Jonah Who Will Be 25 in the Year 2000, Youtube, 19.04.2009 |
L'Alexis (1) era un cinema d'art i assaig que hi havia a dalt de la Rambla. Tindria 17 o 18 anys quan vaig anar-hi a veure un film del realitzador suís Alain Tanner (2) que mai no oblidaré: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (3).
110 minuts de filosofia: de Rousseau a Marx, passant per una altra pila de filòsofs. Una filosofia aplicada a la vida quotidiana d'uns personatges de la classe treballadora que, poc després del Maig del 68, viuen en la precarietat al bell mig d'una de les ciutats més riques del món: Ginebra.
Un professor d'història i una caixera que viu a l'altre costat de la frontera; un pagès apassionat per les balenes i la seva dona, que es prostitueix amb treballadors immigrants; un treballador d'arts gràfiques a l'atur i la seva dona embarassada; el corrector d'un diari i la secretaria d'un banquer, adepte de l'amor tàntric ... Quatre parelles i un destí: la precarietat conscient, embolicada amb idees revolucionàries.
Alain Tanner que, considera el cinema de màrqueting contemporani com "inconstitucional", proposa un cinema a contra-corrent on les al·lusions a Rousseau són constants i inevitables per un realitzador suís, compromès, i en un film rodat a Ginebra.
El film està ple d'escenes que mai no oblidaré. Però avui he seleccionat la del primer dia de classe de Marco, el professor d'història, i la seva explicació sobre el temps, de la que traduiré d'una manera molt lliure un dels passatges que vaig trobar més interessants: Els filòsofs busquen uns forats alineats en els meandres del temps que els permetin mirar cap al futur. Són els mateixos forats que utilitzaran més tard els historiadors per mirar cap al passat. Segurament perquè aquest mes celebrem el bi-centenari del naixement de Karl Marx (4), vaig recordar aquesta escena associant-la amb el Materialisme Històric (5), tot i que no sé si Tanner la va crear amb aquesta idea.
Al bell mig dels paisatges més encisadors del món, d'una societat que ha sabut conservar les més velles tradicions democràtiques, al sí d'una de les ciutats més riques del món, Tanner em va fer descobrir una classe treballadora enfonsada en la precarietat. També va fer-me descobrir en 110 minuts una manera d'explicar la filosofia que no coneixia i que vaig adorar.
Tanner em va fer obrir els ulls a un munt de coses, també a un país que vaig estimar molt abans que fos, també, el meu país.
Un grand merci, Alain !
110 minuts de filosofia: de Rousseau a Marx, passant per una altra pila de filòsofs. Una filosofia aplicada a la vida quotidiana d'uns personatges de la classe treballadora que, poc després del Maig del 68, viuen en la precarietat al bell mig d'una de les ciutats més riques del món: Ginebra.
Un professor d'història i una caixera que viu a l'altre costat de la frontera; un pagès apassionat per les balenes i la seva dona, que es prostitueix amb treballadors immigrants; un treballador d'arts gràfiques a l'atur i la seva dona embarassada; el corrector d'un diari i la secretaria d'un banquer, adepte de l'amor tàntric ... Quatre parelles i un destí: la precarietat conscient, embolicada amb idees revolucionàries.
Alain Tanner que, considera el cinema de màrqueting contemporani com "inconstitucional", proposa un cinema a contra-corrent on les al·lusions a Rousseau són constants i inevitables per un realitzador suís, compromès, i en un film rodat a Ginebra.
El film està ple d'escenes que mai no oblidaré. Però avui he seleccionat la del primer dia de classe de Marco, el professor d'història, i la seva explicació sobre el temps, de la que traduiré d'una manera molt lliure un dels passatges que vaig trobar més interessants: Els filòsofs busquen uns forats alineats en els meandres del temps que els permetin mirar cap al futur. Són els mateixos forats que utilitzaran més tard els historiadors per mirar cap al passat. Segurament perquè aquest mes celebrem el bi-centenari del naixement de Karl Marx (4), vaig recordar aquesta escena associant-la amb el Materialisme Històric (5), tot i que no sé si Tanner la va crear amb aquesta idea.
Al bell mig dels paisatges més encisadors del món, d'una societat que ha sabut conservar les més velles tradicions democràtiques, al sí d'una de les ciutats més riques del món, Tanner em va fer descobrir una classe treballadora enfonsada en la precarietat. També va fer-me descobrir en 110 minuts una manera d'explicar la filosofia que no coneixia i que vaig adorar.
Tanner em va fer obrir els ulls a un munt de coses, també a un país que vaig estimar molt abans que fos, també, el meu país.
Un grand merci, Alain !
- Wikipedia: Cine Alexis // Filmoteca recuerda la historia del Círculo A, primera red de arte y ensayo, El Periodic, 18.10.2017
- Wikipedia: Alain Tanner // Le Groupe 5, la "Nouvelle Vague Romande", RTS, 25.01.2017
- Wikipedia: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000
- Wikipedia: Karl Marx [en] [fr] [ca]
- Wikipedia: Historical materialism [en] [fr] [ca]
No comments:
Post a Comment