| Lluís Llach - " Venim del nord, venim del sud " (Concert per la Llibertat, 29.06.2013), Youtube |
Al primer article d'aquesta sèrie (1) recomanava veure un vídeo de l'agència de viatges Momondo (2) a tots aquells que pateixen del virus del nacionalisme ètnic. També a tots aquells que no entenen perquè els resultats dels estudis en genètica no estan en fase amb el que els 'divulgadores de mitos' han anat propagant durant segles sota la cobertura de fets històrics.
Sobre cognoms i topònims
Si deixem de banda per un moment la genètica, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme espanyol que ens han presentat la situació actual de Catalunya com la d'una minoria d'origen "espanyol" que pateix les imposicions d'una majoria d'origen 'català', els recomanaria que fessin un tomb per les estadístiques dels cognoms de la població (3) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Podran comprovar que les minories i les majories no sempre són les que proclamen els 'divulgadores de mitos'. I ja posats, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme català que ens presenten les Terres de Ponent com un territori que va escapar a les onades migratòries del s. XX, també els recomanaria donar un cop d'ull als cognoms més freqüents que hom pot trobar a la província de Lleida (4)
Si gratessin una mica en els cognoms més freqüents que hom pot trobar a Catalunya, realitzarien que hi ha qui diu que el cognom més freqüent té un origen basc (5). Un origen que hi ha qui defensa que no es pot descartar també en aquells que el segueixen a la llista de cognoms més freqüents i tenen el patronímic "ez" com a sufix (6).
Deixant als experts el tema de l'origen dels cognoms amb el sufix 'ez', podríem tocar el tema de l'origen basc de les toponímies de molts pobles del Pirineu, molt particularment al Pallars (però no només al Pallars!). Una toponímia que sembla estar lligada als orígens dels seus habitants i la llengua que parlaven (7).
Deixant de banda els cognoms d'origen aragonès que alguns prenen com a catalans, caldria no oblidar les vagues migratòries que, entre els segles XV i XVII, van arribar des d'Occitània. Unes vagues migratòries que, en plena Pesta Negra, van duplicar la població catalana que encara quedava en aquella època i van deixar una forta empremta en molts dels cognoms que hom considera avui com a catalans pel sol fet de no ser d'origen espanyol (9). Ho veurem més detingudament a un article que publicaré més endavant.
Tornem per un moment a la genètica
Més enllà dels discursos dels 'divulgadores de mitos', crec que els nacionalistes catalans i bascs, també els nacionalistes espanyols, farien bé en consultar un estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics (10), un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK), resumit a cop de destral per La Vanguardia (11).
Entre moltes altres coses, el resultat d'aquell estudi ens diu que l'11% de l'herència genètica dels espanyols és d'origen nord-africà, el 20% jueu sefardita i el 69% restant ibèric autòcton. Tot i saber que, ibèric autòcton, tampoc vol dir gran cosa (12), l'estudi també ens diu que els territoris de Catalunya i el País Basc tenen les arrels ibèriques més profundes d'Espanya (cf. 11) ... Ooops!
Bad News
Que un 20% de la població espanyola sigui d'origen jueu és un resultat molt important si tenim en compte les matances dels pogroms, les fogueres de la Inquisició i l'expulsió que va viure aquesta comunitat al llarg de la seva historia a la península. Com veurem més endavant, també hi havia a la comunitat jueva iberoromans que s'havien convertit a aquesta religió i no han deixat traça genètica que els pugui identificar com a jueus. Malauradament per aquests darrers, ni durant els pogroms ni durant les tortures de la Inquisició, ningú no feia cap diferència entre uns i altres.
Aquells que es van convertir al cristianisme van adoptar noms de cristians vells per amagar-se entre la població: però fins i tot els conversos van ser perseguits per la Inquisició. Hi ha historiadors que s'han dedicat a buscar els seus noms a les llistes dels sentenciats. El fet que un cognom aparegui en una d'aquestes llistes no vol dir que tots el que el porten siguin descendents de jueus, sinó simplement que va haver-hi jueus que el portaven i van ser perseguits per la Inquisició.
No és la meva intenció podrir-li el dia a cap nacionalista ètnic. Però si us miren la llista de cognoms sospitosos d'ascendència jueva que publica Tarbut Sefarat (13), basada en un llibre de Pere Bonnín (14), podria ser que el seu cognom hi aparegui. Potser també el trobaran entre els 31.000 cognoms inventariats pel Centro de Documentación Moisés de León (15) i publicats per sefardies.es (16). En tot cas, probablement els cridarà l'atenció trobar els cognoms de Franco i d'Aznar. També altres com Castella, Castellano(s), Català, Catalán (a) ...
En maig del 2014 el govern espanyol feia publiques les condicions per l'accés a la nacionalitat espanyola dels jueus d'origen sefardita que s'hi volguessin acollir. Entre aquestes condicions estava la de tenir un cognom elegible a una llista de 5.200 que va publicar uns mesos abans el diari Atlantico (17).
El meu segon cognom surt a les tres fonts mencionades. El primer cognom al llibre de Pere Bonnín i a la llista de cognoms publicada per Atlantico. Però buscant a Google vaig trobar que, el 1273, Jaume I va anomenar com batlle de Dénia i de Calp a un tal Simó Guasch, que sembla que es defenia força bé en temes de finances (18) i de qui res fa em pensar que fos un cristià vell. Tampoc ho eren 13 conversos que portaven el mateix cognom i van passar per les mans de la Inquisició al Regne de València entre 1461 i 1530, la major part a Gandia i a Xàtiva (19).
Venim del Nord, tornem del Sud
Com et proposo veure al llarg d'aquesta sèrie, tinc com el sentiment que bona part de l'emigració del sud que han rebut les terres del nord està composta pels descendents d'aquells que havien emigrat abans des del nord. No tinc dades precises per assegurar-ho. Però moltes de les lectures que aniré compartint amb tu em fan pensar que es tracta d'una hipòtesi que hom no pot descartar. Si aquesta hipòtesi es confirmés un dia, Lluís Llach hauria pogut titular un dels seus temes més coneguts així: Venim del Nord, tornem del Sud. Jo m'he arriscat a fer-ho amb el nom d'aquesta sèrie d'articles. Però tampoc cal fer-me massa cas car, si ens remuntem als primers temps de la humanitat, la única veritat que sembla demostrada és que tots tenim els nostres orígens a l'Africa.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Sobre cognoms i topònims
Si deixem de banda per un moment la genètica, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme espanyol que ens han presentat la situació actual de Catalunya com la d'una minoria d'origen "espanyol" que pateix les imposicions d'una majoria d'origen 'català', els recomanaria que fessin un tomb per les estadístiques dels cognoms de la població (3) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Podran comprovar que les minories i les majories no sempre són les que proclamen els 'divulgadores de mitos'. I ja posats, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme català que ens presenten les Terres de Ponent com un territori que va escapar a les onades migratòries del s. XX, també els recomanaria donar un cop d'ull als cognoms més freqüents que hom pot trobar a la província de Lleida (4)
Si gratessin una mica en els cognoms més freqüents que hom pot trobar a Catalunya, realitzarien que hi ha qui diu que el cognom més freqüent té un origen basc (5). Un origen que hi ha qui defensa que no es pot descartar també en aquells que el segueixen a la llista de cognoms més freqüents i tenen el patronímic "ez" com a sufix (6).
Deixant als experts el tema de l'origen dels cognoms amb el sufix 'ez', podríem tocar el tema de l'origen basc de les toponímies de molts pobles del Pirineu, molt particularment al Pallars (però no només al Pallars!). Una toponímia que sembla estar lligada als orígens dels seus habitants i la llengua que parlaven (7).
