permafrost degradation and thermokarst lakes

desglaç del permafrost i
alliberament de metà a l'Artic

Avui m'agradaria compartir amb tu uns articles sobre el canvi climàtic que espero que trobis interessants. Començaré per un que'ns parla de la importància dels incendis al Canadà i Alaska (1). Que, més enllà de la desaparició de la massa forestal, posa en evidència el problema de l'acceleració de la fusió del permafrost (2), una capa de sòl gelada que hauria d'estar permanentment per sota dels 0°C i que és un dels més grans magatzems de carboni de la Terra.

Si vols veure un time lapse força il·lustratiu sobre la fusió del permafrost et proposo veure el vídeo que tens al damunt: durant un mes les imatges enregistrades a Horn Lake, al nord d'Alaska, durant l'estiu de 2010 (3), ens presenten la transformació del permafrost en thermokarst (4), un llac format pel desglaç del  permafrost.

Florent Dominé, investigador de la Université Laval (Québec), en un article publicat enguany (5) deia:

El permafrost captura el carboni orgànic, congelant plantes i animals morts. Hom estima que el sòl congelat de l'Àrtic conté 1'700 miliards de tones de carboni. Aquest volum va molt més enllà del total de carboni en les reserves de carbó, petroli i gas natural. Quan el permafrost comença a fondre, els bacteris converteixen el carboni en diòxid de carboni (CO2) i en metà (CH4), que son alliberats a l'atmosfera. Com aquests dos gasos són els més poderosos motors de l'escalfament global, les emissions acceleraran la fusió del permafrost, i així successivament ... en un fenomen conegut com el "bucle de retroalimentació positiva". Com els models climàtics que s'han utilitzat fins ara per avaluar l'augment de les temperatures fins a la fi del segle no han tingut compte de la fusió del permafrost i dels gasos que s'alliberen en aquest procès, les hipòtesis d'una pujada global de 4°C d'aquí al 2100, podrien projectar-se fins a 8 °C.

Michel Allard, investigador del Centre d’Etudes Nordiques de la Universitat Laval (Québec) ens parlava de l'extensió d'aquest fenomen l'any 2013 (6):

Entre 1957 i 2005, l'estudi de les imatges dels satèl.lits ha demostrat que la disminució del 51% del permafrost ha anat acompanyada per un increment equivalent de l'extensió dels llacs de thermokarst i per la vegetació.

Pots trobar molts més detalls en un article (7) de Vladimir Romanovsky (Geophysical Institute, University of Alaska Fairbanks) i molta més informació en aquesta compilació del US Geological Survey (8) sobre tot el que es va publicar fins 2013 en anglès i en rus sobre aquest tema.

Cas que no acabis de veure massa clar això del metà, et proposo donar un cop d'ull a aquest vídeo de Russia Today que pots completar amb aquest altre vídeo d'un amant de la natura noruec.



Sabem que l'augment de les temperatures a l'Artic és gairebé el doble de l'augment de les temperatures a latituds més baixes (9). Sabem que l'augment de la temperatura produeix el desglaç del permafrost, que s'estén sobre 1/4 de les terres de l'hemisferi nord (10). I també sabem que aquest desglaç provoca l'alliberament a l'atmosfera de dos dels més poderosos motors de l'escalfament global: el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4), que no faran sinó accelerar el desglaç del permafrost ...

Però sabem molt menys sobre quina és la quantitat de CO2 que està atrapant actualment l'Artic i si està amortint el fenòmen. Perquè sabem que la vegetació estenent cap al nord, gràcies a temperatures més càlides i a una temporada de creixement més llarga. I també sabem que el desglaç del permafrost provoca grans canvis en els ecosistemes de boscos de bedolls, que es transformen en pantans i aiguamolls que són colonitzats ràpidament per plantes herbàcies aquàtiques, que desenvolupen una gruixuda capa de matèria orgànica. I, gràcies al resultat de la recerca d'un equip multidisciplinari d'investigadors americans (11) publicat en 2001 i del que hom escolta parlar més aviat poc, també sabem que:

Sobre la base de l'anàlisi fotografia aèria i la datació per radiocarboni, s'estima el 83% de la degradació [del permafrost] es va produir abans de 1949. L'evidència indica que aquesta degradació del permafrost es va iniciar a mitjans del 1700 i s'associa amb els períodes de clima relativament càlid durant el període que va des de 1700 fins a mitjans del segle XX.

I com l'acumulació d'indicis de que estem davant d'un fenòmen que va començar avant de la industrialització no hauria de donar-nos una excusa per seguir agreujant-lo, necessitem tenir dades per saber amortir-lo. Malauradament, no disposarem de dades fiables almenys fins Desembre del 2016, quan l'Orbiting Carbon Observatory de la NASA (12) ens ajudi a aclarir en quina proporció la vegetació està amortint l'impacte de la fusió del permafrost. Mentre esperem disposar d'aquestes dades, caldrà seguir amb interès les recerques d'altres investigadors que suggereixen que alguns llacs de l'Àrtic emmagatzemen més gasos d'efecte hivernacle que no els que puguin emetre a l'atmosfera (13).

---

1. Alaska’s on Fire and It May Make Climate Change Even Worse, Wired, 08.07.2015
2. Wikipedia: Permafrost
3. Per l'estudi de recerca que va donar lloc al vídeo, pots visitar aquesta pàgina de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània: Spatial and Temporal Influences of Thermokarst Failures on Surface Processes in Arctic Landscapes.
4. Wikipedia: Thermokarst. 
5. La fonte du permafrost, une bombe climatique, Le Figaro, 13.05.2015
6. La fonte du permafrost a commencé!, Nature-Sciences, 31.07.2013
7. Vladimir E. Romanovsky: How rapidly is permafrost changing and what are the impacts of these changes?, NOOA, 13.07.2004
8.  Jones, B.M., Amundson,C.L., Koch, J.C., and Grosse, Guido, 2013, Thermokarst and thaw-related landscape dynamics - An annotated bibliography with an emphasis on potential effects on habitat and wildlife: U.S. Geological Survey Open-File Report 2013-1161, 60p., http://pubs.usgs.gov/of/2013/1161
9. David Biello: The Climate's Warm Future Is Now in the Arctic, Scientific American, 10.09.2009
10. David Biello: Mysterious Craters Are Just the Beginning of Arctic Surprises, Scientific American, 05.08.2014
11. M. Torre Jorgenson (ABR, Inc. Environmental Research and Services), Charles H. Racine (U.S. Army, Cold Regions Research and Engineering Lab), James C. Walters (Dept of Earth Science, Univ. Northern Iowa, Cedar Falls), Thomas E. Osterkamp (Geophysical Institute, University of Alaska, Fairbanks): Permafrost Degradation and Ecological Changes Associated with a Warming Climate in Central Alaska, Climatic Change, March 2001, Volume 48, Issue 4, pp 551-579
12. Wikipedia: Orbiting Carbon Observatory. Què tal si, esperant l'arribada d'aquestes dades, tornem a donar-li un cop d'ull a aquest article del passat mes de gener: A year in the life of earth's CO2? I, ja que hi som, potser també valgui la pena revisitar aquest altre del mes de novembre del 2014: Global warming: some regions could benefit from it
13. Ellie Zolfagharifard: Strange craters, burning ice and ‘drunken trees’: Climate change is causing the planet to behave in mysterious ways, scientists claim, Mail Online, 06.08.2014.  Christopher Intagliata: Methane-Eating Microbes May Mitigate Arctic Emissions, Scientific American, 19.08.2015