Saturday, April 30, 2022
Friday, April 29, 2022
russia doubles fossil fuel revenues
 |
| Ryan Haddad : How Russia hooked Europe on its oil and gas – and overcame US efforts to prevent energy dependence on Moscow, The Conversation, 12.02.2022 |
Fiona Harvey ens ho explicava el passat 27 d'abril a les pàgines de The Guardian (1): "després de l'inici de la guerra a Ucraïna, Rússia ha gairebé duplicat els seus ingressos per la venda de combustibles fòssils a Europa".
Resumint l'article a cops de destral, les sancions haurien reduït l'oferta del gas que arriba a Europa. I la reducció de l'oferta ha tingut com a conseqüència l'augment dels preus i, amb aquests, el fre a la recuperació de les economies que sortien de la pandèmia de la Covid-19. Altrament dit, Rússia té atrapada a la UE en un parany que fa que tot eventual augment de les sancions es tradueixi en restriccions de l'oferta i, amb aquesta, l'augment dels preus, dinamitant tot esforç destinat a la recuperació econòmica.
I ja que estem en el terreny dels paranys, l'enorme pressió dels americans sobre la RFA per acabar amb el subministrament de gas rus abans l'arribada del gas que han promès els USA, no fa res d'altre que agreujar l'espiral inflacionista.
Una manera de veure-ho és dir que: "Les importacions d'hidrocarburs són les principals llacunes de les sancions imposades a Rússia. Tots els que compren aquests combustibles fòssils són còmplices de les terribles violacions del dret internacional per part de l'exèrcit rus". És un discurs legítim que molts vam trobar (i trobem!) a faltar durant molts anys quan importem el petroli d'Aràbia Saudita o el gas de Qatar. Per no mencionar la importació de petroli de Síria quan aquest país estava ocupat per Daesh, i com finançàvem aquest grup i la repressió turca contra els Kurds cada cop que passàvem per la gasolinera.
Seguint amb aquest discurs, els principals còmplices de Putin serien la RFA, Itàlia i els Països Baixos. En el cas de la RFA el discurs diu que: "Dos mesos després que Putin envaís Ucraïna, Alemanya encara està finançant la màquina de guerra russa amb 4.500 milions €/mes"(...) "El món (sic!) mira a Alemanya esperant una demostració de força i determinació cap a Rússia, però en canvi segueixen finançant la guerra i bloquejant un embargament europeu sobre el petroli rus".
Com saben molt bé els països de l'anomenada angloesfera, la RFA és el motor econòmic d'Europa i probablement un dels països més avançats pel que fa a la transició energètica. Aquesta guerra, de la que no recordaré -per conegudes- les causes i aquells que van provocar la situació actual, ha tingut com a conseqüència una gran pressió dels USA i dels seus aliats europeus perquè la RFA canviï la seva dependència de Rússia per la dependència dels USA. Una idea que no és nova i que ja es va materialitzar amb els acords de juliol del 2018 signats per Donald Trump i Jean-Claude Juncker (2):
Probablement, el resum de la situació és que en tota guerra hi ha un gran negoci: els magnats russos mai no han guanyat tants diners amb els seus hidrocarburs, les grans empreses europees de l'energia mai no han guanyat tants diners amb la comercialització de la seva producció i els fabricants de la indústria de l'armament i del sector espacial deuen tenir uns beneficis insolents. I al bell mig d'aquest negoci descomunal està la RFA, que ha de pagar la festa dels uns i evitar que el consum intern europeu caigui pel precipici si les economies dels altres països de la UE s'acaba enfonsant.
Estic segur que Fiona Harvey i tots els experts mencionats al seu article no ho veuen així. Segurament tenen raó, i tot el que està passant és culpa de la RFA. Personalment, només puc dir que intentaré oblidar com va començar aquesta guerra, qui estava al darrera contra qualsevol solució negociada. I qui s'està beneficiant d'ella, clar.
I just per acabar, afegir que aquesta guerra sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.
Resumint l'article a cops de destral, les sancions haurien reduït l'oferta del gas que arriba a Europa. I la reducció de l'oferta ha tingut com a conseqüència l'augment dels preus i, amb aquests, el fre a la recuperació de les economies que sortien de la pandèmia de la Covid-19. Altrament dit, Rússia té atrapada a la UE en un parany que fa que tot eventual augment de les sancions es tradueixi en restriccions de l'oferta i, amb aquesta, l'augment dels preus, dinamitant tot esforç destinat a la recuperació econòmica.
I ja que estem en el terreny dels paranys, l'enorme pressió dels americans sobre la RFA per acabar amb el subministrament de gas rus abans l'arribada del gas que han promès els USA, no fa res d'altre que agreujar l'espiral inflacionista.
Una manera de veure-ho és dir que: "Les importacions d'hidrocarburs són les principals llacunes de les sancions imposades a Rússia. Tots els que compren aquests combustibles fòssils són còmplices de les terribles violacions del dret internacional per part de l'exèrcit rus". És un discurs legítim que molts vam trobar (i trobem!) a faltar durant molts anys quan importem el petroli d'Aràbia Saudita o el gas de Qatar. Per no mencionar la importació de petroli de Síria quan aquest país estava ocupat per Daesh, i com finançàvem aquest grup i la repressió turca contra els Kurds cada cop que passàvem per la gasolinera.
Seguint amb aquest discurs, els principals còmplices de Putin serien la RFA, Itàlia i els Països Baixos. En el cas de la RFA el discurs diu que: "Dos mesos després que Putin envaís Ucraïna, Alemanya encara està finançant la màquina de guerra russa amb 4.500 milions €/mes"(...) "El món (sic!) mira a Alemanya esperant una demostració de força i determinació cap a Rússia, però en canvi segueixen finançant la guerra i bloquejant un embargament europeu sobre el petroli rus".
 |
Com saben molt bé els països de l'anomenada angloesfera, la RFA és el motor econòmic d'Europa i probablement un dels països més avançats pel que fa a la transició energètica. Aquesta guerra, de la que no recordaré -per conegudes- les causes i aquells que van provocar la situació actual, ha tingut com a conseqüència una gran pressió dels USA i dels seus aliats europeus perquè la RFA canviï la seva dependència de Rússia per la dependència dels USA. Una idea que no és nova i que ja es va materialitzar amb els acords de juliol del 2018 signats per Donald Trump i Jean-Claude Juncker (2):
EE UU ya es en estos momentos el principal suministrador de GNL en Europa, con un 44% de las importaciones en enero de 2022, según datos de la Comisión Europea. La aportación se ha disparado un 2.418% desde el acuerdo de julio de 2018, suscrito por los entonces presidentes de Estados Unidos, Donald Trump, y de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker. El volumen de exportaciones estadounidenses pasó rápidamente de 3.000 millones de metros cúbicos al año a más del doble. Y en 2021 se situaron en 22.200 millones de metros cúbicos, según la Comisión.Segurament amb la idea d'escapar als límits del subministrament possible (no mediàtic!) dels USA i a la dependència energètica d'Europa, el ministre d'Economia i del Clima alemany, Robert Habeck, va viatjar el passat mes de març a Qatar i a la Unió dels Emirats Àrabs per buscar alternatives ràpides al subministrament de gas rus. Després d'un petit exercici d'amnèsia induïda sobre què està passant al Iemen, probablement va pensar que es tracta de països molt més freqüentables que Rússia. En qualsevol cas, es tractava de quelcom que no hauria estat obligat a fer si els USA estiguessin en condicions, com van afirmar, de reemplaçar el subministrament actual de gas de Rússia.
Probablement, el resum de la situació és que en tota guerra hi ha un gran negoci: els magnats russos mai no han guanyat tants diners amb els seus hidrocarburs, les grans empreses europees de l'energia mai no han guanyat tants diners amb la comercialització de la seva producció i els fabricants de la indústria de l'armament i del sector espacial deuen tenir uns beneficis insolents. I al bell mig d'aquest negoci descomunal està la RFA, que ha de pagar la festa dels uns i evitar que el consum intern europeu caigui pel precipici si les economies dels altres països de la UE s'acaba enfonsant.
 |
I just per acabar, afegir que aquesta guerra sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.
- Fiona Harvey: Russia doubles fossil fuel revenues since invasion of Ukraine began, The Guardian, 27.04.2022
- Guillermo Abril, Elena G. Sevillano: EE UU incrementará un 68% el envío de gas a la UE para rebajar la dependencia energética de Rusia, El Pais, 25.03.2022
Thursday, April 28, 2022
windows 11: heading straight for the abyss? (2/2)
| Windows 11 | Android Apps, YouTube, 24.06.2021 |
Al post precedent (1) havíem vist algunes estadístiques que semblaven indicar que l'objectiu del nou sistema operatiu de Microsoft: Windows 11 probablement no era emular el macOS d'Apple. Les estadístiques publicades a les pàgines de Statista (2) semblen confirmar que, tot i que Apple és l'empresa amb més capitalització del planeta, les vendes dels seus ordenadors no haurien d'inquietar la supremacia del sistema operatiu de Microsoft.
Probablement, els usuaris del macOS d'Apple han trobat en el design de l'escriptori de Windows 11 quelcom que els recorda al que ells tenen al seu ordenador. La imatge que pots trobar a continuació sintetitza perfectament quina és la sensació que tenim els vells usuaris de diferents versions de Windows.
Així doncs, sense ànim de molestar a ningú, recomanaria a tothom que li doni un cop d'ull a l'escriptori d'Ubuntu 20.04 LTS (Gnome 3.36) o al dels Chromebooks. Segurament aquest design d'escriptori respon a una moda que molts esperem que sigui tan efímera com ho va ser la del look de l'escriptori de Windows 8.0. Ara mateix però, res no sembla indicar que aquest sigui el parer dels gurús del design d'escriptoris dels sistemes operatius actuals.
