les marais salants de Maras, un système de terrasses avec plus de 3 000 puits construits par les Incas,à 40 km de la ville de Cusco,Pérou.Chaque mare recueille l'eau salée provenant d'un puits souterrain..(et l'ensemble donne un joli tableau pastel) pic.twitter.com/6F72eqqRtq
— Personne Dansmabul (@PDansmabul) March 30, 2023
Un compte de Twitter que segueixo va publicar el passat 30.03.2023 una imatge impressionant de les Salineras de Maras, un sistema de terrasses amb més de 4500 basses construït pels Inques i que es troba a 40 km de la ciutat de Cusco, Perú (1). Pots trobar un munt d'imatges d'aquestes salines a Wikimedia Commons (2).
Salvant les distàncies (i déu-n'hi-do si n'hi ha!), aquesta producció de sal a la muntanya em va recordar el poble d'una noia amb qui vaig sortir durant molts anys: Gerri de la Sal (3). Un poble del Pallars Sobirà conegut arreu de Catalunya per les seves salines de muntanya (4)
En una àrea total d'aproximadament 1,5 a 2 Ha, les basses han estat construïdes en forma de terrasses escalonades al vessant del cerro Qaqawiñay, amb pendents de fins a 20 graus d'inclinació. Les terrasses estan formades per murs de contenció de pedra irregular assentats amb morter de fang, formant dics que delimiten els salins. El sistema de conducció de l'aigua salada es fa a través d'un canal principal, el qual es ramifica en diversos canals petits que alimenten les basses.
La recol·lecció de la sal està marcada per les estacions. Així, a l'època seca (de maig a octubre) l'evaporació de l'aigua és ràpida, per la qual cosa existeix una major producció, obtenint-se una millor qualitat d'una sal que presenta un “color blanc o rosat”, que caracteritza comercialment la Sal de Maras. La collita comença quan el gruix de la sal arriba a uns 10 cm. Seguint la legislació peruana, s'afegeix iode al producte resultant i després es carrega en sacs per a la seva distribució als mercats de la regió. Val a dir que, durant el procés d'extracció i elaboració de la sal predominen les relacions socials de tipus comunitari, del que actualment fan part 380 socis.
| Instituto Peruano de Economía: Sal de Maras: uniendo esfuerzos, pensando en grande, YouTube, 22.08.2013 |
Salvant les distàncies (i déu-n'hi-do si n'hi ha!), aquesta producció de sal a la muntanya em va recordar el poble d'una noia amb qui vaig sortir durant molts anys: Gerri de la Sal (3). Un poble del Pallars Sobirà conegut arreu de Catalunya per les seves salines de muntanya (4)
Explotades almenys des de l'època medieval, les seves basses també estan construïdes amb murs de pedra i també recullen l'aigua d'una font propera al poble. Tot i que els monjos del monestir de Gerri tenien la propietat i el domini, els treballs i l'explotació de les salines es feia en bona part de manera comunal. Durant tot l'any es feien les feines preparatòries de la collita de la sal, que tenia lloc després de l'estiu, quan amb la calor havia evaporat l'aigua i quedava la sal dipositada a les eres, La sal es portava al Reial Alfolí de Gerri o Casa de la Sal, on es pesava i, posteriorment, es venia, i es pagava a cadascú el que pertocava segons la sal que hagués aportat. En les èpoques de millors collites, s'arribaven a recollir fins a 1.500 tones anuals de sal.
- Wikipedia: Maras (Urubamba) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikimedia Commons: Salineras de Maras, Maras, Perú
- Veure La Vall Ferrera, publicat en aquest blog el 16.08.2020
- Wikipedia: Gerri de la Sal [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment