Sunday, June 2, 2024

have you ever seen the rain?



Una de les coses que més m'han molestat a la vida és l'arrogància de creure que res del que s'ha fet abans no té cap utilitat per a resoldre els problemes o els desafius als quals ens enfrontem avui. Em dona igual quins siguin els motius que es troben darrere d'aquesta arrogància, tot i que sovint no hi hagi res d'altre que ignorància.
Un dels exemples del que t'estic dient el podem trobar en el post que vaig publicar sobre els badgirs iranians (1). Podríem trobar un altre exemple a Burkina Faso.

Com no crec que aquestes idees es posin mai en pràctica a occident, estic segur que seguirem amb els nostres aparells d'aire condicionat, escalfant les ciutats i queixant-nos de la calor que fa al carrer.


Però també coincideixo amb Eudald Carbonell (1) (2) (3) quan afirma que saber identificar un problema i quines són les seves solucions, no és una garantia perquè l'home l'acabi resolent. En Jaume Perich ho va saber resumir amb una frase que mai he oblidat.
Si moltes de les coses que llegeixo a la premsa i veig a la TV poden fer-me pensar que anem directes cap a una catàstrofe, mai no he subestimat la capacitat de resiliència que pot tenir el sistema capitalista quan es troba davant d'una situació de catàstrofe anunciada.
Tinc l'edat com per recordar l'enrenou que va provocar la descoberta del forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida a finals dels 1970 (4), i com es va poder fer el necessari per a reduir progressivament la producció dels clorofluorocarbonis artificials (CFC) que destruïen les molècules d'ozó a les capes altes de l'atmosfera.
Però això no em fa oblidar que el sistema capitalista és capaç de fer abstracció d'una catàstrofe anunciada quan estan en perill els beneficis de les corporacions que li donen suport.
Va haver-hi un moment en què produir vehicles elèctrics semblava ser una urgència. En realitat, ho va ser fins que les empreses xineses van començar a fabricar vehicles millors i més barats que els que produïen americans i europeus. Un cop hom apliqui sancions per qualsevol motiu a la Xina, hom podrà passar a la fabricació en massa de vehicles elèctrics pel mercat europeu i americà. Naturalment, les sancions seran molt més dures si els vehicles americans i europeus no es mostren capaços de competir en un mercat internacional.

També és veritat que, amb els anys, he après que moltes de les coses que no es publiquen a les portades dels grans mitjans de comunicació, m'interessen molt més que els grans titulars alarmistes que els mitjans de comunicació ens seleccionen com a lectura, destinats a distreure'ns d'allò que realment està passant al costat de casa.
Estic pensant, per exemple que durant el 2023, el 80% dels desplaçaments a Barcelona es van fer utilitzar modes de transport sostenibles (5). Podria afegir moltes altres coses. Com ara que, tot i que el desplegament de les energies renovables no avança a la velocitat que hauria de fer-ho, el seu desplegament avança a velocitat de creuer a Espanya.
Sovint m'agrada pensar que és com si hagués comprat  un vell paraigua foradat a la Barfüsserplatz de Basel (6). Un paraigua que em protegeix de moltes de les informacions que altres em seleccionen, encara que altres arriben a passar pels forats i acaben mullant-me. Tanmateix, estic satisfet que mai hagi deixat passar les gotes gruixudes que barregen el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat: un tema que vam veure a un vell post que vaig publicar el mes de juny del 2023 (7).

I si em sembla una carallotada barrejar el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat, també m'ho sembla associar la pèrdua de l'hegemonia militar i econòmica d'Occident amb la idea d'un col·lapse de la humanitat. I encara més, culpabilitzar dels efectes que hagi pogut arribar a provocar la cobdícia del capitalisme sobre els recursos del planeta a una eventual condició d'imbecil·litat de tota l'espècie humana.

Consell d'amic, quan escoltis missatges que transmeten aquestes idees, obre el teu paraigua i procura no mullar-te, perquè la pluja de carallotades deixa taques al cervell que costen molt de netejar.


  1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest post el 18.01.2024
  2. Eudald Carbonell: Aprendre, desaprendre, però sobretot sobreviure com a espècie, TEDxManresa novembre 2022
  3. J. Corbella: Entrevista a Eudald Carbonell. “El colapso de la especie humana ya ha empezado”, La Vanguardia, 31.07.2017
  4. J. Corbella: Eudald Carbonell, arqueólogo. “La globalización es el mayor error de la historia humana”, La Vanguardia, 18.07.2022
  5. Veure Recovery signs of Ozone Layer i Ozone hole has shrunk by 4 million Km² since 2000, publicats en aquest blog respectivament els 01.10.2014 i 20.09.2016
  6. Jordi Palmer: Els desplaçaments en vehicle privat cauen per sota del 20% a Barcelona, El Nacional, 19.01.2024
  7. Les marchés et marchés aux puces de Bâle, This is Basel
  8. Veure Els videojocs amb contingut polític i BCN GameLab, publicat en aquest blog el 29.06.2023
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

No comments:

Post a Comment

Subscribe to: Post Comments (Atom)