Rafael Cortés: Los moriscos - La República de Sale, RCR Producciones/TVE, Dailymotion |
Al llarg d'aquesta sèrie d'articles hem recordat les famoses llegendes d'alguns dels 'divulgadores de mitos' catalans que, evitant parlar dels suborns que els moriscos van haver de pagar als clergues de Tortosa per evitar l'expulsió, han intentat vendre'ns una idea abracadabrant: el fet que parlessin català, vestissin, mengessin i beguessin com els cristians vells, hauria estalviat de l'expulsió a la majoria de moriscos que vivien a Catalunya (1) (2).
Com ja vam veure a l'article precedent dedicat al desterrament dels moriscos aragonesos i catalans a Tunísia (3), la llengua que parlaven i la seva manera de vestir van fer que els tunisians els identifiquessin amb les dels cristians. Com també pots veure al vídeo amb el que avui he obert aquest article, el mateix passava amb els moriscos de Castella que van arribar a Algèria i al Marroc. I pel que fa als moriscos valencians, francament se'm fa molt estrany que durant més de 350 anys d'ocupació, els moriscos catalans no aprenguessin res de la llengua dels colons.
Avui m'agradaria parlar-te dels moriscos d'un poble d'Extremadura: Hornachos (4). Un poble que, durant gairebé quatre segles; des de 1235 fins 1609 va resistir als invasors, fins que va arribar l'ordre d'expulsió de tots els moriscos de la península.
Ni les tropes reials ni gairebé quatre segles d'ocupació havien pogut doblegar els hornachegos. Així que, després de decidir marxar de Tetuan, es van instal·lar a un petit assentament a la desembocadura del Bu Regreg, llavors conegut com a Salé la Nova (Salà al-Jadida), on ara es troba la medina de Rabat.
I va ser enllà que aquells rebels que mai no havien vist abans el mar, van crear una mena d'aliança amb cristians renegats del nord d'Europa i van crear una singular república pirata: la República de Salé (5). Una república que va donar molts mals de cap a les flotes europees en ruta cap Amèrica. Però que també atacava l'àrea de l'estret de Gibraltar i les costes de Ceuta i Andalusia, sovint en connivència amb els pirates de l'Imperi Otomà. En el moment de més gran apogeu, aquells pirates republicans van saquejar les costes d'Espanya, Portugal i França. Van arribar a l'illa de Lundy, al canal de Bristol, que utilitzarien com a base per atacar els vaixells i els pobles de la costa durant cinc anys. Fins i tot van arribar a atacar Islàndia i Terranova! (6)
La República de Salé es va convertir en un actiu centre comercial que va atreure a altres refugiats moriscs i locals d'origen andalusí, així com a renegats europeus, jueus i comerciants cristians. Els tripulants i viatgers dels vaixells que queien a les seves mans esdevenien captius pels quals demanaven rescats o esdevenien esclaus que eren venuts als mercats. Les mercaderies capturades es venien de preferència als contrabandistes que les revenien després als mercats d'Europa.
Tornant a Hornachos a Wikipedia veuràs que el caràcter combatiu i rebel dels seus habitants es va manifestar segles més tard quan, amb la caiguda de l'Antic Règim, el poble es va constituir en municipi constitucional de la regió d'Extremadura. Seria interessant saber quants dels seus habitants van ser afusellats quan els absolutistes es van tornar a fer amb el poder, però no disposo d'aquestes informacions.
El que no trobaràs a Wikipedia és que el 23 d'Abril de 1933, dia d'eleccions municipals, l'alcalde de Zafra va encapçalar una manifestació de socialistes i comunistes a Hornachos, onejant banderes vermelles i entonant càntics revolucionaris. Els candidats de la dreta van anar a veure el diputat provincial del Partit Radical, Rafael Salazar Alonso, qui va telefonar al ministre de la Governació. Aquest va enviar a la Guàrdia Civil amb ordres de disparar contra els manifestants. Van morir 4 homes i una dona. Tampoc trobaràs res sobre Alejandro Lerroux, un vell conegut del Partido Radical que, com a President de Govern, va paralitzar la reforma agrària a Extremadura i va fer venir a aquelles terres mà d'obra barata des de Galícia, deixant sense feina als pagesos locals (7).
