| FilmsActu - The Wave Bande Annonce VF (Film Catastrophe - 2016), YouTube, 17.05.2016 |
Fa uns dies t'explicava que tinc per costum mirar-me la cartellera de films de diferents cadenes TV, programar l'enregistrament d'aquells que em sembla que poden estar bé, i veure'ls més tard quan trobo un moment per fer-ho (1).
És un costum que guardaré mentre la funció replay em permeti veure els films en diferit (2), i així poder escapar a les maniobres dels psicòpates que estan a les comandes de la programació. Gràcies a aquesta funció, el passat mes de juliol vaig poder veure en l'ordre de la seva producció dos films noruecs de la mateixa saga: Bølgen (The Wave, 2015) i Skjelvet (The Quake, 2018), programats en ordre invers per TMC (Télé Monte Carlo) respectivament el 19.07.2021 i el 12.07.2021.
Ambdós films estan protagonitzats per Kristoffer Joner, que interpreta un geòleg: Kristian Eikjord, a qui en un món real els seus col·legues de la IUGS (5) segurament coneixerien amb el nom de Kristian Bad Luck: amb les variants francesa i espanyola de Kristian la Poisse i Kristian el Gafe. Un personatge que, partint de la premissa segons la qual "Geology isn't a real science" (6), Sheldon Cooper hauria detestat tant o encara més del que detestava a Bert Kibbler (7) a l'episodi The Geology Elevation (8).
Tornant als films, aquests ens expliquen alguns dels fenòmens sísmics que s'han viscut a Noruega i els associen a una geologia fortament condicionada per l'Orogènesi caledoniana (9). Als crèdits finals del segon film: Skjelvet (The Quake, 2018) (4) es presenta l'activitat sísmica de Noruega com una de les més importants d'Europa, destacant per la seva importància els moviments de la falla d'Oslo (10).
El primer dels films: Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3), em va fer recordar el col·lapse del mont Tauredunum, que va provocar el tsunami del Llac Léman de l'any 563 (11).
En aquest cas, el film està basat en una esllavissada de roques que, el 7 d’abril de 1934, caient des d'una alçada de 700 metres sobre un fiord, va crear un tsunami que va arrasar els pobles de Fjørå i Tafjord, causant 40 morts. Ja en 1905 un altre tsunami havia posat fi a la vida de 60 persones (cf. 3) (12). Sobre el record d'aquells desastres històrics, el film es projecta en un risc actual molt real. El de l'amenaça del col·lapse de milions de m³ de roca sobre el Geirangerfjord (13), anunciat per una gran esquerda a la muntanya d'Åkerneset (14) que podria provocar un tsunami de 80 m d'alçada, que devastaria en aproximadament 10 minuts diverses les ciutats properes, incloent Hellesylt i el paradís turístic de Geiranger.
No t'explicaré l'argument del film perquè em sabria greu repetir l'espòiler que algú s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final del film, a la versió en anglès de Wikipedia.
Però deixa'm afegir que una de les coses que més em van fer reflexionar és que, malgrat disposar d'uns impressionants equips d'alerta i control, malgrat un detallat pla d'evacuació conegut i practicat en exercicis pels habitants del fiord, en el moment d'activar les alertes d'evacuació, són les consideracions de protegir l'activitat turística que s'imposen a les del risc de pèrdua de vides humanes. I quan les alertes s'activen, ja és massa tard per a salvar-les. Un error que ja hem vist amb l'actual pandèmia, i que s'ha repetit amb l'arribada de cada vaga.
L'agost del 2018 es va estrenar la seqüela de Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3) amb el nom de: Skjelvet (The Quake, 2018) (cf. 4). Com el primer film, aquest també està basat en un fenomen geològic del passat, el terratrèmol que va colpejar Oslo el 23 d'octubre del 1904 (16). Sols que, en aquest cas, la projecció catastròfica en un futur proper no sembla confirmada pels estudis científics.
