Showing posts sorted by date for query aurora. Sort by relevance Show all posts
Showing posts sorted by date for query aurora. Sort by relevance Show all posts

Sunday, July 11, 2021

mini-nuclear reactors are coming again?

Breaking Lab - Update Atomkraft: Dual Fluid Reaktor bietet saubere Energie der Zukunft, YouTube, 17.12.2020
Trad. cat. Actualització de l'energia nuclear: el reactor de doble fluid ofereix l'energia neta del futur
  1. Punxa el Play ">" per a veure el vídeo.
  2. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta per seleccionar la traducció automàtica dels subtítols a la llengua que escolleixis.
  3. Selecciona la llengua que prefereixis ... ja està!

Introducció
El mes d'abril del 2020 vaig publicar un article on analitzava un programa del Pentàgon que tenia per objectiu el desenvolupament d'un prototip de "mini-reactor nuclear segur, mòbil i avançat per donar suport a les diverses missions de l'exèrcit dels USA" (1). En aquell article també passava en revista altres iniciatives d'empreses nord-americanes que havien iniciat altres projectes amb el mateix objectiu, en aquest cas aplicats a la fabricació de mini-reactors d'ús civil.

Si en aquell article destacava l'entusiasme del departament d'energia dels USA per l'ús civil d'aquests mini-reactors, també vaig mostrar el meu escepticisme recordant un article publicat el 2011 al prestigiós magazín Phys.org:
Al ritme actual del consum d’urani amb reactors convencionals, el subministrament mundial d’urani viable, que és el combustible nuclear més comú, durarà 80 anys. Escalant el consum fins a 15 TW, el subministrament viable d’urani tindrà una durada inferior a 5 anys. (L'urani viable és l'urani que existeix en una concentració de mineral prou elevada perquè l'extracció del mineral estigui justificada econòmicament).
Del que no parlava en aquell article era d'una nova generació de mini-reactors que, des del 2013, se'ns han presentat com una alternativa als actuals. Entre aquests nous reactors, el Dual Fluid reactor (2).

Mini-reactors nuclears: el projecte Dual Fluid (RFA)
A la RFA, el concepte d'aquests nous reactors va ser desenvolupat per l’Institut für Festkörper-Kernphysik GmbH (3), i el seu projecte de realització està actualment a càrrec de l'empresa Dual Fluid (4). Aquests nous reactors combinarien els avantatges d'un reactor de sal fosa (Molten Salt Reactor-MSR) (5) amb els d'un reactor refrigerat amb metall líquid (Liquid metal cooled reactor-LMR) (6), similar als que equipen els submarins nuclears que, sigui dit de pas, ja fa molts anys que funcionen amb mini-reactors nuclears d'aigua a pressió (cf. 1).
Image by Dirk Rabe from Pixabay

Si les tecnologies utilitzades en els reactors actuals estan lligades a unes barres de combustible sòlid, el més interessant del concepte dels reactors Dual Fluid seria que el combustible que utilitzarien seria una solució de sals foses de clorur d'actini, mentre que el refredament es realitzaria amb plom fos en un circuit separat. Donat que tindria la particularitat de ser un reactor de reproducció ràpida (Fast breeder reactor-FBR) (7), podria utilitzar tant urani natural com tori per produir material fissible, així com reciclar residus radioactius d'alta activitat i plutoni. Altrament, a causa de l’alta conductivitat tèrmica del metall fos, el FBR es presentaria com un reactor segur.
El combustible líquid circularia contínuament i, un cop consumit al reactor, passaria a un dispositiu de preparació, on els residus ja cremats se separarien i el fluid s'enriquiria amb nous radio-nucleids que acabarien  de nou al reactor. A diferència dels residus nuclears actuals, que guardaran la seva radioactivitat durant milers d'anys, els residus nuclears restants d'aquest tipus de centrals conservarien la seva radioactivitat durant un període d'entre 100 i 300 anys (8).
Si vols saber més sobre l'interès pel que fa al cost i a la disponibilitat del combustible que podrien consumir aquestes centrals de nova generació et proposo donar un cop d'ull a la bibliografia que tanca aquest article i consultar les fonts bibliogràfiques que l'alimenten. Molt en particular, els articles que Armin Huke et al. van publicar en 2015 (9) i el que Jan-Christian Lewitz et al. van publicar en 2020 (10).
Image by Trixie Liko from Pixabay

Ara m'agradaria presentar-te alguns dels arguments que els defensors dels reactors Dual Fluid utilitzen per a justificar el seu interès, tal i com els trobem resumits al lloc web d'aquesta empresa (cf. 4):
  • Seguretat: En lloc de les barres de combustible, un reactor Dual Fluid contindria dos fluids: un seria el combustible i l’altre extrauria la calor. Aquest disseny tècnic el convertiria en la font d’energia més eficient que mai ha inventat l’home. Una central nuclear Dual Fluid estaria "fora de perill" perquè no hi hauria risc d'un error de funcionament accidental o deliberat.

  • Emissions: Dual Fluid estaria pràcticament lliure d’emissions. La construcció d’una central nuclear Dual Fluid produiria relativament poques emissions a causa de la seva petita mida i dels materials utilitzats. En el moment de la seva posada en marxa, les emissions de CO₂ caurien fins a gairebé zero.

  • Residus: Com es tractaria d'un mini-reactor FBR (cf. 7), podria utilitzar qualsevol material fissible: urani natural, tori o residus nuclears processats. La radiació dels seus residus de fissió baixaria al cap de pocs centenars d’anys, en contrast amb els residus dels reactors convencionals, que romanen radioactius mil vegades més. Així, els residus que han anat produint al llarg dels anys les velles centrals nuclears convencionals, podrien subministrar electricitat durant segles. Per exemple, en el cas de la RFA:
    • Els 27.000 m³ de residus nuclears acumulats podrien generar 220.000 TWh d'electricitat.
    • Com el consum anual d'electricitat de la RFA és actualment de 600 TWh/any, segons l'estat dels residus acumulats (nda. part d'ells probablement sotmesos a tractaments que podrien dificultar el seu ús) la RFA podria disposar del combustible necessari per assegurar el seu consum actual d'electricitat durant més de 365 anys.
  • Eficiència: El mini-reactor de Dual Fluid podria generar molta energia en un espai reduït: sent 10 vegades més eficient que les centrals nuclears actuals i 200 vegades superiors a l’energia eòlica. Un mini-reactor podria subministrar electricitat a una zona industrial o una ciutat mitjana sense haver de construir noves línies elèctriques. Les seves reduïdes dimensions permetrien combinar nombroses unitats estandarditzades per fer una central elèctrica important. Un cop iniciada la producció en sèrie, permetria subministrar energia ràpidament a nombroses ubicacions.
Image by Steve Buissinne from Pixabay

Al vídeo de Breaking Lab amb el que he obert aquest article, Jacob Beautemps ens recorda que tot el que acabem de veure era la teoria tal com es presentava en 2013 i que Dual Fluid no té encara cap patent ni autorització pel desenvolupament dels nous reactors. També ens recordava que encara no hi ha cap tipus d'experiència en aquesta mena de mini-reactors i que les possibles complicacions i problemes de seguretat encara no són fàcils a comprendre.
Ni Dual Fluid ni Jacob Beautemps no mencionen quin seria el cost de les instal·lacions i dels cossos de seguretat necessaris a garantir la seguretat dels centenars o milers de mini-reactors dispersos en la geografia, assegurant que ni el combustible nuclear ni els seus residus no acabin en mans de gent en les que no hauria d'acabar.

Sobre el tema dels residus també m'ha cridat molt l'atenció la cura de Dual Fluid en separar les emissions de CO₂ dels residus del combustible nuclear, dels que no es fa esment sinó per mencionar la capacitat dels nous reactors per processar els residus de les antigues centrals nuclears.

Com ni Dual Fluid ni Jacob Beautemps no mencionen res sobre el cost de les instal·lacions necessàries al tractament dels residus de les antigues centrals nuclears, ni el cost de les instal·lacions per l'emmagatzemament dels nous residus, entenc que assumeixen que aquestes activitats estarien sota la responsabilitat de l'estat, que assumiria el seu cost. Sobre els residus actualment emmagatzemats, crec que val la pena recordar que han estat sotmesos a diversos tractaments (bidons amb formigó, vitrificació, etc.) que necessitarien un gran esforç pel seu reciclatge, en un entorn d'alta seguretat i protecció a les radiacions, que tindrien un cost que no crec que ningú estigui actualment en condicions d'estimar.
Image by Steve Buissinne from Pixabay

Ara que coneixem les grans línies de les teories del projecte Dual Fluid, seria interessant saber alguna cosa sobre la seva praxi. Al seu lloc web, Dual Fluid ha publicat un full de ruta que es presenta així (Dual Fluid - Home page: Technology):
  • 2023 - Component Testing
  • 2026 - Test Reactor
  • 2028 - Licensing
  • 2029 - Prototype and Pre-Serial Production
  • 2034 - Serial Production
Com hem vist al vídeo presentat per Jacob Beautemps, aquest projecte necessitarà inversions estimades en miliards d'euros i, conseqüentment, trobar els inversors disposats a invertir-los. Com encara no he vist enlloc quines són les necessitats de finançament d'aquest projecte, retindré les xifres avançades per Jacob Beautemps: per a tirar endavant el full de ruta. Les necessitats de finançament s'estimen a 8,5 miliards d'euros. I cada central nuclear Dual Fluid de la sèrie, tindria un cost estimat d'1,5 miliards d'euros. Recordem que estem parlant de les primeres estimacions.

Mini-reactors nuclears: el projecte Astrid (França)
Si el que hem vist fins ara pot portar-nos a creure que estem davant d'una idea revolucionaria, valdria la pena recordar que a França -país on sobre l'energia nuclear en saben més que alguna cosa- en 2010 es va iniciar un projecte que, si fa no fa, tenia uns objectius molt propers als de Dual Fluid: el projecte Astrid (Advanced Sodium Technological Reactor for Industrial Demonstration) (11):
El projecte Astrid, tenia com a objectiu la construcció en 2020 d'un prototip de potència intermèdia (600 MWe) a Marcoule (12), i pretenia demostrar la possibilitat de passar a una fase de producció industrial els reactors de neutrons ràpids de sodi. El prototip estaria equipat amb els millors estàndards de seguretat del moment i produiria cent vegades més energia que la dels mini-reactors desplegats actualment a la flota nuclear francesa, actualment basats en mini-reactors d'aigua a pressió. Per fer-ho, utilitzaria com a matèries primeres, les enormes existències d'U-238 que es troben emmagatzemades a França, així com el plutoni extret dels residus nuclears.

El cost de la construcció del prototip s'havia estimat en més de 5 miliards d’euros però, a diferència del projecte Dual Fluid, que no ho té en compte, Astrid també incloïa la posada en marxa d’una nova unitat especialitzada en la fabricació de combustible a la planta de La Hague (13). I mentre Dual Fluid encara està buscant partenaires per dur a terme el seu projecte, Astrid comptava amb la participació d'empreses com: Bouygues Construction, Alstom Power, Comex Nucléaire, Toshiba i Electricité de France (EDF).

A més d’un objectiu d’independència energètica i d'una nova visió del concepte de sostenibilitat, el projecte Astrid pretenia no només estalviar recursos físsils actualitzant l’urani 238 i reciclant el plutoni diverses vegades, sinó també reduir la quantitat de residus nuclears de llarga vida incinerant actínids menors.
Image by chris s from Pixabay

Probablement sota la pressió de l'increïble cost de construcció del reactor EPR de Flamanville (19 miliards d'euros en 2020) (13), després d'haver invertit prop de 738 milions d’euros a finals del 2017 en aquest projecte, Le Monde publicava en agost del 2019 (14) que el Commissariat à l’énergie atomique (CEA) havia decidit aturar-lo en tota discreció, reconeixent que: "el projecte per construir un prototip de reactor no està previst a curt o a mitjà termini". No es preveia rellançar-lo abans de la segona meitat del segle. El projecte Astrid està mort. Ja no hi dedicarem més recursos ni energia.

Micro-reactors nuclears: el projecte Oklo (USA)
A finals de juny d'enguany, Catherine Clifford publicava un article a CNBC (15) on presentava un dels darrers projectes de micro-reactors nuclears. Aquest projecte està lligat a una start-up de 22 persones, que ha pres com a nom el d'una mina de Gabon molt coneguda per haver estat l'únic reactor nuclear natural conegut al planeta: Oklo (16).
An artist rendering of Oklo’s Aurora powerhouse
Image credit: Gensler

Sobre el projecte Oklo no tinc gran cosa més a afegir, sinó que també es va iniciar en 2013 i té gairebé els mateixos objectius que el de Dual Fluid, recolzant-se sobre les mateixes bases tecnològiques. Com Dual Fluid, està a l'espera de rebre l'autorització per la construcció del primer prototip i, probablement, també de trobar els partenaires i el finançament necessari per anar endavant.

A diferència de Dual Fluid, Oklo ha rebut una modesta subvenció del Department of Energy (USA) per donar suport a la recerca de les tecnologies necessàries a la producció i el reciclatge del combustible que alimentaria els seus reactors (17). Mentre espera les autoritzacions -probablement també els capitals i el partenariat amb altres empreses- per anar endavant amb el seu projecte,

Si Oklo encara no ha trobat el temps per desenvolupar la seva pàgina Web (18) per explicar el seu projecte a les autoritats, partenaires i inversors, sí que l'ha trobat per presentar el disseny arquitectònic de les futures instal·lacions que acollirien els seus micro-reactors (veure a la imatge de dalt). No sé si tenien la intenció d'impressionar als futurs partenaires i inversors. En tot cas a mi m'ha impressionat molt no veure ni una sola línia elèctrica que arribi a les seves futures instal·lacions. I pel que fa a la seguretat ... Segurament estic parlant sense saber i probablement es tracta d'algunes de les cartes amagades del projecte.
Image by Steve Buissinne from Pixabay

Més enllà del que pugui aportar com a novetat aquest projecte, he trobat molt interessant la lectura d'aquests paràgrafs en l'article de Catherine Clifford (cf. 15)
  • Actualment, hi ha 20 reactors de neutrons ràpids operant arreu del món. Rússia lidera el desenvolupament de tecnologia de reactors ràpids (20).
  • Un report del 2019 elaborat pel Nuclear Energy Institute (19) va definir com a micro-reactors aquells que tenien una potència d'entre 1 i 10 MWe. L'objectiu actual d'Oklo és fabricar micro-reactors en aquesta franja de potències.
  • Es molt important realitzar que, donada la potència dels micro-reactors, aquests no poden assolir l'escala necessària per a una descarbonització àmplia. Els micro-reactors poden ajudar a descarbonitzar les xarxes més petites (zones remotes, com ara les comunitats àrtiques i les explotacions mineres (...) micro-xarxes segures per a infraestructures crítiques, com ara les instal·lacions de defensa i les de resposta a emergències), però només són el primer pas que necessitem en la innovació nuclear per afrontar els grans reptes climàtics. Altrament, com necessitem utilitzar urgentment energies netes, no podem descartar l'estratègia del “fem servir totes les eines que tenim”.
  • El patró de Oklo afegia: A causa de la seva petita mida, els micro-reactors són més ràpids de construir que els reactors convencionals. Menys d'un any per a construir la instal·lació d'un micro-reactor és una estimació conservadora.

Conclusions
Qualsevol ciutadà que disposi d'una petita calculadora pot entrar el consum anual d'electricitat de la RFA, fer les conversions necessàries i dividir-lo per la potència proposada pels micro-reactors de IV Generació (assumint que aquests funcionin sense interrupcions de manteniment o altres). Multiplicar el resultat pel cost de cadascun d'aquests reactors. I també pel seu temps de construcció. Probablement arribarà a la conclusió que els micro-reactors de IV Generació no són la solució.

Altrament, m'agradaria afegir que podria ser interessant que, enlloc de seguir instal·lats en el conflicte, la diplomàcia de la UE intentés tirar endavant un programa de cooperació amb Rússia per ficar en comú els coneixements dels enginyers nuclears d'aquell país i els de França, amb l'objectiu de donar un nou impuls als reactors de IV Generació. Almenys, a l'espera que l'energia de fusió respongui un dia a totes les expectatives i a les grans inversions que s'han fet fins ara. Sincerament, crec que el reciclatge dels residus nuclears actualment emmagatzemats sota terra o a les piscines de les centrals nuclears, i el marge de temps que podria donar a la investigació en altres fonts netes d'energia s'ho valen.

I si trobar una solució a la producció d'electricitat sense emissions és avui una prioritat, potser no hauríem d'oblidar que reduir el seu consum no seria una mala idea. Passar progressivament del corrent alternatiu al corrent directe ens podria permetre estalviar bona part de l'electricitat que avui es perd a les línies d'alta tensió i als transformadors industrials i domèstics (21). Si parlem d'emissions, també estaria molt bé no oblidar que la indústria pesada és responsable de gairebé el 40% de les emissions mundials de CO₂ (22) i que deslocalitzar-la potser no ha fet res d'altre que aguditzar el problema. I pel que fa a la indústria del ciment, responsable del 8% de les emissions de CO₂, potser no seria tampoc una mala idea començar a explorar decididament l'ús les tecnologies que actualment permeten la reducció de les seves emissions (23). Tinc unes quantes idees més, però la llista és llarga i millor deixar-ho aquí.

I mentre aquestes i altres solucions triguen a mostrar la seva viabilitat (el que no les converteix en inviables), veig amb optimisme que hom segueix considerant la importància de seguir invertint en les tecnologies renovables, que han fet les seves proves en la reducció de les emissions i també en les balances de pagaments d'aquells països que les utilitzen. Jo també crec que estem obligats a “fer servir totes les eines que tenim”, i aquesta n'és una de molt important.
  1. Veure Mini-nuclear reactors are coming? publicat en aquest blog el 19.04.2020
  2. Wikipedia: Dual fluid reactor [en] [fr] [es] [ca]
  3. Institut für Festkörper-Kernphysik GmbH: Home page
  4. Dual Fluid: Home page
  5. Wikipedia: Molten salt reactor [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Liquid metal cooled reactor [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Fast breeder reactor [en] [fr] [es] [ca]
  8. La polémica del primer reactor nuclear ecológico que es capaz de reciclar sus propios desechos, SinEmbargo, 06.09.2013
  9. Armin Huke et al: 25 - Dual-fluid reactor in Editor(s): Thomas J. Dolan: Molten Salt Reactors and Thorium Energy, Woodhead Publishing, 2017, Pages 619-633, ISBN 9780081011263
  10. Jan-Christian Lewitz et al.: The Dual Fluid Reactor - An Innovative Fast Nuclear-Reactor Concept with High Efficiency and Total Burnup, ATW Vol. 65 Issue 3, March 2020 [PDF]
  11. Wikipedia: Astrid (réacteur) || Les réacteurs du futur, CEA, 06.01.2021
  12. Wikipedia: Site nucléaire de Marcoule
  13. Jean Lavalley: Nucléaire : le coût de l'EPR de Flamanville réévalué à 19 milliards par la Cour des comptes !, La Presse de la Manche, 09.07.2020
  14. Nabil Wakim: Nucléaire : la France abandonne la quatrième génération de réacteurs, Le Monde, 29.08.2019 || ASTRID : Où vas-tu, nucléaire du futur ?, CGT-UFICT, 17.07.2019
  15. Catherine Clifford: Oklo has a plan to make tiny nuclear reactors that run off nuclear waste, CNBC, 30.06.2021
  16. Laura Gil: Oklo, el único reactor nuclear natural conocido de la Tierra, de dos mil millones de años de antigüedad, Organismo Internacional de Energía Atómica (IAEA), 10.08.2018
  17. Oklo Awarded a DOE Technology Commercialization Fund Award to Commercialize Advanced Fuel Recycling and Fabrication Capabilities, Business Ware, 25.06.2021
  18. Oklo: Home page
  19. Cost Competitiveness of Micro-Reactors for Remote Markets, Nuclear Energy Institute, 15.04.2019
  20. Fast Neutron Reactors, World Nuclear Association, Updated June 2021
  21. Veure HVDC: a silent revolution (1/2) i HVDC: a silent revolution (2/2) publicats en aquest blog respectivament el 25.02.2015 i el 26.02.2015
  22. Samantha Gross: The challenge of decarbonizing heavy industry, Brookings, June 2021
  23. Veure The decarbonisation of the cement industry, publicat en aquest blog el 03.04.20219

Monday, February 8, 2021

the aurora borealis

Nettavis Om Forskning - The Aurora Borealis, Youtube, 17.06.2011

This short video of the Department of Physics (University of Oslo, Norway) explains how particles originating from deep inside the core of the sun creates polar lights (aurora polaris), northern lights (aurora borealis), or southern lights (aurora australis), on our planet.

Monday, July 1, 2019

more about the northern lights

Markus Varik: 30 Of My Best Photos That Explain The Craze Around The Northern Lights,
boredpanda.com, 04.2019

El passat mes d'abril, boredpanda publicava un article promocional de Markus Varik, un noruec que proposa una visita guiada a una nit d'aurora boreal per menys de 200 euros i, segons ell, una ràtio de de probabilitat del 94-98% perquè la vegis.

Com a més de guia també és un fotògraf professional especialitzat a fer fotos d'aurores ... si tens la sort de veure l'aurora i escoltes els seus consells pots tornar a casa amb unes imatges impressionants.

Clar que, si pots permetre't d'anar a Tromsø, potser tampoc passa res si no enganxes les aurores, car els paisatges semblen d'allò més impressionant.


  • Markus Varik: 30 Of My Best Photos That Explain The Craze Around The Northern Lights, boredpanda.com, 04.2019
  • More info: greenlander.no | Instagram | Facebook

Sunday, March 31, 2019

geomagnetic storm: a new carrington event?

NASA Heliophysics: 1859 Carrington-Class Solar Storm Pummeled Earth's Magnetic Field,
Goddard Space Flight Center, Youtube, 25.09.2014


No he tingut encara la sort de veure-les directament però, si em segueixes al blog, hauràs vist que de tant en tant sempre penjo algunes imatges espectaculars d’aurores polars (1).

De manera molt i molt resumida, podem dir que una aurora polar (2) és un efecte visual lligat a les ejeccions de plasma de la massa coronal del Sol (CME) que, segons la seva força, determinen la intensitat del vent solar (3). Quan el vent solar és prou fort i no pot ser desviat pel camp magnètic de la Terra, les radiacions es desplacen al llarg de la magnetosfera. Prop dels pols es va emmagatzemant aquesta energia fins que es manifesta en forma de radiacions electromagnètiques sobre la ionosfera terrestre que, segons la força del vent solar, poden donar lloc a brillants aurores, fortes tempestes geomagnètiques i la pèrdua d'una part de la matèria atmosfèrica que marxarà amb el vent solar.

@RAL_Space_STFC, 03.03.2019
Segurament no t'he après res de nou i no era la meva intenció fer-ho. Perquè del que avui volia parlar-te és de les tempestes geomagnètiques. En particular d'una de la que s'està posant molt de moda parlar des de fa uns mesos.
  • La tempesta geomagnètica de 1859, també coneguda com a Carrignton Event (4). Es tracta d'una ejecció de plasma que va colpejar la magnetosfera de la Terra i va provocar una de les majors tempestes geomagnètiques mai abans enregistrades. Amb unes aurores que, a l'hemisferi nord, es van poder veure fins al sud del Carib i que, a Europa i els USA, va deixar fora de servei els sistemes telegràfics cremant nombroses instal·lacions.
Molts autors adverteixen que, si aquest fenomen es produís actualment, provocaria interrupcions generalitzades i blackouts a la xarxa elèctrica. També pertorbacions en el senyal dels satèl·lits que tindrien un gran impacte en les comunicacions i al transport aeri i marítim, etc. Abans d'anar més lluny, recordem l'impacte d'altres tempestes geomagnètiques més recents, per exemple (5):
  • La tempesta geomagnètica del maig de 1921 (6). Va provocar uns corrents de sòl que van arribar a un ordre de magnitud superior als de la tempesta geomagnètica de març de 1989. Va acabar cremant els fusibles i altres equips de protecció del servei telegràfic dels USA, deixant-lo fora de servei. La sobretensió també va impactar els cables submarins que connectaven amb Europa i l'Amèrica del Sud.
  • La tempesta geomagnètica del maig de 1967 (7). Va estar a punt de provocar una guerra nuclear. Una massa coronal extraordinàriament potent va emetre ones de ràdio amb una potència com mai abans s'havia vist i va deixar fora de servei tres estacions de radar de l'Air Force's Ballistic Missile Early Warning System, situades a Alaska, Groenlàndia i el Regne Unit. Assumint que l'URSS era responsable d'un acte de guerra, l'US Air Force va equipar els seus aparells d'armes nuclears i va dirigir la flota en vol permanent en direcció als objectius de l'URSS. Afortunadament els meteoròlegs espacials militars americans van poder intervenir a temps, informant la cúpula militar que una poderosa erupció solar era la culpable d'aquella situació.
  • La tempesta geomagnètica de l'agost de 1972 (8). Va ser la més ràpida en arribar a la Terra d'ençà que la massa coronal va sortir del Sol. Va causar greus pertorbacions als satèl·lits civils i militars i a les sondes espacials de la NASA. També va pertorbar fortament la xarxa elèctrica i de comunicacions de bona part de l’Amèrica del Nord. Val la pena destacar que també va causar la detonació de nombroses mines magnètiques navals que els USA havien disseminat a prop d'Haiphong (Vietnam del Nord). 
  • La tempesta geomagnètica de març de 1989 (9). Una massa coronal del Sol (CME), amb una mida de 36 vegades el diàmetre de la Terra va deixar l'astre a una velocitat d'1,6 milions km/h. Dos dies més tard va impactar la magnetosfera terrestre, provocant una gran tempesta geomagnètica (10) i unes aurores polars visibles a Florida i Cuba. La pertorbació magnètica era tan intensa que va crear corrents elèctrics sota terra a bona part d’Amèrica del Nord, fent caure finalment la xarxa elèctrica del Québec, on va provocar un blackout que va durar 12 hores. La xarxa elèctrica dels USA va patir pertorbacions a causa de la tempesta, la caiguda de la xarxa elèctrica del Québec i l'explosió d'un transformador a una planta nuclear de New Jersey, però els sistemes de seguretat van funcionar i es va poder evitar el blackout.
  • La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2003 (11), va deixar fora de servei bona part de la xarxa elèctrica d'alta tensió al sud de Suècia, amb un blackout que va durar una hora i va deixar uns 50.000 clients sense electricitat. 
  • La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2012 ... et proposo veure aquest vídeo. 
Euronews - Tempête géomagnétique en approche ..., Youtube, 08.03.2012

Les tempestes geomagnètiques no són doncs una novetat. Estan lligades a uns cicles d'activitat solar (també anomenats cicles de taques solars) observats i enregistrats des de 1755 (12). Poden durar entre 9 i més de 13 anys i produir un mínim de dues o tres grans tempestes geomagnètiques a cada cicle.

Pot ser que estem entrant ja en un nou cicle d'activitat solar (13), o pot ser que no quedi gaire temps per a entrar-hi. És per això que existeix un gran interès per conèixer millor els cicles d'activitat solar, tenir els instruments de previsió necessaris per fer front a una gran tempesta geomagnètica i desplegar les mesures de protecció necessàries per a minimitzar el seu impacte.

Pel que fa al sector de la producció i transport de l'electricitat, moltes de les mesures de protecció necessàries han estat analitzades des de fa temps. Et passo uns exemples:
Deixant de banda la xarxa elèctrica, he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que el New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins (14).
El primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit. Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans.
No estic afirmant que tot està controlat i que si tornéssim a viure una experiència com la de la tempesta geomagnètica de 1859 no passaria res. Però no puc compartir els missatges apocalíptics de l'estil dels que es van fer amb la historia del mil·lenarisme (15) vehiculats, entre altres per publicacions com Nueva Tribuna (16). Personalment, prefereixo fer ús d'una aproximació molt més pragmàtica:
Quan hom ens parla dels milions de pèrdues que podria provocar una tempesta geomagnètica no puc deixar de recordar els càlculs que es fan pel cost d'un dia de vaga general. Quan hom ens parla d'un blackout de la xarxa elèctrica i de les comunicacions no puc deixar de recordar que, recentment, una avaria d'un transformador al meu barri va tenir el mateix efecte i els veïns vam seguir fent una vida normal. Altrament, vull seguir creient que, en el pitjor dels casos, tothom podria sobreviure a unes hores o a un parell de dies sense electricitat, sense veure la TV, consultar el WhatsApp o mirar el GPS. I francament, si em miro amb molt d'escepticisme coses com el Brexit Survival Kit (17), t'he de confessar que també em costa molt de prendre'm seriosament altres com aquest llibre: Tormenta Solar - Guía De Autoprotección Familiar (18).
Així doncs, davant dels crits d'alarma dels profetes de l'apocalipsi em tranquil·litza saber que la gent del Space Weather Prediction Center (19) als USA, i la de ESA's Space Weather a Europa (20) segueixen vigilant el Sol. També em tranquil·litza que el vell SOHO (21) segueixi enviant valuoses informacions sobre l'atmosfera i el vent solar (22), o veure que l'anàlisi de les dades recollides per les missions Van Allen (NASA) (23) i  Cluster Mission (ESA) (24) segueixen donant resultats molt interessants (25).

ESA Science, 02.03.2019
Finalment, també em tranquil·litza saber que hi ha una sonda americana: Parker Solar Probe (26), que s'aproximarà fins a 6,2 milions de km del sol, set vegades més a prop del que mai ha arribat cap altra enginy espacial, suportant temperatures de fins 1.370°C i intensitats de la radiació solar 475 vegades més altes de les de la Terra: pots veure la seva posició actual accedint a la pàgina de la sonda (27). També saber que hi ha una missió de l'Agència Espacial Europea: Lagrange Mission (28) que llençarà un satèl·lit per observar el Sol des d'una òrbita des d'on mai s'havia observat abans (29). Que ambdós enginys ens aprendran moltes més coses de les que sabíem fins ara sobre el Sol, i que ens advertiran més ràpidament que mai abans de l'eventual arribada d'una tempesta geomagnètica al nostre planeta.

