 |
El passat dimarts publicava un article que acabava així (1):
El pensament crític és necessari per combatre la indústria de l'odi i de la mentida que no té altre objectiu que reemplaçar el sistema actual per unes dictadures basades en l'aplicació de tècniques de psicologia social amb el suport del control dels mitjans de comunicació. El documental: Propagande, les nouveaux manipulateurs, disponible a les pàgines d'Arte TV (subtítols en espanyol) i a Youtube fins al 10.12.2021, t'ho explica molt millor del que jo podria fer-ho.
Tornant al missatge visionari de Carl Sagan amb què he obert el post d'avui, caldria afegir que potser és encara més greu que els aparells que permeten accedir a les xarxes socials segueixin sent un autèntic misteri pels seus usuaris, la immensa majoria dels quals ignora gairebé tot sobre el seu funcionament.
A més de l'accés a les xarxes socials, aquests aparells contenen tots els contactes dels seus usuaris, amb nom, adreça, número de telèfon, data d'aniversari, de casament, etc. Molts d'ells contenen les coordenades bancàries que els permeten pagar al supermercat, el cinema, etc. Altres, poden fins i tot contenir l'accés a l'historial mèdic de l'usuari.
La triangulació de les antenes de telefonia mòbil (doncs, els operadors de telefonia, i no solament Google) identifiquen on es troben aquells usuaris en cada moment: i gràcies a la identificació d'altres aparells propers, també amb qui. On viuen i amb qui. On treballen i amb qui. Què fan quan pleguen de treballar i amb qui. On van els caps de setmana i amb qui, etc.
Portem doncs a la butxaca uns aparells que emmagatzemen les nostres vides, les del nostre entorn familiar i social, i permeten identificar quins són els recursos que els alimenten: casa, treball, hipotèques, saldos, targetes. Molt pocs sabem quatre coses mal comptades sobre el funcionament d'aquests aparells, malgrat que tot està publicat a la xarxa, com bé saben els hackers.
No em cansaré mai de dir als detractors de les informacions publicades a les xarxes socials que, si bé és veritat que de vegades podem trobar en aquestes algunes informacions que no s'ajusten a la realitat, també tenim a disposició les eines per contrastar-les i comprovar la seva veracitat.Podríem pensar que l'ús d'aquestes eines s'hauria d'aprendre a l'escola. Però també és veritat que algú hauria d'ensenyar abans a utilitzar-les a un professorat que, quan les coneix i no les presenta sota una aproximació tecnofòbica (2), no sempre acompanya el seu aprenentatge amb una explicació sobre la importància del seu ús en la formació de l'esperit crític.
El pensament crític és necessari per combatre la indústria de l'odi i de la mentida que no té altre objectiu que reemplaçar el sistema actual per unes dictadures basades en l'aplicació de tècniques de psicologia social amb el suport del control dels mitjans de comunicació. El documental: Propagande, les nouveaux manipulateurs, disponible a les pàgines d'Arte TV (subtítols en espanyol) i a Youtube fins al 10.12.2021, t'ho explica molt millor del que jo podria fer-ho.
| Arte TV: Propagande, les nouveaux manipulateurs, YouTube, 06.10.2021 Alexandra Jousset et Philippe Lagnier (2020): Propagande, les nouveaux manipulateurs, Arte TV, Disponible du 28/09/2021 au 10/12/2021 |
Tornant al missatge visionari de Carl Sagan amb què he obert el post d'avui, caldria afegir que potser és encara més greu que els aparells que permeten accedir a les xarxes socials segueixin sent un autèntic misteri pels seus usuaris, la immensa majoria dels quals ignora gairebé tot sobre el seu funcionament.
També hem organitzat les coses perquè gairebé ningú no entengui ni la ciència ni la tecnologia. Aquesta és una recepta per al desastre. Pot funcionar durant un curt període de temps, però tard o d’hora aquesta barreja combustible d’ignorància i de poder ens explotarà a la cara.
 |
| Anita Kennedy: Funny phone pictures, Pinterest |
A més de l'accés a les xarxes socials, aquests aparells contenen tots els contactes dels seus usuaris, amb nom, adreça, número de telèfon, data d'aniversari, de casament, etc. Molts d'ells contenen les coordenades bancàries que els permeten pagar al supermercat, el cinema, etc. Altres, poden fins i tot contenir l'accés a l'historial mèdic de l'usuari.
La triangulació de les antenes de telefonia mòbil (doncs, els operadors de telefonia, i no solament Google) identifiquen on es troben aquells usuaris en cada moment: i gràcies a la identificació d'altres aparells propers, també amb qui. On viuen i amb qui. On treballen i amb qui. Què fan quan pleguen de treballar i amb qui. On van els caps de setmana i amb qui, etc.
Portem doncs a la butxaca uns aparells que emmagatzemen les nostres vides, les del nostre entorn familiar i social, i permeten identificar quins són els recursos que els alimenten: casa, treball, hipotèques, saldos, targetes. Molt pocs sabem quatre coses mal comptades sobre el funcionament d'aquests aparells, malgrat que tot està publicat a la xarxa, com bé saben els hackers.
I quan creiem que coneixem alguna cosa, potser hem punxat un enllaç que ens ha instal·lat un programa que permetrà a no sabem qui tenir accés a totes les nostres dades o, fins i tot, a suplantar la nostra identitat digital en cas que algú amb les competències necessàries trobi un interès a fer-ho.
Els vells aparells permetien que poguéssim obrir el seu capó ni que fos solament per canviar la bateria o, en cas de tenir un mínim de curiositat, poder-los desmuntar i identificar els seus components. La major part dels aparells avui en venda no ho permeten. I el mateix podem dir dels ordinadors personals més recents.
Si en algun moment t'he deixat amb el sentiment d'estar defensant un discurs carregat de negativitat on tu no series sinó la víctima d'una conspiració destinada a convertir-te en una mena de marioneta de poders obscurs, deixa'm dir-te que res del que acabo d'exposar no pot reeixir sense la nostra complicitat.
En primer lloc, perquè la tecnologia és neutre i la mateixa triangulació de les antenes que permet saber on ens trobem a cada instant, també permet a la Creu Roja utilitzar-la per localitzar la gent gran o amb discapacitat si mai li arriba qualsevol mena d'accident, i enviar una ambulància ràpidament al lloc on es troba. I el mateix es pot dir per aquelles persones que s'han desorientat o s'han perdut, o aquelles que han perdut coneixement i no es poden comunicar amb ningú (3). I si mai has utilitzat un GPS, ni cal que et digui res sobre la seva utilitat quan arribes a una regió desconeguda. I el mateix val, si saps utilitzar-lo, pel traductor de Google quan et trobes un panell a una carretera lluny de casa teva, o si vas a un restaurant i et presenten una carta de la que no entens res.
En segon lloc perquè nostra és la responsabilitat d'exigir als governs que apliquin la legislació europea sobre les peces de recanvi i estendre a tots els països europeus la legislació d'etiquetatge vigent a França sobre l'índex de reparació dels productes que adquirim (4).
Perquè podem anar a qualsevol botiga de reparació de telèfons si se'ns trencat la pantalla o si hem de canviar la bateria, evitant l'aberració de canviar d'aparell si això ens arriba (5). Fins i tot, si tenim la curiositat i les habilitats necessàries, podem fer-ho nosaltres mateixos -practicant abans amb un aparell vell i en desús, si no volem córrer cap risc- guiant-nos per un dels nombrosos vídeos que podem trobar a YouTube i comprant les peces que necessitem per uns preus que segurament trobarem ridículs.
Respecte als aparells, hom pot trobar marques com Fairphone (6) que, no només ens permeten accedir als seus components i comprovar com funcionen, sinó que també ens permeten reemplaçar-los sense necessitat de canviar l'aparell, sabent que aquests components estan fabricats amb materials reciclats o obtinguts de manera ètica.
Potser hi ha escoles on no ensenyen com interpretar els continguts de les xarxes socials ni a fomentar el pensament crític davant de les informacions que aquelles vehiculen. Potser hi ha escoles on els joves surten sense saber com funciona una xarxa de telefonia mòbil, o com funcionen els aparells que contenen dades essencials de les seves vides.
Amb moltíssimes dificultats, puc acceptar que hi hagi mestres que no tinguin les competències tecnològiques per fer-ho (es podria haver acceptat fa uns anys que hi haguera mestres que no sabessin com buscar un llibre a una biblioteca?). Però, el que em costaria molt més d'acceptar seria descobrir que en aquestes escoles no es fomenten ni l'esperit crític ni la passió per la descoberta.
Estic pensant en quelcom de l'estil del que vam veure a un article publicat en aquest blog a principis de juliol d'enguany, quan un Rahan adolescent havia après a fer, entre altres, aquestes reflexions: Per què el dia? Per què la nit? Per què el vent? Per què la pluja? I seguint el mètode científic trobava una resposta i, el que és encara més important, la compartia amb els altres, tal com li havia ensenyat el vell Craô en el moment de la seva agonia (7):
 |
| source: iStockphoto.com |
Els vells aparells permetien que poguéssim obrir el seu capó ni que fos solament per canviar la bateria o, en cas de tenir un mínim de curiositat, poder-los desmuntar i identificar els seus components. La major part dels aparells avui en venda no ho permeten. I el mateix podem dir dels ordinadors personals més recents.
 |
Si en algun moment t'he deixat amb el sentiment d'estar defensant un discurs carregat de negativitat on tu no series sinó la víctima d'una conspiració destinada a convertir-te en una mena de marioneta de poders obscurs, deixa'm dir-te que res del que acabo d'exposar no pot reeixir sense la nostra complicitat.
En primer lloc, perquè la tecnologia és neutre i la mateixa triangulació de les antenes que permet saber on ens trobem a cada instant, també permet a la Creu Roja utilitzar-la per localitzar la gent gran o amb discapacitat si mai li arriba qualsevol mena d'accident, i enviar una ambulància ràpidament al lloc on es troba. I el mateix es pot dir per aquelles persones que s'han desorientat o s'han perdut, o aquelles que han perdut coneixement i no es poden comunicar amb ningú (3). I si mai has utilitzat un GPS, ni cal que et digui res sobre la seva utilitat quan arribes a una regió desconeguda. I el mateix val, si saps utilitzar-lo, pel traductor de Google quan et trobes un panell a una carretera lluny de casa teva, o si vas a un restaurant i et presenten una carta de la que no entens res.
En segon lloc perquè nostra és la responsabilitat d'exigir als governs que apliquin la legislació europea sobre les peces de recanvi i estendre a tots els països europeus la legislació d'etiquetatge vigent a França sobre l'índex de reparació dels productes que adquirim (4).
Perquè podem anar a qualsevol botiga de reparació de telèfons si se'ns trencat la pantalla o si hem de canviar la bateria, evitant l'aberració de canviar d'aparell si això ens arriba (5). Fins i tot, si tenim la curiositat i les habilitats necessàries, podem fer-ho nosaltres mateixos -practicant abans amb un aparell vell i en desús, si no volem córrer cap risc- guiant-nos per un dels nombrosos vídeos que podem trobar a YouTube i comprant les peces que necessitem per uns preus que segurament trobarem ridículs.
| Tecnovisión: Fairphone 3: review español. Sostenible y justo. YouTube, 02.01.2020 |
Respecte als aparells, hom pot trobar marques com Fairphone (6) que, no només ens permeten accedir als seus components i comprovar com funcionen, sinó que també ens permeten reemplaçar-los sense necessitat de canviar l'aparell, sabent que aquests components estan fabricats amb materials reciclats o obtinguts de manera ètica.
Potser hi ha escoles on no ensenyen com interpretar els continguts de les xarxes socials ni a fomentar el pensament crític davant de les informacions que aquelles vehiculen. Potser hi ha escoles on els joves surten sense saber com funciona una xarxa de telefonia mòbil, o com funcionen els aparells que contenen dades essencials de les seves vides.
Amb moltíssimes dificultats, puc acceptar que hi hagi mestres que no tinguin les competències tecnològiques per fer-ho (es podria haver acceptat fa uns anys que hi haguera mestres que no sabessin com buscar un llibre a una biblioteca?). Però, el que em costaria molt més d'acceptar seria descobrir que en aquestes escoles no es fomenten ni l'esperit crític ni la passió per la descoberta.
Estic pensant en quelcom de l'estil del que vam veure a un article publicat en aquest blog a principis de juliol d'enguany, quan un Rahan adolescent havia après a fer, entre altres, aquestes reflexions: Per què el dia? Per què la nit? Per què el vent? Per què la pluja? I seguint el mètode científic trobava una resposta i, el que és encara més important, la compartia amb els altres, tal com li havia ensenyat el vell Craô en el moment de la seva agonia (7):
Fill meu, no oblidis mai que només ets un home. Germà de tots els homes. Per què hauries de fugir d’ells? Ara saps mil coses que "aquells que caminen drets" encara ignoren. I tu ignores moltes de les coses que ells coneixen. Què estàs esperant, Rahan? Ves a trobar els homes, fill meu.
- Veure Christopher David White, publicat en aquest blog el 12.10.2021
- Wikipedia: Technophobia [en] [fr] [es] [ca]
- Cruz Roja: Servicio de localización de personas
- Pièces détachées et réparation : une obligation en Europe?, europe-consommateurs.eu, 15.04.2021
- Esteve Giralt: La segunda vida de los móviles. Crece la oferta y la demanda para reparar los smartphones, La Vanguardia, 10.09.2018
- Fairphone: Home page
- Veure Rahan, fils des âges farouches publicat en aquest blog el 04.07.2021
No comments:
Post a Comment