A una entrevista que Norway Today va fer l'octubre del 2017 al cap del departament del Centre de Risc de Terratrèmols de NORSAR (17) (18), un organisme que col·labora amb els USA en la detecció de terratrèmols i assaigs nuclears arreu del món (imagino que amb una atenció especial al que pugui passar a Rússia), Dominik Lang afirmava que: Avui no tenim prou informació sobre la periodització d’aquests terratrèmols, però els geòlegs creuen que hi ha raons per esperar un gran terratrèmol a la regió d’Oslo en el futur. Però no sabem quan arribarà.
Segurament hi ha estudis geològics que evoquen aquesta probabilitat, però jo no els he trobat. El que sí que he vist a les estadístiques de Volcano Discovery (19) és que, en 2020, l'activitat sísmica de la regió d'Oslo (punxa aquest enllaç) va ser inferior a la de la regió de Barcelona (punxa aquest enllaç), i ambdues, inferiors a la de la regió de Lausanne (punxa aquest enllaç). A Earthquake Track, també semblen confirmar-ho les estadístiques dels terratrèmols més importants enregistrats els darrers anys: punxa aquest enllaç per Oslo, aquest enllaç per Barcelona i aquest enllaç per Lausanne.
En qualsevol cas i pel que fa al territori de Noruega, els 5,4 graus en l'escala de Richter que s'han estimat pel terratrèmol d'Oslo del 1904, també són inferiors als 6,2 enregistrats a un terratrèmol del 2008 a l'arxipèlag d'Svalbard (20). Un arxipèlag al qual he dedicat ja tres posts en aquest blog (21).
I no tinc gairebé res més a afegir sinó que, com pel primer film de la saga, un infraser que deu odiar tant als productors del film com als seus potencials espectadors, s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final, l'espòiler del film a la versió en anglès de Wikipedia.
Bé, sí, deixa'm afegir que, en ambdós films, em vaig quedar amb les ganes de veure si els guionistes lligaven els fenòmens que descrivien amb el que, en anglès, hom coneix com The Glacial isostatic adjustment of Scandinavia (22).
Els eventuals moviments de la península escandinava lligats a aquest fenomen no es comenten a cap dels dos films. I no passa absolutament res. Car cap dels dos tenia la pretensió de ser un film documental.
És un costum que guardaré mentre la funció replay em permeti veure els films en diferit (2), i així poder escapar a les maniobres dels psicòpates que estan a les comandes de la programació. Gràcies a aquesta funció, el passat mes de juliol vaig poder veure en l'ordre de la seva producció dos films noruecs de la mateixa saga: Bølgen (The Wave, 2015) i Skjelvet (The Quake, 2018), programats en ordre invers per TMC (Télé Monte Carlo) respectivament el 19.07.2021 i el 12.07.2021.
Ambdós films estan protagonitzats per Kristoffer Joner, que interpreta un geòleg: Kristian Eikjord, a qui en un món real els seus col·legues de la IUGS (5) segurament coneixerien amb el nom de Kristian Bad Luck: amb les variants francesa i espanyola de Kristian la Poisse i Kristian el Gafe. Un personatge que, partint de la premissa segons la qual "Geology isn't a real science" (6), Sheldon Cooper hauria detestat tant o encara més del que detestava a Bert Kibbler (7) a l'episodi The Geology Elevation (8).
Tornant als films, aquests ens expliquen alguns dels fenòmens sísmics que s'han viscut a Noruega i els associen a una geologia fortament condicionada per l'Orogènesi caledoniana (9). Als crèdits finals del segon film: Skjelvet (The Quake, 2018) (4) es presenta l'activitat sísmica de Noruega com una de les més importants d'Europa, destacant per la seva importància els moviments de la falla d'Oslo (10).
 |
En aquest cas, el film està basat en una esllavissada de roques que, el 7 d’abril de 1934, caient des d'una alçada de 700 metres sobre un fiord, va crear un tsunami que va arrasar els pobles de Fjørå i Tafjord, causant 40 morts. Ja en 1905 un altre tsunami havia posat fi a la vida de 60 persones (cf. 3) (12). Sobre el record d'aquells desastres històrics, el film es projecta en un risc actual molt real. El de l'amenaça del col·lapse de milions de m³ de roca sobre el Geirangerfjord (13), anunciat per una gran esquerda a la muntanya d'Åkerneset (14) que podria provocar un tsunami de 80 m d'alçada, que devastaria en aproximadament 10 minuts diverses les ciutats properes, incloent Hellesylt i el paradís turístic de Geiranger.