Em tranquil·litza saber que s'han destinat recursos a seguir investigant el fenomen de les tempestes geomagnètiques i que hi ha gent que està treballant per minimitzar el seu impacte, fins i tot on menys t'ho esperes (30). I em defrauda enormement que hi hagi gent que no parli d'ells i es dediqui a crear un ambient de pànic, i a beneficiar-se d'aquest amb la venda de publicitat als seus diaris i de kits individuals de supervivència.


  1. Veure articles publicats en aquest blog relacionats amb les Aurores Polars
  2. Wikipedia: Aurora polar [es] 
  3. Wikipedia: Vent solar [es]
  4. Wikipedia: Solar storm of 1859 [en]
  5. Wikipedia: List of solar storms [en]
  6. Wikipedia: May 1921 geomagnetic storm [en]
  7. Mike Wall: How A 1967 Solar Storm Nearly Led To Nuclear War. Space.Com, 09.08.2016 
  8. Wikipedia: Solar storm of August 1972 [en]
  9. Sten Odenwald: The Day The Sun Brought Darkness. NASA, 13.03.2009 (Last Updated: 07.08.2017) || In March 1989, Québec experienced a blackout caused by a solar storm. Understanding Electricity, hydroquebec.com,
  10. Adam Hadhazy: A Scary 13Th: 20 Years Ago, Earth Was Blasted With A Massive Plume Of Solar Plasma, Scientific American, 13.03.2009.
  11. Antti Pulkkinen,et al.: Geomagnetic Storm Of 29-31 October 2003: Geomagnetically Induced Currents And Their Relation To Problems In The Swedish High-Voltage Power Transmission System. Space Weather 3 (8): n/a-n/a. American Geophysical Union (AGU). doi:10.1029/2004sw000123, 25.08.2005
  12. Wikipedia: List of solar cycles [en]
  13. The First Sunspot Of Cycle 25 Is Seen!, Solar-Terrestrial Centre of Excellence, 22.12.2016 
  14. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
  15. Fernando Arrabal - El Milenarismo, Youtube, 14.01.2008
  16. Tormenta Solar: En El "Top 3" De Las Mayores Amenazas Para El Planeta En 2019. Nuevatribuna, 18.01.2019  || Cuando La Próxima Gran Llamarada Solar Nos Termine Alcanzando, Se Desatará El Infierno En La Tierra, Nuevatribuna, 26.01.2019.
  17. Brexit Survival Kit Helps Britons Face The Worst With Freeze-Dried...", Reuters, 22.01.2019
  18. El Observatorio Del Clima Espacial Publica: “Tormenta Solar: Guía De Autoprotección Familiar”. 2019. Nuevatribuna, 18.12.2018  || Tormenta Solar. Guía de Autoprotección Familiar: Antes de la emergencia (I), Colección Cisne Negro, 04.11.2018, Amazon
  19. Space Weather Prediction Center: Wikipedia, Home page
  20. ESA's Space Weather Office: Home page
  21. Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) (ESA/NASA): Wikipedia, Home page
  22. Earth’S Atmosphere Stretches Out To The Moon -And Beyond. European Space Agency, 20.02.2019
  23. Van Allen Probes Mission (NASA): Wikipedia, Home page
  24. Cluster Mission (ESA): Wikipedia, Home page
  25. Cluster Helps Solve Mysteries Of Geomagnetic Storms. Sci.Esa.Int, 04.03.2019
  26. Parker Solar Probe: Wikipedia, NASA, Space.com || Sarah Frazier: Parker Solar Probe Approaches Second Solar Encounter, NASA, 28.03.2019
  27. Parker Solar Probe: Where is Parker Solar Probe? Location and Speed
  28. Lagrange Mission: Wikipedia, European Space Agency 
  29. Lucie Green and Robert Wicks: Our Space Weather Mission Will Venture Deeper Into Space Than Any Other - Here's What It Could Achieve. The Conversation, 06.03.2019
  30. US Geological Survey: Hazards: Geomagnetic Storms, Youtube, 18.12.2013

Sunday, February 11, 2018

360 VR timelapse over Kashwitna Lake, Alaska

William Briscoe Photography: 360 VR timelapse footage of the Aurora Borealis over Kashwitna Lake, Alaska, Youtube, 28.09.2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Si, com jo, adores la fotografia i els vídeos sobre les aurores polars (1), et recomano subscriure't al canal youtube de William Briscoe (2) i passar un moment màgic amb els vídeos d'Alaska creats gràcies a la tècnica del Time-Lapse (3).

I si també adores els vídeos 360 VR, amb captures realitzades gràcies a la tècnica del Time-Lapse que et presenten una realitat virtual per la que pots navegar amb el ratolí en totes direccions, no et perdis aquest vídeo de Kashwitna Lake, Alaska.


