| Born In The U.S A. - Bruce Springsteen - HD.Subtitulado español, YouTube, 22.08.2019 |
Tinc alguns amics que han caigut en una mena de depressió en assabentar-se que hi ha pijos borjamaris que canten a les discoteques un himne de la resistència antifeixista italiana conegut arreu del món: Bella Ciao (1).
Hi ha qui diu que la difusió d'aquest tema entre aquest segment de la població està lligada a l'èxit internacional de la sèrie La Casa de Papel (2). Hi ha qui afegeix que només un eventual problema al cervell podria explicar per què els votants potencials de la dreta i l'extrema dreta poden cantar amb joia la cançó del moviment partisà italià que lluitava contra les tropes feixistes i nazis. També hi ha qui diu que el monolingüisme dels pijos borjamaris no els permet tenir la més mínima idea del significat en italià del tema que canten a les discoteques.
Personalment, no crec que el desconeixement de l'italià pugui explicar l'entusiasme amb què els pijos borjamaris canten aquest tema. Prenem, per exemple, un tema antimilitarista de Bruce Springsteen: Born In The U.S A. Un tema parcialment inspirat en l'autobiografia de Ron Kovic: Born on the Fourth of July (1976), que ens parla d'un jove patriota que es va allistar com voluntari per combatre a la guerra del Vietnam a finals dels anys 1960 i que després torna a casa paralitzat i lluita activament per acabar amb aquest conflicte.
La lletra d'aquest tema no va impedir que el president Ronald Reagan demanés permís per utilitzar-lo a la campanya de la seva reelecció i afirmés en un discurs en 1984: "El futur d'Amèrica depèn del missatge d'esperança de les cançons d'un home que tants joves nord-americans admiren: Bruce Springsteen " (3).
Hom podria deduïr que la lletra del tema és ambigua i que es pot interpretar de maneres diferents. Per exemple, podem trobar a la versió en espanyol de Wikipedia (4) que:
Tinc també com el sentiment que l'apropiació de tota aquesta simbologia per les dretes té com a objectiu final el desarmament ideològic d'unes esquerres que poden no sentir-se ja identificades per aquells símbols per considerar-los de dretes.
Segurament, podria pagar la pena prendre el temps de llegir tres o quatre coses sobre l'ascens del feixisme i del nazisme a l'Europa dels anys 1930 del segle passat. Clar que, ben mirat, potser no cal anar tan lluny ni en el temps ni en l'espai. No sé si m'explico.
Hi ha qui diu que la difusió d'aquest tema entre aquest segment de la població està lligada a l'èxit internacional de la sèrie La Casa de Papel (2). Hi ha qui afegeix que només un eventual problema al cervell podria explicar per què els votants potencials de la dreta i l'extrema dreta poden cantar amb joia la cançó del moviment partisà italià que lluitava contra les tropes feixistes i nazis. També hi ha qui diu que el monolingüisme dels pijos borjamaris no els permet tenir la més mínima idea del significat en italià del tema que canten a les discoteques.
Personalment, no crec que el desconeixement de l'italià pugui explicar l'entusiasme amb què els pijos borjamaris canten aquest tema. Prenem, per exemple, un tema antimilitarista de Bruce Springsteen: Born In The U.S A. Un tema parcialment inspirat en l'autobiografia de Ron Kovic: Born on the Fourth of July (1976), que ens parla d'un jove patriota que es va allistar com voluntari per combatre a la guerra del Vietnam a finals dels anys 1960 i que després torna a casa paralitzat i lluita activament per acabar amb aquest conflicte.
La lletra d'aquest tema no va impedir que el president Ronald Reagan demanés permís per utilitzar-lo a la campanya de la seva reelecció i afirmés en un discurs en 1984: "El futur d'Amèrica depèn del missatge d'esperança de les cançons d'un home que tants joves nord-americans admiren: Bruce Springsteen " (3).
Hom podria deduïr que la lletra del tema és ambigua i que es pot interpretar de maneres diferents. Per exemple, podem trobar a la versió en espanyol de Wikipedia (4) que:
La letra ha sido ampliamente discutida: algunos seguidores la entendieron como un himno patriótico y una exaltación al papel de los Estados Unidos —debido a su título y a su similar y conocido estribillo— mientras que los estudiosos de su música leen en ella una clara protesta pacifista y una crítica a la actuación de su país durante la guerra de Vietnam y el mal trato dado a los veteranos a su regreso.Com aquest text m'ha semblat molt més que malintencionat (tot com altres imbecil·litats que pots llegir a les versions en altres llengües de l'article que Wikipedia li dedica a aquest tema), m'ha semblat que seria una bona idea trobar un vídeo subtitulat en espanyol i obrir amb ell el post d'avui. Així, si tens dificultats amb l'anglès, veuràs en la traducció que no hi ha cap mena d'ambigüitat sobre el missatge que ens transmet aquesta cançó. Potser la millor prova de que no hi ha cap ambigüitat, ni en la lletra del tema ni en les idees del seu autor, la trobem en l'article que Josh Terry va publicar a Vice (3):
[Bruce Springsteen] es va negar a deixar que Ronald Reagan utilitzés les seves cançons als mítings per la seva reelecció. També va desautoritzar públicament el seu ús per part del republicà Bob Dole, durant la campanya de 1996, així com pel racista Pat Buchanan, que la va utilitzar l'any 2000. Donald Trump també va intentar utilitzar aquesta cançó als seus mítings, malgrat el fet que Bruce Springsteen havia declarat públicament què pensava d'ell: "és un narcisista flagrant i tòxic", un "imbècil" i una "amenaça per a la nostra democràcia" .Hem de concloure doncs que els republicans dels USA tenen problemes de comprensió lectora de la llengua anglesa? Si tornem a l'article que Josh Terry va publicar a Vice (3), trobarem una conclusió encara més interessant:
"[L'ús a la campanya de Reagan de 'Born in the U.S.A'] va ser l'inici de l'apropiació pels republicans de qualsevol cosa que els semblés fonamentalment americana", i la declaració d'antipatriotisme a tots aquells que no ho aprovessin.Tinc com el sentiment que aquesta idea ha anat evolucionant en l'espai i en el temps. I que això explica que les dretes de diferents països d'arreu del món s'hagin anat apropiant progressivament d'identitats nacionals, maneres de manifestar-se i d'utilitzar el llenguatge parlat, corporal i musical, així com de tota mena de símbols que fins ara hom considerava com un patrimoni gairebé exclusiu de l'esquerra.
Tinc també com el sentiment que l'apropiació de tota aquesta simbologia per les dretes té com a objectiu final el desarmament ideològic d'unes esquerres que poden no sentir-se ja identificades per aquells símbols per considerar-los de dretes.
Segurament, podria pagar la pena prendre el temps de llegir tres o quatre coses sobre l'ascens del feixisme i del nazisme a l'Europa dels anys 1930 del segle passat. Clar que, ben mirat, potser no cal anar tan lluny ni en el temps ni en l'espai. No sé si m'explico.
No comments:
Post a Comment