| Nant de Drance : Best of 2014, YouTube, 26.06.2015 |
Ahir dimecres vaig anar a una sortida organitzada per Alpiq per la visita dels treballs de construcció de Nant de Drance, una central hidroelèctrica reversible amb una potència instal·lada de 900 MW: l'equivalent de la potència instal·lada en cadascun dels grups de la central nuclear d'Ascó.
Una de les particularitats d'aquesta central és que l'aigua arriba als grups a través de dos pous verticals de 425 m d'alt i 8 m de diàmetre. Cada pou està connectat a tres grups de 150 MW que poden actuar com turbines, per produir electricitat en el moment en què el seu preu és més alt, o com a bombes, per tornar a pujar l'aigua a l'embassament superior quan el preu de l'electricitat és més baix o, fins i tot, negatiu.
Aquests grups permeten una gran flexibilitat, tant a l'hora de produir, com a l'hora de bombejar. Una flexibilitat molt interessant per les quatre empreses propietàries: Alpiq (39%), Swiss Federal Railways (36%), Industrielle Werke Basel (15%), i Forces Motrices Valaisannes (10%) que pot permetre la possibilitat de treballar en règim de curt-circuit hidràulic: l'autor de l'article d'aquest enllaç és un veí de l'edifici on visc!
Saps què? Pels detalls tècnics et proposo que li donis una ullada a la home page del projecte. Per l'àlbum d'imatges (impressionants!) aquest enllaç amb la pàgina institucional del projecte a Flickr. I pel que fa als vídeos, no deixis de fer una ullada a aquest enllaç amb el canal YouTube del projecte, ni de passar-te en full screen els seus vídeos.
Deixant de banda tot el que està relacionat amb la tecnologia de la central, hi ha altres coses que també van atreure la meva atenció. Començaré per dir que, des del punt de trobada, a Martigny, vam agafar un tren de muntanya que encara no havia agafat mai: el Mont-Blanc Express. Una línia que enllaça Martigny amb a Chamonix, passant per uns paisatges brutals, entre els quals cal destacar la glacera de Trient.
Vam baixar a l'estació de Le Châtelard, on es troba un parc d'atraccions ferroviari: Parc d'attractions du Châtelard (recentment han canviat el nom pel de VerticAlp Emosson) i un funicular construït el 1919 amb un dels pendents més pronunciats del món (87%). I ens vam dirigir a una petita ciutat construïda per un assemblatge de contenidors, on es troben les oficines tècniques de l'obra i on viuen les 400 treballadores i treballadors que, segons les lleis suïsses, tenen dret a gaudir d'una habitació individual. Després de dues presentacions a una sala de conferències (també construïda per un assemblatge de contenidors), vam passar als vestuaris a recollir el casc, les botes, l'armilla fluorescent i ... un emissor personal que permetria trobar-nos si, per atzar, ens perdíem al dèdal de galeries de la central.
Si el viatge d'anada el vam fer per una carretera que travessa uns paisatges al·lucinants, després de dinar vam passar la tarda circulant per les galeries interiors de la central amb uns minibusos. Tot era impressionant, però deixa'm començar per destacar que el diàmetre de les galeries permet la circulació de camions en els dos sentits. Hi ha portes i barreres que no deixen entrar els vehicles (o les persones) a les zones on no estan autoritzats. Els fluorescents blancs, que et donen la sensació de viatjar a la velocitat de la llum dins del túnel, i que canvien de color quan hi ha un armari elèctric. La senyalització, les dimensions de la caverna que acull els grups de producció i bombatge (200 m. de llarg, una alçada de 52 m. i una amplada de 32 m. O, més impressionant encara, la disponibilitat dels enginyers que ens guiaven (un d'ells, el cap del projecte) per respondre a les nostres preguntes i el coneixement brutal de llengües que tenen aquests nòmades de l'enginyeria, i la velocitat amb què canvien d'una llengua a una altra.
