La capa d'ozó s'havia anat aprimant des de finals dels 1970's. Els responsables identificats van ser els Clorofluorocarbonis artificials (CFC) que destruïen les molècules d'ozó a les capes altes de l'atmosfera. Després del senyal d'alarma dels científics, la majoria de països van signar el Protocol de Montreal (1987), un tractat per l'eliminació gradual dels CFC.
El passat 10.09.2014, davant d'una gran indiferència (1), les Nacions Unides publicaven un informe (1) que'ns parlava de la recuperació de la capa d'ozó. I si el procés es confirma els propers anys, el seu retorn als valors normals a meitat de segle (2).
Mentre els CFC van desapareixent gradualment, les quantitats dels hidrofluorocarburs (HFC) que s'han utilitzat durant els ultim vint anys per reemplaçar-los han augmentant en un 7% anual. Aquests gasos, junt amb el diòxid de carboni es refreden quan arriben a l'estratosfera superior, i l'aire més fred afavoreix l'increment de la quantitat d'ozó.
Paradoxalment, aquests gasos que estan permetent la regeneració de la capa d'ozó, també contribueixen significativament a l'escalfament global i hauran de ser reemplaçats. El problema és que els nous substituts plantegen encara més qüestions: per exemple, el HFO-1234yf, que s'utilitza com a refrigerant als aparells d'aire condicionat dels nous vehicles, i que en contacte amb l'aire es transforma en àcid trifluoroacètic, un producte que no es descompon a la natura.
El passat 10.09.2014, davant d'una gran indiferència (1), les Nacions Unides publicaven un informe (1) que'ns parlava de la recuperació de la capa d'ozó. I si el procés es confirma els propers anys, el seu retorn als valors normals a meitat de segle (2).
Mentre els CFC van desapareixent gradualment, les quantitats dels hidrofluorocarburs (HFC) que s'han utilitzat durant els ultim vint anys per reemplaçar-los han augmentant en un 7% anual. Aquests gasos, junt amb el diòxid de carboni es refreden quan arriben a l'estratosfera superior, i l'aire més fred afavoreix l'increment de la quantitat d'ozó.
Paradoxalment, aquests gasos que estan permetent la regeneració de la capa d'ozó, també contribueixen significativament a l'escalfament global i hauran de ser reemplaçats. El problema és que els nous substituts plantegen encara més qüestions: per exemple, el HFO-1234yf, que s'utilitza com a refrigerant als aparells d'aire condicionat dels nous vehicles, i que en contacte amb l'aire es transforma en àcid trifluoroacètic, un producte que no es descompon a la natura.
(1) Scientific Assessment of Ozone Depletion 2014, published by the UN Environment Programme (UNEP) and the UN World Meteorological Organization (WMO). En un altre ordre de coses, afegir que publicar un informe el 10.09 és una bona assegurança de que la noticia no ocuparà la primera pàgina de cap diari dels USA. Si era el que el responsable de comunicació volia, l'objectiu va ser assolit.
(2) Veure també:
(2) Veure també:
- Fragile ozone layer shows first sign of recovery: U.N., Reuters, 10.09.2014
- Ozone layer showing 'signs of recovery', UN says, BBC News, 10.09.2014
- Scientists Say the Ozone Layer Is Recovering, ABC News, 10.09.2014
- Earth’s ozone layer is recovering, The Washington Post, 11.09.2014
- Le trou d'ozone n'augmente plus mais des questions demeurent, Enerzine, 16.09.2014
No comments:
Post a Comment