Monday, July 29, 2024

sobre l'estupidesa humana

Antonio Iván Rodriguez: La estupidez humana. Las cinco leyes de Carlo M. Cipolla, YouTube, 06.12.2023


Durant el meu pas per una de les més prestigioses universitats del Vallès vaig tenir l'oportunitat de llegir alguns llibres sobre mètodes quantitatius publicats per: Carlo M. Cipolla (1). Els seus llibres em van enganxar, pel seu contingut, per la seva càrrega pedagògica i per un estil que et permetia comprendre ràpidament conceptes que no eren sempre fàcils d'explicar, i encara menys fer-ho amb una bona dosi d'humor i d'ironia.

Fa unes setmanes, vaig recordar al professor Carlo M. Cipolla i també que encara tenia almenys un llibre d'ell al munt de caixes amb vells llibres que tinc a la cava. Em va fer molta mandra de començar a obrir caixes per buscar-lo (ho has encertat, no els tinc catalogats!) i vaig llençar una recerca a Google per ficar-me al dia sobre què havia publicat després que jo deixés la universitat.

No feia res quins fossin els mots clau que utilitzés per a la recerca, sempre apareixia en primer lloc de les respostes un tractat sobre Les lleis bàsiques de l'estupidesa humana. Van ser escrites el 1976, mentre Carlo M. Cipolla impartia Història de l'economia a la universitat de Berkeley (CA, USA). De vegades, el text circulava de forma anònima, fins que finalment va ser imprès el 1988, al llibre Allegro ma non troppo (1) (2).

Com la intenció del professor no era la d'obtenir rèdit econòmic sempre en va permetre la reproducció gratuïta. Si fas una recerca a Google pots descarregar gratuïtament el PDF original en anglès o la seva traducció a altres llengües. Si vols llegir les seves 17 pàgines en espanyol, et proposo  punxar aquest enllaç.

Quan vaig arribar a la lectura de la cinquena de les lleis, vaig recordar al meu avi matern. Sovint em repetia que m'havia de protegir dels malparits, però, sobretot, dels imbècils, car no hi havia res de més perillós a la vida.

Mai no vaig entendre que, sabent el mal que li feia, gairebé mai no es perdia veure per la TVE del règim franquista les Demostraciones sindicales que se celebraven cada primer de maig a l'estadi Santiago Bernabéu. Uns actes que preparava la branca de Educación y Descanso, de la Organización Sindical del règim, amb el suport de las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que s'encarregaven de confeccionar la llista dels assistents i contractar els mitjans de transport.

En particular, es ficava vermell com un pebrot quan veia els grups d'aragonesos que ballaven jotes (el meu avi va nàixer a l'Aragó) i els grups sardanistes i castellers que participaven en aquells homenatges al règim franquista. I, com un disc ratllat, no parava de repetir el mateix: que odiava als malparits d'aquell règim, però encara més als imbècils que hi participaven donant suport a la dictadura. Una frase que es convertiria amb els anys en la cinquena llei bàsica de la estupidesa humana evocada pel professor Carlo M. Cipolla.

Castellers catalanes homenajean a Franco (1974), YouTube, 15.07.2023


  1. Wikipedia: Carlo M. Cipolla [en] [fr] [es] [ca]
  2. Héctor G. Barnés: El economista que definió las cinco leyes infalibles de la estupidez humana, El Confidencial, 07.01.2019

Tuesday, July 16, 2024

en train à travers la suisse


No sé si, a causa dels problemes habituals de copyright, podràs veure-la des del país on resideixes. Però si tens la possibilitat, m'agradaria proposar-te una sèrie de la RTS que val la pena veure: En train à travers la Suisse.

Més enllà dels trajectes turístics que pots haver ja vist en alguns vídeos que he anat publicant en aquest blog, i que també presenta la sèrie, els seus episodis de 50' presenten algunes de les ciutats dels seus recorreguts, entrevistes amb els conductors dels trens i els revisors, però també amb els passatgers i els membres de les nombroses associacions d'amics dels ferrocarrils que pots trobar arreu del nostre país.

I quelcom que no s'escaparà a aquells que viuen en altres realitats, el fet que malgrat que la sèrie hagi estat realitzada per compatriotes de llengua suïssa alemanya, tothom s'expressa als episodis amb la llengua que coneix (tot i que no sigui sempre la seva) i és només en el doblatge de la zona on s'emet la sèrie que es doblarà o no. 
Una altra cosa són els "revisors" dels trens, que han de conèixer les llengües nacionals, l'anglès i, en zones altament turístiques, també el japonès.
Personalment, és una sèrie que no puc veure sense experimentar una gran emoció. En particular, quan veig molts dels trens, dels paisatges i de les ciutats que presenten els episodis i que he tingut la sort de conèixer gràcies a les meves activitats de lleure o professionals.

Actualment, pots veure els episodis de la sèrie a:

Sunday, July 14, 2024

from the burgerzaal to the cosmos

[6] COSMOS. Historias de viajeros. Carl Sagan, YouTube, 27.01.2012


El 18.11.2023 vaig publicar un post (1) on t'explicava la influència que Carl Sagan (2) i la seva sèrie Cosmos (3) havien tingut en mi quan era jove. Una influència que mai m'ha abandonat.

Un dels episodis que més em va impactar d'aquella sèrie va ser l'episodi 6: Travellers' Tales (traduït a l'espanyol com Historias de viajeros), emès per Public Broadcasting Service (PBS) el 03.11.1980. Un episodi que pots trobar en llengua anglesa a Internet Archive (4), i a l'enllaç del vídeo amb què he obert el post d'avui en la seva traducció a l'espanyol.

Com pots veure si punxes l'enllaç de la versió traduïda en espanyol del vídeo d'aquest episodi, aquest comença al minut 11:24, just amb una introducció de la societat holandesa del s. XVII que, al minut 13:30 de l'episodi ens transporta a un dels llocs que vaig jurar-me que un dia havia de visitar: la Burgerzaal, o la sala dels ciutadans de l'antic Ajuntament d'Amsterdam.

L'oportunitat es va presentar l'any 2013. La meva filla va estar seleccionada per representar el nostre país a la 2013 International Cup, de la World Baton Twirling Federation, a Almere (Països Baixos). I un dia que no participava en cap competició, vam agafar el tren cap a Amsterdam i..., pots trobar a un post publicat el 15.08.2013 el relat d'aquella visita (5). Deixa'm afegir, però, que la idea d'estar en aquella nau, on segles abans havien estat preparant els seus viatges alguns dels millors navegants de la història i, anys abans, Carl Sagan, em va provocar una emoció que, encara avui, no puc arribar a descriure.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Cosmos [en] [fr] [es] [ca]
  4. Carl Sagan Cosmos series episode 6 Travellers Tales ( 480 P), Internet Archive, 23.03.2020
  5. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: la Burgerzaal, publicat en aquest blog el 15.08.2013

Thursday, July 11, 2024

håkon anton fagerås

My Modern Met - Fluffy Pillows and Expressive People Sculptures by Håkon Anton Fagerås, YouTube, 08.02.2020


Probablement ja el coneixes. Però, si no és el cas, avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un escultor noruec anomenat Håkon Anton Fagerås (1).

A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.

Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:
Fagerås és capaç de mostrar un llenguatge tècnicament refinat en argila, marbre o aliatges diversos, per crear figures que existeixen en una atmosfera de temps suspès. Mostren una dimensió humana íntima, introvertida i insegura amb una expressió emocional i física úniques (...) .
L'originalitat distintiva de l'obra de Fagerås rau, al meu entendre, en la seva fascinant ambivalència d'estil i d'expressió. Les seves escultures són alhora l'expressió d'una investigació conscient dels límits de la representació escultòrica, i alhora un intent apassionat, i de vegades nostàlgic, de donar a les seves figures una autèntica tensió viva (...)
Pots trobar un munt d'imatges i vídeos de la seva obra a la seva pàgina Web o al seu compte Instagram (1). També fent una recerca a les imatges de Google o als vídeos de YouTube.

Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.


L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.

Brystkreftforeningen: Cecilie – woman with incurable breast cancer, YouTube, 08.08.2023


Lectures recomanades
  1. Håkon Anton Fagerås: Home page || Instagram
  2. Google Maps: Cecilie - Breast Cancer Statue
  3. Cecilie - woman with incurable breast cancer: Home page

Tuesday, July 9, 2024

sobre la democràcia corinthiana

Otra historia desconocida: La Democracia Corinthiana por Eduardo Galeano, Tranquilo Tv, YouTube, 17.06.2014


Aquesta setmana podràs veure els partits de les semifinals i la final de la UEFA EURO 2024

Arreu del món, a les cadenes de TV que disposin de drets de copyright per emetre les seves imatges, un munt d'experts et comentaran els partits i, gràcies als darrers gadgets de la infografia, et faran veure les jugades i les tàctiques de cadascun dels equips d'una manera en què ni tan sols els actors d'aquestes les han vist.

Els jugadors passaran així a ser una mena d'avatars en els jocs de vídeo en mans d'aquests experts i, el seu rendiment al campionat, marcarà el seu preu de mercat en les futures transaccions comercials entre clubs i comissionistes. 

Ens diran que això és el futbol. I a aquells -entre els que em pots afegir a la llista- que no ho veiem així, ens diran que no hem entès res.

Aquells que ho han entès tot, estic segur que mai han estat interessats per conèixer algunes de les històries que t'he explicat en aquest blog. 

