El 2013 l'Agència Espacial Europea (ESA) i els seus socis socis industrials van estimar que la construcció d'una base lunar mitjançant la utilització de les tècniques d'impressió 3D era en principi viable. Des de llavors, han seguit investigant la utilització d'aquesta tècnica: des de la utilització de materials locals com la regolita lunar [ca] [en], les mesures dels blindatges per la protecció anti-radiació o el reemplaçament del liquid d'unió amb regolita fosa obtinguda gràcies a l'energia solar.
Aquest vídeo de Foster + Partners, ens presenta una missió hipotètica que tindria per objectiu la impressió 3D d'una base lunar. La ubicació escollida per la base es trobaria a la vora del cràter Shackleton al pol sud de la Lluna. Com la rotació de la Lluna és tal que el Sol només frega els seus pols en angles baixos, el resultat és un pic de llum gairebé constant al llarg de la vora del cràter Shackleton, al costat de les regions d'ombra permanent. La construcció a les rodalies d'aquest lloc oferiria energia solar abundant i l'alleujament del contrastos tèrmics extrems que hom pot trobar a la resta de la Lluna.
El passat mes d'octubre, més de 350 experts es van reunir durant dos dies al taller d'aplicacions espacials del European Space Research and Technology Centre (ESTEC) a Noordwijk (Països Baixos) per discutir sobre el potencial de la impressió en 3D - també coneguda com fabricació additiva - per transformar la forma en què opera la indústria de l'espai i començar a preparar normes comunes per al seu ús.
No comments:
Post a Comment