Parlant de llengües, va passar-me una anècdota molt divertida. Anava en un minibús on hi havia tres col·legues que treballen a la seu que Alpiq té a Olten, però que parlaven entre ells una llengua que no era ni l'alemany ni el romanx. Tampoc era una llengua eslava. Mort de curiositat vaig demanar a un d'ells d'on eren i quina llengua parlaven. Em va respondre que eren originaris d'Hongria. Tot seguit, ell va demanar-me si era espanyol. I quan li vaig dir que sí, em va demanar si venia de Catalunya. Vaig dir-li que sí, que havia nascut a Barcelona. Intrigat, vaig demanar-li com ho havia deduït. Va dir-me que el meu accent en anglès ja l'havia escoltat un parell d'anys abans, quan va visitar Barcelona!
Altres referències:
Una de les particularitats d'aquesta central és que l'aigua arriba als grups a través de dos pous verticals de 425 m d'alt i 8 m de diàmetre. Cada pou està connectat a tres grups de 150 MW que poden actuar com turbines, per produir electricitat en el moment en què el seu preu és més alt, o com a bombes, per tornar a pujar l'aigua a l'embassament superior quan el preu de l'electricitat és més baix o, fins i tot, negatiu.
Aquests grups permeten una gran flexibilitat, tant a l'hora de produir, com a l'hora de bombejar. Una flexibilitat molt interessant per les quatre empreses propietàries: Alpiq (39%), Swiss Federal Railways (36%), Industrielle Werke Basel (15%), i Forces Motrices Valaisannes (10%) que pot permetre la possibilitat de treballar en règim de curt-circuit hidràulic: l'autor de l'article d'aquest enllaç és un veí de l'edifici on visc!
Saps què? Pels detalls tècnics et proposo que li donis una ullada a la home page del projecte. Per l'àlbum d'imatges (impressionants!) aquest enllaç amb la pàgina institucional del projecte a Flickr. I pel que fa als vídeos, no deixis de fer una ullada a aquest enllaç amb el canal YouTube del projecte, ni de passar-te en full screen els seus vídeos.
| Nant de Drance : Survol du chantier par un drone, YouTube, 25.05.2015 |
Deixant de banda tot el que està relacionat amb la tecnologia de la central, hi ha altres coses que també van atreure la meva atenció. Començaré per dir que, des del punt de trobada, a Martigny, vam agafar un tren de muntanya que encara no havia agafat mai: el Mont-Blanc Express. Una línia que enllaça Martigny amb a Chamonix, passant per uns paisatges brutals, entre els quals cal destacar la glacera de Trient.
Vam baixar a l'estació de Le Châtelard, on es troba un parc d'atraccions ferroviari: Parc d'attractions du Châtelard (recentment han canviat el nom pel de VerticAlp Emosson) i un funicular construït el 1919 amb un dels pendents més pronunciats del món (87%). I ens vam dirigir a una petita ciutat construïda per un assemblatge de contenidors, on es troben les oficines tècniques de l'obra i on viuen les 400 treballadores i treballadors que, segons les lleis suïsses, tenen dret a gaudir d'una habitació individual. Després de dues presentacions a una sala de conferències (també construïda per un assemblatge de contenidors), vam passar als vestuaris a recollir el casc, les botes, l'armilla fluorescent i ... un emissor personal que permetria trobar-nos si, per atzar, ens perdíem al dèdal de galeries de la central.
Si el viatge d'anada el vam fer per una carretera que travessa uns paisatges al·lucinants, després de dinar vam passar la tarda circulant per les galeries interiors de la central amb uns minibusos. Tot era impressionant, però deixa'm començar per destacar que el diàmetre de les galeries permet la circulació de camions en els dos sentits. Hi ha portes i barreres que no deixen entrar els vehicles (o les persones) a les zones on no estan autoritzats. Els fluorescents blancs, que et donen la sensació de viatjar a la velocitat de la llum dins del túnel, i que canvien de color quan hi ha un armari elèctric. La senyalització, les dimensions de la caverna que acull els grups de producció i bombatge (200 m. de llarg, una alçada de 52 m. i una amplada de 32 m. O, més impressionant encara, la disponibilitat dels enginyers que ens guiaven (un d'ells, el cap del projecte) per respondre a les nostres preguntes i el coneixement brutal de llengües que tenen aquests nòmades de l'enginyeria, i la velocitat amb què canvien d'una llengua a una altra.
