 |
| Ryan Haddad : How Russia hooked Europe on its oil and gas – and overcame US efforts to prevent energy dependence on Moscow, The Conversation, 12.02.2022 |
Fiona Harvey ens ho explicava el passat 27 d'abril a les pàgines de The Guardian (1): "després de l'inici de la guerra a Ucraïna, Rússia ha gairebé duplicat els seus ingressos per la venda de combustibles fòssils a Europa".
Resumint l'article a cops de destral, les sancions haurien reduït l'oferta del gas que arriba a Europa. I la reducció de l'oferta ha tingut com a conseqüència l'augment dels preus i, amb aquests, el fre a la recuperació de les economies que sortien de la pandèmia de la Covid-19. Altrament dit, Rússia té atrapada a la UE en un parany que fa que tot eventual augment de les sancions es tradueixi en restriccions de l'oferta i, amb aquesta, l'augment dels preus, dinamitant tot esforç destinat a la recuperació econòmica.
I ja que estem en el terreny dels paranys, l'enorme pressió dels americans sobre la RFA per acabar amb el subministrament de gas rus abans l'arribada del gas que han promès els USA, no fa res d'altre que agreujar l'espiral inflacionista.
Una manera de veure-ho és dir que: "Les importacions d'hidrocarburs són les principals llacunes de les sancions imposades a Rússia. Tots els que compren aquests combustibles fòssils són còmplices de les terribles violacions del dret internacional per part de l'exèrcit rus". És un discurs legítim que molts vam trobar (i trobem!) a faltar durant molts anys quan importem el petroli d'Aràbia Saudita o el gas de Qatar. Per no mencionar la importació de petroli de Síria quan aquest país estava ocupat per Daesh, i com finançàvem aquest grup i la repressió turca contra els Kurds cada cop que passàvem per la gasolinera.
Seguint amb aquest discurs, els principals còmplices de Putin serien la RFA, Itàlia i els Països Baixos. En el cas de la RFA el discurs diu que: "Dos mesos després que Putin envaís Ucraïna, Alemanya encara està finançant la màquina de guerra russa amb 4.500 milions €/mes"(...) "El món (sic!) mira a Alemanya esperant una demostració de força i determinació cap a Rússia, però en canvi segueixen finançant la guerra i bloquejant un embargament europeu sobre el petroli rus".
Com saben molt bé els països de l'anomenada angloesfera, la RFA és el motor econòmic d'Europa i probablement un dels països més avançats pel que fa a la transició energètica. Aquesta guerra, de la que no recordaré -per conegudes- les causes i aquells que van provocar la situació actual, ha tingut com a conseqüència una gran pressió dels USA i dels seus aliats europeus perquè la RFA canviï la seva dependència de Rússia per la dependència dels USA. Una idea que no és nova i que ja es va materialitzar amb els acords de juliol del 2018 signats per Donald Trump i Jean-Claude Juncker (2):
Probablement, el resum de la situació és que en tota guerra hi ha un gran negoci: els magnats russos mai no han guanyat tants diners amb els seus hidrocarburs, les grans empreses europees de l'energia mai no han guanyat tants diners amb la comercialització de la seva producció i els fabricants de la indústria de l'armament i del sector espacial deuen tenir uns beneficis insolents. I al bell mig d'aquest negoci descomunal està la RFA, que ha de pagar la festa dels uns i evitar que el consum intern europeu caigui pel precipici si les economies dels altres països de la UE s'acaba enfonsant.
Estic segur que Fiona Harvey i tots els experts mencionats al seu article no ho veuen així. Segurament tenen raó, i tot el que està passant és culpa de la RFA. Personalment, només puc dir que intentaré oblidar com va començar aquesta guerra, qui estava al darrera contra qualsevol solució negociada. I qui s'està beneficiant d'ella, clar.
I just per acabar, afegir que aquesta guerra sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.
Resumint l'article a cops de destral, les sancions haurien reduït l'oferta del gas que arriba a Europa. I la reducció de l'oferta ha tingut com a conseqüència l'augment dels preus i, amb aquests, el fre a la recuperació de les economies que sortien de la pandèmia de la Covid-19. Altrament dit, Rússia té atrapada a la UE en un parany que fa que tot eventual augment de les sancions es tradueixi en restriccions de l'oferta i, amb aquesta, l'augment dels preus, dinamitant tot esforç destinat a la recuperació econòmica.
