| The Paramount Vault: Ghost - Love Everlasting, Youtube, |
Si fa uns dies vaig compartir un article on tractava el tema de la mort en clau d'humor (1), aquest no és el cas de l'article que publico avui. És per això que m'agradaria proposar a aquells que tingueu una gran sensibilitat davant del tema de la mort que no el llegiu o que el deixeu de llegir en el mateix moment en què trobeu que el que esteu llegint us està fent mal.
La idea de l'article que publico avui em va arribar quan vaig llegir un article publicat en 2019: La mort no és res de l’altre món: (2) “... Morir és completament normal, passa cada dia, a totes hores, a tot arreu del món”. Un article que ens presentava la professió de tanatopràctic des del punt de vista pragmàtic d'una noia de 18 anys que treballa en aquesta professió.
Un article molt interessant que em va donar la idea de publicar algunes notes que he anat recollint sobre el tema: hi ha vida després de la mort? Sols que, contràriament a la visió religiosa amb què estem acostumats a tractar aquest tema, les meves notes tenien més a veure amb la visió actual de la ciència. A causa de les limitacions del format del blog, he decidit resumir aquestes notes amb una selecció d'articles que presenten respostes basades en els coneixements actuals de la ciència a la pregunta: quan es pot dir que estem realment morts?
Hi ha un estat de consciència just després de la mort?
La llum blanca al final d’un túnel, els fenòmens d’incorporació específica o l'estat de consciència ... Es tracta de les conegudes experiències de mort imminent (EMI) de les que han parlat nombroses persones reanimades després d’una aturada cardíaca.
Un estudi publicat en octubre del 2014 (3) afirmava que: "L'evidència suggereix que, durant els primers minuts després de la mort, no es perd la consciència". Aquesta afirmació estava basada en una enquesta que va començar el 2008 amb 2060 pacients de 15 hospitals del Regne Unit, Estats Units i Austràlia, on van participar 330 persones que van sobreviure a una aturada cardíaca. Entre elles, 140 persones van relatar els moments de consciència que van viure abans de ser "ressuscitades".
Entre aquestes persones, algunes van afirmar haver viscut un sentiment de pau i de plenitud, mentre que d'altres afirmaven haver vist la "llum blanca". En total, el 46% va declarar estar conscients durant l'aturada cardíaca. Algunes, fins i tot recordaven fets reals ocorreguts al quiròfan, mentre els metges estaven ocupats en reanimar-les: per exemple, malgrat estar durant tres minuts en mort clínica, un home de 57 anys va poder recordar els gestos de les infermeres i el so de les màquines que hi havia al seu voltant.
Les cèl·lules segueixen actives hores després de la mort?
Com a resultat d'un estudi publicat a Nature Communications el mes de febrer del 2018 (6), Roderic Guigó (7), professor de biologia computacional al Centre de Regulació Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra, explicava que: Hem observat processos actius de determinats gens després de la mort. És a dir, l'activitat al nivell dels mecanismes de transcripció genètica persisteixen en determinades cèl·lules durant unes hores després de la mort (6).
Seguim movent-nos més d'un any després de morts?
Un article publicat en 2018 porta un títol inquietant: El cos humà encara es mou més d’un any després de la mort (9). Aquest article ens parla d'un estudi realitzat a Austràlia sobre el moviment post-mortem dels cossos.
Alyson Wilson, investigadora de l’institut australià Facility for Taphonomic Experimental Research (10) es va interessar al moviment post-mortem del cos humà basant-se en un estudi precedent publicat en agost del 2019 a Forensic Science International: Synergy (11). Si has llegit un llibre de Patricia Cornwell: La Granja de cuerpos, deixa'm dir que Alyson Wilson va fer els seus experiments al mateix tipus de laboratori a l'aire lliure.
Filmant amb la tècnica del time lapse un cos en descomposició a intervals regulars de 30 minuts, l'equip d'investigadors va observar que "els braços es movien d'una manera remarcable". Estirats al llarg del cos a l’inici de l’experiment es van allunyar del bust i es van col·locar més amunt al final. Durant les seves observacions, els investigadors van constatar que una de les extremitats superiors fins i tot s'allunyava i s'apropava diverses vegades del cos.
