| InfoTelevisió - Valencians de Mallorca, Youtube, 16.02.2011 |
A finals del passat mes de desembre, un lector del blog em va deixar un comentari demanant-me quan pensava parlar de l'expulsió dels moriscos de les Balears. Em vaig comprometre a fer-ho quan tingués un moment i aquí tens el resultat. Com podràs comprovar, he escrit aquest article un xic a cop de destral. En cas que t'interessi, espero que la bibliografia de base que et passo et permeti anar més lluny.
Tot va començar per un sopar
Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de les Illes Balears (1), veuràs que hom ens presenta aquesta com: el conjunt de les diferents croades (conquestes) de la Corona d'Aragó que es van produir durant el s. XIII contra les Illes Orientals d'al-Àndalus.
Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de Mallorca (1229-1232) (2) veuràs que, de manera molt semblant a qualsevol dels films de la trilogia de Francis Ford Coppola (3), els capos de diferents famiglias es van reunir a un sopar a Tarragona durant la segona quinzena de novembre del 1228 i van exposar a Jaume el Conqueridor, capo di tutti i capi, la voluntat d'annexionar totes les illes Balears, repartint-se les terres i les riqueses obtingudes segons l'aportació a l'expedició en cavalls i homes armats de cadascuna de les famiglias.
Imagino que, just per allò de les formes, quan la idea va passar per les Corts de Barcelona del 1228 per obtenir finançament, el projecte es va obrir a tots els súbdits de la Corona d'Aragó i, posteriorment, a tota la Cristiandat (cf. 2).
Alguns 'divulgadores de mitos' han intentat vendre'ns la idea que, després de la conquesta, una gran massa de musulmans es va batejar i es va catalanitzar. Però, per fer ras i curt, la conquesta de Mallorca va ser una carnisseria brutal, on van morir assassinats desenes de milers dels habitants de l'illa i, els pocs que van quedar vius, ho van fer sota la condició d'esclaus.
De fet hi havia tan pocs supervivents que, a les estadístiques dels contractes de compra-venda d'esclaus a Mallorca entre 1448 i 1457, els 'moros' només representaven un 10% sobre el total. En realitat, la majoria d'esclaus, un 81%, procedia de l'Europa oriental (4) (5) (6) (7).
Pel que fa a Menorca, l’endemà de la conquesta de Ciutadella, la pràctica totalitat de la població musulmana de l’illa va ser esclavitzada i venuda als mercats d'esclaus de Montpeller i del nord d’Àfrica (10) (11). Amb tota probabilitat els esclaus menorquins també es van vendre a Barcelona que, anys més tard, a mitjan segle XIV, ja havia esdevingut, junt amb València, el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó, amb un volum de vendes similar als de Gènova o Venècia, ciutats mediterrànies també destacades en aquest tipus de comerç (12).
Un bon exemple de l'impacte de l'esclavitud sobre la subsistència dels colons que havien ocupat l'illa la podem trobar en "les revoltes que es van produir durant el s. XVII contra els esclaus, als quals els habitants d'Eivissa els acusaven de robar-los el pa". I just per acabar amb aquesta secció, dir que l'esclavitud a Eivissa no es va acabar fins al 1833, dos o tres anys abans que s'abolís definitivament a la Península.
L'expulsió dels moriscos
Arribats a aquest punt, podem arribar a la conclusió que, després de l'exterminació i l'esclavatge de la població autòctona de les illes i de la importació d'esclaus d'arreu de la Mediterrània, no hi quedava ningú per expulsar. I en cas que algú s'hagués plantejat expulsar als descendents d'aquella població autòctona, sembla clar que no serien els seus propietaris qui, a la pèrdua del valor dels esclaus que els pertanyien, haurien d'afegir el pagament de l'import del viatge per la seva expulsió al nord de l'Àfrica.
El cas és que els colons que havien arribat per ocupar les terres expropiades a la població autòctona, es van trobar a Mallorca amb una noblesa latifundista que s'havia apropiat de les millors terres i les explotava amb mà d'obra esclava. Això feia que els colons haguessin de conrear terres marginals amb uns rendiments amb els quals no podien ni fer front a la seva pròpia subsistència. Aquell sistema era tan ineficaç que no permetia una producció de cereals suficient pel consum de la població de l'illa, la qual cosa comportava la necessitat de procedir-ne a la importació. I el blat importat no era gratuït.