  1. Wikipedia: Aurora Polar [ca]
  2. Youtube: William Briscoe Photography
  3. Wikipedia: Time-Lapse [ca]

Thursday, May 11, 2017

nasa contribution to the 'mother earth day'

Ireland, UK and Scandinavia under the lights of the aurora borealis
NASA: Earth Day Image Gallery: Celebrating Earth's Beauty
El passat 25 d'Abril estava al bus, recorrent les pàgines dedicades a la fotografia per l'edició francesa de la revista GEO, buscant noves imatges per utilitzar per a la pantalla d'un ordinador que acabava de muntar (1). I vaig caure per atzar sobre un article que parlava de la publicació per la NASA d'una galeria d'imatges (2) destinades a contribuir a la celebració del International Mother Earth Day (3), convocat per les Nacions Unides.

El que avui m'agradaria proposar-te és que li donis un cop d'ull a la selecció de les imatges de la NASA publicada per GEO (4) i que aprofitis per fer una volta pels fonds d'écran de la publicació (1). Seguidament et proposaria reservar unes hores d'aquesta setmana per fer un tomb per la galeria d'imatges de la NASA (2). Finalment que reservessis unes hores més al llarg de l'any per mirar-te els vídeos del canal de Nacions Unides a youtube: NacionesUnidasVideo (5).

Una proposició que pot resumir-se perfectament amb aquesta frase: Un peu de poésie dans ce monde de brutes!


  1. GEO: Les fonds d'écran GEO (recomanats!)
  2. NASA: Earth Day Image Gallery: Celebrating Earth's Beauty, 22.04.2017.
  3. United Nations: International Mother Earth Day / Día Internacional de la Madre Tierra, 22.04.2017
  4. La NASA publie ses plus belles images de la Terre, GEO, 22.04.2017
  5. Youtube: canal NacionesUnidasVideo.

Wednesday, January 13, 2016

the auroral substorm expansion

The Aurora Breakup
Un nou estudi publicat per científics del Kyoto-Kyushu Research Team el passat 21.12.2015 a la revista Journal of Geophysical Research,  afirma haver resolt el misteri de ruptures de les aurores - la formació de les subtempestes d'aurores boreals amb sobtats esclats de brillantor. L'estudi tira per terra les teories existents sobre el mecanisme que es troba darrere d'aquest fenomen.




Caithness: Night of the Northern Lights, 27-28 February 2014, by Maciej Winiarczyk (Caithness Astronomy Group) at youtube.
On 25th February 2014 Sun produced X4.9 flare which on 27th February caused G2 (KP 6) geomagnetic storm on Earth. It was the brightest aurora display so far during this solar maximum which I could witness with auroral displays overhead in the far north of Scotland. This short movie illustrates what has been seen from latitude 58.3 degrees north.

Tuesday, February 17, 2015

aurora borealis (northern lights)





Dos vídeos d'aurores boreals a Birtavarre (Noruega). El primer vídeo es va publicar Vimeo el 22.01.2012 per Ørjan Bertelsen. El segon vídeo es va publicar al canal No Comment TV el passat 31.12.2014. Ahir Euronews en passava un altre de més recent, però encara no ha estat publicat.

Monday, July 21, 2014

zoltan kenwell: flight of the aurora

http://vimeo.com/99205800

El passat 05.06.2014 una erupció solar va llançar una ejecció de massa coronal (CME) a una velocitat de més de 1,9 milions de km/h. Si la major part del núvol de plasma no va arribar a la Terra, aquella part que ho va fer va crear una impressionant aurora boreal. Zoltan Kenwell va filmar la seva arribada el passat 07.06.2014, a 16:30 UTC a 120 km al NW d'Edmonton, Alberta, Canada.

Punxa aquestes imatges i prepara't a veure aquest fantàstic espectacle de la natura.

Zoltan Kenwell: Home Page
Zoltan Kenwell: Vimeo
The Watcher, Flight of the Aurora - Time-lapse video by InFocus Imagery, 26.06.2014

Sunday, July 13, 2014

erez maron: un israelià apassionat per islàndia



aurora boreal a Jökulsárlón
Erez Maron, com ens explica a la seva biografia, va néixer el 1980 a Holon, Israel, on encara viu. Un bon dia es va jurar que no tornaria mai més a treballar a una oficina i es va dedicar a la seva passió: la fotografia. Passió que combina, per fer tornar l'olla, amb una plaça de profe de mates a la Universitat de Tel-Aviv.

Avui vull compartir amb tu aquest vídeo, que Erez va realitzar durant un dels tallers que organitza, de desembre a gener, a Islàndia. Però no deixis tampoc de donar-li un cop d'ull (i de zoom!) a la sèrie de fotos comentades sobre Islàndia que Daily Geek Show va publicar el passat 30.06.2014. Quan acabis de passar-les una i altra vegada et proposo de tornar a la pàgina de Erez Maron i donar-li un cop d'ull a d'altres imatges: Etiòpia, Colòmbia, Perú, Bolívia, etc. I ja de pas, què tal si li dones un cop d'ull a les dates dels tallers de fotografia a Islàndia que Erez ha programat per la fi d'aquest any i principis del següent?