Parlant de llengües, va passar-me una anècdota molt divertida. Anava en un minibús on hi havia tres col·legues que treballen a la seu que Alpiq té a Olten, però que parlaven entre ells una llengua que no era ni l'alemany ni el romanx. Tampoc era una llengua eslava. Mort de curiositat vaig demanar a un d'ells d'on eren i quina llengua parlaven. Em va respondre que eren originaris d'Hongria. Tot seguit, ell va demanar-me si era espanyol. I quan li vaig dir que sí, em va demanar si venia de Catalunya. Vaig dir-li que sí, que havia nascut a Barcelona. Intrigat, vaig demanar-li com ho havia deduït. Va dir-me que el meu accent en anglès ja l'havia escoltat un parell d'anys abans, quan va visitar Barcelona!
Altres referències:
- Home Page del projecte
- Album de fotos del projecte a flickr
- Canal youtube del projecte
- Nant de Drance Pumped Storage Power Station, Switzerland, power-technology.com
- Major Tunnelling Project of the Year, International Tunneling & Underground Space Awards 2014
- Exposició al Musée des Sciences de la Terre (Martigny): Le chantier vu par Bernard Dubuis. Bernard Dubuis, és un fotògraf i autor de nombrosos llibres i exposicions il·lustrades sobre els grans projectes Valais dels segles XX i XXI. Amb la seva càmera ha seguit la construcció de Nant de Drance des del seu inici en 2008.
- Un convoi exceptionnel pour une pièce de 50 tonnes à Nant de Drance, Le Nouvelliste Online, 08.07.2015. I sobre el mateix tema: Telenotícies del Canal 9 del Valais, 08.07.2015 (a partir del minut 13)
2 comments:
Realment impressionant,entre altres coses per l´envergadura del projecte on tot té unes dimensions que esgarrifen.Per cert,ignorava del tot que el preu de l´electricitat pogués ser negatiu,suposo que per les barrades que ens foten aquí baix.I una darrera cosa,m´agradaria molt escoltar el teu anglès amb accent català,sense oblidar al crac hongarès que et va endevinar la teva procedència!
Es que allò de les novel·les d'espionatge on l'agent secret parla un munt de llengües sense accent ... Tothom en té un, qualsevol que sigui la llengua que parli. I si algú no en tingués, també se sabria d'on no ve. Ara que, pel que fa als accents, et deixo trucar al Sinfu a les 5h del matí i escoltar el missatge d'absència ... No diré més sinó és en presència del meu advocat.
Per la resta, el preu negatiu de l'electricitat es pot donar quan la producció supera el consum i no tens on lliurar la diferència. Pot passar que no et surti a compte d'aturar les centrals de producció (més si són nuclears) o quan saps que, unes hores després, el consum reprendrà de nou. Com la producció en massa d'electricitat no es pot emmagatzemar (encara no!) una solució és oferir-la gratuïtament o pagar a algú perquè la consumeixi. Ara per ara, les centrals reversibles són ideals en aquest tipus de situacions. La de Nant de Drance, per exemple, podrà arribar a una eficàcia del 80%, entre el que costa bombejar l'aigua i el que s'obté quan la turbines. Es un dels més alts rendiments que es poden esperar avui en dia. Ara queda per veure quin serà el rendiment de la producció de gas natural. Sols que, en aquest cas, les possibilitats d'emmagatzemament són molt més econòmiques que les de l'aigua.
Post a Comment