Històries com ara la del CE Sagrerenc, el club on va jugar el meu avi matern (1). La passió de la meva infància com a seguidor d'un club del meu barri: el CF Damm (2). La descoberta a Amsterdam dels vestigis del club i les llegendes que van marcar la meva adolescència (3). Una adolescència que també havia marcat un dels millors jugadors de tots els temps: George Best (4). Jugadors de qui gairebé ningú recordava la seva ideologia maoista, com Paul Breitner (4). La llegenda urbana sobre l'origen gitano d'un Johan Cruyff que es va consagrar a un club jueu: l'Ajax d'Amsterdam (5). Un Johan Cruyff sobre el que es va comentar més aviat poc el seu ateisme (6):
No sóc religiós. A Espanya, els 22 jugadors fan el senyal de la creu abans d'entrar al terreny de joc. Per tant, si funcionés, tots els partits haurien d'acabar amb empat (Johan Cruyff).
Qui sí que és d'origen gitano (7), ateu, revolucionari, antifeixista i internacionalista (8) és Eric Cantona, a qui et proposo trobar a un documental que et recomano molt i molt de veure: Les rebelles du foot.

Un documental que desenvolupa el vídeo d'Eduardo Galeano amb què he obert el post d'avui i, a través d'entrevistes amb els seus actors principals, també desenvolupa l'experiència popular que va representar el que avui alguns encara recorden amb molta emoció: la Democracia Corinthiana (9). També amb molta tristor, per la manera com va acabar aquella experiència (10).

Et proposo doncs veure aquest documental. Pots trobar a continuació el seu original en llengua francesa. Però, si ho prefereixes, pots veure'l en altres dues versions traduïdes a l'anglès o a l'espanyol.
Portraits du Monde - Les rebelles du foot. Socrates, le docteur du football - vu par Eric Cantona, YouTube, 10.03.2024

Real Life. Portraits et Témoignages - Eric Cantona : engagé, il n'accepte pas les injustices, YouTube, 28.11.2023


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  3. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: futbol, publicat en aquest blog el 14.08.2013
  4. Veure Paul Breitner, publicat en aquest blog el 19.09.2023
  5. Veure Catalunya i la memòria històrica - el poble gitano, publicat en aquest blog el 04.09.2019
  6. Johan Cruyff Quotes. BrainyQuote
  7. Julio Muñoz Gijón: Bouche cousue sur les footballeurs d'origine tzigane, Huffington Post, 18.11.2012 || Famous Romani players in world football, Romea.cz, 22.05.2013
  8. Jean-Louis Beaucarnot: Aux origines d'Eric Cantona le révolutionnaire, La Révue française de Généalogie, 07.12.2010 || Éric Cantona : «Je ne me sens pas Français (...) Je viens de l'univers», La Dépêche, 14.11.2017
  9. Wikipedia: Democracia Corinthiana [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sócrates et "démocratie corinthiane": la renaissance d'un football plus juste, RTS, 17.05.2020

Sunday, July 7, 2024

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.
Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.
Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).



Altres lectures d'interès
  1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
  2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
  3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
  4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
  5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
  7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
  8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
  9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
  10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
  11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

Thursday, July 4, 2024

beautiful things

Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.

Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
@bensonboone

January 19th Song & Video

♬ Beautiful Things - Benson Boone
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.

Més enllà del clip del tema de Benson Boone,  va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.

Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016

We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021


  1. Benson Boone: Home page || YouTube || Twitter || TikTok || Instagram || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Fireworks and Rollerblades [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Beautiful Things [en] [fr] [es] [ca]
  4. Matt Eastin: Home page || IMDb || Instagram || Wikipedia

Tuesday, July 2, 2024

les notícies no són informacions

AnnurTV: La idiotización de la sociedad como estrategia de dominación, 09.12.2023


Si fa temps que em segueixes en aquest blog, hauràs descobert algunes de les meves obsessions. Entre elles, segurament has descobert la meva preocupació contra l'analfabetisme funcional: Aquella que explica que hi hagi persones que tenen la capacitat de saber llegir un text, però de fatigar-se en arribar al segon paràgraf perquè són incapaces de comprendre res del que estan llegint. Aquella que explica que hi ha gent que sap utilitzar el buscador de Google per trobar productes que consumir, però que és incapaç d'utilitzar-lo per res d'altre.

Els posts més recents sobre aquest tema els vaig publicar durant la tardor del 2023 (1). Uns posts que vaig anticipar mostrant alguns vells exemples de com combatre una situació que amenaça les bases de la nostra societat, com ara la pedagogia del Mètode Freinet i la seva aplicació per un mestre excepcional: Patricio Redondo (2).

He dedicat part de les meves crítiques al sistema d'ensenyament, sense oblidar mai de mencionar als herois sense capa que es deixen cada dia la pell per a evitar el fenomen de la idiotització social, almenys en els alumnes que tenen sota la seva responsabilitat. Però reconec que no he sigut gens tendre ni amb els mitjans de comunicació ni amb els periodistes.

Gràcies a una excel·lent entrevista de Txema Seglers a Enric González publicada per Crític el febrer d'enguany (3) vaig fer algunes reflexions que no havia fet mai abans. Amb això no vull dir que hagin canviat les meves opinions sobre la responsabilitat dels sistemes educatius i dels mitjans de comunicació sobre un procés d'idiotització social que avança a tota velocitat, però m'ha permès matisar algunes d'aquestes opinions i estendre aquesta responsabilitat més enllà d'on ho havia fet fins ara.

