| Antonio Iván Rodriguez: La estupidez humana. Las cinco leyes de Carlo M. Cipolla, YouTube, 06.12.2023 |
Durant el meu pas per una de les més prestigioses universitats del Vallès vaig tenir l'oportunitat de llegir alguns llibres sobre mètodes quantitatius publicats per: Carlo M. Cipolla (1). Els seus llibres em van enganxar, pel seu contingut, per la seva càrrega pedagògica i per un estil que et permetia comprendre ràpidament conceptes que no eren sempre fàcils d'explicar, i encara menys fer-ho amb una bona dosi d'humor i d'ironia.
Fa unes setmanes, vaig recordar al professor Carlo M. Cipolla i també que encara tenia almenys un llibre d'ell al munt de caixes amb vells llibres que tinc a la cava. Em va fer molta mandra de començar a obrir caixes per buscar-lo (ho has encertat, no els tinc catalogats!) i vaig llençar una recerca a Google per ficar-me al dia sobre què havia publicat després que jo deixés la universitat.
No feia res quins fossin els mots clau que utilitzés per a la recerca, sempre apareixia en primer lloc de les respostes un tractat sobre Les lleis bàsiques de l'estupidesa humana. Van ser escrites el 1976, mentre Carlo M. Cipolla impartia Història de l'economia a la universitat de Berkeley (CA, USA). De vegades, el text circulava de forma anònima, fins que finalment va ser imprès el 1988, al llibre Allegro ma non troppo (1) (2).
Com la intenció del professor no era la d'obtenir rèdit econòmic sempre en va permetre la reproducció gratuïta. Si fas una recerca a Google pots descarregar gratuïtament el PDF original en anglès o la seva traducció a altres llengües. Si vols llegir les seves 17 pàgines en espanyol, et proposo punxar aquest enllaç.
Quan vaig arribar a la lectura de la cinquena de les lleis, vaig recordar al meu avi matern. Sovint em repetia que m'havia de protegir dels malparits, però, sobretot, dels imbècils, car no hi havia res de més perillós a la vida.
Mai no vaig entendre que, sabent el mal que li feia, gairebé mai no es perdia veure per la TVE del règim franquista les Demostraciones sindicales que se celebraven cada primer de maig a l'estadi Santiago Bernabéu. Uns actes que preparava la branca de Educación y Descanso, de la Organización Sindical del règim, amb el suport de las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que s'encarregaven de confeccionar la llista dels assistents i contractar els mitjans de transport.
En particular, es ficava vermell com un pebrot quan veia els grups d'aragonesos que ballaven jotes (el meu avi va nàixer a l'Aragó) i els grups sardanistes i castellers que participaven en aquells homenatges al règim franquista. I, com un disc ratllat, no parava de repetir el mateix: que odiava als malparits d'aquell règim, però encara més als imbècils que hi participaven donant suport a la dictadura. Una frase que es convertiria amb els anys en la cinquena llei bàsica de la estupidesa humana evocada pel professor Carlo M. Cipolla.
Fa unes setmanes, vaig recordar al professor Carlo M. Cipolla i també que encara tenia almenys un llibre d'ell al munt de caixes amb vells llibres que tinc a la cava. Em va fer molta mandra de començar a obrir caixes per buscar-lo (ho has encertat, no els tinc catalogats!) i vaig llençar una recerca a Google per ficar-me al dia sobre què havia publicat després que jo deixés la universitat.
No feia res quins fossin els mots clau que utilitzés per a la recerca, sempre apareixia en primer lloc de les respostes un tractat sobre Les lleis bàsiques de l'estupidesa humana. Van ser escrites el 1976, mentre Carlo M. Cipolla impartia Història de l'economia a la universitat de Berkeley (CA, USA). De vegades, el text circulava de forma anònima, fins que finalment va ser imprès el 1988, al llibre Allegro ma non troppo (1) (2).
Com la intenció del professor no era la d'obtenir rèdit econòmic sempre en va permetre la reproducció gratuïta. Si fas una recerca a Google pots descarregar gratuïtament el PDF original en anglès o la seva traducció a altres llengües. Si vols llegir les seves 17 pàgines en espanyol, et proposo punxar aquest enllaç.
Quan vaig arribar a la lectura de la cinquena de les lleis, vaig recordar al meu avi matern. Sovint em repetia que m'havia de protegir dels malparits, però, sobretot, dels imbècils, car no hi havia res de més perillós a la vida.
Mai no vaig entendre que, sabent el mal que li feia, gairebé mai no es perdia veure per la TVE del règim franquista les Demostraciones sindicales que se celebraven cada primer de maig a l'estadi Santiago Bernabéu. Uns actes que preparava la branca de Educación y Descanso, de la Organización Sindical del règim, amb el suport de las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que s'encarregaven de confeccionar la llista dels assistents i contractar els mitjans de transport.
En particular, es ficava vermell com un pebrot quan veia els grups d'aragonesos que ballaven jotes (el meu avi va nàixer a l'Aragó) i els grups sardanistes i castellers que participaven en aquells homenatges al règim franquista. I, com un disc ratllat, no parava de repetir el mateix: que odiava als malparits d'aquell règim, però encara més als imbècils que hi participaven donant suport a la dictadura. Una frase que es convertiria amb els anys en la cinquena llei bàsica de la estupidesa humana evocada pel professor Carlo M. Cipolla.
| Castellers catalanes homenajean a Franco (1974), YouTube, 15.07.2023 |
- Wikipedia: Carlo M. Cipolla [en] [fr] [es] [ca]
- Héctor G. Barnés: El economista que definió las cinco leyes infalibles de la estupidez humana, El Confidencial, 07.01.2019
