Showing posts sorted by relevance for query Svalbard Vaults. Sort by date Show all posts
Showing posts sorted by relevance for query Svalbard Vaults. Sort by date Show all posts

Friday, March 20, 2020

svalbard vaults (2/2)

GitHub: GitHub Arctic Code Vault, Youtube, 13.11.2019

Al primer article d'aquesta sèrie (1) vam fer un tomb per les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault (2). Un banc mundial de llavors que es troba a Spitsbergen, una de les illes de l'arxipèlag noruec de Svalbard (3). També vam fer junts un tomb per alguns dels articles que he anat publicant en aquest i altres blogs sobre la fusió del permafrost (cf. 1).

Avui m'agradaria parlar-te d'un dels sistemes essencials que utilitzem en informàtica per la gestió del codi de les aplicacions que desenvolupem: els Sistemes de gestió de versions (4). Quan es tracta de sistemes desplegats al Cloud i destinats a l'Open Source estem parlant d'una veritable mina d'or que, si estàs interessat, podem discutir amb més detall als comentaris d'aquest article.

Després de fer-se amb els CV de gairebé tothom adquirint LinkedIn en juny del 2016 per més de 26 miliards de USD (5), Microsoft va adquirir en juny del 2018 el més important sistema de gestió de versions de l'Open Source: GitHub, per 7.5 miliards de USD (7) (8).

En novembre del 2019, un any després de l'adquisició de GitHub, Microsoft va fer públic el llançament del seu programa: GitHub Archive Program (9). Una iniciativa destinada a utilitzar un remarcable sistema d'arxiu desenvolupat per una empresa noruega que hauria de garantir que el codi emmagatzemat al dipòsit GitHub pugui sobreviure a catàstrofes naturals o intrusions de virus informàtics que podrien fer-nos tornar a l'edat de pedra (10). No crec que els Amish comparteixin aquesta visió de les coses, però és una frase molt utilitzada per informàtics i tertulians.
  • Piql, una empresa noruega especialitzada en l'emmagatzematge de dades a llarg termini, i on la recerca està subvencionada per l'UE i el govern del seu país, va anunciar en 2014 haver desenvolupat un nou sistema d'arxiu conegut amb el nom de "LOCKSS" (un acrònim de "Lots Of Copies Keeps Stuff Safe") i el seu emmagatzematge sobre un suport amb el qual podia garantir una vida útil de 500 anys (11).
  • Piql va millorar la concepció del suport del 2014 i va garantir que aquest podia tenir ara una vida útil de 1.000 anys (cf. 10). Probablement afectat per les aurores boreals, o disposant d'informació confidencial que jo no conec, un periodista de Bloomberg va doblar aquest període fins als 2.000 anys (12).
Aquests arxius estarien emmagatzemats a diferents ubicacions. Algunes, no han cridat gens ni mica l'atenció de la premsa, com ara la Bodleian Library (13), a la Oxford University. Però una de les ubicacions de la qual parla tota la premsa és coneguda amb els noms de: Arctic World Archive o GitHub Arctic Code Vault. També amb el nom del programa: Arctic Vault program.

Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, ja t'hauràs adonat que l'emplaçament del GitHub Arctic Code Vault es troba a uns metres per sota del banc mundial de llavors: el Svalbard Global Seed Vault, que et vaig presentar al primer article de la sèrie (cf. 2).

Com aquest dipòsit es troba a una antiga mina de carbó, només hauria d'afegir a tot l'escepticisme que ja vaig mostrar respecte a la utilitat d'aquella instal·lació, que m'agradaria pensar que, a l'entrada del recinte d'aquesta, s'advertiria als eventuals supervivents d'una catàstrofe planetària que haurien d'anar equipats amb instruments per mesurar el metà i utilitzar sistemes d'il·luminació que no poguessin provocar cap explosió a les antigues mines de carbó.

Piql afirma que, donat que "la majoria de les dades seran emmagatzemades amb una codificació QR", els supervivents disposaran d'un "índex i una guia de lectura on es detallaran la ubicació de cada dipòsit i s'explicarà com recuperar el codi". Jo podria afegir que seria molt interessant deixar també a la seva disposició un ordinador actual, amb un sistema operatiu sobre el qual pugui córrer aquell codi, i un generador acoblat a una bicicleta que doni el bon voltatge i la bona freqüència a una bateria per fer-lo funcionar. En el molt improbable cas que els supervivents no entenguessin l'anglès que es parlava fa mil o dos mil anys, o que no tinguessin idea de com utilitzar un vell ordinador rovellat, jo ja no veig què més podria suggerir.

Podria recordar que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar a causa de la fusió del permafrost i que només un sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (14):
"Se suposava que tot havia de funcionar sense intervenció humana, però ara estem vigilant el banc de llavors les 24 hores del dia", va dir Aschim. "Hem de veure què podem fer per minimitzar tots els riscos i assegurar-nos que el banc de llavors pot tenir cura de si mateix".
Francament, qualsevol que pogués ser el nivell del meu sentit de l'humor, estaria molt per sota del dels managers del projecte Silica de Microsoft, que afirmen tenir per objectiu arxivar els 100 zettabytes de dades que hom estima que hi haurà al núvol en 2023. I fer-ho en discs de quars gravats amb un làser femtosegon pels que hom podria assegurar una vida útil de 10.000 anys (15).

Crec que seria molt interessant incloure al projecte Silica de Microsoft experts com Sandro Rey per assessorar-los sobre el tipus de moral que hi haurà a les societats del planeta d'aquí a 10.000 anys. Ho dic perquè no sé com acollirà la humanitat del futur un legat que consumeix enormes quantitats d'energia dedicada bàsicament al consum de pornografia i música comercial als servidors de la xarxa (16), als Datacenters de les empreses (17) o als Datacenters d'Amazon (18).

Potser he llegit massa coses sobre la Inquisició, i el "Nom de la Rosa" em va impactar més enllà del raonable. Però no sé si hauríem de considerar com una hipòtesi plausible que la humanitat del futur ens consideri com una colla de degenerats i decidís trencar a cops de martell els discs de quars de Microsoft

Tinc com el sentiment que hi ha gent que té massa diners amb els quals no sap què fer. I que en lloc d'utilitzar-los en coses molt més positives, els dediquen a satisfer el seu ego i la seva megalomania.

Pinky y Cerebro - Tratar de conquistar al mundo!, Youtube

En tot cas, mentre els discs de quars gravats amb un làser femtosegon no estiguin disponibles a Amazon o mentre no trobis els lectors a bon preu a MediaMarkt, Internet Archive (19) segueix sent una alternativa modesta, lliure i gratuïta que paga la pena conèixer.

  1. Veure Svalbard Vaults (1/2), publicat en aquest blog el 10.03.2020
  2. Wikipedia: Svalbard Global Seed Vault [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca
  4. Wikipedia: Version Control [en] [fr] [es] [ca]
  5. Microsoft to acquire LinkedIn, microsoft.com, 13.06.2016
  6. Wikipedia: SourceForge [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: GitHub [en] [fr] [es] [ca]  ||  
  8. Tom Warren: Microsoft completes GitHub acquisition, The Verge, 26.10.2018 || Rishi Iyengar: Microsoft buys coding platform GitHub for $7.5 billion, CNN Business, 04.06.2018 || Microsoft to acquire GitHub for $7.5 billion, microsoft.com, 04.06.2018
  9. GitHub Archive Program: Home page
  10. Eli Blumenthal: GitHub wants code to survive the apocalypse in an Arctic vault, C|Net, 15.11.2019
  11. Piql Announces Norwegian Technology that Secures 500 Years Access to Digital Data, prnewswire.com, 18.09.2014
  12. Bloomberg - In Case of Apocalypse, Open Here, Youtube, 13.11.2019
  13. Wikipedia: Bodleian Library [en] [fr] [es] [ca]
  14. Damian Carrington: Arctic stronghold of world’s seeds flooded after permafrost melts, The Guardian, 19.05.2017
  15. Et proposo donar un cop d'ull a aquesta pàgina de Wikipedia: Timeline of human prehistory i veure què passava a la Terra fa 10.000 anys
  16. Alastair Sharp: Netflix and online porn cause as much pollution as entire countries, report says, Canada's National Observer, 11.07.2019
  17. Shannon Williams: Security survey: The internet’s for porn… and gaming, IT Brief, 27.02.2020
  18. Cernescu Andrei: Redditor Tests Amazon Unlimited Cloud Storage With 1.8PB of Porn!, eTeknix, 25.08.2017
  19. Internet Archive: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, March 10, 2020

svalbard vaults (1/2)

euronews (en español): Noruega: el "Banco Mundial de Semillas" , un tesoro a 130 metros de profundidad, Youtube, 17.03.2017