Transcric alguns paràgrafs d'aquesta entrevista per animar-te a llegir un article de lectura recomanada. I començo amb la resposta d'Enric González quan Txema Seglers, que ens recorda a tots que les notícies no són informacions.
No, la informació és el perquè, el què passarà, el com i l’on. Però això costa diners i gent que pagui per aquesta feina. Abans, encara es pagava una mica. A més, el lector, si vol informació útil (horaris de bus, farmàcies de guàrdia, televisió…), la busca en altres llocs. D’altra banda, la publicitat se n’ha anat a Internet, no cap als diaris. Em penso que, avui dia, l’única subscripció imprescindible és The Economist, que les elits paguen i consumeixen per saber què passa al món i guanyar quartos d’una forma seriosa.
Tots sabem que el problema principal del periodisme són els consumidors de periodisme. Els periodistes som dolents, però els lectors encara ho són més. El lector vol que cada dia li diguin que té raó en tot, i, si no en té, s’emprenya moltíssim. Tothom busca en el seu diari el que hi vol trobar, i els diaris els ho donen, perquè ho saben.
A més, hi ha un altre problema: els lectors són incapaços de llegir dos paràgrafs seguits perquè els resulta massa complicat. Volen el missatge curtet i sense ironia, perquè, a més, s’ha perdut el sentit de la ironia. Però el mitjà escrit s’hauria de fer per a gent a qui agrada la lectura, i hauria de tenir textos llargs. De fet, el periodisme necessita els recursos de la literatura, perquè, com millor s’expliqui, tindrà més qualitat. El millor periodisme es als llibres.

  1. Veure, per exemple, Freedom Writers, L'analfabetisme funcional - José Saramago i L'analfabetisme funcional - Suïssa publicats en aquest blog respectivament els 05.10.2023, 28.11.2023 i 05.12.2023
  2. Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
  3. Txema Seglers: Entrevista a Enric González, Crític, 13.02.2024

Sunday, June 30, 2024

la societat d'atracció de forasters

Barcelona Memory - La vía de los burgueses. ¿Cómo nació la Vía Layetana?, YouTube, 14.11.2020


Faig part d'aquells que, tenint ja una certa edat, partim sovint d'un principi erroni. L'error que tot allò que sabem i hem vist al llarg de la nostra vida, també ho saben, ho han vist i ho recorden aquells que tenen més o menys la nostra edat. L'error que allò que va passar anys abans que naixéssim és conegut i recordat per aquells que ho van viure. I l'error què, gràcies a Google i al coneixement de les eines que hom pot trobar a la xarxa, també deu haver estat vist i conegut per aquells que són més joves.

Aquest error segueix provocant-me sorpreses. Com la de trobar un preocupant dèficit de memòria durant la lectura d'un editorial publicat a La Vanguardia el 27.06.2024 (1) i en la bateria d'articles que el van acompanyar o precedir en aquest diari. Uns articles on s'atacava l’Ajuntament de Barcelona i els seus problemes amb la justícia per la manera en què s'havia aprovat la reurbanització de la Via Laietana: històricament, una de les actuacions urbanístiques més cares, injustes, absurdes, salvatges i estúpides que la burgesia de Barcelona va emprendre durant la primera meitat del segle XX.


Personalment, crec que hauria estat suficient que l'autor de l'editorial i els autors dels altres articles recordessin l'article que Jesús Fráiz va publicar el maig del 2022 a La Vanguardia (2).
Just per aquells que no la coneguin, recomano la visita de la pàgina Web de Jesús Fráiz: La Barcelona de antes. I pel tema del post d'avui, alguns dels articles (punxa aquí) que l'autor ha escrit sobre la història de la ciutat que existia en l'espai ocupat per l'actual Via Laietana.
Seguint amb l'article publicat per Jesús Fráiz a La Vanguardia (2), hauria estat un detall recordar que el consistori actual, i el que el va precedir, no tenen cap altra intenció que la d'ampliar el parc temàtic de la ciutat, tot blanquejant la salvatjada que van fer els avantpassats de mols dels actuals denunciants:
Si les voreres fossin el doble d'amples, convidarien a passejar els ciutadans; si s'hi haguessin instal·lat grans firmes comercials, en lloc de córrer per desplaçar-nos-hi, passejaríem mirant aparadors i es podria aixecar el cap i gaudir dels edificis històrics que flanquegen ambdós costats del carrer.
Abans de la Via Laietana", el retrat d'una ciutat esborrada, TV3 Telenotícies, 07.07.2019

L'article de Jesús Fráiz (2) ens recorda que la burgesia que estava darrere d'aquella salvatjada, tenia el poder i els mitjans necessaris per demolir tots els edificis que calguessin, expulsar a tots els veïns que els fessin nosa i definir l'amplada de l'avinguda que li vingués de grat:
A banda de la calçada i les voreres que tindrien 40 metres, s'havia de deixar 20 metres més a cada costat per realitzar la construcció dels nous edificis que s'haurien de construir d'acord amb la importància de la nova via (...)

Per a la seva realització s'havien d'enderrocar 300 edificis, unes 2.199 cases i molts dels palauets particulars. Es calculava que l'obra podia afectar unes 2.500 famílies i unes 10.000 persones (...) Les protestes dels veïns i els intel·lectuals van ser nombroses, ja que cap no comprenia tanta destrucció per a l'obertura d'un trist carrer (...)

El 1879, es va aprovar la Llei d'Expropiació Forçosa per a tots els que es trobaven de lloguer i que van haver d'anar al carrer sense cap mena de compensació ni ajuda, La llei afavoriria la realització de l'obra. Amb el canvi de la llei el 1904, es va poder començar a desallotjar d'una manera ràpida els milers de persones que abarrotaven aquella part de la ciutat.
Els responsables d'aquella "operació urbanística" i aquells que ara intenten maquillar-la des del consistori municipal, comparteixen un enorme complex d'inferioritat que ha acabat subordinant des de ja fa massa temps la població de Barcelona a la imatge que la ciutat pugui projectar davant dels forasters que no hi viuen.

betevé - La recreació ideal del Barri Gòtic -Dani Cortijo- Història de Barcelona, YouTube, 08.04.2014

Tot aquest desgavell no va començar doncs amb les olimpíades. Va començar molt i molt abans. I si no t'ho creus, pots trobar a una descripció acuradament presentada a Wikipedia d'un nyap conegut amb el nom de Societat d'Atracció de Forasters (3).

Un dels més impactes més importants d'aquest preocupant complex d'inferioritat de la burgesia catalana el podem trobar en la destrucció dels barris de la ciutat per a millorar el seu atractiu vis-a-vis dels forasters i recordar als locals qui mama a la ciutat.

En el cas de la Via Laietana, el poder de destruir la vila popular per construir un carrer on ningú, més enllà dels pertorbats que van participar en aquella operació especulativa, va veure res que li recordés a Chicago. L'expropiació del passat medieval dels barris destruïts per crear un nou barri temàtic que no havia existit mai, i sobre la base del qual es van construir mites i llegendes urbanes que molts insisteixen encara avui a presentar-nos com la història de la ciutat.

Barcelona Memory - La invención del barrio gótico de Barcelona, YouTube, 23.10.2021


Lectures i informació complementària
  1. Jordi Juan: Colau pateix les elits, La Vanguardia, 27.06.2024
  2. Jesús Fraiz Ordóñez: Los dramáticos orígenes de la Via Laietana. La Vanguardia, 17.05.2022
  3. Wikipedia: Societat d'Atracció de Forasters

Friday, June 28, 2024

constance amiot

Cities in 4K: Annecy, YouTube, 30.04.2020


Annecy és una ciutat que, en moltes descripcions, com per exemple la del vídeo amb què he obert el post d'avui, et diran que està situada al sud-est de França. Si dones un cop d'ull a un mapa o li dones un cop d'ull a Wikipedia (1), veuràs que aquesta ciutat es troba al nord dels Alps francesos i que és la capital de l'Alta Savoia.

Si insisteixes a invitar-me a una cervesa, afegiré que Annecy està a uns 100 km al sud-oest de casa meva. Quan la vaig descobrir, era una ciutat encisadora que em va despertar un interès que anava molt enllà del que sembla haver despertat en els autors de les pàgines que dediquen a la ciutat les versions en català i espanyol de la Wikipedia.

Però el temps passa, els turistes arriben en massa i, com acaba passant a tot arreu, allò que era encisador, deixa de ser-ho. 

France 3: Auvergne-Rhône-Alpes - Le ras-le-bol des habitants de la vieille ville d'Annecy face au "surtourisme", YouTube, 11.06.2024

Fins i tot, quan arriba la temporada baixa i els habitants d'Annecy creuen que podran recuperar la seva vida, hi ha una sèrie de TV que provoca el tall dels carrers i la seva apropiació pels equips de rodatge d'una sèrie francesa de TV: Cassandre (2) (3). 

Si no coneixes Annecy, aquesta sèrie et permetrà descobrir paisatges encisadors de la ciutat, del llac i de les muntanyes que l'envolten i que acullen uns episodis que, de vegades, són més interessants els uns que els altres. Ara bé, fins i tot aquells que puguin semblar més fluixos, en general els panorames fantàstics amb les vistes dels drons, acaben per fer-los excel·lents.
Just per l'anecdotari, dir que si en algun episodi on es tracta de les morts provocades pel contraban a la frontera amb Suïssa, els guionistes no ens estalvien els típics tòpics de rigor. Tòpics sense els quals França deixaria de ser el país que tots estimem. Ara en serio, la sèrie és molt seguida als països francòfons d'Europa.
Cassandre: Générique de la série, YouTube, 18.02.2019

Com no se't pot amagar res, deus estar demanant-te què tenen a veure Annecy i Cassandre (esp. Los crímenes de Cassandre) amb el títol del post d'avui.

Comencem pel principi. Tot i que, en aquest cas, ho farem pel final. Vull dir que, al final de cada episodi de Cassandre, aquest tema de Constance Amiot va sonant mentre van passant els crèdits de la producció de l'episodi.

Constance Amiot: Cassandre Générique, YouTube, 10.07.2020

M'agradaria dir-te un munt de coses sobre Constance Amiot. Sobre la seducció de la seva veu o sobre la sedació que em provoquen els seus temes. Una sedació que, com a Résonances, amb una lletra que no té res a veure, gràcies al vídeo i el ritme del tema em transporten a un espai i a un temps ja llunyans, a una Gare de Lyon (París) que fa anys visitava amb una relativa freqüència.

Constance Amiot, JP Nataf-Résonances, YouTube, 27.03.2013

No trobaràs gran cosa sobre Constance Amiot (4) a les xarxes socials. Malgrat el que el seu nom pugui fer creure, la constància no és el seu fort. Pot obrir un compte, anar deixant contingut, desaparèixer durant anys, penjar una foto i tornar a desaparèixer.

A principis del 2014 es va tornar a parlar un xic més d'ella. Durant la campanya de presentació del seu nou àlbum 12eme parallèle, van aparèixer alguns articles i algunes biografies a la premsa (5), abans que Constance Amiot tornés a desaparèixer i no tornéssim a retrobar un dels seus temes fins a l'emissió de la sèrie TV: Cassandre (3).

En fi, just per tancar el post d'avui et deixo amb el que encara avui és el primer tema del seu darrer àlbum: Montparnasse. Llàstima de vídeo perquè si tens el temps de traduir el tema, veuràs que la seva lletra (6) probablement hauria donat per a molt més, especialment si coneixes el nus de transports de Montparnasse (París).
Encore un cœur dégoupillé
Dans les couloirs de Montparnasse
Encore des mots jetés pour rien
Ici rien ne dure, rien ne passe
Encore un rendez-vous manqué
Un souvenir de la vie qui passe
Un amour de courte durée

C'est vrai que l'on peut se tromper
Faut voir la vérité en face
On peut s'aimer à en crever
Et partir sans laisser de traces
Déjà nos mains vont se dénouer
Et nos vies vont reprendre leurs places
Et le métro toujours bondé
InterSessions: Constance Amiot - Montparnasse (clip officiel), YouTube, 14.02.2014


  1. Wikipedia: Annecy [en] [fr] [es] [ca]
  2. Tournage de la série policière Cassandre dans la vieille ville d'Annecy, le 14 octobre 2020
  3. Wikipedia: Cassandre [en] [fr] [es] [ca]
  4. Constance Amiot: Home page || FaceBook || Instagram || YouTube || Twitter || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  5. Gilles Médioni: Le carnet de voyage de Constance Amiot, L'Express, 14.06.2014
  6. Jerome Jacques Marie Jean Attal / Constance Amiot: Montparnasse, Musixmatch

Wednesday, June 26, 2024

morse - la trilogia de colin dexter

enFilmin: Endeavour: El final - Tráiler, YouTube, 05.04.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Amb la manera desordenada que algunes cadenes de TV presenten els episodis de les sèries, fa anys, vaig començar a veure una sèrie anglesa basada en els llibres d'un conegut autor britànic de novel·la negra: Colin Dexter (1).

Aquesta sèrie és coneguda amb el nom d'inspector Morse (2). L'adaptació de les novel·les de Colin Dexter (3) a la TV va ser realitzada des de mitjans dels anys 1980 per Kenny McBain, un jove productor escocès que ha treballat en èxits com 'Dr. Who'.
Com pots veure al blog de Lorenzo Mejino, a El Diario Vasco (4), malgrat l'èxit internacional d'inspector Morse, aquesta sèrie va trigar molt a difondre's a Espanya. I, quan va fer-ho, ho va fer en circuits reservats als iniciats. Jo la vaig veure a Suïssa, a una cadena de TV francesa, anys més tard de la seva primera emissió.
Inspector Morse - Tribute, YouTube, 06.02.2010

A Wikipedia (2) hom descriu el personatge de l'Inspector Morse, interpretat per John Thaw, com un investigador brillant. Però, a diferència d'altres grans detectius clàssics, Dexter humanitza a Morse fent que, sovint, acabi arrestant a la persona equivocada, o arribant a conclusions equivocades. La seva capacitat d'anàlisi basada en una lògica brutal, corregirà aquests errors al llarg de cada episodi.
Un dia, mentre ens bevíem unes cerveses, un company de la feina va dir-me que creia que Morse era molt més modern del que imaginaven molts dels crítics de l'obra de Colin Dexter. Segons ell, molts programadors informàtics podíem reconèixer en el seu mètode algunes característiques del mètode Agile (5) que aplicàvem en Extreme Programming (6). El meu company havia begut dues cerveses més que jo, la temperatura en aquella terrassa del llac Léman era molt agradable, el paisatge esplèndid, i jo no tenia ganes d'espatllar aquell moment amb una discussió prescindible. Vaig moure el cap insinuant que estava d'acord amb el que ell acabava de dir i vam passar a parlar d'altres coses.
Sovint simpatitzava amb la relació tempestuosa que l'inspector Morse tenia amb els seus superiors jeràrquics, amb la seva incomoditat davant del sistema social que havia de defensar, en la seva posició crítica amb el classisme del sistema judicial britànic i la pena de mort. Però li vaig agafar mania quan vaig veure que el seu ajudant, el sergent Robert Lewis, havia de pagar sempre de la seva butxaca les birres que es bevien al pub.
Colin Dexter Quotes, AZ Quotes

