Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries

La revista Horizons, del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, publica en el seu numero del mes de Juny un conjunt de gràfics de lectura molt fàcil (pdf, issuu, pp 20-23) sobre un estudi publicat el desembre del 2012 per la revista Nature sobre la mobilitat dels investigadors de 16 països del mon.

Chiara Franzoni, Giuseppe Scellato & Paula Stephan: Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries. 

Es tracta  de l'estudi comparatiu més important realitzat fins ara sobre la mobilitat dels investigadors en disciplines com la Quimica, la Biologia la Ciència dels materials i les Ciències Ambientals. 

En la selecció dels països es va tenir compte de prendre aquells que produeixen aproximadament el 70 % de tots els articles publicats. Es van enviar 47'304 emails i es van rebre 17'182 respostes que van permetre establir les següents conclusions:

• Suïssa era el país on la recerca es mostrava més internacionalitzada. Més de la meitat dels científics i estudiants d'aquest país van declarar que vivien a un altre país quan tenien 18 anys: eren doncs estrangers. Altrament, si les investigadors nascuts a Suïssa eren els que van demostrar tenir més experiència internacional, també eren els que més difícilment tornaven al país, sovint a causa dels salaris més alts, el millor ambient de treball i les millors condicions de vida que trobaven als seus destins: USA i RFA pel 65% d'entre ells.
• A més distància es trobaven països com Canada (46,9%), Australia (44,5%), USA (38,4%) i Suècia (37,6%). I entre els països amb un percentatge més baix de científics estrangers estudiant o treballant es trobaven Espanya (7,3%), Brasil (7,1%), Japó (5,0%) i la Índia (3,0%),