|
Jaume Noguera publicava el passat 26.06.2016 a Strambotic un article que portava per títol: ¡Bienvenidos al año 2028! Así iba a ser la Barcelona del futuro, según un proyecto de 1929.
L'article ens parlava de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i de Rubió i Tudurí, que havia rebut l'encàrrec de dissenyar els hotels de la plaça d'Espanya. Va aprofitar l'esdeveniment per presentar junt amb els seus col·legues Pere Benavent i Ramon Argilés, el projecte Barcelona futura. En aquest, va plantejar per primera vegada una visió de Barcelona com una àrea metropolitana, instal·lant una gran maqueta amb xifres i estimacions sobre el potencial de creixement de la ciutat.
En la seva visió de la Barcelona de l'any 2028, Rubió i Tudurí i els seus col·legues imaginaven la ciutat com una super-metròpolis amb el cel creuat per petits avions i dirigibles que et portarien des de casa teva a qualsevol dels aeroports situats als terrats dels edificis, amb barris-jardí o ponts gegantins sobre el Llobregat, muntats en pilastres habitables i plenes de botigues, una ciutat on es podria viure i treballar a les zones industrials que es trobaven al seu interior.
L'interès de l'article és passar revista a les previsions del pla pel 2028 i el que s'ha fet fins ara. En el meu cas, el que he trobat més interessant és constatar que la megalomania de la burgesia catalana fa molt de temps que no té límits, i que sempre ha trobat en les seves aliances amb un determinat sector de l'esquerra uns fidels aliats.
El més interessant és que trobaràs per tot arreu comentaris ditiràmbics sobre l'impacte urbanístic de l'Exposició, però molt poca informació sobre el seu cost astronòmic i el deute colossal que es va haver d'arrossegar durant desenes d'anys. Sobre aquest tema i tants d'altres relacionats amb el rol de la burgesia catalana en el capitalisme espanyol, et proposo llegir Oriol Malló i un extracte del seu llibre: El cartel español. Historia de la reconquista española de México y América Latina (1898-2008) Madrid-México: Editorial FOCA (ISBN 978-84-96797-32-1) (Google Books).
L'article ens parlava de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i de Rubió i Tudurí, que havia rebut l'encàrrec de dissenyar els hotels de la plaça d'Espanya. Va aprofitar l'esdeveniment per presentar junt amb els seus col·legues Pere Benavent i Ramon Argilés, el projecte Barcelona futura. En aquest, va plantejar per primera vegada una visió de Barcelona com una àrea metropolitana, instal·lant una gran maqueta amb xifres i estimacions sobre el potencial de creixement de la ciutat.
En la seva visió de la Barcelona de l'any 2028, Rubió i Tudurí i els seus col·legues imaginaven la ciutat com una super-metròpolis amb el cel creuat per petits avions i dirigibles que et portarien des de casa teva a qualsevol dels aeroports situats als terrats dels edificis, amb barris-jardí o ponts gegantins sobre el Llobregat, muntats en pilastres habitables i plenes de botigues, una ciutat on es podria viure i treballar a les zones industrials que es trobaven al seu interior.
L'interès de l'article és passar revista a les previsions del pla pel 2028 i el que s'ha fet fins ara. En el meu cas, el que he trobat més interessant és constatar que la megalomania de la burgesia catalana fa molt de temps que no té límits, i que sempre ha trobat en les seves aliances amb un determinat sector de l'esquerra uns fidels aliats.
El més interessant és que trobaràs per tot arreu comentaris ditiràmbics sobre l'impacte urbanístic de l'Exposició, però molt poca informació sobre el seu cost astronòmic i el deute colossal que es va haver d'arrossegar durant desenes d'anys. Sobre aquest tema i tants d'altres relacionats amb el rol de la burgesia catalana en el capitalisme espanyol, et proposo llegir Oriol Malló i un extracte del seu llibre: El cartel español. Historia de la reconquista española de México y América Latina (1898-2008) Madrid-México: Editorial FOCA (ISBN 978-84-96797-32-1) (Google Books).
- (...) una entente cordial que la Lliga Regionalista y los radicales de Lerroux establecieron desde 1912 y que controlaba todos los resortes del poder público, sus servicios concesionados -aguas, electricidad, gas y tranvías- y los planes urbanísticos.
- Quizá el punto clave de este cártel catalán fue la astucia para combinar la especulación urbanística a gran escala que, en obscena orquesta, forzaba el ensanchamiento y modernización de la ciudad. Curiosamente, este modelo de la Gran Barcelona empezó a aplicarse desde 1979 a todo el país, haciendo de la mancuerna entre constructoras y municipios la llave del milagro español que ahora yace en ruinas.
- Por ello, la Exposición Universal de 1929 fue siempre su meta natural, el escaparate del trust energético mundial que se empezó a forjar en 1913 con una muestra de la industria eléctrica y que terminó siendo el vehículo para visualizar el nuevo y grandioso poder corporativo que iba a mover el mundo con todas las formas de tracción. Ni duda cabe de que el resultado simbólico y práctico de aquel acontecimiento de masas fue colosal, pero poco se ha señalado el aspecto crematístico que supuso la exposición en montos de obras públicas, íntegramente vampirizados por este omnívoro cártel de la burguesía catalana que legó a los ciudadanos de Barcelona una deuda que se pagó por la vía de los impuestos hasta bien entrados los años sesenta.
Per a una lectura més literària d'aquell període, et recomanaria la lectura d'un clàssic d'Eduardo Mendoza: La ciudad de los prodigios. Per seguir veient on ens porta aquell model i les estratègies de la classe social que el sustenta pots seguir llegint el diari cada dia.
Veure també March, E. H. (n.d.). El futur imaginat [02]: Barcelona 1929. Retrieved April 24, 2017, from http://enarchenhologos.blogspot.ch/2012/03/el-futur-imaginat-02-barcelona-1929.html
Veure també March, E. H. (n.d.). El futur imaginat [02]: Barcelona 1929. Retrieved April 24, 2017, from http://enarchenhologos.blogspot.ch/2012/03/el-futur-imaginat-02-barcelona-1929.html
No comments:
Post a Comment