the decarbonisation of the cement industry

Norcem Kjøpsvik | Norcem AS i Norge

@daveguasch

La darrera setmana del passat mes de febrer em va sorprendre veure a The Guardian una bateria d'articles contra la indústria del ciment i el seu impacte sobre les emissions de C0₂. Tots aquests articles estaven emmarcats en una mena de monografia que el diari havia anomenat: Guardian concrete week.

Probablement no són els més significatius. Però com la llista d'articles és molt llarga, m'agradaria compartir amb tu tres que he retingut. El primer, redactat per John Vidal (1) utilitza dades factuals que ens permeten situar el problema de les emissions de C0₂ que produeix la fabricació del ciment. El segon, redactat per Jonathan Watts (2), ens dóna una visió apocalíptica sobre tots els mals que van lligats a la producció del ciment.

• A causa de la calor necessària per descomposar la roca i els processos químics implicats en la fabricació del ciment, cada tona fabricada provoca una altra tona d'emissions de C0₂ (1).
• Fins a un 8% de les emissions de C0₂ al món tenen el seu origen en la producció de ciment. Si fos un país, la indústria del ciment seria el tercer més contaminant del món, les seves emissions només serien superades per la Xina i els USA (1).
• La producció anual de ciment s'ha quadruplicat en 30 anys. I a menys que hi hagi un canvi, s'espera que les emissions segueixin augmentant més enllà del 2050 (1).
• Mentre alguns dels productors més importants han reduït les emissions de C0₂ mitjançant la inversió en forns més eficients, aquestes millores han quedat eclipsades per l'augment espectacular de la producció de ciment, lligada a l'explosió urbana i a la construcció d'infraestructures a Àsia i a l'Àfrica (1)
• Actualment, la Xina consumeix pràcticament la meitat del ciment que es produeix al món, Una tercera part de l'expansió de la seva economia en 2017 estava lligada al sector de la construcció (2).

Els dos autors semblen estar d'acord en què qualsevol canvi tecnològic no reduirà les emissions de ciment amb prou rapidesa i en què la única solució per a reduir la producció de ciment és la creació d'un impost: Només si la indústria es veu obligada a pagar molt més per les emissions del seu producte, les empreses passaran a pràctiques més netes (1).

El tercer article, d'Anna Sophie Gross i Chris Michael (3) afegeix a la proposta de la creació d'un impost altres suggestions remarcables per a solucionar el problema de les emissions lligades a la producció de ciment:

• Si has de fer treballs a casa, considera reemplaçar la utilització del ciment per la fusta, la palla, el bambú o algunes de les alternatives sense ciment que s'estan desenvolupant actualment.
• Fes sentir la teva veu oposant-te a la construcció de places dures o qualsevol altre projecte urbanístic basat en l'ús abusiu del ciment.
• Ven les accions que tinguis en companyies lligades a la producció o a l'ús del ciment.
• Pensa en la possibilitat de pagar una mica més per a la compra d'un nou habitatge que utilitzi menys formigó.

Podria afegir que, si encara et demanes què és el que pot explicar l'hegemonia dels partits de dretes al continent, aquests articles poden donar-te una bona pista. Però no ho faré.

Probablement sigui menys cool que les alternatives presentades pels articulistes de The Guardian, però una bona amiga em va passar un enllaç a un article que presentava els plans en curs d'una companyia noruega per a construir la primera fàbrica de ciment amb zero emissions de C0₂ (4), gràcies a una instal·lació dedicada a la seva captura i emmagatzemament (5). Una estratègia que Norcem (6) va decidir tirar endavant, investigant les millors solucions per a resoldre el problema de les emissions i que va comptar amb el suport econòmic del govern noruec als pressupostos del 2017 i 2018. Una alternativa remarcable a les propostes dels articulistes de The Guardian de cosir a impostos a les empreses de fabricació de ciment.

