|
Si va passar molt de temps abans que hom conegués quins eren els riscos de la utilització dels materials radioactius, avui ens trobem en la mateixa situació davant d'unes nanotecnologies que, després que ens les presentessin sota la seva cara més amable, podrien tenir un impacte terrorífic sobre les nostres vides en els escenaris més pessimistes de la ciència ficció.
En referència a l'estadi actual del coneixement sobre nanotecnologies, Horizon, el magazine europeu sobre la recerca, ens presentava a finals de Gener una entrevista molt interessant amb Vladimir Baulin (1), jove investigador rus que, després de haver obtingut el seu Master a la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i el seu doctorat a la Université Joseph Fourier (Grenoble I), treballa actualment com investigador a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
Coordinador del projecte de recerca europeu SNAL (2), Baulin presenta en aquesta entrevista un dels resultats més importants del seu equip.
La primera observació directa demostra com unes petites nanopartícules d'or poden travessar una bicapa lipídica: la part principal d'una membrana biològica. Aquest procés es va quantificar i es va estimar el temps de cada pas. La membrana dels lípids és l'última barrera de protecció de les cèl·lules de l'ambient exterior. Si les nanopartícules poden travessar aquesta barrera, es demostra que poden entrar a l'interior de les cèl·lules.
I a continuació ens parla de l'interès d'estudiar els riscs de la utilització de les nanotecnologies:
Tots els objectes biològics: les biomolècules, les proteïnes que hi ha als organismes vius, van evolucionar al llarg de milions d'anys per viure en simbiosi. Les nanopartícules que es sintetitzen al laboratori són considerades per un organisme viu com una cosa estranya i potencialment tòxica.
L'auge de les aplicacions realitzades amb nanopartícules va començar amb un Premi Nobel en 1985. Actualment les nanopartícules i la nanotecnologia en general estan entrant a les nostres vides. Hom pot sintetitzar nanomaterials amb un control precís, fabricar nano-estructures en superfícies i fer l'adaptació precisa de les propietats de les nanopartícules.
Per tant és molt urgent comprendre quins són els mecanismes precisos de la nanotoxicitat i fer una classificació en funció d'aquests. La radioactivitat o els raigs X van entrar a les nostres vides de la mateixa manera, i va passar molt de temps abans que els investigadors entenguessin quins eren els seus mecanismes d'acció sobre els organismes vius i que es fixessin els reglaments que han anat evolucionant amb la nostra comprensió del fenomen.
- Nanotechnology is like the early days of radioactivity when it comes to knowing the risks – Dr Vladimir Baulin, Horizon, 25.01.2017
- European Commission. Community Research and Development Information Service (CORDIS. Projects and Results Service: Smart Nano-objects for Alteration of Lipid-bilayers // SNAL. Marie Curie ITN Network, Home Page
No comments:
Post a Comment