|
 |
| Clipperton, un dels llocs més isolats del món |
La majoria de vosaltres heu visitat la França metropolitana. Molts dels meus companys de la feina han visitat les Antilles franceses, però no la Guyana. Alguns han visitat l'illa de La Reunió, en particular aquells que'n són originaris. I extremadament rars són aquells que han visitat la Polinèsia. El cas és que la France d'Outre-Mer està composada per un munt d'illes disperses arreu del món que pocs francesos coneixen.
Illes de les que mai no es parla a cap telenotícies. Com ara l'atol de Clipperton, un dels llocs més isolats del món, només habitat per crancs i on, per no haver-hi, no hi ha ni una estació meteorològica. Un indret que va estar habitat en altres temps per gent que va viure el més gran dels terrors (1).
Per qui no ho sàpiga, França també és una república que administra territoris governats per monarquies, com és el cas de Wallis et Futuna (2), a 2'000 km de la Nouvelle Calédonie, al Pacific.
Però de tots els territoris d'ultramar de la república, el que més m'ha impressionat des de sempre és el de les Terres Australes et Antarctiques Françaises. Illes ocupades per bases militars i científiques, recordo el temps en que m'agradava fer un cop d'ull a les imatges satèl·lit de l'arxipel de Kerguelen, també conegut com 'Iles de la Désolation', i els seus paisatges que hom comparava als d'Islàndia. Les histories de la quasi extinció de la fauna i la flora de les illes per les espècies que van portar els colons als seus vaixells (en especial les rates) a l'Arxipel des Crozet, però també a Saint-Paul et Nouvelle-Amsterdam. I la recuperació d'aquelles espècies de la ma de l'extermini sistemàtic dels nou vinguts.
Totes aquestes illes estan tant oblidades avui com ho van estar ahir. Fins i tot de les agències de viatges d'aventura. Probablement és millor que sigui així. Jo continuaré visitant-les de tant en tant.
Illes de les que mai no es parla a cap telenotícies. Com ara l'atol de Clipperton, un dels llocs més isolats del món, només habitat per crancs i on, per no haver-hi, no hi ha ni una estació meteorològica. Un indret que va estar habitat en altres temps per gent que va viure el més gran dels terrors (1).
Per qui no ho sàpiga, França també és una república que administra territoris governats per monarquies, com és el cas de Wallis et Futuna (2), a 2'000 km de la Nouvelle Calédonie, al Pacific.
Però de tots els territoris d'ultramar de la república, el que més m'ha impressionat des de sempre és el de les Terres Australes et Antarctiques Françaises. Illes ocupades per bases militars i científiques, recordo el temps en que m'agradava fer un cop d'ull a les imatges satèl·lit de l'arxipel de Kerguelen, també conegut com 'Iles de la Désolation', i els seus paisatges que hom comparava als d'Islàndia. Les histories de la quasi extinció de la fauna i la flora de les illes per les espècies que van portar els colons als seus vaixells (en especial les rates) a l'Arxipel des Crozet, però també a Saint-Paul et Nouvelle-Amsterdam. I la recuperació d'aquelles espècies de la ma de l'extermini sistemàtic dels nou vinguts.
Totes aquestes illes estan tant oblidades avui com ho van estar ahir. Fins i tot de les agències de viatges d'aventura. Probablement és millor que sigui així. Jo continuaré visitant-les de tant en tant.
- (1) Wikipedia: Oubliés de Clipperton
- (2) Nicolas Six: Wallis et Futuna, petit bout de France, Le Monde, 05.09.2014
No comments:
Post a Comment