Just afegir que la viabilitat a llarg termini del projecte de Norcem no està garantida, car depèn en gran mesura del finançament públic. L'agost d'enguany es publicarà un estudi de viabilitat final que transmetrà una proposta al govern noruec per invertir en la construcció d'una instal·lació a gran escala. Si el Parlament ho aprova, el projecte entrarà en una fase de construcció que durarà tres anys.

LafargeHolcim (7) és una de les companyies més importants del món en la producció de ciment, té la seva seu a Suïssa i, accessòriament, és la propietària d'una fàbrica que dona molts mals de cap a l'ajuntament de Montcada (8). Desconec si han comptat amb el finançament d'aquesta multinacional però, en novembre del 2018, investigadors suïssos de les escoles politècniques federals de Zürich i Lausanne publicaven un informe on afirmaven el que segueix (9) (10):

• Un repte particular per al sector de la construcció és que menys del 40% de les emissions provenen de l'energia utilitzada per a produir el ciment. La resta, al voltant del 60%, prové de la degradació química de la pedra calcària, procés que requereix grans quantitats de calor que continuaran emetent C0₂, fins i tot si les fàbriques de ciment implementen energies renovables al 100%.
• La bona notícia és que aquestes emissions es poden reduir significativament amb tecnologies que ja existeixen. Tenint en compte totes les etapes de la cadena de valor, reduccions de fins a un 80% d'emissions de C0₂ en comparació amb els valors de 1990 es poden assolir abans de 2050, sense utilitzar tecnologies de captura i emmagatzematge de C0₂ (10).
• Aquesta reducció de C0₂ es podria aconseguir amb un cost financer relativament baix, i fins i tot amb estalvis financers en alguns casos. I si la captura i emmagatzematge de carboni s'apliquen a la fase final de la producció, fins i tot es podrien reduir les emissions a zero. Però per arribar a aconseguir reduccions tan importants en les emissions, els diferents agents de la cadena de valor han de treballar de manera coordinada. Així, l'informe identifica 10 tecnologies que es poden implementar en diferents etapes de la cadena de valor: des de la producció de formigó i grava, fins a les empreses d'enginyeria, construcció i demolició. Totes es basen en tecnologies provades que es poden implementar de manera ràpida i massiva a la pràctica.

Just per acabar aquest llarg article, afegir que segueixo sense entendre perquè a The Guardian han decidit escollir aquest moment per alarmar els seus lectors proposant solucions estúpides al problema de les emissions de C0₂ de la indústria del ciment. Un moment en què, si es llegissin la premsa especialitzada, sabrien que coincideix amb la saturació del mercat immobiliari a la Xina, el descens de la producció de ciment i més d'un 5% en la reducció de les seves emissions de C0₂ (11). Un moment que coincideix amb la decisió del parlament noruec d'invertir sumes considerables en el disseny de fàbriques amb zero emissions o, un moment que coincideix amb les propostes molt més pragmàtiques i de més baix cost dels investigadors suïssos per arribar a assolir el mateix objectiu.

---

1. John Vidal: Concrete is tipping us into climate catastrophe. It's payback time. The Guardian, 25.02.2019 
2. Jonathan Watts: Concrete: the most destructive material on Earth. The Guardian. 25.02.2019 
3. Anna Sophie Gross. and Chris Michael: What you can do to reduce the destructive impact of concrete. The Guardian, 02.03.2019
4. Frédéric Simon: World’S First Zero-Emission Cement Plant Takes Shape In Norway. Euractiv.Com. 13.12.2018
5. Wikipedia: Carbon capture and storage (CSS)
6. Norcem: Carbon capture - a part of our zero vision
7. Wikipedia: LafargeHolcim
8. Montcada exigeix sancions a la cimentera Lafarge per abocaments al riu Besòs, Nacio Digital, 22.11.2018
9. Frédéric Simon: Swiss researchers chart path to zero-emission cement. Euractiv.Com, 31.10.2018
10. Aurélie Favier et al.: A Sustainable Future for the European Cement and Concrete Industry, ETHZ and EPFL, 31.10.2018
11. Jan Ivar Korsbakken and Robbie Andrew: China’s C0₂ Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019