 |
Sempre se'ns ha presentat el canvi climàtic com un fenòmen on tothom és perdedor, però un estudi (1) realitzat per un equip de geògrafs de la Ludwig Maximilians Universität Munchen i dirigit per Wolfram Mauser posa en evidència que algunes regions se'n poden beneficiar (2).
El mapa que il·lustra l'article resumeix l'impacte previst en 2100 pel canvi climàtic sobre la distribució mundial de terres de conreu. Si actualment al voltant de 2/3 del total de terres potencialment aptes per a ús agrícola ja estan conreades, l'augment de l'extensió amb noves terres de conreu a l'hemisferi nord (verd), podria quedar contrarestada pel deteriorament de les existents, en particular a la mediterrània i nord d'Africa (marró), en absència de mesures d'adaptació, com l'augment de la irrigació. Basant-se en els requisits ambientals com el clima, el sòl i el terreny, l'equip de recerca es va concentrar en el probable impacte del canvi climàtic en 16 cultius alimentaris i energètics a tot el món, inclosos aliments bàsics com el blat de moro, l'arròs, la soja i el blat.
I a partir d'aquí, l'equip ens demostra amb un munt de formules matemàtiques, gràfics i projeccions el gran problema que tenen els universitaris quan no surten del seu món i acaben caient en vells tòpics propis d'èpoques d'un passat llunyà.
L'estudi pren com a base una sèrie de productes bàsics per l'alimentació, fent una abstracció total del sistema econòmic que condiciona els patrons de consum: un exemple actual i concret que l'estudi té raó a no analitzar, però que seria vàlid pels altres productes, seria el de les plagues a Centreamèrica i les sequeres a l'Africa, que estan fent baixar la producció del cacau. fent pujar els preus d'aquest producte (3). Podem afirmar que, a partir d'un cert preu, un canvi en els hàbits de consum lligats a aquest producte serien imaginables? I pel que fa a la selecció de productes de l'equip de recerca?
Com és fa què, en un moment com l'actual, on la demanda dels països emergents fa pujar els preus i la producció d'aliments està batent records (4) la única variant de l'equip de recerca estigui lligada a les superfícies de conreu disponibles, fent abstracció d'un fenomen que no se li hauria d'escapar a algú que viu a Munic: l'abandó de les terres agrícoles als països de la UE i de l'activitat agrícola de milers d'agricultors coincideix amb el moment en que Europa està polvoritzant tots els records de producció de blat i blat de moro (4).
I què passa amb les consideracions al voltant del què és una superfície de conreu en el moment en que les urban farmers comencen a desenvolupar-se a les viles (5) amb rendiments senzillament impressionants per costos d'inversió i preus de venda en baixa constant.
Es una llàstima que darrera del miratge dels seus càlculs, l'equip de recerca no s'hagi donat compte de que, més enllà del substrat físic, parlar d'agricultura: "It's the economy, ...!" . I Munic està al bell mig d'un món que està canviant a tota velocitat. Només hauria calgut obrir les finestres per veure'l.
El mapa que il·lustra l'article resumeix l'impacte previst en 2100 pel canvi climàtic sobre la distribució mundial de terres de conreu. Si actualment al voltant de 2/3 del total de terres potencialment aptes per a ús agrícola ja estan conreades, l'augment de l'extensió amb noves terres de conreu a l'hemisferi nord (verd), podria quedar contrarestada pel deteriorament de les existents, en particular a la mediterrània i nord d'Africa (marró), en absència de mesures d'adaptació, com l'augment de la irrigació. Basant-se en els requisits ambientals com el clima, el sòl i el terreny, l'equip de recerca es va concentrar en el probable impacte del canvi climàtic en 16 cultius alimentaris i energètics a tot el món, inclosos aliments bàsics com el blat de moro, l'arròs, la soja i el blat.
I a partir d'aquí, l'equip ens demostra amb un munt de formules matemàtiques, gràfics i projeccions el gran problema que tenen els universitaris quan no surten del seu món i acaben caient en vells tòpics propis d'èpoques d'un passat llunyà.
L'estudi pren com a base una sèrie de productes bàsics per l'alimentació, fent una abstracció total del sistema econòmic que condiciona els patrons de consum: un exemple actual i concret que l'estudi té raó a no analitzar, però que seria vàlid pels altres productes, seria el de les plagues a Centreamèrica i les sequeres a l'Africa, que estan fent baixar la producció del cacau. fent pujar els preus d'aquest producte (3). Podem afirmar que, a partir d'un cert preu, un canvi en els hàbits de consum lligats a aquest producte serien imaginables? I pel que fa a la selecció de productes de l'equip de recerca?
Com és fa què, en un moment com l'actual, on la demanda dels països emergents fa pujar els preus i la producció d'aliments està batent records (4) la única variant de l'equip de recerca estigui lligada a les superfícies de conreu disponibles, fent abstracció d'un fenomen que no se li hauria d'escapar a algú que viu a Munic: l'abandó de les terres agrícoles als països de la UE i de l'activitat agrícola de milers d'agricultors coincideix amb el moment en que Europa està polvoritzant tots els records de producció de blat i blat de moro (4).
I què passa amb les consideracions al voltant del què és una superfície de conreu en el moment en que les urban farmers comencen a desenvolupar-se a les viles (5) amb rendiments senzillament impressionants per costos d'inversió i preus de venda en baixa constant.
Es una llàstima que darrera del miratge dels seus càlculs, l'equip de recerca no s'hagi donat compte de que, més enllà del substrat físic, parlar d'agricultura: "It's the economy, ...!" . I Munic està al bell mig d'un món que està canviant a tota velocitat. Només hauria calgut obrir les finestres per veure'l.
- (1) Florian ZABEL; Birgitta PUTZENLECHNER; Wolfram MAUSER: Global Agricultural Land Resources – A High Resolution Suitability Evaluation and Its Perspectives until 2100 under Climate Change Conditions. Plos One, 17.09.2014
- (2) Veure també a Wikipedia: Regional effects of global warming
- (3) Une pénurie de chocolat se profile dans le monde, Le Figaro, 17.02.2014
- (4) La production agricole mondiale continue d’augmenter, Contrepoints, 29.11.2013; iPhone, Google et céréales, Slate, 06.2014
- (5) Les urban farmers s'estan desenvolupant per diverses viles a Europa i Nord Amèrica. Un exemple podria ser el de UrbanFarmers AG, Zürich, amb centres de producció a Basel, Berlin, Zürich i The Hague. El principi? Producció natural, intensiva, integrada, transport ecològic, just al costat del centre de consum i per preus ajustats.
No comments:
Post a Comment