Wednesday, April 8, 2015

the anthropocene

Chris Madden Cartoons: Anthropocene cartoon – mass extinction events
Paul Jozef CRUTZEN (Amsterdam, 1933), és un químic neerlandès que dirigeix des del 1980 l'Atmospheric Chemistry Department al Max-Planck Institute i que el 1995 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre la incidència de l'ozó a l'atmosfera. L'any 2000 CRUTZEN va proposar el terme d'Antropocè per referir-se a un nou període geològic del quaternari (actualment dividit en Plistocè i l'Holocè) que estaria caracteritzat per l'impacte de la presència de l’home sobre el medi ambient.

Situar cronològicament l'Antropocè presenta problemes difícils de resoldre. Bàsicament perquè CRUTZEN, des de la seva perspectiva de químic expert en processos de l'atmosfera, proposava un nou període geològic que començaria a la fi del segle XVIII, quan l'anàlisi de l'aire atrapat en el gel polar va mostrar l'inici de concentracions creixents de diòxid de carboni i metà arreu del món (1). El problema és que CRUTZEN es va ficar en el terreny de la Comissió Internacional de Estratigrafia (2) just en el moment en que aquesta treballava en la formalització cronològica de l'Holocè (2008), plantejant sinó seria millor reemplaçar-lo per un Antropocè que es presentava molt més interessant des del punt de vista mediàtic, que no pas des d'un punt de vista científic (3).

Desconeixia CRUTZEN que, des de mitjans del s XIX, els 4,5 miliards d'anys de historia de la Terra han estat dividits per geòlegs, paleontòlegs i naturalistes en blocs de temps conegut com eres, èpoques, períodes i edats que solen estar separats per un canvi important, clarament identificat en la estratigrafia sedimentària?

En qualsevol cas, com passa en religió, a l'idea de base de CRUTZEN sobre l'Antropocè li han sortit un munt de sectes on cadascuna defensa un moment diferent per situar l'inici de l'acció humana que es troba al seu origen. I com passa també en religió, arriba un moment en el que el missatge vehiculat pels deixebles no té gran cosa a veure amb el del profeta. Fa un mes, Richard MONASTERSKY resumia força bé a Nature (3) tot el circ mediàtic que envolta l'idea de l'Antropocè. El mateix mes i a la mateixa publicació, Simon L. LEWIS i Mark A. MASLIN (4) van publicar un article molt interessant sobre la definició d'aquest període. Basant-me en aquestes fonts, pots trobar a continuació alguns dels moments en que diferents autors situen el seu començament.
  • A mitjans del segle XX, coincidint amb l'explosió demogràfica, les emissions de carboni i l'extinció d'un gran nombre d'espècies. Coincidint també amb l'increment espectacular dels moviment de terres, de la producció de ciment, de plàstics i metalls, i de la tala d'arbres. Aquest moment inclou també l'inici de l'era nuclear, quan els isòtops radioactius van ser disseminats des dels pols a l'equador i van deixar un senyal detectable en els estrats moderns pràcticament a tota la superfície terrestre (5). 
  • A la fi del segle XVIII, quan l'anàlisi de l'aire atrapat en el gel polar va mostrar l'inici de concentracions creixents de diòxid de carboni i metà arreu del món (1).
  • L'atmosfera també enregistra els efectes de les morts i l'esclavitud que van seguir a 1492: the Colombian Exchange. La mort per la verola i la guerra d'uns 50 milions d'indígenes americans, així com l'esclavatge de milions d'africans enviats a les contrades despoblades d'Amèrica, que va permetre al bosc recuperar les antigues terres de cultiu abandonades a l'Africa i a Amèrica (nda: caldria afegir també al paquet les terres abandonades pels colons europeus?). Als voltants de 1610, el creixement d'aquesta massa forestal havia capturat suficient CO2 com per provocar una caiguda d'almenys set parts per milió en les concentracions atmosfèriques dels gasos d'efecte hivernacle més importants i començar una petita edat de gel (4).
  • Altres investigadors han defensat l'idea de fer coincidir l'inici de l'Antropocè amb expansió de l'agricultura i la ramaderia fa més de 5'000 anys (5) basant-se en tres índexs d'influència humana a escala mundial: el desenvolupament de l'agricultura i la tala de boscos, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2 i CH4), i els seus efectes en la temperatura global. Els defensors de que l'impacte més important de l'acció humana sobre el medi arrenca amb la industrialització i arriba al paroxisme a mitjans del s. XX  sovint ignoren que les dades arqueològiques revelen un ús de la terra per capita molt més important a l'era preindustrial que en els últims segles. I que la tala de boscos va causar emissions de gasos d'efecte hivernacle i canvis de temperatura globals més importants en l'era preindustrial que els observats durant l'era industrial (6).
  • Tot i no haver trobat cap font que vagi en aquesta direcció, sabent que a finals del Plistocè varen començar les extincions dels grans mamífers: mamuts, mastodonts, tigres de dents de sabre, etc. que es van perllongar a l'Holocè, i admetent que aquestes extincions van ser provocades o es van accelerar per l'acció humana i que van tenir una impacte sobre la vegetació, crec que hom podria demanar-se la pertinença de situar cronològicament l'Antropocè a la fi del Plistocè.
Negar la importància de l'acció de l'home sobre el medi seria estúpid. The Economist en parlava a finals de maig del 2011 en un article dedicat a l'Antropocè (7) i n'he parlat recentment en aquest blog, més concretament sobre l'impacte de la fusió de les glaceres (8). Però el fet de ser conscients d'aquests canvis i de fer el necessari per evitar una eventual destrucció de la nostra civilització no ens hauria de portar a l'arrogància d'associar el nostre pas per aquest planeta amb el del seu futur. A escala geològica, el temps que hem passat al planeta és insignificant, i a escala sedimentària l'acció de l'home també ho és. Qualsevol que siguin els canvis que estigui provocant la nostra civilització, son irrellevants si els comparem als que vam veure fa poc als mapes paleogeogràfics animats del Dr. Ronald BLAKEY o a les extincions de massa que ha viscut el planeta anteriorment. 

Entenem-nos. No estic negant la importància de l'acció humana sobre el medi, sinó la de la seva magnitud i la seva transcendència. De la mateixa manera que estic convençut que l'estupidesa humana té com a límits els del seu cost econòmic. Però aquest és un tema per un altre article.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

No comments:

Post a Comment

Subscribe to: Post Comments (Atom)