Canviant de tema, si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest post, un dels grans arguments que presenta Windows 11 és la possibilitat de fer córrer les aplicacions Android en aquest sistema operatiu. Recordem de passada què, tot i que Android és diferent de Linux, utilitza el nucli d'aquest sistema d'explotació. Tornant a Windows, també val la pena recordar que, des del 2019, Windows Subsystem for Linux (WSL) permet fer córrer els executables binaris de Linux (en format ELF) de manera nativa a Windows 10, Windows 11 i Windows Server 2019 (3).
Cinc anys abans de WSL, Chris Hoffman publicava un article (4) on ens parlava d'una aplicació: Crouton, que permetia executar un escriptori Linux a la pestanya del navegador Google Chrome a un Chromebook: com actualment el projecte està aturat i en mode d'estricte manteniment (5), et recomano no fer l'experiència a menys que tinguis un vell Chromebook destinat a la ferralla. També val la pena recordar què, fa un parell d'anys, Parallels anunciava la sortida de Parallels Desktop per a Chromebook Enterprise, un programari que executa Windows 10 directament en un Chromebook (6).
A principis del mes d'octubre del 2021, Microsoft va anunciar la sortida de Windows 11, i la possibilitat de carregar en aquest sistema operatiu qualsevol de les més de 1000 aplicacions Android amb les que s'allargava la seva paleta d'aplicacions. La sortida d'aquesta nova versió anava acompanyada d'estrictes requisits materials i de modificacions que els equips informàtics de les empreses havien de fer per corregir els problemes de seguretat i de compatibilitat de les aplicacions Android amb les aplicacions Windows (7).
Però hi havia un detall que va escapar a aquells que estaven impacients per instal·lar Windows 11: l'accés a les aplicacions Android.
Microsoft va anunciar que aquesta funcionalitat era una "preview" que només seria accessible des dels USA. El passat mes de febrer, Microsoft encara no havia comunicat cap data pel seu desplegament a la resta del món (8): com jo vaig decidir no seguir aquesta estratègia abracadabrant, no tinc ni idea de si la situació ha evolucionat.
Mentrestant, tots aquells que teníem un ordinador equipat amb Windows 10 rebíem un missatge invitant-nos a fer un test per veure si la configuració del nostre ordinador suportava l'actualització a Windows 11.
Com era d'esperar, molts dels ordinadors domèstics no eren compatibles amb els requisits materials necessaris per a la instal·lació de la nova versió. Personalment, em va cridar molt l'atenció que les recomanacions de Lenovo per a l'upgrade a Windows 11 dels ordinadors de la marca, anés seguida de l'oferta d'una paleta d'ordinadors que sí que suportaven aquesta nova versió (9).
Simon Batt, a un article publicat aquest mes d'abril (10), ens informava dels resultats d'un estudi que estimava que solament un 55% dels ordinadors utilitzats per les empreses poden executar Windows 11, ja que la resta d'ordinadors no compleixen els requisits materials d'aquest sistema operatiu. Pel que fa a les empreses que ja han implementat aquest sistema operatiu, l'estudi ens deia que només l'1,44% dels ordinadors de les empreses enquestades feien servir Windows 11, mentre Windows 10 seguia sent utilitzat per un 80,34%.
Quan només l'1,44% dels ordinadors i estacions de treball funcionen amb Windows 11 mentre que el 55% tenen els requisits materials necessaris per a la seva instal·lació, és legitim pensar que els usuaris privats i les empreses han pres la decisió deliberada de no actualitzar Windows 10.
Aquestes dades semblen doncs confirmar l'article premonitori de David Gewirtz, publicat el juliol del 2021 (11): [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los. Un comentari que es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, als usuaris de Windows no els agrada actualitzar les seves antigues màquines quan aquestes funcionen bé.
Tornant a l'article de Simon Batt publicat aquest mes d'abril (10): sembla doncs que les empreses no volen comprar nous ordinadors amb Windows 11 i tampoc volen actualitzar els seus ordinadors des de Windows 10 a Windows 11.
I si, malgrat el fet que més de la meitat dels ordinadors de les empreses compleixen els requisits materials exigits per Windows 11, els usuaris i les empreses semblen haver optat per no actualitzar Windows 10, sembla que s'acosten temps difícils per al nou sistema operatiu de Microsoft. Caldrà doncs esperar i veure com l'empresa pensa animar la gent a fer el pas per adoptar el seu nou producte.
Probablement hauria sigut una bona idea recordar què va passar fa uns anys amb el fracàs de la sortida dels sistemes operatius Windows Millenium i Windows Vista (12), aprendre les lliçons del passat i fer un estudi de mercat abans de traure una nova versió i adaptar aquesta a les màquines existents enlloc de demanar als usuaris de comprar noves màquines per fer funcionar la nova versió i destinar a la ferralla les màquines que avui funcionen perfectament.
Els enginyers i comercials de Microsoft han pogut comprovar un cop més que el perfil dels seus clients no té res a veure amb el perfil dels clients d'Apple. I si algú esperava que amb el llançament de Windows 11 els clients de Microsoft farien llargues cues per comprar nous ordinadors compatibles amb la nova versió, la realitat els haurà demostrat que no ha estat el cas.
Mentrestant, estic segur que més d'un d'aquests clients haurà aprofitat aquesta situació per fer tests amb les darreres versions de Linux amb un escriptori Plasma (13) o distribucions Linux com Zorin OS (14), Elementary OS (15) o, fins i tot, una discutida distribució xinesa: DeepIn (16).
Jo ho he fet. Aprofitant una setmana en que tenia unes hores lliures, vaig fer un munt de tests amb un vell Lenovo ThinkPad. La veritat és què, per les necessitats de la majoria d'usuaris amb una llicència Home o Family de Windows, les distribucions que he provat estan molt més que bé.
Ara bé, he de confessar-te que els tests de la connexió remota al vell Lenovo ThinkPad des d'un ordinador Windows amb els protocols RDP o VNC sobre la tota darrera versió de Linux/Ubuntu m'ha fet passar més temps del que pensava amb el terminal: una de les coses que segueixo detestant més de Linux (17) .
Probablement, els usuaris del macOS d'Apple han trobat en el design de l'escriptori de Windows 11 quelcom que els recorda al que ells tenen al seu ordenador. La imatge que pots trobar a continuació sintetitza perfectament quina és la sensació que tenim els vells usuaris de diferents versions de Windows.
 |
| source: imgflip: Whycrosoft? |
Així doncs, sense ànim de molestar a ningú, recomanaria a tothom que li doni un cop d'ull a l'escriptori d'Ubuntu 20.04 LTS (Gnome 3.36) o al dels Chromebooks. Segurament aquest design d'escriptori respon a una moda que molts esperem que sigui tan efímera com ho va ser la del look de l'escriptori de Windows 8.0. Ara mateix però, res no sembla indicar que aquest sigui el parer dels gurús del design d'escriptoris dels sistemes operatius actuals.
Canviant de tema, si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest post, un dels grans arguments que presenta Windows 11 és la possibilitat de fer córrer les aplicacions Android en aquest sistema operatiu. Recordem de passada què, tot i que Android és diferent de Linux, utilitza el nucli d'aquest sistema d'explotació. Tornant a Windows, també val la pena recordar que, des del 2019, Windows Subsystem for Linux (WSL) permet fer córrer els executables binaris de Linux (en format ELF) de manera nativa a Windows 10, Windows 11 i Windows Server 2019 (3).
Cinc anys abans de WSL, Chris Hoffman publicava un article (4) on ens parlava d'una aplicació: Crouton, que permetia executar un escriptori Linux a la pestanya del navegador Google Chrome a un Chromebook: com actualment el projecte està aturat i en mode d'estricte manteniment (5), et recomano no fer l'experiència a menys que tinguis un vell Chromebook destinat a la ferralla. També val la pena recordar què, fa un parell d'anys, Parallels anunciava la sortida de Parallels Desktop per a Chromebook Enterprise, un programari que executa Windows 10 directament en un Chromebook (6).
A principis del mes d'octubre del 2021, Microsoft va anunciar la sortida de Windows 11, i la possibilitat de carregar en aquest sistema operatiu qualsevol de les més de 1000 aplicacions Android amb les que s'allargava la seva paleta d'aplicacions. La sortida d'aquesta nova versió anava acompanyada d'estrictes requisits materials i de modificacions que els equips informàtics de les empreses havien de fer per corregir els problemes de seguretat i de compatibilitat de les aplicacions Android amb les aplicacions Windows (7).
Però hi havia un detall que va escapar a aquells que estaven impacients per instal·lar Windows 11: l'accés a les aplicacions Android.
Microsoft va anunciar que aquesta funcionalitat era una "preview" que només seria accessible des dels USA. El passat mes de febrer, Microsoft encara no havia comunicat cap data pel seu desplegament a la resta del món (8): com jo vaig decidir no seguir aquesta estratègia abracadabrant, no tinc ni idea de si la situació ha evolucionat.
Mentrestant, tots aquells que teníem un ordinador equipat amb Windows 10 rebíem un missatge invitant-nos a fer un test per veure si la configuració del nostre ordinador suportava l'actualització a Windows 11.
 |
Simon Batt, a un article publicat aquest mes d'abril (10), ens informava dels resultats d'un estudi que estimava que solament un 55% dels ordinadors utilitzats per les empreses poden executar Windows 11, ja que la resta d'ordinadors no compleixen els requisits materials d'aquest sistema operatiu. Pel que fa a les empreses que ja han implementat aquest sistema operatiu, l'estudi ens deia que només l'1,44% dels ordinadors de les empreses enquestades feien servir Windows 11, mentre Windows 10 seguia sent utilitzat per un 80,34%.
Quan només l'1,44% dels ordinadors i estacions de treball funcionen amb Windows 11 mentre que el 55% tenen els requisits materials necessaris per a la seva instal·lació, és legitim pensar que els usuaris privats i les empreses han pres la decisió deliberada de no actualitzar Windows 10.
Aquestes dades semblen doncs confirmar l'article premonitori de David Gewirtz, publicat el juliol del 2021 (11): [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los. Un comentari que es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, als usuaris de Windows no els agrada actualitzar les seves antigues màquines quan aquestes funcionen bé.
Tornant a l'article de Simon Batt publicat aquest mes d'abril (10): sembla doncs que les empreses no volen comprar nous ordinadors amb Windows 11 i tampoc volen actualitzar els seus ordinadors des de Windows 10 a Windows 11.
I si, malgrat el fet que més de la meitat dels ordinadors de les empreses compleixen els requisits materials exigits per Windows 11, els usuaris i les empreses semblen haver optat per no actualitzar Windows 10, sembla que s'acosten temps difícils per al nou sistema operatiu de Microsoft. Caldrà doncs esperar i veure com l'empresa pensa animar la gent a fer el pas per adoptar el seu nou producte.
Probablement hauria sigut una bona idea recordar què va passar fa uns anys amb el fracàs de la sortida dels sistemes operatius Windows Millenium i Windows Vista (12), aprendre les lliçons del passat i fer un estudi de mercat abans de traure una nova versió i adaptar aquesta a les màquines existents enlloc de demanar als usuaris de comprar noves màquines per fer funcionar la nova versió i destinar a la ferralla les màquines que avui funcionen perfectament.
Els enginyers i comercials de Microsoft han pogut comprovar un cop més que el perfil dels seus clients no té res a veure amb el perfil dels clients d'Apple. I si algú esperava que amb el llançament de Windows 11 els clients de Microsoft farien llargues cues per comprar nous ordinadors compatibles amb la nova versió, la realitat els haurà demostrat que no ha estat el cas.
Mentrestant, estic segur que més d'un d'aquests clients haurà aprofitat aquesta situació per fer tests amb les darreres versions de Linux amb un escriptori Plasma (13) o distribucions Linux com Zorin OS (14), Elementary OS (15) o, fins i tot, una discutida distribució xinesa: DeepIn (16).
Jo ho he fet. Aprofitant una setmana en que tenia unes hores lliures, vaig fer un munt de tests amb un vell Lenovo ThinkPad. La veritat és què, per les necessitats de la majoria d'usuaris amb una llicència Home o Family de Windows, les distribucions que he provat estan molt més que bé.
Ara bé, he de confessar-te que els tests de la connexió remota al vell Lenovo ThinkPad des d'un ordinador Windows amb els protocols RDP o VNC sobre la tota darrera versió de Linux/Ubuntu m'ha fet passar més temps del que pensava amb el terminal: una de les coses que segueixo detestant més de Linux (17) .
- Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (1/2), publicat el 26.04.2022
- Statista: Apple's PC unit shipment share in the United States from 2013 to 2022, by quarter
- Wikipedia: Windows Subsystem for Linux
- Chris Hoffman: How to Run a Full Linux Desktop in a Browser Tab on Your Chromebook, How to Geek, 02.02.2015
- Crouton: Chromium OS Universal Chroot Environment, GitHub
- Parallels Desktop pour Chromebook Enterprise: Home page
- Yannick Chavanne: Passage à Windows 11: comment Microsoft tente de rassurer les équipes IT, ICT Journal, 05.10.2021
- Thomas Estimbre: Windows 11 : plus de 1000 applications Android débarquent en accès anticipé, Journal du Geek, 17.02.2022
- Lenovo: Présentation de Windows 11
- Simon Batt: Don't Have Windows 11? Don't Worry, Only 1.44% of Business PCs Use It, Make Use Of, 13.04.2022
- David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
- Windows Millenium : le Windows que Microsoft préférerait n'avoir jamais sorti, L'internaute
- Plasma Desktop: Home page
- Zorin OS: Home page
- Elementary OS: Home page
- DeepIn: UbuntuDDE
- Ali Arslan: 7 Reasons Why Linux Isn't Dominating the Desktop OS Market, Make Use Of, 26.04.2022
Tuesday, April 26, 2022
windows 11: heading straight for the abyss? (1/2)
 |
| source: Windows 11 Memes That Make You Understand the System Better, MiniTool News, 08.04.2022 |
En juny del 2021 Microsoft va anunciar la sortida d'un nou sistema operatiu: Windows 11. A principis de juliol del 2021, David Gewirtz publicava a ZDNet un article premonitori (1), on ens recordava que en 2015 Microsoft afirmava que Windows 10 seria la darrera versió d'aquest sistema operatiu. Després d'analitzar les exigències materials del nou Windows 11, va arribar a la conclusió que aquest no funcionaria a la majoria de màquines Windows actuals.
L'article de Gewirtz estava encapçalat amb aquest paràgraf: [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los.
Aquesta darrera sentència es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, a la gent no li agrada actualitzar les seves antigues màquines Windows (o Apple!) quan aquestes funcionen bé.
Si encara necessitàvem un exemple que confirmés aquesta afirmació, Gewirtz ens recordava que, 7 anys després de l'abandonament de Windows XP, un estudi de NetMarketShare, arribava a la conclusió que al voltant de 25 milions de màquines al món seguien funcionant amb un sistema operatiu que va veure la llum enguany fa 20 anys: la seva última versió, el Service Pack 3, es va publicar el 21 d'abril de 2008, enguany fa 14 anys.
Gewirtz, també ens parlava d'un estudi realitzat entre març i juny del 2021 sobre les versions de Windows de les màquines que accedien a les pàgines web del govern federal dels USA. Així, entre les màquines equipades amb el sistema operatiu Windows, hom podia veure que el 6,45% ho feien des de Windows 7, el 2,80% amb Windows 8.0/8.1 i un 2,8% (4,8 milions de pàgines visitades!) amb versions més antigues de Windows (2). Gairebé un 10% de les màquines Windows que accedien a les pàgines del govern federal estaven equipades amb un sistema operatiu anterior a Windows 10 !!!
De totes maneres, com pots veure en aquest enllaç (3), la majoria dels ciutadans USA que consulten aquestes pàgines ho fan des d'un iPhone o un iPad (~34% el 24.04.2022), seguits per aquells que ho fan des d'un ordinador Windows (~32% el 24.04.2022).
Estic segur que els usuaris dels Macs hauran rigut de valent amb la imatge amb què he obert el post d'avui. Jo també l'he trobat divertida i és per això que l'he inclòs. Ara bé, més enllà de l'humor hi ha els fets. Així què, amb la idea de preparar la lectura del segon post, et proposo de donar un cop d'ull a aquestes dades (4):
L'article de Gewirtz estava encapçalat amb aquest paràgraf: [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los.
Aquesta darrera sentència es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, a la gent no li agrada actualitzar les seves antigues màquines Windows (o Apple!) quan aquestes funcionen bé.
Si encara necessitàvem un exemple que confirmés aquesta afirmació, Gewirtz ens recordava que, 7 anys després de l'abandonament de Windows XP, un estudi de NetMarketShare, arribava a la conclusió que al voltant de 25 milions de màquines al món seguien funcionant amb un sistema operatiu que va veure la llum enguany fa 20 anys: la seva última versió, el Service Pack 3, es va publicar el 21 d'abril de 2008, enguany fa 14 anys.
Gewirtz, també ens parlava d'un estudi realitzat entre març i juny del 2021 sobre les versions de Windows de les màquines que accedien a les pàgines web del govern federal dels USA. Així, entre les màquines equipades amb el sistema operatiu Windows, hom podia veure que el 6,45% ho feien des de Windows 7, el 2,80% amb Windows 8.0/8.1 i un 2,8% (4,8 milions de pàgines visitades!) amb versions més antigues de Windows (2). Gairebé un 10% de les màquines Windows que accedien a les pàgines del govern federal estaven equipades amb un sistema operatiu anterior a Windows 10 !!!
De totes maneres, com pots veure en aquest enllaç (3), la majoria dels ciutadans USA que consulten aquestes pàgines ho fan des d'un iPhone o un iPad (~34% el 24.04.2022), seguits per aquells que ho fan des d'un ordinador Windows (~32% el 24.04.2022).
Estic segur que els usuaris dels Macs hauran rigut de valent amb la imatge amb què he obert el post d'avui. Jo també l'he trobat divertida i és per això que l'he inclòs. Ara bé, més enllà de l'humor hi ha els fets. Així què, amb la idea de preparar la lectura del segon post, et proposo de donar un cop d'ull a aquestes dades (4):
- Linux domina completament el terreny dels superordinadors des del 2017. El 100% dels 500 més potents del món estan equipats amb aquest sistema operatiu. També és el més utilitzat als servidors dels Data Centers (5), en els que la distribució Linux més utilitzada és Ubuntu.
- Windows lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als ordinadors d'escriptori i portables amb un 75% de quota de mercat, seguit del macOS d'Apple amb un 16% i els sistemes operatius basats en Linux, inclòs el Chrome OS de Google, amb un 5%.
- Android lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als mòbils amb un 73% de quota de mercat. L'iOS d'Apple el segueix amb un 27%.
- L'iOS d'Apple lidera el mercat de sistemes operatius que equipen les Tablets amb un 55%, seguit per Android amb un 45%.
- David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
- March-June 2021 US Government Site Accesses, in David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
- All participating Web sites, analitics.usa.gov
- Wikipedia: Usage share of operating systems
- Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
Sunday, April 10, 2022
work in another country
 |
| Source: Miguel Farah. A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard |
Una de les coses que hom realitza ràpidament quan va a treballar a l'estranger és que el teclat dels ordinadors és diferent segons el país on has anat a caure.
De vegades, no cal ni marxar del país per fer aquest descobriment. N'hi ha prou amb comprar un ordinador a bon preu a una botiga online d'un altre país i, en obrir la capsa de cartró, descobrir que el seu teclat no té gran cosa a veure amb el que hom esperava.
És quelcom de semblant al que hom realitza quan va de viatge a un altre país i descobreix que els endolls que utilitzen són diferents dels que hom coneix i ha de demanar a la recepció de l'hotel si disposen d'adaptadors universals o l'adreça d'una botiga on trobar-los.
Per ajudar-nos a descobrir les diferències entre els teclats dels ordinadors de diferents països, un xilè: Miguel Farah (1), va crear dues pàgines molt interessants, de visita altament recomanada: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard (2) i Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard (3)
A la primera d'aquestes pàgines pots trobar per exemple que, amb l'excepció del teclat utilitzat al Paraguai (4), el teclat espanyol d'Espanya presenta poques diferències amb els teclats dels països on es parla l'espanyol a l'Amèrica Llatina. Amb una diferència important al teclat d'Espanya: la presència de la C trencada (Ç/ç), utilitzada per escriure en llengua catalana.
Un dels teclats que li ha donat més feina a descriure a Miguel Farah és el que utilitzem a Suïssa (5): dissenyat per donar suport a una llengua germànica (alemany) i tres de romanç (francès, italià i romanx). Derivat del disseny del teclat alemany, la llista de problemes enumerats per l'autor és real. A mesura que l'anava llegint recordava la sorpresa que em va provocar el meu primer contacte amb el teclat del qual avui faig ús per redactar aquest article i com m'he acostumat a fer-ne ús.
Just per acabar deixa'm afegir que si a l'autor li sembla increïble que el teclat suís també s'utilitzi a Luxemburg, malgrat el fet que un gran percentatge d'usuaris privats d'aquest país prefereix utilitzar el teclat de Bèlgica, la gran majoria de treballadors frontalers francesos que conec prefereixen utilitzar el nostre teclat QWERTZ a l'AZERTY francès.
Aquest motiu, però també el de la diferència de preu de l'IVA (TVA) del material electrònic al nostre país, fa que molts d'ells acabin comprant els seus ordenadors personals al nostre país.
De vegades, no cal ni marxar del país per fer aquest descobriment. N'hi ha prou amb comprar un ordinador a bon preu a una botiga online d'un altre país i, en obrir la capsa de cartró, descobrir que el seu teclat no té gran cosa a veure amb el que hom esperava.
És quelcom de semblant al que hom realitza quan va de viatge a un altre país i descobreix que els endolls que utilitzen són diferents dels que hom coneix i ha de demanar a la recepció de l'hotel si disposen d'adaptadors universals o l'adreça d'una botiga on trobar-los.
Per ajudar-nos a descobrir les diferències entre els teclats dels ordinadors de diferents països, un xilè: Miguel Farah (1), va crear dues pàgines molt interessants, de visita altament recomanada: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard (2) i Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard (3)
A la primera d'aquestes pàgines pots trobar per exemple que, amb l'excepció del teclat utilitzat al Paraguai (4), el teclat espanyol d'Espanya presenta poques diferències amb els teclats dels països on es parla l'espanyol a l'Amèrica Llatina. Amb una diferència important al teclat d'Espanya: la presència de la C trencada (Ç/ç), utilitzada per escriure en llengua catalana.
Un dels teclats que li ha donat més feina a descriure a Miguel Farah és el que utilitzem a Suïssa (5): dissenyat per donar suport a una llengua germànica (alemany) i tres de romanç (francès, italià i romanx). Derivat del disseny del teclat alemany, la llista de problemes enumerats per l'autor és real. A mesura que l'anava llegint recordava la sorpresa que em va provocar el meu primer contacte amb el teclat del qual avui faig ús per redactar aquest article i com m'he acostumat a fer-ne ús.
Just per acabar deixa'm afegir que si a l'autor li sembla increïble que el teclat suís també s'utilitzi a Luxemburg, malgrat el fet que un gran percentatge d'usuaris privats d'aquest país prefereix utilitzar el teclat de Bèlgica, la gran majoria de treballadors frontalers francesos que conec prefereixen utilitzar el nostre teclat QWERTZ a l'AZERTY francès.
Aquest motiu, però també el de la diferència de preu de l'IVA (TVA) del material electrònic al nostre país, fa que molts d'ells acabin comprant els seus ordenadors personals al nostre país.
- Miguel Farah: Home page
- Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard
- Miguel Farah: Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard
- Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Spanish-Guarani
- Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Swiss
- Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: French
Tuesday, April 5, 2022
die toten hosen - vielen dank
| Die Toten Hosen - Alles was war [Offizielles Musikvideo], YouTube, 26.05.2017 |
Traducció molt i molt lliure d'alguns fragments de la lletra d'aquest tema de Die Toten Hosen (Alles was war, de l'àlbum In aller Stille, 2009).
No és gens fàcil tornar-nos a veure.
I quan ho fem, ens veiem arrossegats pels vells temps (...)
Moments plens d'esperança, moments plens de felicitat,
en què no pensem en l'ahir ni en el que ens pot portar demà.
Perquè ens tornaríem a fer mal (no seria la primera vegada!).
Mai més no tornarem a fer promeses que ni nosaltres ens crèiem.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Et vas quedar sol(a), o et senties lliure?
Què has estat fent durant tot aquest temps?
Ara no és fàcil veure-ho així,
però tot el que podíem donar llavors, no era prou per a l'altre.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts (...)
Ens agraden molt més les coses que no podem tenir
Hauríem d'aprendre a renunciar, però no sabem com fer-ho.
I ens acomiadem i comencem a caminar.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
No importa si ja ho has oblidat.
Ja ho recordaré jo per tu.
