Sunday, March 22, 2015

antartic ice sheet: the forecasts of last year were bad ...

Fa gairebé un any que publicava en aquest bloc unes dades inquietants -basades en 40 anys d'observacions dels satèl·lits de la NASA- sobre la velocitat de la fusió de les glaceres de l'Antàrtida Occidental (1).

Hom podria pensar que la situació s'ha millorat amb el fred intens i la quantitat de neu caiguda aquest hivern, en particular a la costa oriental dels USA. També amb la estabilització de les emissions de CO2 del 2014 (2) -iguals a les de 2013, i un 10% més baixes que les de 2005-. Cal felicitar-se doncs de que la caiguda dels costs de la producció d'energia renovable hagi provocat la caiguda dels preus del petroli i del carbó sense que hagi augmentat el seu consum (3). 

I també podem adonar-nos de la importància que pot tenir per les emissions de CO2 que, als USA, hom estigui estudiant passar del 4.5% actual a produir prop del 40% de les seves necessitats amb energia eòlica (4), el camí de la paritat de l'energia solar amb altres fonts d'energia a les 40 metròpolis més importants dels USA (5) o la producció del 100% de l'electricitat amb energies renovables a Hawaii (6).  

Però si aquestes informacions són positives i ens indiquen un canvi de tendència en el camí que portàvem fins ara, no ens poden amagar que la gravetat de la situació i el fet de que estem davant d'un procés que té una inèrcia pròpia que no serà fàcil d'aturar.

En efecte, els episodis de fred i de nevades intenses a la costa est de l'Amèrica del Nord, no ens pot fer oblidar que el planeta segueix escalfant-se (7). O pitjor encara, que aquest escalfament està provocant, entre altres, la fusió de les glaceres arreu del planeta. Fa poc et presentava l'estat de la fusió de les glaceres dels Alps Suïssos (8). Com a continuació dels estudis sobre la fusió de les glaceres de l'Antàrtida Occidental dels que et parlava abans, els estudis sobre les glaceres de l'Antàrtida Oriental d'enguany semblen demostrar que la la glacera més important del món: Totten Glacier (9) és la que està fonent més ràpidament en aquests moments. Una situació alarmant car, segons els experts, la fusió completa d'aquesta glacera (i sols aquesta!) podria elevar el nivell del mar arreu del món al voltant de 3,5 metres! (10). Personalment, no crec que, per enorme que sigui el volum d'aquesta glacera, la seva fusió provoqui una elevació tant gran del nivell del mar a escala planetària. Crec que no s'hauria de descartar que una part d'aquest volum d'aigua acabi transformat en vapor d'aigua primer, i més tard atrapada pels aqüífers i els llacs i aiguamolls continentals (11). Francament, me preocupa molt més els canvis que pot provocar en la salinitat dels oceans -i l'impacte en la seva fauna i la flora- que l'elevació del nivell d'aquests.

Reduir les emissions de CO2 primer, i capturar aquest gas més tard no serà ni ràpid ni fàcil. Com tampoc ho serà aturar la inèrcia del procés que ha desencadenat i invertir-lo més tard fins a uns límits raonables. I durant el temps que això duri, l'augment de la temperatura i les masses d'aigua alliberades transformades en vapor, ens convertiran en espectadors involuntaris d'episodis climàtics d'una violència inusual.

Més tard ens adonarem que les emissions de CO2 no eren les úniques causes que tenien com efecte el canvi climàtic. I veurem que, junt amb altres causes lligades a l'acció de l'home, n'hi han d'altres de naturals.

Però, de manera anàloga al discurs d'investidura de John F. Kennedy el 20.01.1961 (12), diem-nos que: "Tot plegat no estarà acabat en els primers cent dies. Tampoc ho estarà en els primers mil dies, ni en la vida d'aquesta Administració, ni tan sols potser en la nostra vida en aquest planeta. Però comencem!"

Comencem doncs a fer el que hem de fer, ja!


No comments: