Thursday, October 21, 2021

the world trade and the container ships

Image by Isaac Ezeoke from Pixabay


Avui m'agradaria compartir amb tu unes dades sobre el transport marítim que actualitzen i completen aquelles que vaig compartir anteriorment en altres articles publicats en aquest blog: Aquells articles desenvolupaven un article publicat en 2013 que tancava amb un paràgraf que m'he permès la llicència d'actualitzar (1):
Si bé és cert que la companyia xinesa Hutchison Port Holdings (2) ha invertit molts diners en la modernització del port de Barcelona i que l'ha convertit en el seu 'first semi-automated terminal' of the HPH Group, la llista de ports d'HPH, només a Europa, ens presenta una alta concentració al Mar del Nord (3).

Potser seria hora de deixar de banda l'entusiasme periodístic que, en el seu moment i pel que fa al tràfic de containers, ens presentava la futura competència del port de Barcelona amb els ports del Mar del Nord (molt en particular, amb Rotterdam!), i recordar que el tràfic de containers del port de Barcelona segueix estant avui per sota del dels ports de València i Algeciras.
Un article publicat pel WEF a principis del 2019 ens recordava que el 90% del comerç mundial es realitza per transport marítim i ens presentava quins eren els 20 ports més importants del planeta (4):
  • Sobre els 20 ports més importants del món, 15 es troben a l'Extrem Orient, 9 d'ells a la Xina.
  • Per volum de mercaderies, el port més important del món és el de Shanghai, amb tres vegades més de volum que el primer port occidental: Rotterdam.
  • Pel que fa al tràfic de containers, el 71% del volum correspon als ports de l'Extrem Orient (el 40.4% als ports xinesos).
  • Europa i els USA només arriben a un 18.7% (el 14.8% als ports d'Europa). Tres ports europeus es troben dins dels 20 ports més importants del món: Rotterdam, Antwerp i Hamburg. El port de Los Angeles és l’únic dels USA que es troba entre els 20 ports més importants del món.
Image by Franck Barske from Pixabay

Prenent com a base les dades publicades pel World Shipping Council (5), Wikipedia (6) publica una llista actualitzada dels ports amb el tràfic de containers més important del món.

En aquesta llista pots trobar algunes diferències sobre les dades del 2019 publicades a l'article del WEF, tant pel que fa a les dades en si, com pel que fa a l'evolució de les posicions de cada port.

Probablement aquestes diferències estan lligades a la utilització de dades globals de transport marítim en uns casos i dades de transport marítim de containers en altres.

Un altre punt molt interessant és que, si fas l'addició del tràfic del port de Los Angeles amb el del port de Long Beach (a només 6,6 km de distància), aquest és molt superior al volum del tràfic de Rotterdam.
Image by Achim Scholty from Pixabay

Ara et proposo que deixem el planeta com a marc de referència i ens concentrem en Europa. I que ho fem llegint un article publicat el passat mes de març sobre quins eren els 15 ports de contenidors més importants d’Europa el 2020 (7).

Del gràfic que obre aquest article he retingut que, més enllà de la posició dels ports durant el 2020, el creixement entre el 2007 i el 2020 dels tres ports de l'estat espanyol que es troben en aquesta selecció es presenta així: València (77.9%), Algeciras (49.3%) i Barcelona (13.3%).
Image by Oleg Ilyushin from Pixabay

Pel que fa a l'estat espanyol, val la pena destacar el creixement del moviment intermodal de mercaderies. Si, en el cas del port de Barcelona, la quota de containers transportats per ferrocarril va arribar durant el 2020 a un màxim històric del 16%, l’Autoritat Portuària de València anunciava en juliol del 2021 una inversió de 285 milions d'USD en millores ferroviàries que afavoriran el flux de mercaderies al port de València i al port de Sagunt (8).
Source: Atlas Logistics Network

Ara només cal saber com es comptabilitza el tràfic de containers. La lògica voldria que un container que surt d'un port també hauria d'estar comptabilitzat com un container al seu port de destí. En aquest cas, el volum del tràfic a l'Extrem Orient sembla indicar que el centre de l'economia mundial ja no es troba a Occident.

