 |
| Venus is losing its atmosphere (2) . |
El passat 26.12.2016, un email de la penya de TED m'informava d'aquesta conferència: Anjali Tripathi: Why Earth may someday look like Mars (1), enregistrada el Novembre del 2015 al TEDxBeaconStreet que va tenir lloc a la WilliamH.LincolnSchool de Brookline (USA, MA). Anjali Tripathi, del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, fa una presentació pedagògica sobre el procés conegut com Atmospheric Escape (3), en el que ella s'ha especialitzat.
L'Atmospheric Escape és el fenomen que explica la pèrdua dels gasos atmosfèrics dels planetes vers l'espai exterior. En el cas de la Terra, cada hora s'escapen del planeta ~11'000 kg d'hidrogen i ~200 kg de Heli, un procés que, d'aquí uns milers de milions d'anys, podria acabar tenint com resultat que la terra abandonés el seu color blau i adoptés el color vermell amb el que coneixem Mart.
Entre tant, un article de La Vanguardia ens explicava que hom ha trobat a Lluna oxigen d'origen terrestre (4). Només al voltant de 90 tones mètriques a la Lluna, sobre un total de prop de 5 mil bilions de tones mètriques a la Terra. Es tracta de àtoms i molècules prop de la part superior de la nostra atmosfera que es mouen tan ràpid que superen l'atracció gravitacional de la Terra. Les partícules carregades poden accelerar-se a una velocitat encara major gràcies al camp magnètic del nostre planeta. Una vegada que aquests partícules deixen el nostre planeta, romanen a l'interior d'una regió en forma de llàgrima a l'espai que envolta la Terra anomenada magnetosfera (5) i finalment són bufades lluny del sol pel vent solar cap a l'espai interplanetari (6).
Però no ens hem de preocupar per això car, molt abans que l'hidrogen i l'heli deixin el nostre planeta, l'estrella Gliese 710 travessarà el núvol d'Oort (7) -al límit més exterior del sistema solar- en poc més d'un milió d'anys (8). A continuació, la seva massa interromprà el somni de milers de cometes que sortiran projectats en totes les direccions durant uns quants milions d'anys. Podria ser, en bèstia, més o menys el que sembla que va passar fa 70'000 anys, amb una estrella binària de dimensions molt més modestes coneguda com l'estrella de Scholz (9).
I mentre fa poc la premsa il·lusionava el personal amb la noticia de la descoberta d'un sistema planetari amb set móns que podrien ser similars a la Terra (10), una altra noticia molt més important passava en silenci. Es tracta de la confirmació sedimentària realitzada per un equip d'investigadors de la University of Wisconsin–Madison que sembla confirmar la teoria del caos aplicada a les òrbites dels planetes al voltant del Sol (11). Un fenomen que es produeix quan es produeix una anomalia gravitacional entre dos cossos, com passa quan un planeta durant la seva òrbita al voltant del Sol passa a una relativa proximitat d'un altre planeta. Aquestes petites -però regulars!- anomalies gravitacionals poden exercir canvis en l'orientació de l'eix de rotació d'un dels planetes amb relació al sol i, en conseqüència, canviar la quantitat de radiació solar que rep un planeta en una àrea determinada. Com i quant la radiació solar es reparteix sobre un planeta com la Terra un planeta determinarà el seu clima. I justament, l'anàlisi de les traces sedimentàries d'aquests canvis climàtics semblen confirmar les traces de la ressonància que es va produir fa 87 milions d'anys com a resultat de la proximitat de les òrbites de la Terra i Mart. Dit d'una altra manera, l'evidència geològica sembla confirmar la idea de que els planetes del nostre sistema solar no orbiten el Sol com un rellotge, com s'ha cregut des del segle XVII.
Entre tant, un article de La Vanguardia ens explicava que hom ha trobat a Lluna oxigen d'origen terrestre (4). Només al voltant de 90 tones mètriques a la Lluna, sobre un total de prop de 5 mil bilions de tones mètriques a la Terra. Es tracta de àtoms i molècules prop de la part superior de la nostra atmosfera que es mouen tan ràpid que superen l'atracció gravitacional de la Terra. Les partícules carregades poden accelerar-se a una velocitat encara major gràcies al camp magnètic del nostre planeta. Una vegada que aquests partícules deixen el nostre planeta, romanen a l'interior d'una regió en forma de llàgrima a l'espai que envolta la Terra anomenada magnetosfera (5) i finalment són bufades lluny del sol pel vent solar cap a l'espai interplanetari (6).
 |
. . . . . |
I mentre fa poc la premsa il·lusionava el personal amb la noticia de la descoberta d'un sistema planetari amb set móns que podrien ser similars a la Terra (10), una altra noticia molt més important passava en silenci. Es tracta de la confirmació sedimentària realitzada per un equip d'investigadors de la University of Wisconsin–Madison que sembla confirmar la teoria del caos aplicada a les òrbites dels planetes al voltant del Sol (11). Un fenomen que es produeix quan es produeix una anomalia gravitacional entre dos cossos, com passa quan un planeta durant la seva òrbita al voltant del Sol passa a una relativa proximitat d'un altre planeta. Aquestes petites -però regulars!- anomalies gravitacionals poden exercir canvis en l'orientació de l'eix de rotació d'un dels planetes amb relació al sol i, en conseqüència, canviar la quantitat de radiació solar que rep un planeta en una àrea determinada. Com i quant la radiació solar es reparteix sobre un planeta com la Terra un planeta determinarà el seu clima. I justament, l'anàlisi de les traces sedimentàries d'aquests canvis climàtics semblen confirmar les traces de la ressonància que es va produir fa 87 milions d'anys com a resultat de la proximitat de les òrbites de la Terra i Mart. Dit d'una altra manera, l'evidència geològica sembla confirmar la idea de que els planetes del nostre sistema solar no orbiten el Sol com un rellotge, com s'ha cregut des del segle XVII.
- Anjali Tripathi: Why Earth May Someday Look like Mars, Department of Astronomy, Harvard University, 21.12.2016 // BEALL, Abigail: Earth's escaping atmosphere could WIPE OUT life and transform our planet into a hostile Mars-like world, DailyMail-Mailonline, 21.12.2016
- Venus is slowly losing its atmosphere, Dept. of Space and Climate Physics, University College London (UCL), 19.02.2015
- Wikipedia: Atmospheric Escape and Escape velocity // MinuteEarth: Our Atmosphere is Escaping!, Youtube, 17.05.2013
- La Luna recibe oxígeno de la Tierra desde hace millones de años, La Vanguardia, 30.01.2017
- Sobre l'esquerdament de la magnetosfera, en aquest blog, 25.01.2017
- Perkins, Sid: Earth is sending oxygen to the moon, ScienceMag.org, 30.01.2017
- Wikipedia: Núvol d'Oort
- DEMEERSMAN, Xavier: Gliese 710, l'étoile qui fonce vers notre Système solaire, Futura-Sciences, 29.12.2016 // Wikipedia: Gliese 710
- SACCO, Laurent: L'étoile de Scholz a frôlé le Soleil il y a 70.000 ans, Futura-Sciences, 19.02.2015
- Un sistema planetario con siete mundos similares a la Tierra, Investigación y Ciencia, 23.02.2017
- Evidence of chaotic solar system, The Watches, 23.02.2017
No comments:
Post a Comment