Hi havia tanta gana i misèria que molts mallorquins van optar per emigrar al Regne de València i repoblar les terres que s'havien buidat amb l'expulsió dels moriscos, principalment a la Marina Alta, la Marina Baixa, la Vall d'Albaida, la Vall de Gallinera i la Safor (14, 15, 16, cf. 6). Justament, terres que els valencians no havien colonitzat. Els cristians d'origen balear que les van ocupar, mai no van poder omplir el buit que van deixar els moriscos autòctons d'aquelles terres.
Esclavitud i genètica
Ja per acabar, just dir que si, a principis del s. XV, la proporció dels esclaus a Barcelona era d’un captiu per cada tres captives i aquesta població representava el 10% sobre el total, seria molt interessant investigar perquè la seva traça genètica no sembla manifestar-se a l'estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics, un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK) (17). Puc entendre que aquestes dades hagin escapat als especialistes en genètica. Però em costa molt més entendre el silenci dels historiadors.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Tot va començar per un sopar
Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de les Illes Balears (1), veuràs que hom ens presenta aquesta com: el conjunt de les diferents croades (conquestes) de la Corona d'Aragó que es van produir durant el s. XIII contra les Illes Orientals d'al-Àndalus.
Si dones un cop d'ull a l'article que Wikipedia li dedica a la Conquesta de Mallorca (1229-1232) (2) veuràs que, de manera molt semblant a qualsevol dels films de la trilogia de Francis Ford Coppola (3), els capos de diferents famiglias es van reunir a un sopar a Tarragona durant la segona quinzena de novembre del 1228 i van exposar a Jaume el Conqueridor, capo di tutti i capi, la voluntat d'annexionar totes les illes Balears, repartint-se les terres i les riqueses obtingudes segons l'aportació a l'expedició en cavalls i homes armats de cadascuna de les famiglias.
Imagino que, just per allò de les formes, quan la idea va passar per les Corts de Barcelona del 1228 per obtenir finançament, el projecte es va obrir a tots els súbdits de la Corona d'Aragó i, posteriorment, a tota la Cristiandat (cf. 2).
Aquesta obertura del projecte és la que permet als 'divulgadores de mitos' descriure aquella agressió com una acció de la Corona d'Aragó. Malgrat el fet que les Corts del Regne d'Aragó, probablement a causa del fiasco sofert en la repartició de les terres del Regne de València (potser un dia trobi el temps per parlar del pèssim negoci que els aragonesos van fer unint el destí del seu regne als catalans) van decidir no afluixar la mosca pel finançament de la Croada.L'esclavitud
Sobre la Croada, la Cristiandat sembla que es va limitar a la important aportació en homes i cavalls que van fer els bisbes de Barcelona i de Girona, l'abat de Sant Feliu de Guíxols, l'arquebisbat de Tarragona i les ordres del Temple i dels Hospitalers. Tot com els capos d'altres famiglias de religiositat menor.
Alguns 'divulgadores de mitos' han intentat vendre'ns la idea que, després de la conquesta, una gran massa de musulmans es va batejar i es va catalanitzar. Però, per fer ras i curt, la conquesta de Mallorca va ser una carnisseria brutal, on van morir assassinats desenes de milers dels habitants de l'illa i, els pocs que van quedar vius, ho van fer sota la condició d'esclaus.
De fet hi havia tan pocs supervivents que, a les estadístiques dels contractes de compra-venda d'esclaus a Mallorca entre 1448 i 1457, els 'moros' només representaven un 10% sobre el total. En realitat, la majoria d'esclaus, un 81%, procedia de l'Europa oriental (4) (5) (6) (7).
N'hi havia de grecs, capturats principalment pels almogàvers i venuts a Mallorca i a Barcelona (4). També russos, tàrtars, armenis i albanesos, els quals probablement provenien del mercat croat de Ragusa (en aquell temps territori de Venècia). També hi havia els xarquesos de Constantinoble, venuts pels turcs. I els búlgars, que no eren ben vists a causa de la seva religió (pagans). Més tard també arribarien els sards que lluitaven contra la colonització catalana de les seves terres. O també indígenes esclavitzats durant les ràtzies corsàries a les illes Canàries.Anys més tard, la proporció de 'moros' i turcs pujaria fins al 53%, car Mallorca es va convertir en un dels grans centres de redistribució d'esclaus capturats pels corsaris cristians, que van acumular grans fortunes gràcies a aquest comerç (8). Més tard, la proporció seria encara més important amb l'arribada dels moriscos procedents de les rebel·lions de les Alpujarras (9).
Pel que fa a Menorca, l’endemà de la conquesta de Ciutadella, la pràctica totalitat de la població musulmana de l’illa va ser esclavitzada i venuda als mercats d'esclaus de Montpeller i del nord d’Àfrica (10) (11). Amb tota probabilitat els esclaus menorquins també es van vendre a Barcelona que, anys més tard, a mitjan segle XIV, ja havia esdevingut, junt amb València, el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó, amb un volum de vendes similar als de Gènova o Venècia, ciutats mediterrànies també destacades en aquest tipus de comerç (12).
El mercat públic de la ciutat era a la zona exterior del Portal Major, a la Plaça Nova, a cel obert, gairebé a ran de mar. Allà, cada dia s’hi venien productes de la terra, bestiar o artesania. Ben a prop, a la Llotja dels mercaders hi havia una altra activitat mercantil: el comerç i venda d’esclaus en forma de subhasta pública (...)Tornant a les Balears, el destí de la població autòctona musulmana d'Eivissa no va ser gaire diferent de la de Mallorca. També aquí, als esclaus locals se'ls hi van afegir altres com russos, tàrtars, grecs o albanesos que transportaven els genovesos que venien a comerciar amb la sal a l'illa". Tots aquests esclaus es podien comprar i vendre a un mercat que s'instal·lava de forma regular a la plaça de la Catedral d'Eivissa: "Les condicions de la venda eren terribles, es considerava als captius com a mercaderia, tenint menys valor de vegades que els animals" (13).
A principis del s. XV, la proporció a Barcelona era d’un captiu per cada tres captives. I sobre una demografia d’entre 35.000 i 40.000 habitants, la població d’esclaus i esclaves oscil·lava entre 3.500 i 5.000 individus, cosa que representaria que més d’un 10% de la població estava esclavitzada (...)
Els esclaus i les esclaves eren a l’abast de gent de tota mena i condició. Els compradors, la majoria de Barcelona, podien ser homes o dones, mercaders, menestrals, artesans, mariners, funcionaris reials, ciutadans, notaris, metges, membres de la noblesa, religiosos. D’aquesta manera, l’esclavitud, practicada per un espectre social ample i divers, va venir a ser una pràctica natural, generalitzada i acceptada sense escrúpols pel fet que les persones sotmeses es pensava, o es deia, que eren infidels, heretges o senzillament enemics.
Un bon exemple de l'impacte de l'esclavitud sobre la subsistència dels colons que havien ocupat l'illa la podem trobar en "les revoltes que es van produir durant el s. XVII contra els esclaus, als quals els habitants d'Eivissa els acusaven de robar-los el pa". I just per acabar amb aquesta secció, dir que l'esclavitud a Eivissa no es va acabar fins al 1833, dos o tres anys abans que s'abolís definitivament a la Península.
L'expulsió dels moriscos
Arribats a aquest punt, podem arribar a la conclusió que, després de l'exterminació i l'esclavatge de la població autòctona de les illes i de la importació d'esclaus d'arreu de la Mediterrània, no hi quedava ningú per expulsar. I en cas que algú s'hagués plantejat expulsar als descendents d'aquella població autòctona, sembla clar que no serien els seus propietaris qui, a la pèrdua del valor dels esclaus que els pertanyien, haurien d'afegir el pagament de l'import del viatge per la seva expulsió al nord de l'Àfrica.
El cas és que els colons que havien arribat per ocupar les terres expropiades a la població autòctona, es van trobar a Mallorca amb una noblesa latifundista que s'havia apropiat de les millors terres i les explotava amb mà d'obra esclava. Això feia que els colons haguessin de conrear terres marginals amb uns rendiments amb els quals no podien ni fer front a la seva pròpia subsistència. Aquell sistema era tan ineficaç que no permetia una producció de cereals suficient pel consum de la població de l'illa, la qual cosa comportava la necessitat de procedir-ne a la importació. I el blat importat no era gratuït.
Hi havia tanta gana i misèria que molts mallorquins van optar per emigrar al Regne de València i repoblar les terres que s'havien buidat amb l'expulsió dels moriscos, principalment a la Marina Alta, la Marina Baixa, la Vall d'Albaida, la Vall de Gallinera i la Safor (14, 15, 16, cf. 6). Justament, terres que els valencians no havien colonitzat. Els cristians d'origen balear que les van ocupar, mai no van poder omplir el buit que van deixar els moriscos autòctons d'aquelles terres.
Esclavitud i genètica
Ja per acabar, just dir que si, a principis del s. XV, la proporció dels esclaus a Barcelona era d’un captiu per cada tres captives i aquesta població representava el 10% sobre el total, seria molt interessant investigar perquè la seva traça genètica no sembla manifestar-se a l'estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics, un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK) (17). Puc entendre que aquestes dades hagin escapat als especialistes en genètica. Però em costa molt més entendre el silenci dels historiadors.
| Canal 9 - Tàrbena, Youtube, 25.09.2010 |
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Wikipedia: Conquesta de les Illes Balears
- Wikipedia: Conquesta de Mallorca
- Wikipedia: The Godfather (film series)
- Ricard Soto y Company: La conquista de Mallorca y la creación de un mercado de esclavos, Open Edition Books, Casa de Velázquez, 2012
- Margalida Pujol: L'esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern del Rei Martí I 1396-1410, Resum de la Memòria de Llicenciatura presentada per l'autora al seu dia. Text conservat a l'Arxiu del Regne de Mallorca
- Onofre Vaquer Bennasar: Moriscos en Mallorca Llinatges de Mallorca
- Wikipedia: Esclavitud en Mallorca || Esclavitud a Mallorca. La conquesta generà una forta activitat de comerç d'esclaus que proporcionava mà d'obra no sols als nous pobladors, sinó també a la península i a altres enclavaments de la Mediterrània, com Palerm i Montpeller, a més d'altres ciutats italianes i occitanes, ja que molts presoners durant la contesa es venien com a esclaus, a part dels que restaven a l'illa, el destí dels quals eren els treballs agrícoles, transport i càrrega.
- Los refugiados moriscos del navío "La flor del mar" (1610), Archivo de la Corona de Aragón
- Wikipedia: Rebelión de las Alpujarras
- Wikipedia: Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
- Marc Pons: 21 de gener de 1287. Es completa la conquesta catalana de Menorca. elnacional.cat, 21.01.2020
- Emi Turull i Pibernat: Sabates per a na Catherina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona(1350-1495). Treball Final de Grau en Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya, Juny 2015
- Antoni Ferrer Abárzuza: Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l’esclavitud medieval (segles XIII-XVI), entrevista de Manu Gon: Vida y muerte de los cautivos de Eivissa por siglos, publicada a Periódico de Ibiza y Formentera, 22.02.2016
- Antoni Mas i Forners; Joan Lluis Monjo i Mascaro: Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la qüestió , Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, Any 2000, n° 56, pp. 275-296
- Antoni Mas Forners; Joan Lluís Monjo i Mascaró: Repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del País Valencià (segle XVII). El cas de Manacor. Manacor: cultura i territori : I Jornades d'estudis locals de Manacor : 5 i 6 de maig de 2000 / coord. por Antoni Ferrer Febrer, Francisca Torres Orell, 2001, ISBN 84-932032-0-3, págs. 209-218
- Antoni Mas Forners; Joan Lluís Monjo i Mascaró. Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia. L’emigració mallorquina al regne de València en els segle XVII. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, [en línia], 2004, p. 89-112.
- Veure Venim del nord, tornem del sud (1), publicat en aquest blog el 14.10.2020
No comments:
Post a Comment