També valdria la pena saber quins, d'entre els ports de les llistes, són destí de les mercaderies i quins no són més que llocs d'emmagatzematge de containers en trànsit, esperant que altres vaixells els transportin al seu port de destí definitiu. Amb això vull dir que, les dades del moviment portuari de containers podria crear una falsa imatge sobre el desenvolupament econòmic de la regió on aquests es descarreguen.
Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021

Un altre punt interessant que valdria la pena saber és què passa amb els containers que arriben a les regions que importen més que n'exporten: Es reciclen tots (9)? Els materials reciclats s'exporten en brut als llocs de la seva producció? Els vaixells carreguen els containers en buit per transportar-los als ports d'origen (10)? O, com a la imatge que pots trobar aquí al damunt, ens presenten el resultat del desequilibri de la nostra balança comercial (11) com una solució arquitectònica moderna i innovadora (12)?

Hi ha qui creu que la penúria actual de containers, l'explosió del seu cost i la del del transport marítim (13) acabarà per generar un moviment de relocalització de la indústria a Occident (14). Potser si, però caldria saber encara si els mercats més importants per aquests productes se segueixen trobant a Occident: el volum del tràfic marítim a Extrem Orient no sembla confirmar-ho.

Source: AELER Technologies SA

Un altre factor que podria jugar en contra de la relocalització seria la producció a Suïssa d'una nova generació de containers que, tot i ser més lleugers suporten una càrrega més important que els actuals. Uns nous containers que serien més segurs i més ecològics en la seva producció i transport, podria oferir un estalvi de fins al 30% en costos de transport i una reducció del seu impacte ambiental en un 20% (15).
kees torn, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons

Finalment, pel que fa a l'eventual reemplaçament del transport marítim pel ferroviari, deixa'm recordar que alguns dels vaixells portacontenidors més grans del món fan gairebé 400 metres d'eslora i poden tenir fins a 21 nivells entre el pont i la sala de màquines. Que només necessiten uns equips d'unes tretze persones i un sofisticat sistema informàtic. I que si s'haguessin de transportar tots els containers que poden carregar els més grans portacontenidors en un tren, aquest podria arribar de tenir uns 70 km de longitud (16).


  1. Veure La nova ruta de la seda, publicat el 02.08.2013
  2. Hutchison Port Holdings (HPH): Home page
  3. Hutchison Port Holdings (HPH): Our ports in Europe
  4. Nick Routley: Here are the 20 busiest ports on the planet, Web Economic Forum (WEF), 05.02.2019
  5. World Shipping Council: The Top 50 Container Ports
  6. Wikipedia: List of busiest container ports
  7. Theo Notteboom: Top 15 containers ports in Europe in 2020, porteconomics.eu, 02.03.2021. Article presentat per CEMIL (Centre for Eurasian Maritime & Interior Logistics) @ Shanghai Maritime University, China i PortEconomics.eu
  8. Port of Barcelona sees increase in rail container traffic, PortTechnology.org, 10.08.2021
  9. Unifer Environnement: Destruction et recyclage de conteneur / container maritime et citerne
  10. Ulysse Bergeron: Un conteneur sur cinq quittant le Port de Montréal est vide, Le Dévoir, 15.09.2021
  11. Fernando García: Biden se propone frenar en seco la dependencia comercial de China, La Vanguardia, 18.10.2021
  12. Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021
  13. Julien Arsenault: « Des coûts comme ça, je n'ai jamais vu ça », La Presse, 11.06.2021
  14. Eric Choppe: La pénurie de containers : une formidable opportunité pour relocaliser l'industrie ?, Journal du Net (JDN), 18.06.2021
  15. Richard Etienne: Des conteneurs vaudois veulent bousculer le transport maritime, Le Temps, 16.08.2021
  16. World Shipping Council: Container ships

No comments: