| betevé - La gran nevada del 1962 a Barcelona, YouTube, 20.12.2021 |
Molts dels catalans que ja tenim una edat hem viscut o hem sentit parlar de la gran nevada del Nadal del 1962 a Barcelona (1). Probablement, molts dels barcelonins que no han vist a la televisió altra cosa que relats dels Amundsens del pam de neu dels barris del centre de la ciutat, explicant les mateixes aventures polars any rere any, ignoren que al seu barri també va nevar.
Com qualsevol ciutadà pot constatar, els importants gruixos de neu que hom ha associat tradicionalment a aquella nevada no són els del centre o l'Eixample de la ciutat de Barcelona, sinó els que van caure en alguns dels seus barris perifèrics, ignorats per la gent que, ahir com avui, segueix remenant les cireres.
Finalment, deixa'm afegir que estic segur que molt pocs barcelonins s'han preocupat per saber si també va nevar fora de Barcelona. I sí, també va nevar fora de Barcelona: a Martorelles (110 cm); Vilanova del Vallès (102 cm); a Granollers, Llinars del Vallès i Castellterçol (100 cm); a Begues (70 cm); a Sabadell, Terrassa i Manresa (entre 65 cm i 1 m); a Badalona (64 cm); a l'aeroport del Prat (60 cm); a Vic, Igualada o Mataró (entre 40 i 50 cm) (1) (2).
Al vídeo amb què he obert el post d'avui en Josep M. Cadena es queixava (01:45) del poc ressò mediàtic que va tenir a Madrid la gran nevada de Barcelona. M'agradaria tranquil·litzar-lo dient-li que no és res personal, sinó la mateixa atenció que, any rere any, li dediquen els mitjans de comunicació espanyols (també els catalans!) als pobles de l'Espanya interior. El mateix ressò mediàtic que va tenir anys abans l'onada de fred de 1956 o tot allò que estava passant al centre i al nord d'Europa l'hivern 1962-1963.
La vetlla de Nadal del 1962 també va començar a nevar al Regne Unit, iniciant un dels hiverns més freds que s'han registrat en aquell país: hom el recorda amb el nom de The Big Freeze of 1963 (4). El fred que va arribar del nord es va combinar amb un consum enorme de carbo que va donar lloc a un dels episodis de smog més importants que hom recorda al Regne Unit (5). Les temperatures van caure en picat i els llacs i els rius es van congelar. Al centre del país les temperatures només van ser superades pels mínims històrics de 1659, dels hiverns de 1683–1684 i 1739–1740, els períodes més freds de la Petita Edat de Gel.
El 1962 jo encara vivia a Londres amb els meus pares (6). Afortunadament, vam tornar a Barcelona pocs mesos abans de viure tot el que pots veure al vídeo amb què tanco el post d'avui.
Com qualsevol ciutadà pot constatar, els importants gruixos de neu que hom ha associat tradicionalment a aquella nevada no són els del centre o l'Eixample de la ciutat de Barcelona, sinó els que van caure en alguns dels seus barris perifèrics, ignorats per la gent que, ahir com avui, segueix remenant les cireres.
Finalment, deixa'm afegir que estic segur que molt pocs barcelonins s'han preocupat per saber si també va nevar fora de Barcelona. I sí, també va nevar fora de Barcelona: a Martorelles (110 cm); Vilanova del Vallès (102 cm); a Granollers, Llinars del Vallès i Castellterçol (100 cm); a Begues (70 cm); a Sabadell, Terrassa i Manresa (entre 65 cm i 1 m); a Badalona (64 cm); a l'aeroport del Prat (60 cm); a Vic, Igualada o Mataró (entre 40 i 50 cm) (1) (2).
Al vídeo amb què he obert el post d'avui en Josep M. Cadena es queixava (01:45) del poc ressò mediàtic que va tenir a Madrid la gran nevada de Barcelona. M'agradaria tranquil·litzar-lo dient-li que no és res personal, sinó la mateixa atenció que, any rere any, li dediquen els mitjans de comunicació espanyols (també els catalans!) als pobles de l'Espanya interior. El mateix ressò mediàtic que va tenir anys abans l'onada de fred de 1956 o tot allò que estava passant al centre i al nord d'Europa l'hivern 1962-1963.
La vetlla de Nadal del 1962 també va començar a nevar al Regne Unit, iniciant un dels hiverns més freds que s'han registrat en aquell país: hom el recorda amb el nom de The Big Freeze of 1963 (4). El fred que va arribar del nord es va combinar amb un consum enorme de carbo que va donar lloc a un dels episodis de smog més importants que hom recorda al Regne Unit (5). Les temperatures van caure en picat i els llacs i els rius es van congelar. Al centre del país les temperatures només van ser superades pels mínims històrics de 1659, dels hiverns de 1683–1684 i 1739–1740, els períodes més freds de la Petita Edat de Gel.
El 1962 jo encara vivia a Londres amb els meus pares (6). Afortunadament, vam tornar a Barcelona pocs mesos abans de viure tot el que pots veure al vídeo amb què tanco el post d'avui.
| Graham Woodward - The Big Freeze of 1963, YouTube, 03.07.2022 |
- Wikipedia: Nevada a Catalunya del 1962
- Josep M. Gasca: La nevada de l'any 1962, revista Penell núm. 4, hivern de 1997, Associació Catalana de Meteorologia (ACAM)
- Wikipedia: onada de fred 1956 [en] [fr] [es] [ca] || Pedro Gavidia: Febrero de 1956: la ola de frío más potente desde la Pequeña Edad de Hielo, MeteoRed, 05.02.2018 || Dizerens, C., S. Lenggenhager, M. Schwander, A. Buck, and S. Foffa (2017): The 1956 Cold Wave in Western Europe. In: Brönnimann, S. (Ed.) Historical Weather Extremes in Reanalyses. Geographica Bernensia G92, p. 101-111, DOI: 10.4480/GB2017.G92.09 || 60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956, MeteoCat, 11.02.2016
- Wikipedia: The Big Freeze of 1963
- Veure The Great Smog of London (1952), publicat en aquest blog el 22.05.2024
- Veure A short journey through the history of the Cosmo, publicat en aquest blog el 22.08.2021
No comments:
Post a Comment