| luiland2112: Bajo las redes (HD), YouTube, 24.01.2021 |
Si una imatge pot dir més que mil paraules, el vídeo amb què he obert avui aquest post n'és una prova. Un treball, admirable i altament recomanable de veure, que ens explica el que han esdevingut avui alguns dels pobles més encisadors del país sota l'horror dels cables de fibra i telefonia.
Un treball que també posa de manifest el que tothom sap en el món de la sociologia i la psicologia social: la nostra capacitat d'atenció i la nostra memòria supera en molt poc la dels peixos d'aquari. Aquest vídeo es va publicar en gener del 2021, a principis d'una moguda que, a Twitter, va acollir el hashtag: #patrimonicablejat. Si punxes l'enllaç, veuràs que res ha canviat des de llavors, també que els hashtags es van publicar durant mig any després de la publicació del vídeo, i més tard..., nothing, rien, nada, niente.
Si el vídeo i molts d'aquells tweets em van permetre descobrir en pobles que creia conèixer uns indrets encisadors que desconeixia, la publicació dels dos posts precedents (1) van animar al cunyat del cosí d'un conegut -què, per fer ras i curt, anomenaré el meu amic Pepo- a metrallar-me amb imatges georeferenciades de Google Maps amb exemples que el desgavell dels cables provoca també a un dels barris que conec menys de la ciutat on vaig nàixer i viure durant 33 anys: el barri de Sarrià (Barcelona). Et passo alguns exemples d'alguns dels carrers: Bonaplata [1] [2] [3], Calàndries [1], Jordà [1], Major de Sarrià [1].
Malgrat tot, les imatges més impressionants que he vist es troben al vídeo d'un telenotícies que es va emetre en maig del 2021 (2): un reportatge que es feia reso de la campanya #patrimonicablejat que mencionava anteriorment. En aquest reportatge podem veure resultats horribles del cablejat als barris de Sants i Ciutat Vella. I ens explica que: La llei estatal de telecomunicacions del 2014 (3) considera que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permet posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona afegeix que: l'Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (4) estipula que les companyies són responsables del "manteniment, seguretat i decòrum de les instal·lacions", i estan obligades a "impedir provisionalitats, desordres, deixadeses i visibilitat ostensible.
Com era d'esperar, aquest problema es va intentar recupera políticament. Ho pots comprovar en aquest tweet publicat uns dies més tard per betevé:
Per cert, seria molt interessant saber quin va ser el resultat de la queixa d'un veí sobre la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs (5):
Aquest amic, que actualment ha decidit canviar de companyia, s'enfronta a un altre problema lligat al cablejat de l'espai privat. Ahir mateix em deia que:
Un dels primers punts que haurien d'analitzar és l'estratègia retinguda pel cablejat (en cas que aquesta hagi mai existit): i no em refereixo únicament a Barcelona. Em refereixo a l'estratègia sobre l'elecció de la FTTB o la FTTH (6):
Tornant al problema del cablejat, parlem del seu desplegament segons la tecnologia retinguda. Al reportatge del 324 (cf. 2) es deia que: En els barris nous o l'Eixample, la xarxa va gairebé tota soterrada. Seria aquesta la solució? Soterrar tots els cables? I qui ho hauria de pagar: Les companyies de cable i telefonia, els ajuntaments o els particulars? Ho haurien de pagar també aquells ciutadans que no tenen internet a casa?
I com es faria? Aixecant tots els carrers per la construcció de galeries? Galeries que acollirien cables de tipus FTTB o FTTH? Galeries convencionals pels cables de FTTB o de Microtrenching pels cables FTTH? (8).
Crec que seria important saber de què es parla abans de demanar la creació de comissions que encarreguin un estudi als funcionaris municipals. Més que res, a fi de precisar què és el que aquests han d'estudiar i, sobretot, per entendre els resultats que els presentin. Com aquest estudi està relacionat amb un problema que no és només de Barcelona, potser estaria bé que ERC el plantegés al Parlament de Catalunya. Però donat que Barcelona es presenta internacionalment com una Smart City, tampoc estaria gens malament que es comptés amb el potencial creatiu d'aquells enginyers de la ciutat que sostenen aquest concepte.
Altrament, és molt més fàcil callar-se, seguir el diktat de les companyies de cable i telefonia (no sigui que l'any vinent decideixin fer el Mobile World Congress a una altra ciutat) i desplegar la 5G o la 6G.
Finalment, jo tinc veïns que han instal·lat routers a casa seva amb una potència de Wi-Fi que supera la que tinc jo a casa i segueixo viu, per ara.