No és gens fàcil tornar-nos a veure.
I quan ho fem, ens veiem arrossegats pels vells temps (...)
Moments plens d'esperança, moments plens de felicitat,
en què no pensem en l'ahir ni en el que ens pot portar demà.
Perquè ens tornaríem a fer mal (no seria la primera vegada!).
Mai més no tornarem a fer promeses que ni nosaltres ens crèiem.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Et vas quedar sol(a), o et senties lliure?
Què has estat fent durant tot aquest temps?
Ara no és fàcil veure-ho així,
però tot el que podíem donar llavors, no era prou per a l'altre.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts (...)
Ens agraden molt més les coses que no podem tenir
Hauríem d'aprendre a renunciar, però no sabem com fer-ho.
I ens acomiadem i comencem a caminar.
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
No importa si ja ho has oblidat.
Ja ho recordaré jo per tu.
Sunday, April 3, 2022
lone star, la estrella que marcó el camino
| Lone Star, la estrella que marcó el camino, YouTube, 12.10.2019 |
Aprofitant que ahir canviava d'operador de cable, he passat uns dies un xic enredat refent i documentant el cablejat elèctric i l'arquitectura de la petita xarxa domèstica que m'he muntat a casa amb vells ordinadors dels quals ja t'he parlat algun cop en aquestes pàgines.
Ja ho tenia tot mig embastat, i només esperava que arribés el moment de ficar-ho a prova amb la instal·lació i configuració de l'equip del nou operador, quan la meva cosina Montse em va enviar el passat dijous a les 08:00 el vídeo amb què he obert aquest post.
Estava treballant i quan vaig veure que el vídeo tenia una hora de durada, vaig prometre-li que me'l miraria quan tingués un moment. Tot guardant-me per a mi que probablement passarien uns dies abans de poder fer-lo.
Ahir al matí, exactament a les 04:00, em van despertar els gats, car tot semblava que tenien unes ganes boges de sortir fora per veure la neu que seguia caient des del dia anterior. Desvetllat, em vaig preparar un cafè i vaig sortir fora a fumar-me un pito mentre me'l bevia.
Mentre ho feia, vaig recordar el vídeo i vaig dir-me que era un bon moment per ficar-me els auriculars, passar-lo per la TV i veure'l en la tranquil·litat que impera a casa a aquestes hores del matí.
El vídeo i el comentari a YouTube que l'acompanya, que són de visió i lectura altament recomanades, em van fer recordar una època en què compartia gustos musicals amb Montse.
Ja més grans, recordo les reunions familiars on ella es presentava amb samarretes de Metallica i polsera de claus al canell i jo anava amb un look més en fase amb el grunge.
I mentre em passaven pel cap aquests records, vaig recordar que feia sis anys que ens vam trobar tots a l'Hospital de Vall d'Hebron per visitar a la meva tieta. La tristesa pel fet que ella ja no estigui físicament entre nosaltres no amagarà mai el record de l'alegria que va tenir quan va veure'ns tots junts: fill@s, parelles i netes, i la family de Suïssa.
Un bon vídeo. Uns records molt emocionants.
Merci, Montse. T'estimoooo !!!
Ja ho tenia tot mig embastat, i només esperava que arribés el moment de ficar-ho a prova amb la instal·lació i configuració de l'equip del nou operador, quan la meva cosina Montse em va enviar el passat dijous a les 08:00 el vídeo amb què he obert aquest post.
Estava treballant i quan vaig veure que el vídeo tenia una hora de durada, vaig prometre-li que me'l miraria quan tingués un moment. Tot guardant-me per a mi que probablement passarien uns dies abans de poder fer-lo.
Ahir al matí, exactament a les 04:00, em van despertar els gats, car tot semblava que tenien unes ganes boges de sortir fora per veure la neu que seguia caient des del dia anterior. Desvetllat, em vaig preparar un cafè i vaig sortir fora a fumar-me un pito mentre me'l bevia.
Mentre ho feia, vaig recordar el vídeo i vaig dir-me que era un bon moment per ficar-me els auriculars, passar-lo per la TV i veure'l en la tranquil·litat que impera a casa a aquestes hores del matí.
El vídeo i el comentari a YouTube que l'acompanya, que són de visió i lectura altament recomanades, em van fer recordar una època en què compartia gustos musicals amb Montse.
 |
| Montse i Rafa, Hospital Vall d'Hebron, 28.03.2016 |
Ja més grans, recordo les reunions familiars on ella es presentava amb samarretes de Metallica i polsera de claus al canell i jo anava amb un look més en fase amb el grunge.
I mentre em passaven pel cap aquests records, vaig recordar que feia sis anys que ens vam trobar tots a l'Hospital de Vall d'Hebron per visitar a la meva tieta. La tristesa pel fet que ella ja no estigui físicament entre nosaltres no amagarà mai el record de l'alegria que va tenir quan va veure'ns tots junts: fill@s, parelles i netes, i la family de Suïssa.
Un bon vídeo. Uns records molt emocionants.
Merci, Montse. T'estimoooo !!!
Subscribe to:
Posts (Atom)