Tampoc veuràs res que faci al·lusió als més de 100 habitants del poble que van morir afusellats durant la Guerra Civil (8) ni a la brutal repressió que va seguir, ni a la humiliació que han patit els seus habitants (9).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Altres pàgines a visitar:
Com ja vam veure a l'article precedent dedicat al desterrament dels moriscos aragonesos i catalans a Tunísia (3), la llengua que parlaven i la seva manera de vestir van fer que els tunisians els identifiquessin amb les dels cristians. Com també pots veure al vídeo amb el que avui he obert aquest article, el mateix passava amb els moriscos de Castella que van arribar a Algèria i al Marroc. I pel que fa als moriscos valencians, francament se'm fa molt estrany que durant més de 350 anys d'ocupació, els moriscos catalans no aprenguessin res de la llengua dels colons.
Avui m'agradaria parlar-te dels moriscos d'un poble d'Extremadura: Hornachos (4). Un poble que, durant gairebé quatre segles; des de 1235 fins 1609 va resistir als invasors, fins que va arribar l'ordre d'expulsió de tots els moriscos de la península.
Prop d'una tercera part dels moriscos d'Hornachos va poder escapar de l'expulsió. Hi ha qui diu que, aquells que es varen quedar, van ser protegits per algunes famílies de cristians vells, hi ha qui diu que es tractava dels menors que van ser separats dels seus pares. En tot cas, després de l'expulsió dels moriscos, el poble es va convertir en un niu de malfactors i contrabandistes fins al punt que el rei va haver d'establir un destacament de forces de seguretat i de cavalleria al poble.Aquells que van ser expulsats es van veure confrontats al mateix rebuig que van patir els morescos en arribar a Tunísia (cf. 3). Com la paraula xenofòbia no era d'us generalitzat en aquella època, hom ha associat aquell rebuig a la llengua que parlaven: el castellà, a la manera com vestien i els cognoms que portaven.
Ni les tropes reials ni gairebé quatre segles d'ocupació havien pogut doblegar els hornachegos. Així que, després de decidir marxar de Tetuan, es van instal·lar a un petit assentament a la desembocadura del Bu Regreg, llavors conegut com a Salé la Nova (Salà al-Jadida), on ara es troba la medina de Rabat.
I va ser enllà que aquells rebels que mai no havien vist abans el mar, van crear una mena d'aliança amb cristians renegats del nord d'Europa i van crear una singular república pirata: la República de Salé (5). Una república que va donar molts mals de cap a les flotes europees en ruta cap Amèrica. Però que també atacava l'àrea de l'estret de Gibraltar i les costes de Ceuta i Andalusia, sovint en connivència amb els pirates de l'Imperi Otomà. En el moment de més gran apogeu, aquells pirates republicans van saquejar les costes d'Espanya, Portugal i França. Van arribar a l'illa de Lundy, al canal de Bristol, que utilitzarien com a base per atacar els vaixells i els pobles de la costa durant cinc anys. Fins i tot van arribar a atacar Islàndia i Terranova! (6)
La República de Salé es va convertir en un actiu centre comercial que va atreure a altres refugiats moriscs i locals d'origen andalusí, així com a renegats europeus, jueus i comerciants cristians. Els tripulants i viatgers dels vaixells que queien a les seves mans esdevenien captius pels quals demanaven rescats o esdevenien esclaus que eren venuts als mercats. Les mercaderies capturades es venien de preferència als contrabandistes que les revenien després als mercats d'Europa.
Tornant a Hornachos a Wikipedia veuràs que el caràcter combatiu i rebel dels seus habitants es va manifestar segles més tard quan, amb la caiguda de l'Antic Règim, el poble es va constituir en municipi constitucional de la regió d'Extremadura. Seria interessant saber quants dels seus habitants van ser afusellats quan els absolutistes es van tornar a fer amb el poder, però no disposo d'aquestes informacions.