I ja que estem en el terreny dels paranys, l'enorme pressió dels americans sobre la RFA per acabar amb el subministrament de gas rus abans l'arribada del gas que han promès els USA, no fa res d'altre que agreujar l'espiral inflacionista.
Una manera de veure-ho és dir que: "Les importacions d'hidrocarburs són les principals llacunes de les sancions imposades a Rússia. Tots els que compren aquests combustibles fòssils són còmplices de les terribles violacions del dret internacional per part de l'exèrcit rus". És un discurs legítim que molts vam trobar (i trobem!) a faltar durant molts anys quan importem el petroli d'Aràbia Saudita o el gas de Qatar. Per no mencionar la importació de petroli de Síria quan aquest país estava ocupat per Daesh, i com finançàvem aquest grup i la repressió turca contra els Kurds cada cop que passàvem per la gasolinera.
Seguint amb aquest discurs, els principals còmplices de Putin serien la RFA, Itàlia i els Països Baixos. En el cas de la RFA el discurs diu que: "Dos mesos després que Putin envaís Ucraïna, Alemanya encara està finançant la màquina de guerra russa amb 4.500 milions €/mes"(...) "El món (sic!) mira a Alemanya esperant una demostració de força i determinació cap a Rússia, però en canvi segueixen finançant la guerra i bloquejant un embargament europeu sobre el petroli rus".
 |
Com saben molt bé els països de l'anomenada angloesfera, la RFA és el motor econòmic d'Europa i probablement un dels països més avançats pel que fa a la transició energètica. Aquesta guerra, de la que no recordaré -per conegudes- les causes i aquells que van provocar la situació actual, ha tingut com a conseqüència una gran pressió dels USA i dels seus aliats europeus perquè la RFA canviï la seva dependència de Rússia per la dependència dels USA. Una idea que no és nova i que ja es va materialitzar amb els acords de juliol del 2018 signats per Donald Trump i Jean-Claude Juncker (2):
EE UU ya es en estos momentos el principal suministrador de GNL en Europa, con un 44% de las importaciones en enero de 2022, según datos de la Comisión Europea. La aportación se ha disparado un 2.418% desde el acuerdo de julio de 2018, suscrito por los entonces presidentes de Estados Unidos, Donald Trump, y de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker. El volumen de exportaciones estadounidenses pasó rápidamente de 3.000 millones de metros cúbicos al año a más del doble. Y en 2021 se situaron en 22.200 millones de metros cúbicos, según la Comisión.Segurament amb la idea d'escapar als límits del subministrament possible (no mediàtic!) dels USA i a la dependència energètica d'Europa, el ministre d'Economia i del Clima alemany, Robert Habeck, va viatjar el passat mes de març a Qatar i a la Unió dels Emirats Àrabs per buscar alternatives ràpides al subministrament de gas rus. Després d'un petit exercici d'amnèsia induïda sobre què està passant al Iemen, probablement va pensar que es tracta de països molt més freqüentables que Rússia. En qualsevol cas, es tractava de quelcom que no hauria estat obligat a fer si els USA estiguessin en condicions, com van afirmar, de reemplaçar el subministrament actual de gas de Rússia.
Probablement, el resum de la situació és que en tota guerra hi ha un gran negoci: els magnats russos mai no han guanyat tants diners amb els seus hidrocarburs, les grans empreses europees de l'energia mai no han guanyat tants diners amb la comercialització de la seva producció i els fabricants de la indústria de l'armament i del sector espacial deuen tenir uns beneficis insolents. I al bell mig d'aquest negoci descomunal està la RFA, que ha de pagar la festa dels uns i evitar que el consum intern europeu caigui pel precipici si les economies dels altres països de la UE s'acaba enfonsant.
 |
I just per acabar, afegir que aquesta guerra sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.
- Fiona Harvey: Russia doubles fossil fuel revenues since invasion of Ukraine began, The Guardian, 27.04.2022
- Guillermo Abril, Elena G. Sevillano: EE UU incrementará un 68% el envío de gas a la UE para rebajar la dependencia energética de Rusia, El Pais, 25.03.2022
No comments:
Post a Comment