Si fa temps que segueixes els articles que he anat publicant en aquest i altres blogs sobre el canvi climàtic, ja hauràs vist que, des del 2012, no deixo de donar la brasa amb el tema de la fusió del permafrost (1).

Per no anar molt lluny, t'he anat parlant dels problemes que ja està provocant actualment a Suïssa (2)(3). I per no donar més la brasa amb una pila d'altres articles sobre l'impacte de la fusió del permafrost a l'àrtic, deixa'm recordar-te un article que vaig publicar a finals del mes de febrer: The defrosting of ancient virus (4).

En aquell article et parlava d'una sèrie britànica i de l'història de la fusió del permafrost i l'alliberament d'unes vespes assassines que havien hivernat durant milers d'anys als cossos congelats dels mamuts (5).

Aquella sèrie estava ambientada a l'arxipèlag noruec de Svalbard (6). I és a una de les seves illes: Spitsbergen, on es troba el Svalbard Global Seed Vault (7). Un banc mundial de llavors del que segurament ja has sentit parlar (8) (9).
El banc mundial de llavors es va inaugurar el 2008, amb l'objectiu de salvaguardar la biodiversitat de les espècies de cultius que serveixen com a aliment en cas d'una catàstrofe local o mundial. Amb una superfície de més de 1.000 m2, és el banc de llavors més gran de món. Està construït a prova de la radiació solar i d'erupcions volcàniques i terratrèmols de fins a un grau 10 en l'escala de Richter. La ubicació a 130 metres sobre el nivell de la mar garanteix que el sòl estigui sec.
Els magatzems subterranis tenen una temperatura natural constant d'entre -3 i -6 °C, però compten amb una refrigeració artificial fins als -18 °C per assegurar la conservació de les llavors durant anys. I, en cas de fallada elèctrica, està previst que el permafrost (capa de sòl permanentment congelat) de l'exterior actuaria com a refrigerant natural.
Sabent que altres països també tenen altres bancs de llavors i sabent com es gestiona el patrimoni genètic de les llavors en alguns països que coneixem (10) em podria semblar una bona idea.

Si a més de semblar-me una bona idea, em prengués seriosament els seus objectius, podria fer algunes reflexions de l'estil que se'm fa molt difícil imaginar que, després d'una catàstrofe humanitària (meteorit, virus, etc.), els supervivents recordessin on es troba el banc de llavors. Que donessin amb la clau per accedir-hi. Que trobessin la documentació necessària, en una llengua que poguessin comprendre. Que sabessin llegir els codis de barres. O que els noms dels països que etiqueten les caixes on es guarden les llavors els digués alguna cosa.

Confiar que el permafrost no fongui i segueixi actuant com a refrigerant si uns sistemes sense manteniment deixessin de funcionar ... ja em sembla molt més complicat. Però també ho seria en el cas contrari: si, per exemple, després de la catàstrofe planetària (e.g. meteorit) es produís una nova glaciació que deixés les instal·lacions de Spitsbergen sota una xapa de centenars de metres de gel.

Sobre el permafrost, potser estàs al corrent que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar quan aquell va fondre, i que només un potent sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (11):
"Se suposava que tot havia de funcionar sense intervenció humana, però ara estem vigilant el banc de llavors les 24 hores del dia. Hem de veure què podem fer per minimitzar tots els riscos i assegurar-nos que el banc de llavors pot tenir cura de si mateix".
El cas és que em costa molt de prendre seriosament els objectius d'aquest banc de llavors. Bàsicament perquè, en el finançament del Svalbard Global Seed Vault, es troba la Global Crop Diversity Trust (12) i, a la llista dels seus sponsors, pots trobar els noms de les corporacions que han venut llavors híbrides i OGM arreu del món, comprometent un patrimoni genètic que ara es diu voler guardar amb clau a l'àrtic.

