El passat 25.08.2017 et presentava en una entrada titulada:
Landslide in Switzerland: The thawing of permafrost (1) les imatges impressionants de la primera esllavissada del Piz Cengalo i els seus efectes catastròfics al poble de
Bondo (GR). Era la primera esllavissada d'una sèrie (2) alimentada per uns dies de pluges que han provocat nombroses inundacions i esllavissades principalment en Suïssa Oriental (3).
Per evitar l'impacte de les esllavissades dels pendents més forts dels Alps a causa de la fusió del gel del
permafrost, poca cosa més es pot fer que generalitzar el sistema d'alarma per SMS que va demostrar la seva eficàcia a Bondo, evitant la pèrdua de vides humanes.
Aquest tipus de mesures preventives s'estan completant amb altres de planificació del territori, com ara un projecte molt important, amb una durada de 30 anys, que es desenvoluparà a la regió del Chablais (estat de Vaud) per corregir el curs del Rhône, definint zones inundables i un nou disseny del delta al llac Léman, a fi d'amortir els efectes catastròfics de les futures crescudes del riu (4).
Hi ha altres iniciatives, com per exemple en gestió forestal. Després de 14 anys de preparació, un estudi dirigit per
Arthur Gessler (WSL), té com a objectiu identificar quines són les espècies que resistiran millor als períodes de sequera, a fi de tenir-ne compte als programes de gestió forestal. Un laboratori a cel obert s'ha posat així en marxa a una de les més grans pinedes d'Europa Central, el bosc de Finges (5), a l'estat de Valais.
En una emissió que va presentar el telenotícies de la RTS el passat 02.09.2017 (6), hom interviuava a més dels membres de l'equip de recerca del WSL (7), altres del
Max Planck Institute (8). Si un dels seus membres s'aventurava a llençar la hipòtesi de que la pineda restarà el bosc dominant en alçada i que serà reemplaçada pel roure en les zones de menor altitud, caldria no subestimar la capacitat d'adaptació a la sequera de les espècies autòctones.
En efecte, hom presentava a un article publicat a la revista Horizons (9) el resultat d'una experiència de resistència a la sequera realitzada per
Christoph Bachofen amb deu espècies de pi a
Loèche-les-Bains (estat de Valais), mesurant la llargada de les arrels, els seu diàmetre, la seva massa i també la seva arquitectura.
Contràriament a les hipòtesis d'altres investigadors, segons les quals els pins silvestres originaris d'Espanya, Grècia i Bulgària suportarien millor la manca d'aigua a què se'ls va sotmetre de juny a setembre, durant dos anys consecutius, els pins autòctons no solament van sobreviure a la sequera, sinó que van demostrar una remarcable capacitat d'adaptació a la manca d'aigua: el seu creixement no va ser inferior (en alguns casos el va superar!) al dels pins originaris de zones més seques de l'Europa meridional.
Millor doncs esperar a veure quin és el resultat de l'estudi de Finges abans d'anticipar qualsevol tipus d'hipòtesi. Ho dic perquè, qualsevol recerca liderada -o en la que participi-
Arthur Gessler i el seu equip del WSL, pot tenir resultats més que inesperats (10).