El que no trobaràs a Wikipedia és que el 23 d'Abril de 1933, dia d'eleccions municipals, l'alcalde de Zafra va encapçalar una manifestació de socialistes i comunistes a Hornachos, onejant banderes vermelles i entonant càntics revolucionaris. Els candidats de la dreta van anar a veure el diputat provincial del Partit Radical, Rafael Salazar Alonso, qui va telefonar al ministre de la Governació. Aquest va enviar a la Guàrdia Civil amb ordres de disparar contra els manifestants. Van morir 4 homes i una dona. Tampoc trobaràs res sobre Alejandro Lerroux, un vell conegut del Partido Radical que, com a President de Govern, va paralitzar la reforma agrària a Extremadura i va fer venir a aquelles terres mà d'obra barata des de Galícia, deixant sense feina als pagesos locals (7).
Tampoc veuràs res que faci al·lusió als més de 100 habitants del poble que van morir afusellats durant la Guerra Civil (8) ni a la brutal repressió que va seguir, ni a la humiliació que han patit els seus habitants (9).
Canal Extremadura: Repor cita moriscos en Hornachos (05.11.2011), Youtube, 10.11.2011 |
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Altres pàgines a visitar:
- La revista Historia Naval, editada pel Ministerio de Defensa, publicava als seus Cuadernos Monográficos quatre articles sobre un cicle de conferències que va tenir lloc el 2010 a les XLI Jornadas de Historia Marítima: La expulsión de los moriscos y la actividad de los corsarios norteafricanos. Entre aquests articles m'agradaria recomanar-te el del llavors capità de l'armada José Manuel Gutiérrez de la Cámara Señán: Los corsarios de Salé. Un article ple d'informacions molt i molt interessants, amb un nivell de detall i unes projeccions geogràfica, política i històrica molt superiors a la del meu article.
- El llibre de José Manuel Fajardo: La senda de los moriscos. En busca de los otros españoles, Lunwerg, 2009
- El blog de José Manuel Fajardo: La senda de los moriscos.
- EFE: Un libro recupera la historia de los moriscos expulsados de Hornachos, El Periódico de Extremadura, 05.02.2010
- José Manuel fajardo rescata la historia de los moriscos de Hornachos convertidos en piratas de Rabat, Europa Press, 04.02.2010
- Javier Gómez: La república pirata de los 3.000 moriscos extremeños, Crónica, El Mundo, 29.11.2009
- El horror de los campos nazis segó la vida de unos 200 extremeños, eldiario.es, 06.05.2019
- Jesús Conde: Piden la retirada de subvenciones a la Iglesia por mantener símbolos franquistas en Galisteo y Hornachos, eldiario.es, 27.05.2017
- Pilar Armero: Hornachos convierte en fiesta su pasado morisco, eldiario.es, 24.06.2016
- Veure Venim del nord, tornem del sud (8), publicat en aquest blog el 26.11.2020
- Veure Venim del nord, tornem del sud (9), publicat en aquest blog el 01.12.2020
- Veure Venim del nord, tornem del sud (15) publicat en aquest blog el 14.01.2021
- Wikipedia: Hornachos [es] [ca]
- Wikipedia: República de Salé [es] [ca]
- Wikipedia: Corsarios de Salé
- Badajoz: Antes, durante y después de la Guerra Civil: 1933-1935, Blog de Pascual Lopez Pablo, 15.12.2017
- Vicente Perea: Foro de Hornachos (Badajoz), 28.10.2012
- El Ayuntamiento de Hornachos (Badajoz), por fin retira honores a los sublevados, Blog de la Asociación Memoria Histórica de Cartagena, 27.05.2012 || Olivia Carballar: Honrarás al franquismo sobre todas las leyes, La Marea, 25.01.2016
No comments:
Post a Comment