Sense caure en els deliris conspiranoics dels activistes del Centre for Research on Globalization (13) tinc el sentiment que tot aquest espectacle mediàtic té molt més a veure amb el Greenwashing (14) i els contractes lligats al business que es troba al voltant de la construcció d'aquesta infraestructura. Francament, em costa molt de creure en una altruista salvaguarda del patrimoni genètic de les llavors d'arreu del món per aquells que no han fet res d'altre que carregar-se'l sistemàticament amb l'obtenció de beneficis com a sol objectiu.

No és més que la meva opinió i val el que val, clar.


  1. Pots punxar aquest enllaç per veure alguns dels articles que he anat publicant sobre la fusió del permafrost en aquest blog
  2. Publicats en aquest blog. Suisse: glaciers rocheux, 22.07.2018; Switzerland - Planning against Climate Change, 05.09.2017; Landslide in Switzerland: the thawing of permafrost, 25.08.2017; 200 milions de m3 de roca amenacen l'Aletsch, 04.10.2016
  3. Publicats al blog d'El Geògraf Solitari. Més sobre el permafrost ..., 11.07.2013; Parlem del permafrost, 13.09.2012
  4. The defrosting of ancient virus, publicat en aquest blog el 28.02.2020
  5. Com Fortitude (4) és un film de ficció i no aprofundeix en la qüestió, deixa'm afegir que les vespes assassines que ens presenten a la sèrie no ens són avui del tot desconegudes. En la seva versió parasitaria respondria a la Parasitoid wasp (Wikipedia: Parasitoid wasp [en] [fr] [es] [ca]) molt utilitzada en agricultura en el control biològic de les plagues. De la seva versió "assassina" hem tingut noticies recentment a l'estat espanyol. Joaquim Elcacho: La invasión de Catalunya por la temida avispa asiática sigue este recorrido, La Vanguardia, 17.07.2018 o C. Martínez: Así es la avispa velutina o asiática, el insecto que ha hecho saltar las alarmas en Galicia, El Confidencial, 22.10.2019
  6. Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Svalbard Global Seed Vault [en] [fr] [es] [ca]
  8. Un búnker noruego guarda un duplicado de semillas de todos los alimentos del mundo para evitar su desaparición, La Vanguardia, 02.03.2014
  9. Anxo Lamela:La ‘bóveda del fin del mundo’ supera el millón de muestras de semillas almacenadas, La Vanguardia, 25.02.2020
  10. Wikipedia: Dipòsit de llavors: Bancs de llavors a Catalunya
  11. Damian Carrington: Arctic stronghold of world’s seeds flooded after permafrost melts, The Guardian, 19.05.2017 
  12. Global Crop Diversity Trust: Home page, Our Donors
  13. F. William Engdahl: “Doomsday Seed Vault” in the Arctic, Global Research, 28.01.2016 || Veure també Wikipedia: Centre for Research on Globalization
  14. Wikipedia: Greenwashing [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, August 10, 2021

two norwegian disaster film

FilmsActu - The Wave Bande Annonce VF (Film Catastrophe - 2016), YouTube, 17.05.2016


Fa uns dies t'explicava que tinc per costum mirar-me la cartellera de films de diferents cadenes TV, programar l'enregistrament d'aquells que em sembla que poden estar bé, i veure'ls més tard quan trobo un moment per fer-ho (1).

És un costum que guardaré mentre la funció replay em permeti veure els films en diferit (2), i així poder escapar a les maniobres dels psicòpates que estan a les comandes de la programació. Gràcies a aquesta funció, el passat mes de juliol vaig poder veure en l'ordre de la seva producció dos films noruecs de la mateixa saga: Bølgen (The Wave, 2015) i Skjelvet (The Quake, 2018), programats en ordre invers per TMC (Télé Monte Carlo) respectivament el 19.07.2021 i el 12.07.2021.

