 |
A principis d'Agost vaig llegir un article molt interessant a Bloomberg: For U.S. Middle Class, Neither Savings Nor Safety Net on l'autor observava amb sorpresa que, a Dinamarca, els interessos d'un 56% de les hipoteques estaven fixats per un període de (només!) 10 anys. I no era solament això, sinó que reprenent un altre article publicat a Bloomberg la tardor de l'any passat: The World’s Worst Spendthrifts Aren’t Who You Think, realitzava que els danesos eren un dels pobles més endeutats, no ja d'Europa, sinó del món. I com a prova, mostrava una estadística d'Eurostat on es veia que els països europeus on el deute privat era més el més elevat eren, per aquest ordre: Dinamarca, Holanda, Irlanda, Noruega, Suïssa, Suècia, Regne Unit, Luxemburg ... seguits de Portugal i Espanya i els altres països de la UE.
Què era el que podia explicar aquesta situació? Com s'havien creat aquests estereotips d'una Europa del nord que estalvia i una Europa del Sud que té la ma trencada?
Quan a l'article més recent l'autor analitza la riquesa i el deute de països com Dinamarca, recorda que els residents de la majoria dels països occidentals necessiten molt menys els estalvis que els americans, perquè aquests països tenen una xarxa de protecció social molt més forta i l'estalvi s'utilitza per a les emergències, i no per a l'educació, la salut i molt menys per a la jubilació. I que a d'altres països que depenen en gran mesura de l'estalvi individual, com ara Austràlia, Itàlia o Japó, la riquesa forma part de l'estalvi de la classe mitjana i no estan invertits en l'habitatge: a Austràlia, per exemple, el 56% de la riquesa està invertida en plans de pensions, enfront del 27% dels USA.
Personalment, m'ha sorprès que en cap dels dos articles es parli de la pressió fiscal i de la transparència del sistema que possibilita la xarxa de protecció social dels països de l'Europa del Nord. I seguint el fil dels dos articles, trobo preocupant que tant als USA com a l'Europa del Sud l'estratègia política que es dibuixa sigui la de la baixada d'impostos i les retallades de les xarxes de protecció social al bell mig d'una pressió migratòria que acabarà per consumir els escassos recursos que encara es destinen a la protecció social i acabarà per crear unes situacions que tots coneixem.
Què era el que podia explicar aquesta situació? Com s'havien creat aquests estereotips d'una Europa del nord que estalvia i una Europa del Sud que té la ma trencada?
Quan a l'article més recent l'autor analitza la riquesa i el deute de països com Dinamarca, recorda que els residents de la majoria dels països occidentals necessiten molt menys els estalvis que els americans, perquè aquests països tenen una xarxa de protecció social molt més forta i l'estalvi s'utilitza per a les emergències, i no per a l'educació, la salut i molt menys per a la jubilació. I que a d'altres països que depenen en gran mesura de l'estalvi individual, com ara Austràlia, Itàlia o Japó, la riquesa forma part de l'estalvi de la classe mitjana i no estan invertits en l'habitatge: a Austràlia, per exemple, el 56% de la riquesa està invertida en plans de pensions, enfront del 27% dels USA.
Personalment, m'ha sorprès que en cap dels dos articles es parli de la pressió fiscal i de la transparència del sistema que possibilita la xarxa de protecció social dels països de l'Europa del Nord. I seguint el fil dels dos articles, trobo preocupant que tant als USA com a l'Europa del Sud l'estratègia política que es dibuixa sigui la de la baixada d'impostos i les retallades de les xarxes de protecció social al bell mig d'una pressió migratòria que acabarà per consumir els escassos recursos que encara es destinen a la protecció social i acabarà per crear unes situacions que tots coneixem.
.png)