Un treball que també posa de manifest el que tothom sap en el món de la sociologia i la psicologia social: la nostra capacitat d'atenció i la nostra memòria supera en molt poc la dels peixos d'aquari. Aquest vídeo es va publicar en gener del 2021, a principis d'una moguda que, a Twitter, va acollir el hashtag: #patrimonicablejat. Si punxes l'enllaç, veuràs que res ha canviat des de llavors, també que els hashtags es van publicar durant mig any després de la publicació del vídeo, i més tard..., nothing, rien, nada, niente.
Si el vídeo i molts d'aquells tweets em van permetre descobrir en pobles que creia conèixer uns indrets encisadors que desconeixia, la publicació dels dos posts precedents (1) van animar al cunyat del cosí d'un conegut -què, per fer ras i curt, anomenaré el meu amic Pepo- a metrallar-me amb imatges georeferenciades de Google Maps amb exemples que el desgavell dels cables provoca també a un dels barris que conec menys de la ciutat on vaig nàixer i viure durant 33 anys: el barri de Sarrià (Barcelona). Et passo alguns exemples d'alguns dels carrers: Bonaplata [1] [2] [3], Calàndries [1], Jordà [1], Major de Sarrià [1].
Malgrat tot, les imatges més impressionants que he vist es troben al vídeo d'un telenotícies que es va emetre en maig del 2021 (2): un reportatge que es feia reso de la campanya #patrimonicablejat que mencionava anteriorment. En aquest reportatge podem veure resultats horribles del cablejat als barris de Sants i Ciutat Vella. I ens explica que: La llei estatal de telecomunicacions del 2014 (3) considera que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permet posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona afegeix que: l'Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (4) estipula que les companyies són responsables del "manteniment, seguretat i decòrum de les instal·lacions", i estan obligades a "impedir provisionalitats, desordres, deixadeses i visibilitat ostensible.
Com era d'esperar, aquest problema es va intentar recupera políticament. Ho pots comprovar en aquest tweet publicat uns dies més tard per betevé:
Si aixeques el cap quan camines per Barcelona, pots veure el desastre visual de milers de cables mal enganxats en façanes, sovint protegides per patrimoni. És hora de posar-hi ordre d’una vegada per totes #PatrimoniCablejat pic.twitter.com/zQaFWELw7H
— Jordi Coronas (@jordicoronas) May 14, 2021
Per cert, seria molt interessant saber quin va ser el resultat de la queixa d'un veí sobre la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs (5):
El promotor de la queixa exposa que durant el primer semestre de 2014 i abans de l'entrada en vigor de la nova Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, els operadors de Telefònica i Jazztel van dur a terme el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica i, a aquest efecte, van instal·lar a les façanes dels edificis els trams finals de fibra òptica (...)El cas és què, com hem vist al vídeo amb què he obert aquest post, no es tracta d'un problema específic de l'Ajuntament de Barcelona. I com pots veure a aquesta imatge de l'armari de connexions de l'escala de l'amic Pepo, tampoc es tracta d'un problema que es pugui circumscriure a l'espai públic.
El promotor considera que el resultat final de la instal·lació és contrari a l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà i que l'Ajuntament no ha exercit cap control sobre el compliment de la seva pròpia normativa, i sol·licita que s'iniciïn les actuacions pertinents per exigir als operadors responsables dels treballs mal executats que els reparin, recuperin les façanes malmeses i degradades i compleixin la Llei de telecomunicacions i l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà (...).
 |
Al meu edifici arriba la fibra de Movistar i la d'Orange. La caixa de connexions d'Orange està al replà de l'entrada, a sota de les bústies (la foto que t'he enviat). Per anar del replà a casa s'ha de fer una tirada de cable pel celobert, passant per casa de 2 veïns. La caixa de connexions de Movistar està al terrat de l'edifici veí, entrant pel carrer del costat. Quan fas la contractació, Virgin subcontracta la línia amb la companyia que porta la fibra. Ho van fer amb Orange. Davant dels problemes de fer la tirada des de l'entrada fins a casa, els vaig suggerir que ho fessin amb Movistar, donat que la fibra ja m'arriba a casa (...). Veurem quins problemes troben per anar a l'edifici dels veïns i poder fer la connexió.El primer gran problema que identifico en tota aquesta situació és que, aparentment, hi ha una ordenança municipal que mai s'ha aplicat i que no es demanen responsabilitats perquè s'apliqui. Seguidament, que la majoria dels partits polítics no tenen tècnics entre la seva militància. I, quan els tenen, no els contacten per analitzar problemes com aquest, trobar solucions en fase amb les seves idees polítiques i arribar a les institucions amb propostes. El resultat és que sovint arriben amb la proposta de crear comissions que encarregaran un estudi als funcionaris municipals. En altres casos, arriben amb les idees que els lobbies de la telefonia i del cable els han presentat com a úniques solucions possibles. I no seran els periodistes a sou de grups de comunicació amb contractes de publicitat amb aquests lobbies qui les desmenteixin.
Un dels primers punts que haurien d'analitzar és l'estratègia retinguda pel cablejat (en cas que aquesta hagi mai existit): i no em refereixo únicament a Barcelona. Em refereixo a l'estratègia sobre l'elecció de la FTTB o la FTTH (6):
- FTTB (câble coaxial), permet arribar a amples de banda de 1 Gb/s en condicions òptimes sense la necessitat de tenir una connexió directa a cada domicili d'un edifici. Arriba fins l'edifici o fins al darrer distribuïdor del districte, i la connexió a l'habitatge es fa mitjançant un cable coaxial. És una tecnologia estable i permet aconseguir bones velocitats però, davant de la necessitat d'amples de banda més importants, comença a arribar als seus límits.
- FTTH: Aquest acrònim (Fiber To The Home), significa literalment l'arribada de la fibra òptica fins a la llar. Els operadors despleguen quilòmetres de fibra per tot el país per connectar, una a una, totes les cases dels seus habitants i instal·lar una presa òptica a l'interior de cada habitatge. Això permet tenir una connexió de fibra òptica directament a casa, el que permet arribar a amples de banda de fins a 10 Gb/s. En el futur i sense canviar el cable, els amples de banda podrien arribar fins i tot a 1 Tb/s per habitatge.
Tornant al problema del cablejat, parlem del seu desplegament segons la tecnologia retinguda. Al reportatge del 324 (cf. 2) es deia que: En els barris nous o l'Eixample, la xarxa va gairebé tota soterrada. Seria aquesta la solució? Soterrar tots els cables? I qui ho hauria de pagar: Les companyies de cable i telefonia, els ajuntaments o els particulars? Ho haurien de pagar també aquells ciutadans que no tenen internet a casa?
I com es faria? Aixecant tots els carrers per la construcció de galeries? Galeries que acollirien cables de tipus FTTB o FTTH? Galeries convencionals pels cables de FTTB o de Microtrenching pels cables FTTH? (8).
Crec que seria important saber de què es parla abans de demanar la creació de comissions que encarreguin un estudi als funcionaris municipals. Més que res, a fi de precisar què és el que aquests han d'estudiar i, sobretot, per entendre els resultats que els presentin. Com aquest estudi està relacionat amb un problema que no és només de Barcelona, potser estaria bé que ERC el plantegés al Parlament de Catalunya. Però donat que Barcelona es presenta internacionalment com una Smart City, tampoc estaria gens malament que es comptés amb el potencial creatiu d'aquells enginyers de la ciutat que sostenen aquest concepte.
Altrament, és molt més fàcil callar-se, seguir el diktat de les companyies de cable i telefonia (no sigui que l'any vinent decideixin fer el Mobile World Congress a una altra ciutat) i desplegar la 5G o la 6G.
Finalment, jo tinc veïns que han instal·lat routers a casa seva amb una potència de Wi-Fi que supera la que tinc jo a casa i segueixo viu, per ara.
- Veure Fiber Cable Management: The Spaghetti Approach (1/3) i (2/3), publicats respectivament els 03.02.2022 i 08.02.2022
- Alonso Carnicer i Sara Grimal: Queixes pel cablejat telefònic a les façanes que embruta i fa malbé el patrimoni, CCMA.cat/324, 02.05.2021
- Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, boe.es
- Ajuntament de Barcelona: Paisatge Urbà. Usos del paisatge. Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (nota: a dia d'avui, l'enllaç a l'ordenança no funciona!)
- Resolució: Q-09076/2014 - Queixa referida a la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs, sindic.cat
- Edgard Riezenkampf: Technologies internet : différences expliquées entre ADSL, VDSL, FTTB et FTTH, techmeup.fr, 29.05.2020
- España, el país con más fibra FTTH de la UE, orange.es, 11.04.2019 (nota: basat en dades de IDATE for FTTH Council Europe, March 2019)
- Shaun Trezise: Best practice for installing fiber through micro trenching, PPC || Microtrenching: The Low Impact Buried Plant Method, Yates
No comments:
Post a Comment