| Barcelona.cat - El Versalles fa 100 anys, YouTube, 23.12.2014 |
2009, un divendres. Havíem quedat al vespre a una sortida del metro a l'estació de la Renfe de Meridiana. Vam anar a un bar de Fabra i Puig carrer que, durant la revolució va portar el nom de Josep Garcia: primer andreuenc que va morir al front el 08.08.1936 (1). Mentre ens bevíem una cervesa vaig proposar que, ja que hi érem, podríem anar a sopar a la vella vila de Sant Andreu de Palomar (2), l'Harmonia de Palomar durant la revolució del 1936 (3).
La vella vila. Durant cinc anys, cada dia passava molt a prop quan anava a treballar a Sant Adrià de Besòs amb la línia 12 del bus, que em deixava a les cases barates de Baró de Viver (4). Però hi anava molt rarament, perquè la Meridiana sempre havia sigut per mi una barrera urbanística que em dissuadia de fer-ho.
Malgrat l'efecte dissuasiu d'aquella barrera urbanística, coneixia més o menys bé alguns llocs del barri. Llocs com ara els terrenys del Fabra i Coats, on de petit anava a veure els partits del Barça Atlètic (que ara anomeneu Barça B). O el Narcís Sala, on jugava la Unió Esportiva Sant Andreu, i on vaig anar a veure uns concerts difícils d'oblidar: Dire Straits i The Police el 1983 o Deep Purple el 1985 (5). També coneixia força bé les zones industrials que cada dia travessava amb el bus de la línia 12. O llocs de record menys entusiasmant, com ara el centre de reclutament de l'exèrcit o la comissaria de la policia nacional. També coneixia alguns dels carrers del barri i alguns dels seus restaurants.
Entre els restaurants que coneixia hi havia un que tenia la particularitat de tenir una terrassa on hi havia plantes de cànnabis medicinal de les quals els clients podien servir-se lliurement. No puc donar-te més detalls perquè, quan vaig descobrir aquell restaurant, només fumava Ducados o, de vegades, amb el cafè, una Faria gallega. Vaig proposar d'anar-hi, la proposta va ser acceptada per unanimitat, vam pagar les birres i vam fer via cap a aquest restaurant. Per algun motiu que encara no arribo a explicar-me, el restaurant ja no hi era. Una senyora a qui vaig demanar-li em va dir que l'havien tancat feia temps.
Calia doncs anar a un altre lloc i vaig proposar d'anar a l'antic Petit Versalles, el restaurant que presenta el vídeo de l'ajuntament de Barcelona amb què he obert el post d'avui (6), i que es troba just a l'indret on el 1850 els mossos d'esquadra van penjar el cos del guerriller republicà Francesc Baliarda (7).
La Casa Vidal o Casa d'en Guardiola, es troba a la cantonada del carrer Gran de Sant Andreu amb el carrer Pons i Gallarza, davant de la plaça del Comerç. Aquest edifici es va construir el 1907 i és una de les joies modernistes de Sant Andreu. En un primer moment, als seus baixos s’hi va instal·lar una botiga de quincalleria i, a partir de 1915, el popular Bar Petit Versailles. Durant la guerra civil el soterrani del bar, antic celler i magatzem, es va utilitzar com a refugi antiaeri. Acabada la guerra es va espanyolitzar el seu nom, que es va canviar pel de Bar Versalles (8).
No recordo on he llegit que, després d'algunes remodelacions del local i del canvi de propietari les coses han canviat. Però el 2009, el Versalles encara era un dels locals més populars del barri, situat en ple centre de l'antiga vila, amb una decoració d'encís, un servei excel·lent, una cuina remarcable i a un preu raonable. Per algun motiu que avui he oblidat, em va semblar una bona idea anar-hi un divendres, a l'hora de sopar i sense haver reservat abans. Resumint, estava ple de gom a gom i cap client no semblava tenir la més mínima idea de marxar.
Mentre pensàvem on podíem anar a sopar, vam veure que, just al costat, al n°10 del carrer Pons i Gallarza, a Can Barbosa (9), hi havia un local obert: el Centre Social Okupat La Gordíssima (10).
