| GitHub: GitHub Arctic Code Vault, Youtube, 13.11.2019 |
Al primer article d'aquesta sèrie (1) vam fer un tomb per les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault (2). Un banc mundial de llavors que es troba a Spitsbergen, una de les illes de l'arxipèlag noruec de Svalbard (3). També vam fer junts un tomb per alguns dels articles que he anat publicant en aquest i altres blogs sobre la fusió del permafrost (cf. 1).
Avui m'agradaria parlar-te d'un dels sistemes essencials que utilitzem en informàtica per la gestió del codi de les aplicacions que desenvolupem: els Sistemes de gestió de versions (4). Quan es tracta de sistemes desplegats al Cloud i destinats a l'Open Source estem parlant d'una veritable mina d'or que, si estàs interessat, podem discutir amb més detall als comentaris d'aquest article.
Després de fer-se amb els CV de gairebé tothom adquirint LinkedIn en juny del 2016 per més de 26 miliards de USD (5), Microsoft va adquirir en juny del 2018 el més important sistema de gestió de versions de l'Open Source: GitHub, per 7.5 miliards de USD (7) (8).
En novembre del 2019, un any després de l'adquisició de GitHub, Microsoft va fer públic el llançament del seu programa: GitHub Archive Program (9). Una iniciativa destinada a utilitzar un remarcable sistema d'arxiu desenvolupat per una empresa noruega que hauria de garantir que el codi emmagatzemat al dipòsit GitHub pugui sobreviure a catàstrofes naturals o intrusions de virus informàtics que podrien fer-nos tornar a l'edat de pedra (10). No crec que els Amish comparteixin aquesta visió de les coses, però és una frase molt utilitzada per informàtics i tertulians.
Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, ja t'hauràs adonat que l'emplaçament del GitHub Arctic Code Vault es troba a uns metres per sota del banc mundial de llavors: el Svalbard Global Seed Vault, que et vaig presentar al primer article de la sèrie (cf. 2).
Com aquest dipòsit es troba a una antiga mina de carbó, només hauria d'afegir a tot l'escepticisme que ja vaig mostrar respecte a la utilitat d'aquella instal·lació, que m'agradaria pensar que, a l'entrada del recinte d'aquesta, s'advertiria als eventuals supervivents d'una catàstrofe planetària que haurien d'anar equipats amb instruments per mesurar el metà i utilitzar sistemes d'il·luminació que no poguessin provocar cap explosió a les antigues mines de carbó.
Piql afirma que, donat que "la majoria de les dades seran emmagatzemades amb una codificació QR", els supervivents disposaran d'un "índex i una guia de lectura on es detallaran la ubicació de cada dipòsit i s'explicarà com recuperar el codi". Jo podria afegir que seria molt interessant deixar també a la seva disposició un ordinador actual, amb un sistema operatiu sobre el qual pugui córrer aquell codi, i un generador acoblat a una bicicleta que doni el bon voltatge i la bona freqüència a una bateria per fer-lo funcionar. En el molt improbable cas que els supervivents no entenguessin l'anglès que es parlava fa mil o dos mil anys, o que no tinguessin idea de com utilitzar un vell ordinador rovellat, jo ja no veig què més podria suggerir.
Podria recordar que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar a causa de la fusió del permafrost i que només un sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (14):
Crec que seria molt interessant incloure al projecte Silica de Microsoft experts com Sandro Rey per assessorar-los sobre el tipus de moral que hi haurà a les societats del planeta d'aquí a 10.000 anys. Ho dic perquè no sé com acollirà la humanitat del futur un legat que consumeix enormes quantitats d'energia dedicada bàsicament al consum de pornografia i música comercial als servidors de la xarxa (16), als Datacenters de les empreses (17) o als Datacenters d'Amazon (18).
Potser he llegit massa coses sobre la Inquisició, i el "Nom de la Rosa" em va impactar més enllà del raonable. Però no sé si hauríem de considerar com una hipòtesi plausible que la humanitat del futur ens consideri com una colla de degenerats i decidís trencar a cops de martell els discs de quars de Microsoft.
Tinc com el sentiment que hi ha gent que té massa diners amb els quals no sap què fer. I que en lloc d'utilitzar-los en coses molt més positives, els dediquen a satisfer el seu ego i la seva megalomania.
En tot cas, mentre els discs de quars gravats amb un làser femtosegon no estiguin disponibles a Amazon o mentre no trobis els lectors a bon preu a MediaMarkt, Internet Archive (19) segueix sent una alternativa modesta, lliure i gratuïta que paga la pena conèixer.
Avui m'agradaria parlar-te d'un dels sistemes essencials que utilitzem en informàtica per la gestió del codi de les aplicacions que desenvolupem: els Sistemes de gestió de versions (4). Quan es tracta de sistemes desplegats al Cloud i destinats a l'Open Source estem parlant d'una veritable mina d'or que, si estàs interessat, podem discutir amb més detall als comentaris d'aquest article.
Després de fer-se amb els CV de gairebé tothom adquirint LinkedIn en juny del 2016 per més de 26 miliards de USD (5), Microsoft va adquirir en juny del 2018 el més important sistema de gestió de versions de l'Open Source: GitHub, per 7.5 miliards de USD (7) (8).
En novembre del 2019, un any després de l'adquisició de GitHub, Microsoft va fer públic el llançament del seu programa: GitHub Archive Program (9). Una iniciativa destinada a utilitzar un remarcable sistema d'arxiu desenvolupat per una empresa noruega que hauria de garantir que el codi emmagatzemat al dipòsit GitHub pugui sobreviure a catàstrofes naturals o intrusions de virus informàtics que podrien fer-nos tornar a l'edat de pedra (10). No crec que els Amish comparteixin aquesta visió de les coses, però és una frase molt utilitzada per informàtics i tertulians.
- Piql, una empresa noruega especialitzada en l'emmagatzematge de dades a llarg termini, i on la recerca està subvencionada per l'UE i el govern del seu país, va anunciar en 2014 haver desenvolupat un nou sistema d'arxiu conegut amb el nom de "LOCKSS" (un acrònim de "Lots Of Copies Keeps Stuff Safe") i el seu emmagatzematge sobre un suport amb el qual podia garantir una vida útil de 500 anys (11).
- Piql va millorar la concepció del suport del 2014 i va garantir que aquest podia tenir ara una vida útil de 1.000 anys (cf. 10). Probablement afectat per les aurores boreals, o disposant d'informació confidencial que jo no conec, un periodista de Bloomberg va doblar aquest període fins als 2.000 anys (12).
Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, ja t'hauràs adonat que l'emplaçament del GitHub Arctic Code Vault es troba a uns metres per sota del banc mundial de llavors: el Svalbard Global Seed Vault, que et vaig presentar al primer article de la sèrie (cf. 2).
Com aquest dipòsit es troba a una antiga mina de carbó, només hauria d'afegir a tot l'escepticisme que ja vaig mostrar respecte a la utilitat d'aquella instal·lació, que m'agradaria pensar que, a l'entrada del recinte d'aquesta, s'advertiria als eventuals supervivents d'una catàstrofe planetària que haurien d'anar equipats amb instruments per mesurar el metà i utilitzar sistemes d'il·luminació que no poguessin provocar cap explosió a les antigues mines de carbó.
Piql afirma que, donat que "la majoria de les dades seran emmagatzemades amb una codificació QR", els supervivents disposaran d'un "índex i una guia de lectura on es detallaran la ubicació de cada dipòsit i s'explicarà com recuperar el codi". Jo podria afegir que seria molt interessant deixar també a la seva disposició un ordinador actual, amb un sistema operatiu sobre el qual pugui córrer aquell codi, i un generador acoblat a una bicicleta que doni el bon voltatge i la bona freqüència a una bateria per fer-lo funcionar. En el molt improbable cas que els supervivents no entenguessin l'anglès que es parlava fa mil o dos mil anys, o que no tinguessin idea de com utilitzar un vell ordinador rovellat, jo ja no veig què més podria suggerir.
Podria recordar que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar a causa de la fusió del permafrost i que només un sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (14):
"Se suposava que tot havia de funcionar sense intervenció humana, però ara estem vigilant el banc de llavors les 24 hores del dia", va dir Aschim. "Hem de veure què podem fer per minimitzar tots els riscos i assegurar-nos que el banc de llavors pot tenir cura de si mateix".Francament, qualsevol que pogués ser el nivell del meu sentit de l'humor, estaria molt per sota del dels managers del projecte Silica de Microsoft, que afirmen tenir per objectiu arxivar els 100 zettabytes de dades que hom estima que hi haurà al núvol en 2023. I fer-ho en discs de quars gravats amb un làser femtosegon pels que hom podria assegurar una vida útil de 10.000 anys (15).
Crec que seria molt interessant incloure al projecte Silica de Microsoft experts com Sandro Rey per assessorar-los sobre el tipus de moral que hi haurà a les societats del planeta d'aquí a 10.000 anys. Ho dic perquè no sé com acollirà la humanitat del futur un legat que consumeix enormes quantitats d'energia dedicada bàsicament al consum de pornografia i música comercial als servidors de la xarxa (16), als Datacenters de les empreses (17) o als Datacenters d'Amazon (18).
Potser he llegit massa coses sobre la Inquisició, i el "Nom de la Rosa" em va impactar més enllà del raonable. Però no sé si hauríem de considerar com una hipòtesi plausible que la humanitat del futur ens consideri com una colla de degenerats i decidís trencar a cops de martell els discs de quars de Microsoft.
Tinc com el sentiment que hi ha gent que té massa diners amb els quals no sap què fer. I que en lloc d'utilitzar-los en coses molt més positives, els dediquen a satisfer el seu ego i la seva megalomania.
| Pinky y Cerebro - Tratar de conquistar al mundo!, Youtube |
En tot cas, mentre els discs de quars gravats amb un làser femtosegon no estiguin disponibles a Amazon o mentre no trobis els lectors a bon preu a MediaMarkt, Internet Archive (19) segueix sent una alternativa modesta, lliure i gratuïta que paga la pena conèixer.
- Veure Svalbard Vaults (1/2), publicat en aquest blog el 10.03.2020
- Wikipedia: Svalbard Global Seed Vault [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Version Control [en] [fr] [es] [ca]
- Microsoft to acquire LinkedIn, microsoft.com, 13.06.2016
- Wikipedia: SourceForge [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: GitHub [en] [fr] [es] [ca] ||
- Tom Warren: Microsoft completes GitHub acquisition, The Verge, 26.10.2018 || Rishi Iyengar: Microsoft buys coding platform GitHub for $7.5 billion, CNN Business, 04.06.2018 || Microsoft to acquire GitHub for $7.5 billion, microsoft.com, 04.06.2018
- GitHub Archive Program: Home page
- Eli Blumenthal: GitHub wants code to survive the apocalypse in an Arctic vault, C|Net, 15.11.2019
- Piql Announces Norwegian Technology that Secures 500 Years Access to Digital Data, prnewswire.com, 18.09.2014
- Bloomberg - In Case of Apocalypse, Open Here, Youtube, 13.11.2019
- Wikipedia: Bodleian Library [en] [fr] [es] [ca]
- Damian Carrington: Arctic stronghold of world’s seeds flooded after permafrost melts, The Guardian, 19.05.2017
- Et proposo donar un cop d'ull a aquesta pàgina de Wikipedia: Timeline of human prehistory i veure què passava a la Terra fa 10.000 anys
- Alastair Sharp: Netflix and online porn cause as much pollution as entire countries, report says, Canada's National Observer, 11.07.2019
- Shannon Williams: Security survey: The internet’s for porn… and gaming, IT Brief, 27.02.2020
- Cernescu Andrei: Redditor Tests Amazon Unlimited Cloud Storage With 1.8PB of Porn!, eTeknix, 25.08.2017
- Internet Archive: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
