avui.
Vaig trobar aquest tema a un post publicat a Twitter per El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) (5), que el presentava així:
A molts us explotarà el cap en saber, que en plena transició, la "tieta" Núria Feliu cantava a Nou Barris denunciant la manca d'escoles, equipaments i serveis, o des de Torre Baró a Barcelona com: "La gran prostituta, comprada i venuda" i "Un cau de gàngsters internacionals"Molts anys després que CDC hagués deixat en l'oblit el seu socialisme de base, durant la presentació el 2017 del seu llibre La gran teranyina (6), Roger Vinton ens recordava els noms i el CV d'alguns dels "gàngsters" locals amb qui CDC va establir relacions privilegiades. Entre ells, els membres de la famiglia Sanahuja, dels quals ja t'havia parlat fa temps a un post publicat en aquest blog (7) (8):
Quin és el vincle entre l'enfonsament dels pisos del Turó de la Peira per l'aluminosi i la fallida de Metrovacesa? Doncs que en tots dos escàndols hi ha implicada la família de Román Sanahuja, un promotor que es va fer igualment ric a la Barcelona desenvolupista de Porcioles que a la Barcelona olímpica de Maragall: va construir els pisos per a obrers a Nou Barris i les oficines de luxe a l'Illa Diagonal.Uns dies abans d'aquella presentació, a un article publicat a El Nacional (9), Roger Vinton ens recordava:
Així doncs, els Sanahuja van continuar fent negocis a Barcelona i a la rodalia durant dècades, no debades són els promotors d’algunes de les operacions urbanístiques més rellevants que s’han dut a terme en els últims anys. Ja com a Sacresa (Sociedad Anónima de Construcciones Reunidas Sanahuja) han estat al darrere de la construcció de L’illa Diagonal, de la demolició de l’Estadi de Sarrià per fer-hi pisos, del pla Caufec i de la reforma de la plaça de toros de Las Arenas, entre d’altres.Uns dies més tard, a El matí de Catalunya Ràdio, en Roger Vinton també ens recordava quelcom que faríem bé en no oblidar (10):
"Ser a la llotja o a la junta del Barça permet formar part de les capes de poder i multiplica les connexions en els negocis." És una de les conclusions del misteriós Roger Vinton, que, amagat darrere d'aquest pseudònim, traça un mapa amb els noms més influents i les seves connexions. Sanahuja, Godó, Trias de Bes, Rosell, Bultó, Güell, Sagnier, Milà, Molins o Villavecchia són algunes de les famílies que formen aquesta xarxa.
- Jordi Matas Dalmases: Convergència, renovarse o morir, El pais, 17.11.2014
- Wikipedia: Nova cançó
- Enderrock: Núria Feliu, Viure a Barcelona (LP (Pu-put / Zafiro, 1978), PZL14, 1978
- Wikipedia: Guillem d'Efak [en] [fr] [es] [ca]
- Veure El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) 2:49 PM divendres., agost 26, 2022)
- Roger Vinton: La gran teranyina, Els secrets del poder a Catalunya, Edicions del Periscopi, Barcelona, 2017, ISBN: 978-84-946014-1-5
- Albert Sáez: Roger Vinton: "Nos mandó una mafia", El periodico, 09.04.2017
- Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat el 03.11.2019
- Roger Vinton: PREPUBLICACIÓ: 'La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya', El Nacional, 12.03.2017
- Qui mou els fils a Catalunya? Roger Vinton explica els secrets del poder a "La gran teranyina", El matí de Catalunya Ràdio, 04.05.2017
No comments:
Post a Comment