Aquests moviments post-mortem, observats durant tot l'experiment, són el resultat del procés de descomposició, durant el qual el cos es momifica i els lligaments es deshidraten i després s’atrofien. Però és la primera vegada que s’observa durant un període tan llarg.
Conclusions
No aniré més lluny. Com ja t'he dit abans, l'objectiu d'aquest article és el de compartir uns articles que guardava entre les meves notes. En tinc d'altres: uns estan en línia amb els resultats dels estudis que avui he compartit amb tu i d'altres no tant. Uns són més antics i d'altres són més actuals.
Just per acabar, aquests articles ens fiquen davant de la definició conceptual sobre què és la mort. I en aquest sentit, val la pena recordar la reflexió que feia en Roderic Guigó:
La idea de l'article que publico avui em va arribar quan vaig llegir un article publicat en 2019: La mort no és res de l’altre món: (2) “... Morir és completament normal, passa cada dia, a totes hores, a tot arreu del món”. Un article que ens presentava la professió de tanatopràctic des del punt de vista pragmàtic d'una noia de 18 anys que treballa en aquesta professió.
Un article molt interessant que em va donar la idea de publicar algunes notes que he anat recollint sobre el tema: hi ha vida després de la mort? Sols que, contràriament a la visió religiosa amb què estem acostumats a tractar aquest tema, les meves notes tenien més a veure amb la visió actual de la ciència. A causa de les limitacions del format del blog, he decidit resumir aquestes notes amb una selecció d'articles que presenten respostes basades en els coneixements actuals de la ciència a la pregunta: quan es pot dir que estem realment morts?
Hi ha un estat de consciència just després de la mort?
La llum blanca al final d’un túnel, els fenòmens d’incorporació específica o l'estat de consciència ... Es tracta de les conegudes experiències de mort imminent (EMI) de les que han parlat nombroses persones reanimades després d’una aturada cardíaca.
Un estudi publicat en octubre del 2014 (3) afirmava que: "L'evidència suggereix que, durant els primers minuts després de la mort, no es perd la consciència". Aquesta afirmació estava basada en una enquesta que va començar el 2008 amb 2060 pacients de 15 hospitals del Regne Unit, Estats Units i Austràlia, on van participar 330 persones que van sobreviure a una aturada cardíaca. Entre elles, 140 persones van relatar els moments de consciència que van viure abans de ser "ressuscitades".
Entre aquestes persones, algunes van afirmar haver viscut un sentiment de pau i de plenitud, mentre que d'altres afirmaven haver vist la "llum blanca". En total, el 46% va declarar estar conscients durant l'aturada cardíaca. Algunes, fins i tot recordaven fets reals ocorreguts al quiròfan, mentre els metges estaven ocupats en reanimar-les: per exemple, malgrat estar durant tres minuts en mort clínica, un home de 57 anys va poder recordar els gestos de les infermeres i el so de les màquines que hi havia al seu voltant.
Sabent que el cervell no pot funcionar normalment si el cor no funciona, una explicació plausible és que si el flux de sang es manté gràcies al massatge cardíac, el cervell pot seguir funcionant. Fins i tot en els casos en què es produeix una aturada cardíaca mentre el pacient es troba sota anestèsia general, pot passar que l’esforç anestèsic caigui lleugerament, el que fa que el cervell es desperti després de passar un curt període en stand-by.En 2013, durant uns experiments realitzats amb ratolins anestesiats, es va poder enregistrar en els electroencefalogrames que, durant els primers 30 segons després d'una aturada cardíaca, els seus cervells presentaven un augment generalitzat i transitori de l’activitat cerebral. Una activitat característica de la percepció conscient: això suggereix que el cervell és capaç de produir activitats elèctriques ben organitzades durant la primera fase de la mort clínica (4) (5).
Les cèl·lules segueixen actives hores després de la mort?
Com a resultat d'un estudi publicat a Nature Communications el mes de febrer del 2018 (6), Roderic Guigó (7), professor de biologia computacional al Centre de Regulació Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra, explicava que: Hem observat processos actius de determinats gens després de la mort. És a dir, l'activitat al nivell dels mecanismes de transcripció genètica persisteixen en determinades cèl·lules durant unes hores després de la mort (6).
Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort, explica Roderic Guigó. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que el constitueixen? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com la fi d'aquesta coordinació?Encara és més sorprenent que, si l’activitat de determinats gens disminueix -com ara els associats amb la resposta immune o el metabolisme-, aquesta s'estimula en d’altres. L’expressió de gens associats a l’estrès, per exemple, va ser més alta després de la mort clínica. Igual que la d’un gen associat a una proteïna que s'ocupa del transport de l’oxigen ... Els investigadors suggereixen que podria ser un efecte compensatori del cos que, en certa manera, no ha abandonat del tot la idea de viure (8).
Seguim movent-nos més d'un any després de morts?
Un article publicat en 2018 porta un títol inquietant: El cos humà encara es mou més d’un any després de la mort (9). Aquest article ens parla d'un estudi realitzat a Austràlia sobre el moviment post-mortem dels cossos.
Alyson Wilson, investigadora de l’institut australià Facility for Taphonomic Experimental Research (10) es va interessar al moviment post-mortem del cos humà basant-se en un estudi precedent publicat en agost del 2019 a Forensic Science International: Synergy (11). Si has llegit un llibre de Patricia Cornwell: La Granja de cuerpos, deixa'm dir que Alyson Wilson va fer els seus experiments al mateix tipus de laboratori a l'aire lliure.
Filmant amb la tècnica del time lapse un cos en descomposició a intervals regulars de 30 minuts, l'equip d'investigadors va observar que "els braços es movien d'una manera remarcable". Estirats al llarg del cos a l’inici de l’experiment es van allunyar del bust i es van col·locar més amunt al final. Durant les seves observacions, els investigadors van constatar que una de les extremitats superiors fins i tot s'allunyava i s'apropava diverses vegades del cos.
Aquests moviments post-mortem, observats durant tot l'experiment, són el resultat del procés de descomposició, durant el qual el cos es momifica i els lligaments es deshidraten i després s’atrofien. Però és la primera vegada que s’observa durant un període tan llarg.
Conclusions
No aniré més lluny. Com ja t'he dit abans, l'objectiu d'aquest article és el de compartir uns articles que guardava entre les meves notes. En tinc d'altres: uns estan en línia amb els resultats dels estudis que avui he compartit amb tu i d'altres no tant. Uns són més antics i d'altres són més actuals.
Just per acabar, aquests articles ens fiquen davant de la definició conceptual sobre què és la mort. I en aquest sentit, val la pena recordar la reflexió que feia en Roderic Guigó:
Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que constitueixen l’individu? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com a fi d'aquesta coordinació?Hom segueix investigant si hi ha vida després de la mort, i a quin tipus de vida hom es refereix quan així s'afirma. Mentrestant, com no sembla haver-hi cap dubte sobre que hi ha vida abans de la mort, et proposo que veiem junts aquest vídeo i tornem a recuperar la mort d'enllà on la vam deixar el passat 19 d'octubre (cf. 1).
| Just For Laughs Compilation - Best of Playing Dead Pranks, YouTube, 27.08.2020 |
- Veure Always look on the bright side of life, publicat en aquest blog el 19.10.2021
- Mar Bermúdez i Jiménez: La mort no és res de l’altre món, La Mira, 31.10.2019
- Hugo Jalinière: Un état de "conscience" observé après la mort, vraiment ?, Sciences et Avenir, 09.10.2014
- Sam Parnia et al.: AWARE—AWAreness during REsuscitation—A prospective study, Resuscitation, December 2014, Volume 85, Issue 12, Pages 1799–1805
- Joël Ignasse: "Mort imminente" : la lumière blanche provoquée par le cerveau, Sciences et Avenir, 19.08.2013
- Ferreira, P.G., Muñoz-Aguirre, M., Reverter, F. et al. The effects of death and post-mortem cold ischemia on human tissue transcriptomes. Nature Communications 9, 490 (2018). https://doi.org/10.1038/s41467-017-02772-x
- Roderic Guigó: Wikipedia
- Hugo Jalinière: Après la mort, certains gènes bougent encore, Sciences et Avenir, 01.03.2018
- Héloïse Chapuis: Le corps humain bouge encore plus d'un an après la mort, Sciences et Avenir, 19.09.2019
- University of Technology Sydney: Facility for Taphonomic Experimental Research (AFTER)
- Forensic Science International: Synergy. Elsevier
No comments:
Post a Comment