 |
| De Hollyhock: L'hypermnésie ou le fait de se souvenir d'absolument tout : don ou malédiction?, hitek.fr, 27.04.2017 |
El post que avui compartiré amb tu està dedicat a la persistència i a la fugacitat de la memòria. I per il·lustrar-lo, m'he dit que seria una bona idea reutilitzar una imatge que ja vaig incloure a un post publicar el 28.07.2019 (1). Probablement estàs pensant: Quina memòria té aquest tio! Si fessis aquest comentari a aquells amb qui visc, segurament riurien i et dirien que res més allunyat de la realitat. En realitat, passo per ser aquell que mai se'n recorda de res.
Ras i curt, no soc una persona afectada gens ni mica per la hipermnèsia (2). I això malgrat els intents desesperats per aferrar-me amb força als enunciats sobre els records del Dr. Jordi Camí (3). Si conèixer tres o quatre coses sobre la sintaxi del motor de recerca de Google, saber utilitzar la seva agenda i la seva gestió de tasques m'ha ajudat a cobrir els meus buits de memòria en el terreny professional, he d'admetre que ni els enunciats del Dr. Jordi Camí ni Google no m'han servit de gaire cada cop que he oblidat alguna cosa que m'han encarregat o converses que he tingut a casa.
Afortunadament, cada estiu els becaris dels diaris recuperen i presenten com una notícia recent un estudi publicat el 2017 per un grup d'investigadors de la University of Toronto. Segons aquest estudi: la manca de memòria no seria en realitat res d'altre que un signe d'intel·ligència.
Altrament, sembla que, l'oblit de certes coses, és un procés necessari per guardar els records que considerem més rellevants. El problema és si, el que és rellevant per uns, ho és també pels altres. I, de totes maneres, fins i tot els records més emotius, sovint poden no ser reals, o ser diferents fins i tot entre aquells que els comparteixen (8).
Personalment, després d'haver vist la histèria mediàtica lligada a la canícula d'aquest estiu i les projeccions d'un futur apocalíptic lligat al canvi climàtic, realitzo que molta gent que tenia per intel·ligent ha oblidat que, almenys a Suïssa, l'estiu del 2021 (l'any passat!) va ser el cinquè més plujós des que es van començar a enregistrar les mesures el 1864 (9). També he realitzat la velocitat amb què alguns diplomats en meteorologia han oblidat l'existència d'un fenomen conegut amb el nom de La Niña (10), de les possibles causes i dels efectes que està tenint el fet rar que hagi entrat enguany en el seu tercer any (cicle) consecutiu (11).
Francament, no crec que tenir la memòria d'un peix vermell d'aquari converteixi a cap de nosaltres en més intel·ligent que els altres ni, vist lo vist, que aquest fet permeti comprendre més ràpidament l'origen d'un problema, la seva comprensió i, eventualment, albirar diferents hipòtesis per a la seva solució.
Ras i curt, no soc una persona afectada gens ni mica per la hipermnèsia (2). I això malgrat els intents desesperats per aferrar-me amb força als enunciats sobre els records del Dr. Jordi Camí (3). Si conèixer tres o quatre coses sobre la sintaxi del motor de recerca de Google, saber utilitzar la seva agenda i la seva gestió de tasques m'ha ajudat a cobrir els meus buits de memòria en el terreny professional, he d'admetre que ni els enunciats del Dr. Jordi Camí ni Google no m'han servit de gaire cada cop que he oblidat alguna cosa que m'han encarregat o converses que he tingut a casa.
Afortunadament, cada estiu els becaris dels diaris recuperen i presenten com una notícia recent un estudi publicat el 2017 per un grup d'investigadors de la University of Toronto. Segons aquest estudi: la manca de memòria no seria en realitat res d'altre que un signe d'intel·ligència.
Una idea que ja em va bé. Recordem que a un article publicat fa uns dies, Blai Felip Palau ens recordava que Will Storr explicava de quina manera l'òrgan que habita al nostre crani dirigeix la nostra vida, recrea la realitat i ens explica històries que ens encanten (4).Tornant a l'article publicat pels investigadors de la University of Toronto (5) et proposo que llegeixis la traducció del seu pròleg. Si el trobes interessant, la resta de l'estudi no et decebrà:
Durant molts anys, l'estudi neurobiològic de la memòria s'ha focalitzat bàsicament en el record (persistència). Tanmateix, els estudis recents també han pres en consideració la neurobiologia de l'oblit (la transitorietat).Finalment, potser no sigui tan dolent tenir la memòria mig buida. En tot cas, millor que rebre descàrregues elèctriques inspirades pel resultat d'un estudi de la Boston University (6) o que, seguint les conclusions d'un estudi del MIT, m'implantin uns records no desitjats al cervell (7).
En aquest estudi, hem fet paral·lelismes entre els mecanismes neurobiològics i computacionals subjacents a la transitorietat. Defenem que és la interacció entre la persistència i la fugacitat la que permet la presa de decisions intel·ligents en entorns dinàmics i 'sorollosos'.
Concretament, argumentem que la transitorietat millora la flexibilitat, reduint la influència de la informació obsoleta en la presa de decisions guiades per la memòria, i evita l'adaptació excessiva a esdeveniments passats, promovent així la generalització.
Segons aquesta visió, l'objectiu de la memòria no és la transmissió d'informació a través del temps, per se. Més aviat, l'objectiu de la memòria és optimitzar la presa de decisions. Com a tal, la transitorietat és tan important com la persistència en els sistemes mnemotècnics.
Altrament, sembla que, l'oblit de certes coses, és un procés necessari per guardar els records que considerem més rellevants. El problema és si, el que és rellevant per uns, ho és també pels altres. I, de totes maneres, fins i tot els records més emotius, sovint poden no ser reals, o ser diferents fins i tot entre aquells que els comparteixen (8).
Personalment, després d'haver vist la histèria mediàtica lligada a la canícula d'aquest estiu i les projeccions d'un futur apocalíptic lligat al canvi climàtic, realitzo que molta gent que tenia per intel·ligent ha oblidat que, almenys a Suïssa, l'estiu del 2021 (l'any passat!) va ser el cinquè més plujós des que es van començar a enregistrar les mesures el 1864 (9). També he realitzat la velocitat amb què alguns diplomats en meteorologia han oblidat l'existència d'un fenomen conegut amb el nom de La Niña (10), de les possibles causes i dels efectes que està tenint el fet rar que hagi entrat enguany en el seu tercer any (cicle) consecutiu (11).
Francament, no crec que tenir la memòria d'un peix vermell d'aquari converteixi a cap de nosaltres en més intel·ligent que els altres ni, vist lo vist, que aquest fet permeti comprendre més ràpidament l'origen d'un problema, la seva comprensió i, eventualment, albirar diferents hipòtesis per a la seva solució.
- Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
- Wikipedia: Hypermnesia [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Jordi Camí - la realitat és una construcció mental, publicat en aquest blog el 05.12.2018
- Blai Felip Palau: Así se las ingenia el cerebro para convertir la realidad en una gran novela, Neurociencia, La Vanguardia, 16.08.2022
- Blake A. Richards, Paul W. Frankland et al.: The Persistence and Transience of Memory, Neuron, Volume 94, Issue 6, P1071-1084, June 21, 2017, DOI: https://doi.org/10.1016/j.neuron.2017.04.037 [PDF document]
- Niall Firth: Zapping the brain with electricity seems to improve memory in older people, MIT Technology Review, 09.04.2019 || Mayte Rius: La estimulación cerebral eléctrica mejora la memoria de las personas mayores, La Vanguardia, 22.08.2022 || Veure Sobre el funcionament del cervell, publicat en aquest blog el 19.05.2019
- Veure Total Recall? publicat en aquest blog el 15.09.2014
- Daniel Mediavilla: Olvidar es necesario para guardar los recuerdos relevantes, Neurociencia, El pais, 17.03.2015
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (12), publicat en aquest blog el 14.08.2022
- Wikipedia: La Niña [en] [fr] [es] [ca]
- Andrej Flis: ENSO Weather: The strange La Nina will endure into the Cold Season. But how will it impact the weather as we head for the seasonal pattern change?, Severe Weather Europe,, 21.07.2022
No comments:
Post a Comment