Fins juny del 2015, el pas dels Vikings a l'Amèrica del Nord només s'havia pogut confirmar a L'
Anse aux Meadows, un assentament temporal amb mil anys d'antiguitat que va ser descobert el 1960 a l'extrem nord de Terranova, i que sembla que va ser abandonat pels seus pobladors pocs anys després de la seva creació.
Després d'aquella data, i amb l'ajut d'imatges satèl·lit, un equip d'arqueòlegs americans va trobar noves evidències de l'arribada dels Vikings a una estreta península que s'estén des del sud de Terranova fins el golf del Sant Llorenç:
Point Rosée.
Sembla doncs confirmat que entre 3'000 a 5'000 Vikings (o
Norsemen) van navegar primer des de el SO d'Islàndia a Groenlàndia al voltant de 985, i que més tard van arribar a Nord-amèrica.
La colonització de Groenlàndia i de Nord-amèrica s'ha associat amb un període càlid que va alliberar el mar i les terres de gel. Un període que vam veure fa poc en aquest blog:
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (5/5) i que, en català, és conegut com
Òptim climàtic medieval.
Els Víkings van fundar els seus assentaments al sud de Groenlàndia al voltant de l'any 985. Les restes arqueològiques semblen demostrar que durant els primers anys de la colonització s'alimentaven del bestiar: vaques, ovelles i cabres, i que al voltant de 1/4 de la seva dieta estava composada per peix i marisc.
Quan després de 1250 es va anar estenent la
Petita Edat de Gel, i el clima es va tornar més fred, les restes arqueològiques semblen demostrar un canvi en la dieta dels colons: la caça de foques va passar a representar més de 3/4 de la seva alimentació. I entre 1360 i 1460 sembla demostrat que els Vikings es van retirar d'aquelles colònies per diverses causes: principalment la caiguda de les exportacions, possiblement una dieta que van acabar per no apreciar i també per l'augment de la disponibilitat de granges a la península escandinava.
I es així que, mentre la població Inuit es va mantenir als seus llocs de poblament, els europeus no van tornar a Groenlàndia fins el s XVIII, amb les missions luteranes de
Hans Edge.
Just per allò dels paral·lelismes, crec que val la pena recordar el pic de la emigració de 800'000 suecs als USA entre 1870 i 1900. Un moviment migratori a la recerca de millors condicions de vida que les autoritats sueques només van poder aturar parcialment gràcies a la ràpida introducció de mesures com ara la introducció del sufragi universal masculí, una política de millores en l'habitatge, el desenvolupament econòmic general, i l'extensió de l'educació popular.
Crec que valdria la pena reflexionar sobre els nostres sistemes educatius. Perquè tinc el sentiment que molt poca gent ha escoltat parlar ni de l'
Òptim climàtic medieval, ni de la
Petita Edat de Gel, ni dels temps en què les poblacions del Nord i del Centre d'Europa havien de fugir de la misèria dels seus llocs d'origen. Sols espero que els mestres si que n'hagin escoltat parlar ...
