Barcelona Memory - La vía de los burgueses. ¿Cómo nació la Vía Layetana?, YouTube, 14.11.2020 |
Aquest error segueix provocant-me sorpreses. Com la de trobar un preocupant dèficit de memòria durant la lectura d'un editorial publicat a La Vanguardia el 27.06.2024 (1) i en la bateria d'articles que el van acompanyar o precedir en aquest diari. Uns articles on s'atacava l’Ajuntament de Barcelona i els seus problemes amb la justícia per la manera en què s'havia aprovat la reurbanització de la Via Laietana: històricament, una de les actuacions urbanístiques més cares, injustes, absurdes, salvatges i estúpides que la burgesia de Barcelona va emprendre durant la primera meitat del segle XX.
Voleu passejar pels carrers i carrerons desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana? pic.twitter.com/t6OrgA3GPc
— Històries de Barcelona (@historiesdebcn) June 25, 2024
Personalment, crec que hauria estat suficient que l'autor de l'editorial i els autors dels altres articles recordessin l'article que Jesús Fráiz va publicar el maig del 2022 a La Vanguardia (2).
Just per aquells que no la coneguin, recomano la visita de la pàgina Web de Jesús Fráiz: La Barcelona de antes. I pel tema del post d'avui, alguns dels articles (punxa aquí) que l'autor ha escrit sobre la història de la ciutat que existia en l'espai ocupat per l'actual Via Laietana.Seguint amb l'article publicat per Jesús Fráiz a La Vanguardia (2), hauria estat un detall recordar que el consistori actual, i el que el va precedir, no tenen cap altra intenció que la d'ampliar el parc temàtic de la ciutat, tot blanquejant la salvatjada que van fer els avantpassats de mols dels actuals denunciants:
Si les voreres fossin el doble d'amples, convidarien a passejar els ciutadans; si s'hi haguessin instal·lat grans firmes comercials, en lloc de córrer per desplaçar-nos-hi, passejaríem mirant aparadors i es podria aixecar el cap i gaudir dels edificis històrics que flanquegen ambdós costats del carrer.
Abans de la Via Laietana", el retrat d'una ciutat esborrada, TV3 Telenotícies, 07.07.2019 |
L'article de Jesús Fráiz (2) ens recorda que la burgesia que estava darrere d'aquella salvatjada, tenia el poder i els mitjans necessaris per demolir tots els edificis que calguessin, expulsar a tots els veïns que els fessin nosa i definir l'amplada de l'avinguda que li vingués de grat:
A banda de la calçada i les voreres que tindrien 40 metres, s'havia de deixar 20 metres més a cada costat per realitzar la construcció dels nous edificis que s'haurien de construir d'acord amb la importància de la nova via (...)Els responsables d'aquella "operació urbanística" i aquells que ara intenten maquillar-la des del consistori municipal, comparteixen un enorme complex d'inferioritat que ha acabat subordinant des de ja fa massa temps la població de Barcelona a la imatge que la ciutat pugui projectar davant dels forasters que no hi viuen.
Per a la seva realització s'havien d'enderrocar 300 edificis, unes 2.199 cases i molts dels palauets particulars. Es calculava que l'obra podia afectar unes 2.500 famílies i unes 10.000 persones (...) Les protestes dels veïns i els intel·lectuals van ser nombroses, ja que cap no comprenia tanta destrucció per a l'obertura d'un trist carrer (...)
El 1879, es va aprovar la Llei d'Expropiació Forçosa per a tots els que es trobaven de lloguer i que van haver d'anar al carrer sense cap mena de compensació ni ajuda, La llei afavoriria la realització de l'obra. Amb el canvi de la llei el 1904, es va poder començar a desallotjar d'una manera ràpida els milers de persones que abarrotaven aquella part de la ciutat.
betevé - La recreació ideal del Barri Gòtic -Dani Cortijo- Història de Barcelona, YouTube, 08.04.2014 |
Tot aquest desgavell no va començar doncs amb les olimpíades. Va començar molt i molt abans. I si no t'ho creus, pots trobar a una descripció acuradament presentada a Wikipedia d'un nyap conegut amb el nom de Societat d'Atracció de Forasters (3).
Un dels més impactes més importants d'aquest preocupant complex d'inferioritat de la burgesia catalana el podem trobar en la destrucció dels barris de la ciutat per a millorar el seu atractiu vis-a-vis dels forasters i recordar als locals qui mama a la ciutat.
En el cas de la Via Laietana, el poder de destruir la vila popular per construir un carrer on ningú, més enllà dels pertorbats que van participar en aquella operació especulativa, va veure res que li recordés a Chicago. L'expropiació del passat medieval dels barris destruïts per crear un nou barri temàtic que no havia existit mai, i sobre la base del qual es van construir mites i llegendes urbanes que molts insisteixen encara avui a presentar-nos com la història de la ciutat.
Barcelona Memory - La invención del barrio gótico de Barcelona, YouTube, 23.10.2021 |
Lectures i informació complementària
- Barcelona Memory
- Revista Barcelona atracción. La Sociedad de Atracción de Forasteros y la promoción del turismo (1911). Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona. Barcelona.cat
- Dani Cortijo: El fals aqüeducte de la Plaça Nova, Altres Barcelones, 12.07.2009
- Dani Cortijo: La invenció del Barri Gòtic, una recreació contemporània amb objectius turístics, Altres Barcelones, 09.04.2014
- La Vanguardia - La Barcelona desaparecida, YouTube, 11.12.2014
- La Vanguardia - Las entrañas Via Laietana en Barcelona, YouTube, 27.05.2015
- Arxiu Fotogràfic de Barcelona, juny a octubre de 2019 - Exposició La ciutat dels passatges: Abans de la Via Laietana - Prospecte en PDF, Ajuntament de Barcelona, 18.06.2019
- Alonso Carnicer i Sara Grimal: "Abans de la Via Laietana", imatges d'una ciutat desapareguda, CCMA.cat/324, 07.07.2019
- Va passar aquí - L’obertura de la Via Laietana, betevé, 01.03.2020
- Juan Antonio Ortiz - Via Laietana, Calles Desaparecidas, Abertura y Construcción 1ª Parte y 2ª Parte, YouTube, 23.04.2020 y 209.04.2020
- Jordi Juan: Colau pateix les elits, La Vanguardia, 27.06.2024
- Jesús Fraiz Ordóñez: Los dramáticos orígenes de la Via Laietana. La Vanguardia, 17.05.2022
- Wikipedia: Societat d'Atracció de Forasters