Ambdós films estan protagonitzats per Kristoffer Joner, que interpreta un geòleg: Kristian Eikjord, a qui en un món real els seus col·legues de la IUGS (5) segurament coneixerien amb el nom de Kristian Bad Luck: amb les variants francesa i espanyola de Kristian la Poisse  i Kristian el Gafe. Un personatge que, partint de la premissa segons la qual "Geology isn't a real science" (6), Sheldon Cooper hauria detestat tant o encara més del que detestava a Bert Kibbler (7) a l'episodi The Geology Elevation (8).

Tornant als films, aquests ens expliquen alguns dels fenòmens sísmics que s'han viscut a Noruega i els associen a una geologia fortament condicionada per l'Orogènesi caledoniana (9). Als crèdits finals del segon film: Skjelvet (The Quake, 2018) (4) es presenta l'activitat sísmica de Noruega com una de les més importants d'Europa, destacant per la seva importància els moviments de la falla d'Oslo (10).
El primer dels films: Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3), em va fer recordar el col·lapse del mont Tauredunum, que va provocar el tsunami del Llac Léman de l'any 563 (11).

En aquest cas, el film està basat en una esllavissada de roques que, el 7 d’abril de 1934, caient des d'una alçada de 700 metres sobre un fiord, va crear un tsunami que va arrasar els pobles de Fjørå i Tafjord, causant 40 morts. Ja en 1905 un altre tsunami havia posat fi a la vida de 60 persones (cf. 3) (12). Sobre el record d'aquells desastres històrics, el film es projecta en un risc actual molt real. El de l'amenaça del col·lapse de milions de m³ de roca sobre el Geirangerfjord (13), anunciat per una gran esquerda a la muntanya d'Åkerneset (14) que podria provocar un tsunami de 80 m d'alçada, que devastaria en aproximadament 10 minuts diverses les ciutats properes, incloent Hellesylt i el paradís turístic de Geiranger.

No t'explicaré l'argument del film perquè em sabria greu repetir l'espòiler que algú s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final del film, a la versió en anglès de Wikipedia.

Però deixa'm afegir que una de les coses que més em van fer reflexionar és que, malgrat disposar d'uns impressionants equips d'alerta i control, malgrat un detallat pla d'evacuació conegut i practicat en exercicis pels habitants del fiord, en el moment d'activar les alertes d'evacuació, són les consideracions de protegir l'activitat turística que s'imposen a les del risc de pèrdua de vides humanes. I quan les alertes s'activen, ja és massa tard per a salvar-les. Un error que ja hem vist amb l'actual pandèmia, i que s'ha repetit amb l'arribada de cada vaga.

Magnolia Pictures & Magnet Releasing - The Quake - Official Trailer, YouTube, 29.10.2018

L'agost del 2018 es va estrenar la seqüela de Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3) amb el nom de: Skjelvet (The Quake, 2018) (cf. 4). Com el primer film, aquest també està basat en un fenomen geològic del passat,  el terratrèmol que va colpejar Oslo el 23 d'octubre del 1904 (16). Sols que, en aquest cas, la projecció catastròfica en un futur proper no sembla confirmada pels estudis científics.

A una entrevista que Norway Today va fer l'octubre del 2017 al cap del departament del Centre de Risc de Terratrèmols de NORSAR (17) (18), un organisme que col·labora amb els USA en la detecció de terratrèmols i assaigs nuclears arreu del món (imagino que amb una atenció especial al que pugui passar a Rússia), Dominik Lang afirmava que: Avui no tenim prou informació sobre la periodització d’aquests terratrèmols, però els geòlegs creuen que hi ha raons per esperar un gran terratrèmol a la regió d’Oslo en el futur. Però no sabem quan arribarà.

Segurament hi ha estudis geològics que evoquen aquesta probabilitat, però jo no els he trobat. El que sí que he vist a les estadístiques de Volcano Discovery (19) és que, en 2020, l'activitat sísmica de la regió d'Oslo (punxa aquest enllaç) va ser inferior a la de la regió de Barcelona (punxa aquest enllaç), i ambdues, inferiors a la de la regió de Lausanne (punxa aquest enllaç). A Earthquake Track, també semblen confirmar-ho les estadístiques dels terratrèmols més importants enregistrats els darrers anys: punxa aquest enllaç per Oslo, aquest enllaç per Barcelona i aquest enllaç per Lausanne.