La vella vila. Durant cinc anys, cada dia passava molt a prop quan anava a treballar a Sant Adrià de Besòs amb la línia 12 del bus, que em deixava a les cases barates de Baró de Viver (4). Però hi anava molt rarament, perquè la Meridiana sempre havia sigut per mi una barrera urbanística que em dissuadia de fer-ho.
Malgrat l'efecte dissuasiu d'aquella barrera urbanística, coneixia més o menys bé alguns llocs del barri. Llocs com ara els terrenys del Fabra i Coats, on de petit anava a veure els partits del Barça Atlètic (que ara anomeneu Barça B). O el Narcís Sala, on jugava la Unió Esportiva Sant Andreu, i on vaig anar a veure uns concerts difícils d'oblidar: Dire Straits i The Police el 1983 o Deep Purple el 1985 (5). També coneixia força bé les zones industrials que cada dia travessava amb el bus de la línia 12. O llocs de record menys entusiasmant, com ara el centre de reclutament de l'exèrcit o la comissaria de la policia nacional. També coneixia alguns dels carrers del barri i alguns dels seus restaurants.
Entre els restaurants que coneixia hi havia un que tenia la particularitat de tenir una terrassa on hi havia plantes de cànnabis medicinal de les quals els clients podien servir-se lliurement. No puc donar-te més detalls perquè, quan vaig descobrir aquell restaurant, només fumava Ducados o, de vegades, amb el cafè, una Faria gallega. Vaig proposar d'anar-hi, la proposta va ser acceptada per unanimitat, vam pagar les birres i vam fer via cap a aquest restaurant. Per algun motiu que encara no arribo a explicar-me, el restaurant ja no hi era. Una senyora a qui vaig demanar-li em va dir que l'havien tancat feia temps.
Calia doncs anar a un altre lloc i vaig proposar d'anar a l'antic Petit Versalles, el restaurant que presenta el vídeo de l'ajuntament de Barcelona amb què he obert el post d'avui (6), i que es troba just a l'indret on el 1850 els mossos d'esquadra van penjar el cos del guerriller republicà Francesc Baliarda (7).
 |
| Refotografia del Versalles, un símbol centenari del cor de Sant Andreu, Història andreuenca. Refotografiant Sant Andreu, Andreuenc.cat, 01.08.2015 |
La Casa Vidal o Casa d'en Guardiola, es troba a la cantonada del carrer Gran de Sant Andreu amb el carrer Pons i Gallarza, davant de la plaça del Comerç. Aquest edifici es va construir el 1907 i és una de les joies modernistes de Sant Andreu. En un primer moment, als seus baixos s’hi va instal·lar una botiga de quincalleria i, a partir de 1915, el popular Bar Petit Versailles. Durant la guerra civil el soterrani del bar, antic celler i magatzem, es va utilitzar com a refugi antiaeri. Acabada la guerra es va espanyolitzar el seu nom, que es va canviar pel de Bar Versalles (8).
No recordo on he llegit que, després d'algunes remodelacions del local i del canvi de propietari les coses han canviat. Però el 2009, el Versalles encara era un dels locals més populars del barri, situat en ple centre de l'antiga vila, amb una decoració d'encís, un servei excel·lent, una cuina remarcable i a un preu raonable. Per algun motiu que avui he oblidat, em va semblar una bona idea anar-hi un divendres, a l'hora de sopar i sense haver reservat abans. Resumint, estava ple de gom a gom i cap client no semblava tenir la més mínima idea de marxar.
Mentre pensàvem on podíem anar a sopar, vam veure que, just al costat, al n°10 del carrer Pons i Gallarza, a Can Barbosa (9), hi havia un local obert: el Centre Social Okupat La Gordíssima (10).