No t'explicaré l'argument del film perquè em sabria greu repetir l'espòiler que algú s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final del film, a la versió en anglès de Wikipedia.
Però deixa'm afegir que una de les coses que més em van fer reflexionar és que, malgrat disposar d'uns impressionants equips d'alerta i control, malgrat un detallat pla d'evacuació conegut i practicat en exercicis pels habitants del fiord, en el moment d'activar les alertes d'evacuació, són les consideracions de protegir l'activitat turística que s'imposen a les del risc de pèrdua de vides humanes. I quan les alertes s'activen, ja és massa tard per a salvar-les. Un error que ja hem vist amb l'actual pandèmia, i que s'ha repetit amb l'arribada de cada vaga.
| Magnolia Pictures & Magnet Releasing - The Quake - Official Trailer, YouTube, 29.10.2018 |
L'agost del 2018 es va estrenar la seqüela de Bølgen (The Wave, 2015) (cf. 3) amb el nom de: Skjelvet (The Quake, 2018) (cf. 4). Com el primer film, aquest també està basat en un fenomen geològic del passat, el terratrèmol que va colpejar Oslo el 23 d'octubre del 1904 (16). Sols que, en aquest cas, la projecció catastròfica en un futur proper no sembla confirmada pels estudis científics.
A una entrevista que Norway Today va fer l'octubre del 2017 al cap del departament del Centre de Risc de Terratrèmols de NORSAR (17) (18), un organisme que col·labora amb els USA en la detecció de terratrèmols i assaigs nuclears arreu del món (imagino que amb una atenció especial al que pugui passar a Rússia), Dominik Lang afirmava que: Avui no tenim prou informació sobre la periodització d’aquests terratrèmols, però els geòlegs creuen que hi ha raons per esperar un gran terratrèmol a la regió d’Oslo en el futur. Però no sabem quan arribarà.
Segurament hi ha estudis geològics que evoquen aquesta probabilitat, però jo no els he trobat. El que sí que he vist a les estadístiques de Volcano Discovery (19) és que, en 2020, l'activitat sísmica de la regió d'Oslo (punxa aquest enllaç) va ser inferior a la de la regió de Barcelona (punxa aquest enllaç), i ambdues, inferiors a la de la regió de Lausanne (punxa aquest enllaç). A Earthquake Track, també semblen confirmar-ho les estadístiques dels terratrèmols més importants enregistrats els darrers anys: punxa aquest enllaç per Oslo, aquest enllaç per Barcelona i aquest enllaç per Lausanne.
En qualsevol cas i pel que fa al territori de Noruega, els 5,4 graus en l'escala de Richter que s'han estimat pel terratrèmol d'Oslo del 1904, també són inferiors als 6,2 enregistrats a un terratrèmol del 2008 a l'arxipèlag d'Svalbard (20). Un arxipèlag al qual he dedicat ja tres posts en aquest blog (21).
I no tinc gairebé res més a afegir sinó que, com pel primer film de la saga, un infraser que deu odiar tant als productors del film com als seus potencials espectadors, s'ha pres la molèstia de redactar amb tot luxe de detalls, inclòs el desenllaç del final, l'espòiler del film a la versió en anglès de Wikipedia.
Bé, sí, deixa'm afegir que, en ambdós films, em vaig quedar amb les ganes de veure si els guionistes lligaven els fenòmens que descrivien amb el que, en anglès, hom coneix com The Glacial isostatic adjustment of Scandinavia (22).
Durant el Quaternari, la península d'Escandinàvia s'ha caracteritzat per grans i ràpides variacions del nivell del mar. Aquests canvis tenen el seu origen en l'acumulació i la fosa d'enormes capes de gel durant el Quaternari. Aquest fenomen provoca un efecte combinat dels canvis globals en el volum oceànic (eustàsia) i en els moviments locals de l’escorça terrestre (isostàsia).Per fer ras i curt, a cop de destral, durant les grans glaciacions del passat, la península escandinava es va enfonsar sota el pes d'una enorme capa de gel: elevant, per efecte de balança, el sud del continent europeu. Després de la fosa d'aquella enorme massa de gel, la península va començar a elevar-se lentament i, en paral·lel, la cosa del sud d'Europa també va tornar gradualment a la seva posició d'equilibri. Com estem parlant en temps geològics, es tracta de moviments molt lents, imperceptibles per una o dues generacions, però identificables en altres escales de temps.
Els eventuals moviments de la península escandinava lligats a aquest fenomen no es comenten a cap dels dos films. I no passa absolutament res. Car cap dels dos tenia la pretensió de ser un film documental.
- Veure Everybody's Fine, publicat en aquest blog el 05.08.2021
- Le replay ne permettra bientôt plus de passer la pub, 20minutes.ch, 23.07.2021
- Wikipedia: The Wave [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Bølgen(2015)
- Wikipedia: The Quake [en] [fr] [es] [ca] || IMDb: Skjelvet (2018)
- IUGS - International Union of Geological Sciences: Home page
- Veure No et perdis els Geolodies d'enguany!, publicat en aquest blog el 06.05.2019
- The Big Bang Theory Wiki: Bert Kibbler
- The Big Bang Theory Wiki: The Geology Elevation
- Wikipedia: Caledonian orogeny [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Oslo Graben
- Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (4/4), publicat en aquest blog el 30.05.2021
- David Nikel: The Wave: Norway’s First Disaster Movie, Life in Norway, 02.09.2015
- Wikipedia: Geirangerfjord
- Wikipedia: Åkerneset
- Wikipedia: Geirangerfjord - Rock slides
- Bungum, Hilmar et al. (2009). The 23 October 1904 M-S 5.4 Oslofjord Earthquake: Reanalysis Based on Macroseismic and Instrumental Data. Bulletin of the Seismological Society of America. 99. 2836-285. 10.1785/0120080357.
- Gerard Taylor: 113 years since the Oslo Earthquake, Norway Today, 24.10.2017
- NORSAR: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Volcano Discovery: Home page, About
- Aasa Christine Stoltz: Norway's biggest quake hits Svalbard archipelago, Reuters, 21.02.2008
- Veure The defrosting of ancient virus, Svalbard Vaults (1/2) i (2/2), publicats en aquest blog respectivament el 28.02.2020, el 10.03.2020, i el 20.03.2020
- Google Search: Glacial isostatic adjustment of Scandinavia
1 comment:
Investigadores de la Universidad de Alicante (UA) han elaborado el primer mapa de probabilidad de colapso en edificios de hormigón armado para la península en un estudio en el que han determinado que esa probabilidad depende de la aceleración de diseño indicado en la normativa sismorresistente y de la forma de la curva de peligrosidad sísimica.
El producto forma parte de los resultados finales del 'Proyecto RETOS2016: Escenarios de movimiento del suelo enfocado hacia el riesgo sísmico. Aplicación a escenarios de daños, pérdidas y planes de emergencia (CGL2016-77688-R)', y está dentro de las actividades del 'Proyecto europeo H2020 TURNkey: Towards more Earthquake-resilient Urban Societies through a Multi-sensor-based Information System enabling Earthquake Forecasting, Early Warning and Rapid Response actions (grant agreement No 821046)'.
Un estudio analiza el riesgo de desplome de los edificios en España debido a terremotos, La Vanguardia, 24.08.2021
Post a Comment