 |
| Un investigador de la Hepia |
Fa uns dies, estava llegint-me el programa de la conferència: Géoinformation 3D en action, que enguany ha tingut lloc el 29.09.2016 a Olten, quan vaig veure que un dels organitzadors és la Haute école de paysage, d’ingénierie et d’architecture (Hepia) i vaig recordar que estan treballant en un projecte sobre microclima urbà (l'illa de calor), basat en la recollida de dades a l'escala d'un vianant.
Segons Le Temps o l'edició en francès del 20 Minutes, per tirar endavant amb aquest projecte l'equip ha passat tres anys per dissenyar una màquina que pesa al voltant de cinc quilos i que podria haver estat dissenyada per Herbert George Wells. Instal·lada a una motxilla, la màquina disposa de sensors destinats a mesurar la temperatura la velocitat del vent, el monòxid de carboni, la radiació solar i el soroll.
Francament, crec que se li ha de reconèixer el mèrit als investigadors d'aquesta escola d'haver passat tres anys per dissenyar aquest artefacte. Més, si tenim en compte que han reeixit a fer-ho a Ginebra, una ciutat amb una reputació mundial per la seva industria rellotgera de precisió, a quatre passos de Neuchâtel, on es troba el Pôle de micro-nanotechnique de Suisse Occidentale; de Leyca GeoSistems, que produeix làsers per la NASA; de l'EPFL on van néixer SenseFly i el satèl·lit Swiss Cube ...
Podria afegir el meu escepticisme sobre la utilitat de les dades recollides a les 10h00 del mati a un carrer i la seva comparació amb les que hom pugui recollir a les 16h00 en un altre ... Però millor que m'aturi aquí, perquè estic veient la foto de l'investigador, m'està passant pel cap quant deu estar costant el projecte i se m'està disparant el sucre.
Segons Le Temps o l'edició en francès del 20 Minutes, per tirar endavant amb aquest projecte l'equip ha passat tres anys per dissenyar una màquina que pesa al voltant de cinc quilos i que podria haver estat dissenyada per Herbert George Wells. Instal·lada a una motxilla, la màquina disposa de sensors destinats a mesurar la temperatura la velocitat del vent, el monòxid de carboni, la radiació solar i el soroll.
Francament, crec que se li ha de reconèixer el mèrit als investigadors d'aquesta escola d'haver passat tres anys per dissenyar aquest artefacte. Més, si tenim en compte que han reeixit a fer-ho a Ginebra, una ciutat amb una reputació mundial per la seva industria rellotgera de precisió, a quatre passos de Neuchâtel, on es troba el Pôle de micro-nanotechnique de Suisse Occidentale; de Leyca GeoSistems, que produeix làsers per la NASA; de l'EPFL on van néixer SenseFly i el satèl·lit Swiss Cube ...
Podria afegir el meu escepticisme sobre la utilitat de les dades recollides a les 10h00 del mati a un carrer i la seva comparació amb les que hom pugui recollir a les 16h00 en un altre ... Però millor que m'aturi aquí, perquè estic veient la foto de l'investigador, m'està passant pel cap quant deu estar costant el projecte i se m'està disparant el sucre.
No comments:
Post a Comment