Al Pirineu català hi ha topònims d'origen basc. Per quina raó? Doncs perquè fins a les acaballes del primer mil·lenni, segons el lingüista Joan Coromines, es parlava l'antiga llengua que els bascos encara conserven. Topònims com Besiberri, Esterri, Àneu, Benavarri (nda. Gerri) ... De fet, Aran, el nom que identifica la vall occitana de l'extrem nord-occidental de Catalunya, també és d'origen basc i no vol dir altra cosa que 'vall' (8). Però com si et mires els diccionaris trobaràs altres definicions, prefereixo deixar el tema en mans dels filòlegs.També estaria força bé que aquells que es mirin les estadístiques dels cognoms de la població de l'Idescat (cf. 3) no caiguin en l'error freqüent de considerar que tots aquells cognoms que no són d'origen espanyol i semblen catalans, ho són.
Deixant de banda els cognoms d'origen aragonès que alguns prenen com a catalans, caldria no oblidar les vagues migratòries que, entre els segles XV i XVII, van arribar des d'Occitània. Unes vagues migratòries que, en plena Pesta Negra, van duplicar la població catalana que encara quedava en aquella època i van deixar una forta empremta en molts dels cognoms que hom considera avui com a catalans pel sol fet de no ser d'origen espanyol (9). Ho veurem més detingudament a un article que publicaré més endavant.
Tornem per un moment a la genètica
Més enllà dels discursos dels 'divulgadores de mitos', crec que els nacionalistes catalans i bascs, també els nacionalistes espanyols, farien bé en consultar un estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics (10), un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK), resumit a cop de destral per La Vanguardia (11).
Entre moltes altres coses, el resultat d'aquell estudi ens diu que l'11% de l'herència genètica dels espanyols és d'origen nord-africà, el 20% jueu sefardita i el 69% restant ibèric autòcton. Tot i saber que, ibèric autòcton, tampoc vol dir gran cosa (12), l'estudi també ens diu que els territoris de Catalunya i el País Basc tenen les arrels ibèriques més profundes d'Espanya (cf. 11) ... Ooops!
Bad News
Que un 20% de la població espanyola sigui d'origen jueu és un resultat molt important si tenim en compte les matances dels pogroms, les fogueres de la Inquisició i l'expulsió que va viure aquesta comunitat al llarg de la seva historia a la península. Com veurem més endavant, també hi havia a la comunitat jueva iberoromans que s'havien convertit a aquesta religió i no han deixat traça genètica que els pugui identificar com a jueus. Malauradament per aquests darrers, ni durant els pogroms ni durant les tortures de la Inquisició, ningú no feia cap diferència entre uns i altres.
Aquells que es van convertir al cristianisme van adoptar noms de cristians vells per amagar-se entre la població: però fins i tot els conversos van ser perseguits per la Inquisició. Hi ha historiadors que s'han dedicat a buscar els seus noms a les llistes dels sentenciats. El fet que un cognom aparegui en una d'aquestes llistes no vol dir que tots el que el porten siguin descendents de jueus, sinó simplement que va haver-hi jueus que el portaven i van ser perseguits per la Inquisició.
No és la meva intenció podrir-li el dia a cap nacionalista ètnic. Però si us miren la llista de cognoms sospitosos d'ascendència jueva que publica Tarbut Sefarat (13), basada en un llibre de Pere Bonnín (14), podria ser que el seu cognom hi aparegui. Potser també el trobaran entre els 31.000 cognoms inventariats pel Centro de Documentación Moisés de León (15) i publicats per sefardies.es (16). En tot cas, probablement els cridarà l'atenció trobar els cognoms de Franco i d'Aznar. També altres com Castella, Castellano(s), Català, Catalán (a) ...
En maig del 2014 el govern espanyol feia publiques les condicions per l'accés a la nacionalitat espanyola dels jueus d'origen sefardita que s'hi volguessin acollir. Entre aquestes condicions estava la de tenir un cognom elegible a una llista de 5.200 que va publicar uns mesos abans el diari Atlantico (17).
El meu segon cognom surt a les tres fonts mencionades. El primer cognom al llibre de Pere Bonnín i a la llista de cognoms publicada per Atlantico. Però buscant a Google vaig trobar que, el 1273, Jaume I va anomenar com batlle de Dénia i de Calp a un tal Simó Guasch, que sembla que es defenia força bé en temes de finances (18) i de qui res fa em pensar que fos un cristià vell. Tampoc ho eren 13 conversos que portaven el mateix cognom i van passar per les mans de la Inquisició al Regne de València entre 1461 i 1530, la major part a Gandia i a Xàtiva (19).
Venim del Nord, tornem del Sud
Com et proposo veure al llarg d'aquesta sèrie, tinc com el sentiment que bona part de l'emigració del sud que han rebut les terres del nord està composta pels descendents d'aquells que havien emigrat abans des del nord. No tinc dades precises per assegurar-ho. Però moltes de les lectures que aniré compartint amb tu em fan pensar que es tracta d'una hipòtesi que hom no pot descartar. Si aquesta hipòtesi es confirmés un dia, Lluís Llach hauria pogut titular un dels seus temes més coneguts així: Venim del Nord, tornem del Sud. Jo m'he arriscat a fer-ho amb el nom d'aquesta sèrie d'articles. Però tampoc cal fer-me massa cas car, si ens remuntem als primers temps de la humanitat, la única veritat que sembla demostrada és que tots tenim els nostres orígens a l'Africa.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest blog el 07.10.2020
- Momondo - The DNA Journey (Subtitulos Español), Youtube, 20.06.2016
- Institut d'Estadistica de Catalunya (Idescat): Cognoms de la població
- Sabina Diego Aubà: Vuit cognoms lleidatans, Segre, 28.02.2016
- Wikipedia: Sustrato vasco en lenguas romances, apellidos
- Wikipedia: Patronimico, Origen en español
- Aitzol Altuna Enzunza: Hasta cuando se habló Euskera en Catalunya y Andorra, La Gole de los Be, 04.08.2018 || Albert Turull: Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana, Universitat de Lleida, 22.06.2011
- Magí Camps: ¿Por qué el río Ebro y Val d’Aran son nombres redundantes?, La Vanguardia, 28.08.2020
- Veure Sobre els prenoms i els cognoms catalans, publicat en aquest blog el 12.06.2018
- Am J Hum Genet: The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula, The American Journal of Human Genetics, 12.12.2008; 83(6): 725–736, doi: 10.1016/j.ajhg.2008.11.00
- Josep Corbella: Catalunya y el País Vasco, las comunidades de más profunda raigambre ibérica de España, La Vanguardia, 05.12.2008
- Wikipedia: Historia genética de la Península Ibérica - Las ocho grandes migraciones que han modelado el ADN de los ibéricos
- Tarbut Sefarad. Lista de apellidos judíos. ¿Tiene usted apellidos judíos?
- Pere Bonnín: Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano, Flor de Viento Ediciones. Barcelona, 1ª edició 1998
- Vanesa Silván: Apellidos con raíces judías, León Notícias, 11.04.2016
- Pertenencia al linaje sefardí, sefardies.es
- Descendant de Juifs expulsés en 1492 ? Découvrez si vous pouvez devenir espagnol, Atlantico, 22.03.2014
- Joaquim Miret i Sans: Itinerari de Jaume I "el Conqueridor", Institut d'Estudis Catalans, 2004, pp. 492 || Robert Ignatius Burns: Islam Under the Crusaders: Colonial Survival in the Thirteenth-Century, Princeton University Press, 1973, pp. 47 || 1273: El Rey Jaime I en Calp, El Blog de José Luis Luri, 24.08.2016
- Patricia Banères. Histoire d’une répression : les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l’Inquisition (1461-1530). Histoire. Université Paul Valéry - Montpellier III, 2012.
No comments:
Post a Comment