En qualsevol cas i pel que fa al territori de Noruega, els 5,4 graus en l'escala de Richter que s'han estimat pel terratrèmol d'Oslo del 1904, també són inferiors als 6,2 enregistrats a un terratrèmol del 2008 a l'arxipèlag d'Svalbard (20). Un arxipèlag al qual he dedicat ja tres posts en aquest blog (21).

I no tinc gairebé res més a afegir sinó que, com pel primer film de la saga, un infraser que deu odiar tant als productors del film com als seus potencials espectadors, s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final, l'espòiler del film a la versió en anglès de Wikipedia.

Bé, sí, deixa'm afegir que, en ambdós films, em vaig quedar amb les ganes de veure si els guionistes lligaven els fenòmens que descrivien amb el que, en anglès, hom coneix com The Glacial isostatic adjustment of Scandinavia (22).
Durant el Quaternari, la península d'Escandinàvia s'ha caracteritzat per grans i ràpides variacions del nivell del mar. Aquests canvis tenen el seu origen en l'acumulació i la fosa d'enormes capes de gel durant el Quaternari. Aquest fenomen provoca un efecte combinat dels canvis globals en el volum oceànic (eustàsia) i en els moviments locals de l’escorça terrestre (isostàsia).
Per fer ras i curt, a cop de destral, durant les grans glaciacions del passat, la península escandinava es va enfonsar sota el pes d'una enorme capa de gel: elevant, per efecte de balança, el sud del continent europeu. Després de la fosa d'aquella enorme massa de gel, la península va començar a elevar-se lentament i, en paral·lel, la cosa del sud d'Europa també va tornar gradualment a la seva posició d'equilibri. Com estem parlant en temps geològics, es tracta de moviments molt lents, imperceptibles per una o dues generacions, però identificables en altres escales de temps.

Els eventuals moviments de la península escandinava lligats a aquest fenomen no es comenten a cap dels dos films. I no passa absolutament res. Car cap dels dos tenia la pretensió de ser un film documental.


  1. Veure Everybody's Fine, publicat en aquest blog el 05.08.2021
  2. Le replay ne permettra bientôt plus de passer la pub, 20minutes.ch, 23.07.2021
  3. Wikipedia: The Wave [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Bølgen(2015)
  4. Wikipedia: The Quake [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Skjelvet (2018)
  5. IUGS - International Union of Geological Sciences: Home page
  6. Veure No et perdis els Geolodies d'enguany!, publicat en aquest blog el 06.05.2019
  7. The Big Bang Theory Wiki: Bert Kibbler
  8. The Big Bang Theory Wiki: The Geology Elevation
  9. Wikipedia: Caledonian orogeny [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Oslo Graben
  11. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (4/4), publicat en aquest blog el 30.05.2021
  12. David Nikel: The Wave: Norway’s First Disaster Movie, Life in Norway, 02.09.2015
  13. Wikipedia: Geirangerfjord
  14. Wikipedia: Åkerneset
  15. Wikipedia: Geirangerfjord - Rock slides
  16. Bungum, Hilmar et al. (2009). The 23 October 1904 M-S 5.4 Oslofjord Earthquake: Reanalysis Based on Macroseismic and Instrumental Data. Bulletin of the Seismological Society of America. 99. 2836-285. 10.1785/0120080357.
  17. Gerard Taylor: 113 years since the Oslo Earthquake, Norway Today, 24.10.2017
  18. NORSAR: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  19. Volcano Discovery: Home page, About
  20. Aasa Christine Stoltz: Norway's biggest quake hits Svalbard archipelago, Reuters, 21.02.2008
  21. Veure The defrosting of ancient virus, Svalbard Vaults (1/2) i (2/2), publicats en aquest blog respectivament el 28.02.2020, el 10.03.2020, i el 20.03.2020
  22. Google Search: Glacial isostatic adjustment of Scandinavia