|
El 13 de juny els ciutadans suïssos ens haurem de pronunciar sobre dues iniciatives populars (1) i tres referèndums facultatius (2). Entre els objectes sobre els quals ens haurem de pronunciar (3) es troba el referèndum facultatiu de la llei federal del 25.09.2020 sobre la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (Llei sobre el CO₂) (4).
L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) presenta un resum de la llei (5) amb aquesta introducció:
En relació amb l'augment de les temperatures, l'OFEV afegeix que: El canvi climàtic afecta especialment Suïssa. Des del 1864, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C, el doble que a escala mundial (cf. 6).
A les conclusions d'un article bàsicament orientat a preparar-nos a la pressió fiscal de les mesures que acompanyaran a la llei, l'OFEV ens diu que: sense aquestes mesures fiscals (entre les quals destaca una nova taxa sobre els bitllets d’avió), els mitjans addicionals disponibles per a inversions respectuoses amb el clima en edificis, estacions de recàrrega i autobusos elèctrics, així com en les noves tecnologies, seran més baixos. I per tant, Suïssa es quedarà enrere pel que fa a la protecció del clima.
Aquesta afirmació semblava confirmar-se a un article que publicava recentment SwissInfo (7):
La pàgina 13 d'aquest informe del WEF ens mostra una taula del The Energy Transition Index (ETI) amb tres columnes:
Altrament, no puc deixar de pensar que algú ha de donar un coup de pied dans la fourmilière per accelerar les mesures necessàries a una retallada radical de les emissions de CO₂. Segurament som uns dels primers interessats a fer-ho i tenim interès en què els nostres veïns segueixin ràpidament el nostre exemple.
Ara bé, una cosa és que evitem caure en el xovinisme dels polítics francesos o en l'arrogància dels polítics alemanys i escandinaus, i una altra de ben diferent caure en el masoquisme d'acceptar que els altres sempre fan millor que nosaltres. Amb això vull dir que potser els periodistes de SwissInfo farien bé en tornar a llegir l'informe del WEF i que a l'OFEV també farien bé en recordar que les causes dels efectes del canvi climàtic que estem vivint a Suïssa no estan lligades a les emissions de CO₂ que han produït els habitants del nostre país.
L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) presenta un resum de la llei (5) amb aquesta introducció:
El canvi climàtic colpeja durament Suïssa, un país alpí. Per això, el Consell Federal i el Parlament volen continuar reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Suïssa amb la Revisió de la llei del CO₂ (revisió total). Amb aquesta revisió es pretén reduir d'un 50% el 2030 les emissions respecte a les mesurades el 1990. Donat que les mesures actuals no són suficients per assolir aquest objectiu, el poble votarà el 13 de juny de 2021 a un referèndum facultatiu per aprovar la revisió total de la llei del CO₂.Aquesta introducció està seguida per una sèrie de dades sobre l'evolució de les temperatures i el seu impacte en la natura: destacant la fusió del gel a les glaceres del país (6). També la multiplicació de les onades de calor i les sequeres, l'augment de les precipitacions i l'augment de les inundacions i les esllavissades lligades principalment a la fusió del permafrost, l'impacte d'aquests fenòmens sobre la diversitat vegetal i faunística...
En relació amb l'augment de les temperatures, l'OFEV afegeix que: El canvi climàtic afecta especialment Suïssa. Des del 1864, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C, el doble que a escala mundial (cf. 6).
|
A les conclusions d'un article bàsicament orientat a preparar-nos a la pressió fiscal de les mesures que acompanyaran a la llei, l'OFEV ens diu que: sense aquestes mesures fiscals (entre les quals destaca una nova taxa sobre els bitllets d’avió), els mitjans addicionals disponibles per a inversions respectuoses amb el clima en edificis, estacions de recàrrega i autobusos elèctrics, així com en les noves tecnologies, seran més baixos. I per tant, Suïssa es quedarà enrere pel que fa a la protecció del clima.
Aquesta afirmació semblava confirmar-se a un article que publicava recentment SwissInfo (7):
L'últim índex sobre la transició energètica del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), situa a Suïssa retrocedint dues posicions respecte a la publicació de l'índex precedent. Suïssa ara és només el quart país en aquest rànquing que inclou més d’un centenar de països. (...) Després de diversos anys, Suècia continua encapçalant aquest índex, que cobreix 115 estats. Noruega, que va ser menys ben valorat l'any passat, ha pujat al segon lloc, Dinamarca ocupa el tercer i Àustria el cinquè, per darrere de Suïssa.Com amb els anys he après a desconfiar de les interpretacions que els periodistes fan de les dades que els arriben, vaig anar a llegir què diu exactament el PDF de l'informe del WEF (8).
La pàgina 13 d'aquest informe del WEF ens mostra una taula del The Energy Transition Index (ETI) amb tres columnes:
- ETI score 2020-2021: A la pàgina 12 de l'informe podem trobar al text que descriu els valors d'aquesta columna: A causa de les revisions realitzades aquest any, els resultats de l’índex d’aquest any no són directament comparables a l'ETI del 2020.
- System Performance (SP): Aquest valor proporciona una avaluació del rendiment del sistema energètic d’un país: la capacitat de donar suport al desenvolupament i al creixement econòmic; l’accés universal a un subministrament d’energia segur i fiable i la sostenibilitat ambiental a tota la cadena de valor energètica. L’objectiu de la transició energètica en un país hauria de ser el resultat de l'articulació d'aquestes tres prioritats.
- Transition readines (TR): Pel WEF la transició energètica no es limita als canvis lineals en el mix d'energies ni en la substitució de les tecnologies de producció. Més aviat es basa en els sistemes socials, econòmics i tecnològics que han d'evolucionar de manera coordinada per crear un entorn propici i robust que doni forma a la transició. Això inclou el compromís polític, una estructura reguladora flexible, un entorn empresarial estable, els incentius a la inversió i a la innovació, la consciència dels consumidors i l’adopció de noves tecnologies. El valor que el WEF assigna a aquests paràmetres es presenta en aquesta columna.
- ETI score 2020-2021: Si, com es diu a l'informe, els resultats de l’índex del 2021 no són directament comparables als del 2020, els valors d'aquesta columna no s'haurien de prendre en consideració. De retruc, les afirmacions de l'article de SwissInfo, no semblen valer gran cosa.
- System Performance (SP): Als valors d'aquesta columna veig que Suïssa estaria per davant de Dinamarca i ocuparia la tercera posició darrera de Suècia i Noruega. Com segueixo sense saber quines són les dades que han utilitzat els experts en estadística del WEF ni com les han ponderat, potser val la pena recordar que les emissions en tones de CO₂ per habitant i any eren més baixes a Suïssa el 2017 que als tres països escandinaus, destacant el fet que aquest valor, a Noruega, duplica de llarg el de Suïssa (9).
- Transition readines (TR): Probablement Noruega inverteix part de les sumes colossals obtingudes en la venda d'hidrocarburs en la transició energètica. Probablement Suècia adopti les lleis més avançades en aquest terreny, tenint en compte les necessitats de la seva indústria forestal, minera i siderúrgica. Però del que estic segur és de què el sistema federal i la democràcia directa suïssos no deixaran passar mai una sola inversió ni una sola llei que no compti amb un consens social (democràcia directa, referèndums) sense el qual la seva aplicació seria impossible. Pel que fa a les inversions als centres de recerca suïssos (en particular als politècnics de Zürich i Lausanne) i la velocitat de la seva aplicació industrial, estic segur que els membres del WEF, que té la seva seu a Cologny (Genève), han llegit un parell o tres de coses sobre el tema.
Altrament, no puc deixar de pensar que algú ha de donar un coup de pied dans la fourmilière per accelerar les mesures necessàries a una retallada radical de les emissions de CO₂. Segurament som uns dels primers interessats a fer-ho i tenim interès en què els nostres veïns segueixin ràpidament el nostre exemple.
Ara bé, una cosa és que evitem caure en el xovinisme dels polítics francesos o en l'arrogància dels polítics alemanys i escandinaus, i una altra de ben diferent caure en el masoquisme d'acceptar que els altres sempre fan millor que nosaltres. Amb això vull dir que potser els periodistes de SwissInfo farien bé en tornar a llegir l'informe del WEF i que a l'OFEV també farien bé en recordar que les causes dels efectes del canvi climàtic que estem vivint a Suïssa no estan lligades a les emissions de CO₂ que han produït els habitants del nostre país.
- Wikipedia: Initiative populaire en Suisse
- Wikipedia: Référendum obligatoire en Suisse, Référendum facultatif || Démocratie: Le système politique suisse. Le référendum obligatoire et le référendum facultatif en Suisse, ch.ch
- Confédération Suisse - Conseil fédéral: Votation populaire du 13 juin 2021 || Wikipedia: Votations fédérales de 2021 en Suisse
- Confédération Suisse - Conseil fédéral: Loi sur le CO₂ || Wikipedia: Loi fédérale sur la réduction des émissions de CO₂
- Confédération Suisse - Office fédéral de l'environnement: Loi sur le CO₂ et protection du climat
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- La Suisse recule au baromètre de la transition énergétique du WEF, SwissInfo, 21.04.2021
- World Economic Forum: Fostering Effective Energy Transition 2021 edition, published on 20.04.2021 [PDF]
- Wikipedia: List of countries by carbon dioxide emissions
No comments:
Post a Comment