| Lone Star, la estrella que marcó el camino, YouTube, 12.10.2019 |
Aprofitant que ahir canviava d'operador de cable, he passat uns dies un xic enredat refent i documentant el cablejat elèctric i l'arquitectura de la petita xarxa domèstica que m'he muntat a casa amb vells ordinadors dels quals ja t'he parlat algun cop en aquestes pàgines.
Ja ho tenia tot mig embastat, i només esperava que arribés el moment de ficar-ho a prova amb la instal·lació i configuració de l'equip del nou operador, quan la meva cosina Montse em va enviar el passat dijous a les 08:00 el vídeo amb què he obert aquest post.
Estava treballant i quan vaig veure que el vídeo tenia una hora de durada, vaig prometre-li que me'l miraria quan tingués un moment. Tot guardant-me per a mi que probablement passarien uns dies abans de poder fer-lo.
Ahir al matí, exactament a les 04:00, em van despertar els gats, car tot semblava que tenien unes ganes boges de sortir fora per veure la neu que seguia caient des del dia anterior. Desvetllat, em vaig preparar un cafè i vaig sortir fora a fumar-me un pito mentre me'l bevia.
Mentre ho feia, vaig recordar el vídeo i vaig dir-me que era un bon moment per ficar-me els auriculars, passar-lo per la TV i veure'l en la tranquil·litat que impera a casa a aquestes hores del matí.
El vídeo i el comentari a YouTube que l'acompanya, que són de visió i lectura altament recomanades, em van fer recordar una època en què compartia gustos musicals amb Montse.
Ja més grans, recordo les reunions familiars on ella es presentava amb samarretes de Metallica i polsera de claus al canell i jo anava amb un look més en fase amb el grunge.
I mentre em passaven pel cap aquests records, vaig recordar que feia sis anys que ens vam trobar tots a l'Hospital de Vall d'Hebron per visitar a la meva tieta. La tristesa pel fet que ella ja no estigui físicament entre nosaltres no amagarà mai el record de l'alegria que va tenir quan va veure'ns tots junts: fill@s, parelles i netes, i la family de Suïssa.
Un bon vídeo. Uns records molt emocionants.
Merci, Montse. T'estimoooo !!!
Ja ho tenia tot mig embastat, i només esperava que arribés el moment de ficar-ho a prova amb la instal·lació i configuració de l'equip del nou operador, quan la meva cosina Montse em va enviar el passat dijous a les 08:00 el vídeo amb què he obert aquest post.
Estava treballant i quan vaig veure que el vídeo tenia una hora de durada, vaig prometre-li que me'l miraria quan tingués un moment. Tot guardant-me per a mi que probablement passarien uns dies abans de poder fer-lo.
Ahir al matí, exactament a les 04:00, em van despertar els gats, car tot semblava que tenien unes ganes boges de sortir fora per veure la neu que seguia caient des del dia anterior. Desvetllat, em vaig preparar un cafè i vaig sortir fora a fumar-me un pito mentre me'l bevia.
Mentre ho feia, vaig recordar el vídeo i vaig dir-me que era un bon moment per ficar-me els auriculars, passar-lo per la TV i veure'l en la tranquil·litat que impera a casa a aquestes hores del matí.
El vídeo i el comentari a YouTube que l'acompanya, que són de visió i lectura altament recomanades, em van fer recordar una època en què compartia gustos musicals amb Montse.
 |
| Montse i Rafa, Hospital Vall d'Hebron, 28.03.2016 |
Ja més grans, recordo les reunions familiars on ella es presentava amb samarretes de Metallica i polsera de claus al canell i jo anava amb un look més en fase amb el grunge.
I mentre em passaven pel cap aquests records, vaig recordar que feia sis anys que ens vam trobar tots a l'Hospital de Vall d'Hebron per visitar a la meva tieta. La tristesa pel fet que ella ja no estigui físicament entre nosaltres no amagarà mai el record de l'alegria que va tenir quan va veure'ns tots junts: fill@s, parelles i netes, i la family de Suïssa.
Un bon vídeo. Uns records molt emocionants.
Merci, Montse. T'estimoooo !!!
No comments:
Post a Comment