Lorenzo Mejino (4) professava una gran admiració per l'actor: John Thaw. Més enllà dels motius que ell va evocar al seu article, a mi em posava moltíssim imaginar el mal de ventre que passaven els fatxos anglesos veient a un simpatitzant del partit laborista de tota la vida que, gràcies a l'èxit d'aquesta sèrie, va ser nomenat comandant de l'Ordre més excel·lent de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el març de 1993.

Però com estem parlant d'una sèrie amb un munt d'episodis que es van emetre entre 1987 i 2000, et proposo visitar algunes de les seves millors crítiques i un munt d'anècdotes molt interessants que pots trobar a Wikipedia (1) (2) o als articles de Lorenzo Mejino (4), Mel Gussow (7) o Euan Ferguson (8).

L'inspector Morse va morir d'un atac de cor a l'episodi 33, emès el 15 de novembre del 2000 (9). L'actor que l'interpretava, John Thaw, va ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag el juny de 2001. Tot i que semblava que responia positivament al tractament de quimioteràpia, el Nadal de 2001 el càncer s'havia estès i el seu pronòstic ja era terminal. Va morir el 21 de febrer de 2002, l'endemà de signar un nou contracte amb ITV.

ITV - Lewis, YouTube, 02.05.2012

Com la sèrie havia tingut un molt bona audiència, ITV va crear una seqüela que es va anomenar: Lewis (10). Kevin Whately seguia interpretant el personatge de Robert Lewis, sergent de Morse a la sèrie original. Després d'una llarga absència de la policia, provocada per la pèrdua de la seva dona, Lewis és anomenat inspector detectiu, i compta amb l'assistència del sergent detectiu James Hathaway, interpretat per Laurence Fox. Clare Holman interpreta el rol de la doctora Laura Hobson, patòloga forense, reprenent el paper que també tenia a la sèrie de l'inspector Morse.

Barrington Pheloung - Lewis - Main Theme, YouTube, 08.11.2014

Si et dic que he vist diverses vegades els episodis d'aquesta seqüela, segurament comprendràs que va agradar-me encara molt més que l'original. En realitat, no dec ser l'única persona, car la sèrie va tenir nou temporades (2006-2015).

Més enllà d'un argument sòlid i addictiu que, en alguns dels seus episodis ens parla dels tèrbols camins de l'especulació immobiliària de la vila d'Oxford i del rol que hi juguen alguns collegis i universitats, la sèrie ens va descobrint alguns dels seus racons més encisadors a l'interior i a l'exterior de la vila, ambientats amb la música de Barrington Pheloung.

La sèrie també ens presenta la relació brutal que es va teixint al llarg de cada episodi entre l'inspector Robert Lewis i el seu sergent detectiu, James Hathaway, als quals els seus orígens socials -a la sèrie com a la vida real- els oposen en gairebé tots els aspectes de la vida. Una d'aquelles relacions paternals que és més fàcil que un mentor tingui amb un jove que no és el seu fill, i un jove amb un mentor que no és el seu pare. En aquest sentit, un paio va pujar un vídeo amb extractes d'aquesta relació a la sèrie, embolicant-la amb un tema preciós de Cat Stevens (a.k.a. Steven Demetre Georgiou, Yusuf Islam): Father and Son.

Lewis and Hathaway - Father and Son, YouTube, 06.04.2011

En qualsevol cas, després de més de 30 anys d'interpretar el personatge de Robert Lewis, Kevin Whately va revelar el setembre de 2014 en una entrevista a Radio Times que la novena sèrie seria la seva última. La sèrie es va adaptar a aquest anunci i la vuitena temporada ens presentava a l'inspector Robert Lewis vivint amb la doctora Laura Hobson i jubilat de la policia, mentre el sergent James Hathaway rebia una promoció i li assignaven com a sergent detectiu a una policia negra: Lizzie Maddox interpretada per Angela Griffin.

Pel que sigui, els canvis no van funcionar, especialment la relació entre Laurence Fox i Angela Griffin. I reconvertir a Kevin Whately en consultor de la policia no va acabar d'arreglar-ho. Un any després de l'anunci de Kevin Whately, Laurence Fox també va anunciar la seva decisió de deixar la sèrie i ITV va anunciar que la novena sèrie de Lewis seria la última.

Kevin Whately es va dedicar ulteriorment als programes de concursos i tertúlies televisives. Un any després del final de la sèrie, Laurence Fox (10) va publicar un àlbum: Holding Patterns (2016). Més endavant, com pots veure a la versió en anglès de Wikipedia (11), es va dedicar al populisme d'extrema-dreta i, fins i tot, va fundar un partit amb aquesta ideologia (12).

Unwritten: Lewis and Hathaway, YouTube, 28.08.2015

La novena temporada de Lewis va ser doncs la darrera de la sèrie, però ja abans de l'anunci del seu final, ITV estava treballant en la producció d'una preqüela de la trilogia de Morse que es presentaria com una sèrie que duraria 10 anys (2013-2023), es convertiria en la meva preferida de la trilogia i portaria com a nom: Endeavour (11). Colin Dexter ja era molt gran (moriria en 2017), així que va ser Russell Lewis qui va adaptar a la televisió els personatges de les seves novel·les en aquesta darrera entrega de la sèrie. Barrington Pheloung, qui fins llavors es va encarregar de la banda de so de la sèrie, va morir en 2019, amb 65 anys.

Aquesta preqüela està ambientada als anys seixanta i setanta, a Oxford. La sèrie se centra en els primers anys de la carrera del jove Endeavour Morse, qui havia deixat el Lonsdale College de la Universitat d'Oxford a finals del seu tercer any, sense completar la seva carrera. Després de passar uns anys a l'exèrcit, al cos de transmissions com a operador de xifratge, torna a Oxford per entrar a la policia.

Els coneixements adquirits durant els seus estudis, el coneixement del món acadèmic, la seva passió pels mots encreuats i l'òpera, el converteixen en un policia perceptiu i tenaç malgrat les reticències dels seus superiors i dels seus companys. Troba el suport del seu superior directe i mentor, Fred Thursday, interpretat per un impressionant Roger Allam, qui veu en ell un detectiu impecable en qui pot confiar.

Masterpiece PBS: Endeavour, Season 9 | Best Buds: Morse and Thursday, YouTube, 13.06.2023

Endeavour Morse i els seus companys de la policia criminal, viuen en precaris apartaments mentre defensen un ordre social al servei d'una noblesa terratinent que fa ostentació d'una riquesa insolent, al si d'un imperi del qual els seus súbdits no veuen la traça més enllà dels caràcters impresos als seus passaports i la pompa de la família reial. Si els membres de la policia no se situen políticament a l'extrema esquerra, la II Guerra Mundial no està lluny dels anys 1960. A poc a poc, podem descobrir en Fred Thursday un home incorruptible, amb una particular consciència de classe i unes sòlides conviccions antifeixistes. També un oficial que no té cap contemplació amb el crim organitzat, la corrupció o la violència de gènere.  

Endeavour: Every Story, YouTube, 02.07.2022

Per un motiu que se m'escapa, alguns episodis de Morse, Lewis i Endeavour, presenten a Morse com una mena d'apassionat de la música de Richard Wagner. Que sí, que ho és. Però reduir així els gustos musicals de Morse no és fer-li justícia. Tots els episodis d'Endeavour guarden uns instants màgics a la soledat del seu apartament, amb extractes de música clàssica i d'òperes de compositors alemanys, italians, francesos..., que acompanyen les reflexions que Morse fa en solitari sobre els casos en què treballa i que també podem trobar a la transició de les escenes dels episodis. Alguns d'aquests temes han estat recollits al blog de Chris Sullivan, on també els pots trobar llistats els temes en documents PDF i Excel que pots baixar-te en aquests enllaços (14) (15).

I ara, si m'ho permets, m'acomiadaré d'aquest llarg article amb un tema que em té el cor robat des del primer dia que el vaig sentir.

Warner Classics - Delibes: Lakmé - Duo des fleurs (Flower Duet), Sabine Devieilhe & Marianne Crebassa, YouTube, 22.11.2017


  1. Wikipedia: Colin Dexter [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Inspector Morse [en] [fr] [es] [ca]
  3. Chris Sullivan: Dexter's Novels, Blog Welcome to the Morse Universe
  4. Lorenzo Mejino: Inspector Morse: el legendario sabueso de Oxford, El Diario Vasco, 10.06.2022
  5. Wikipedia: Agile software development [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Extreme Programming [en] [fr] [es] [ca]
  7. Mel Gussow: Behind Morse, the Dour, Dignified Detective, The New York Times, 26.01.1997
  8. Euan Ferguson: Breaking the code of Morse's maker, The Guardian, 20.09.1999
  9. Wikipedia: List of Inspector Morse episodes
  10. Wikipedia: Lewis [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Laurence Fox [en] [fr] [es] [ca]
  12. Annabel Rackham: Who is Laurence Fox? The actor who became a political activist, BBC 04.10.2023
  13. Wikipedia: Endeavour [en] [fr] [es] [ca]
  14. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Morse Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 30.03.2018
  15. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Endeavour Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 04.08.2018