Per aquells que no conegueu la seva història, aquest carrer porta el nom del poeta andreuenc (11) que el 1862 va guanyar un premi als Jocs Florals convocats per l'Ateneu Català de la Classe Obrera (12). I que va ser en aquest local on s'acabarien trobant els dirigents obrers que van impulsar el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional. Canviant de nom a causa del canvi d'orientació política dels seus membres, des del 1888 fins al 1911, Can Barbosa va acollir l’Ateneu Obrer de Sant Andreu. I és en aquest antic edifici on, el 2009, es trobava el Centre Social Okupat La Gordíssima. Et recomano llegir i comparar les versions en català i espanyol que Wikipedia li dedica a l'Ateneu.
| La Gordíssima, a Sant Andreu, s’enfronta a una ordre de desallotjament, betevé, 11.02.2014 |
Vam entrar i, després d'anar a la barra a buscar unes cerveses i alguna cosa per picar, vam seure, vam petar la xerrada, vam riure ... Si algú ens mirava de tant en tant, pensàvem que ho feia perquè no fèiem part de la parròquia habitual del local.
Va haver-hi un moment un xic delicat quan una senyora gran, que es deia Maria, em va demanar un pito i li vaig donar. De cop, vaig veure que un tio s'aixecava i mirant-me enfadat em va dir que no li havia d'haver donat, perquè no estava bé de salut i fumar no li feia cap bé. Em vaig disculpar dient-li que no ho sabia i va marxar. Entretant, na Maria em va agafar carinyo, com si diguéssim, i va estar al meu costat tot el temps que vam passar al centre okupat.
Parlàvem animadament quan, tot d'un cop, es va fer el silenci al local. Vam aixecar la vista i vam sentir que algú agafava un micròfon i agraïa a tothom haver vingut a l'acte d'homenatge. A continuació, uns tios amb guitarres i mandolines es van ficar a cantar música sud-americana.
Vam realitzar que la gent seguia amb molta emoció les cançons. Vaig demanar-li al tio que m'havia interpel·lat per haver-li donat un pito a na Maria què era el que s'estava commemorant. Ens vam quedar fregits quan em va dir, amb semblant molt trist, que era una mena de funeral per un membre del col·lectiu, xilè d'origen, que acabava de morir. Vam rebre una enorme lliçó de tolerància quan vam realitzar que ningú ens havia dit res mentre, totalment aliens a les circumstàncies, ens havien sentit riure i parlar fort en un moment tan trist per ells. Vam esperar ja en silenci que acabés l'acte per pagar i marxar.
De tornada, vam enfilar pel carrer Pons i Gallarza i vam girar a l'esquerra pel carrer de Vintró, per arribar a la vella plaça del Mercadal (13).
La plaça del Mercadal, una de les cinc places porticades que actualment hi ha a Barcelona. Construïda a mitjans del s. XIX seguint un estil neoclàssic, em continuava semblant una desgràcia urbanística gràcies al nyap de la construcció de la coberta metàl·lica el 1906 i del mercat al bell mig de la plaça el 1914. Després de veure el reportatge que betevé (14) va fer deu anys més tard, després de la demolició de l'antic mercat i a l'espera de les licitacions per la construcció del nou mercat, no vaig canviar d'opinió.
Pel que fa a la construcció del nou mercat (15), inaugurat el setembre d'enguany, encara em demano quin hauria estat el resultat de la seva construcció subterrània, amb una il·luminació natural creada gràcies a generoses claraboies integrades en un paisatge enjardinat. Però clar, jo no soc arquitecte i segurament no tinc ni idea del que estic dient.
Just per acabar, quan vam deixar la plaça del Mercadal, vam pujar pel carrer Montpeller i, en arribar a Riera de Sant Andreu 90-92, vam aprofitar per fer una curta visita a uns coneguts. Com ja era tard, vam tornar al metro de l'estació de la Renfe de Meridiana i, després d'una bona abraçada, ens vam acomiadar fins a una altra.
Parlàvem animadament quan, tot d'un cop, es va fer el silenci al local. Vam aixecar la vista i vam sentir que algú agafava un micròfon i agraïa a tothom haver vingut a l'acte d'homenatge. A continuació, uns tios amb guitarres i mandolines es van ficar a cantar música sud-americana.
Vam realitzar que la gent seguia amb molta emoció les cançons. Vaig demanar-li al tio que m'havia interpel·lat per haver-li donat un pito a na Maria què era el que s'estava commemorant. Ens vam quedar fregits quan em va dir, amb semblant molt trist, que era una mena de funeral per un membre del col·lectiu, xilè d'origen, que acabava de morir. Vam rebre una enorme lliçó de tolerància quan vam realitzar que ningú ens havia dit res mentre, totalment aliens a les circumstàncies, ens havien sentit riure i parlar fort en un moment tan trist per ells. Vam esperar ja en silenci que acabés l'acte per pagar i marxar.
De tornada, vam enfilar pel carrer Pons i Gallarza i vam girar a l'esquerra pel carrer de Vintró, per arribar a la vella plaça del Mercadal (13).
| El Mercat de Sant Andreu, a debat amb les obres de construcció pendents de licitació, betevé, 30.01.2019 |
La plaça del Mercadal, una de les cinc places porticades que actualment hi ha a Barcelona. Construïda a mitjans del s. XIX seguint un estil neoclàssic, em continuava semblant una desgràcia urbanística gràcies al nyap de la construcció de la coberta metàl·lica el 1906 i del mercat al bell mig de la plaça el 1914. Després de veure el reportatge que betevé (14) va fer deu anys més tard, després de la demolició de l'antic mercat i a l'espera de les licitacions per la construcció del nou mercat, no vaig canviar d'opinió.
Pel que fa a la construcció del nou mercat (15), inaugurat el setembre d'enguany, encara em demano quin hauria estat el resultat de la seva construcció subterrània, amb una il·luminació natural creada gràcies a generoses claraboies integrades en un paisatge enjardinat. Però clar, jo no soc arquitecte i segurament no tinc ni idea del que estic dient.
Just per acabar, quan vam deixar la plaça del Mercadal, vam pujar pel carrer Montpeller i, en arribar a Riera de Sant Andreu 90-92, vam aprofitar per fer una curta visita a uns coneguts. Com ja era tard, vam tornar al metro de l'estació de la Renfe de Meridiana i, després d'una bona abraçada, ens vam acomiadar fins a una altra.
- Jordi Rabassa: Elissa García. La història de l'oblidada miliciana andreuenca, blog perquè vull, 20.01.2013
- Wikipedia: Sant Andreu de Palomar [en] [fr] [es] [ca]
- Jordi Rabassa: Quan Sant Andreu va ser Harmonia de Palomar, blog perquè vull, 19.05.2014 || També a Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
- Veure Barcelona i la memòria històrica: el Besòs i Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicats en aquest blog els 13.10.2019 i 11.08.2021
- Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat el 08.02.2019
- El Versalles fa 100 anys, Bombers de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 31.12.2014
- Wikipedia: Francesc Baliarda i Ribó || Pep Martí: Sant Andreu, la ciutat de la memòria, Nació Digital, 02.08.2015
- Casa Francesc Guardiola Jubany, Barcelona Modernista i Singular || La Casa Vidal - Bar Versalles, Meet Barcelona, Ajuntament de Barcelona
- Can Barbosa (La Gordíssima), Pobles de Catalunya || David García Mateu: Can Barbosa residencial, de la sala d’espectacles al centre okupat, L'exprés de Sant Andreu, 16.11.2020
- Centre Social Okupat La Gordíssima: Home page || David Carmona: Desallotgen el Centre Social Okupat La Gordíssima, andreuenc.cat, 26.06.2015
- Wikipedia: Josep Lluís Pons i Gallarza [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ateneu Català de la Classe Obrera [en] [fr] [es] [ca] || Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, Meet Barcelona, Ajuntament de Barcelona
- Plaça Mercadal - Mercat de Sant Andreu, Barcelona.cat
- El Mercat de Sant Andreu, a debat amb les obres de construcció pendents de licitació, betevé, 30.01.2019
- Els paradistes es comencen a traslladar al nou Mercat de Sant Andreu, a la plaça del Mercadal, betevé, 13.09.2022
No comments:
Post a Comment