Ens han culpabilitzat amb el drama dels refugiats que travessen la Mediterrània, primer arribant a les costes de les illes gregues del Mar Egeu i ara a Itàlia. També ens han presentat l'esforç lloable dels vaixells de les ONG que tenen per missió rescatar els refugiats en alta mar.
Ens han parlat molt menys dels cargos que arriben a Líbia carregats d'armes i de municions per alimentar els conflictes que expliquen aquesta allau de refugiats. Tampoc ens han parlat gaire dels petroliers que carreguen als ports de Líbia el petroli que servirà per pagar aquelles armes.
Cargos i petroliers que, si t'interessa, pots identificar a
marinetraffic.com, una aplicació que et vaig presentar en aquest blog el setembre del 2013:
Cartografia Interactiva - Tràfic marítim. A part de la posició dels vaixells i de la seva fitxa tècnica, pots veure sota quina bandera naveguen, qui és el seu armador, de quin port venen i a quin port es dirigeixen. Val, segur que no trobaràs els vaixells que naveguen "d'incògnit", però tothom els coneix!
No sé si les ONG que es dediquen a rescatar els refugiats coneixen aquesta aplicació. Segur que no la necessiten car, a més de les balses carregades de refugiats, deuen creuar uns quants petroliers i cargos cada dia que passen en alta mar davant de les costes de Líbia.
Personalment vaig veure amb molt d'interès que un dels petroliers, anomenat Maratha, que divendres 28.07.2017 navegava en direcció del port de
Marsa Brega -seu d'una important refineria i important centre d'exportació del petroli libi-, navegava sota pavelló grec en direcció d'aquest port (LYLMQ), després d'haver deixat el port de Gènova (IT GOA). També vaig veure amb molt interès un altre vaixell, anomenat Imera que, navegant sota pavelló de Malta, havia deixat el port de Marsa Brega (LYLMQ) i es dirigia al port de Bilbao (ES BIO).
Ser sensible i solidari amb els efectes que provoquen les guerres que recorren el continent africà o el Mig Orient i obliguen a l'exili a centenars de milers d'éssers humans és una obligació moral. Conèixer quines són les seves causes, és una obligació intel·lectual. Pensar en les causes i els efectes quan ens manifestem en solidaritat amb els refugiats i quan omplim el dipòsit de gasolina del nostre cotxe seria un plus d'honestedat i de sentit comú.
Fer pagar el cost d'aquest drama a aquells que s'estan omplint les butxaques amb la misèria humana (també estava pensant en molts dels professionals dels mitjans de comunicació) no seria altra cosa que justícia. Demanar a les ONG que denunciïn qui està darrera les causes que provoquen aquests efectes ... Millor deixar-ho córrer ...
