El passat 13.08.2014 vaig compartir amb tu una conferencia de Loretta Napoleoni: The intricate economics of terrorism, del Juliol 2009, on ens presentava les connexions entre el mon del terror amb el crim organitzat i amb l'economia en general.
Avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat a la secció de noticies d'economia de El Confidencial: Cotizalia. L'article, publicat el 25.06.2014, està signat per un antic estudiant de la UAB, Marc Garrigasait, i porta per títol: Cómo se financia el grupo yihadista ISIS.
Val la pena llegir-lo i et recomano que trobis un moment per fer-ho. Afegir que aquest article està basat en un altre publicat el 17.06.2014 al Financial Times: Selling terror: how Isis details its brutality. Bàsicament, es tracta de l'anàlisi dels Anual Reports de l'ISIS pels anys comptables del 2012 i 2013, on es detalla la freda comptabilitat del terror (sense estalviar les massacres, les conversions i els diners obtinguts per aquests mitjans), realitzada segurament per antics estudiants de les millors universitats europees i americanes i adreçada amb tota probabilitat als seus sponsors.
Els dos articles mencionen quins son els sponsors de l'ISIS, però com tothom ja ho sap i, fins i tot alguns clubs de futbol els llueixen a les seves samarretes cada diumenge, no afegeixen gran cosa més. I és una llàstima, perquè si es digués que ens trobem davant d'una guerra per procuració entre l'Aràbia Saudita i Qatar contra Iran, les coses estarien molt més clares. També ho estarien si es parlés molt més clarament del petroli que l'ISIS extreu dels pous a Síria i que exporta a través de Turquia. O la preocupació d'aquest darrer país perquè el Kurdistà Iraquià pugui exportar el seu petroli a través de ... Turquia! (Turkey urges US to lift obstacles on Kurdish oil sales, Financial Times, 14.08.2014).
I mentre uns ajuden els kurds perquè es protegeixin junt amb les altres minories religioses que ara tenen al seu càrrec i, per extensió, els xiïtes iraquians. I mentre altres ajuden a Herzbollah, perquè ajudi Síria en el seu combat contra Al-Qaeda. I mentre uns altres ajuden Al-Qaeda i l'ISIS a combatre els kurds i els xiïtes iraquians i sirians. I mentre joves musulmans "idealistes" saudites, europeus, americans, australians, ... es dessagnen en un conflicte que no sembla tenir un clar guanyador ... la producció de petroli segueix estable i les armes continuen a arribar a la zona, darrerament amb "finalitat humanitària".
I com l'Iran està corromput fins el moll de l'ós (Iran: Rogue trader), Pakistan està massa lluny i les monarquies del Golf no fan el pes, me temo que sé quin serà el país que vindrà a salvar la situació quan tothom estigui exhaust i sense forces per combatre'l. El país que concentrarà el pas dels oleoductes del Golf Pèrsic i del Caucas i tindrà la clau per enviar el petroli cap Europa o la Xina. El país pel que passaran les futures rutes de la seda entre Europa i la Xina (autopista i ferrocarril d'alta velocitat). Segurament el futur client més important de la industria de l'armament. Els russos el coneixen, els americans i els xinesos també. I alguns governs europeus fan com si no ho sabessin ... i segueixen donant-li llargues a la seva demanda d'adhesió.
Avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat a la secció de noticies d'economia de El Confidencial: Cotizalia. L'article, publicat el 25.06.2014, està signat per un antic estudiant de la UAB, Marc Garrigasait, i porta per títol: Cómo se financia el grupo yihadista ISIS.
Val la pena llegir-lo i et recomano que trobis un moment per fer-ho. Afegir que aquest article està basat en un altre publicat el 17.06.2014 al Financial Times: Selling terror: how Isis details its brutality. Bàsicament, es tracta de l'anàlisi dels Anual Reports de l'ISIS pels anys comptables del 2012 i 2013, on es detalla la freda comptabilitat del terror (sense estalviar les massacres, les conversions i els diners obtinguts per aquests mitjans), realitzada segurament per antics estudiants de les millors universitats europees i americanes i adreçada amb tota probabilitat als seus sponsors.
Els dos articles mencionen quins son els sponsors de l'ISIS, però com tothom ja ho sap i, fins i tot alguns clubs de futbol els llueixen a les seves samarretes cada diumenge, no afegeixen gran cosa més. I és una llàstima, perquè si es digués que ens trobem davant d'una guerra per procuració entre l'Aràbia Saudita i Qatar contra Iran, les coses estarien molt més clares. També ho estarien si es parlés molt més clarament del petroli que l'ISIS extreu dels pous a Síria i que exporta a través de Turquia. O la preocupació d'aquest darrer país perquè el Kurdistà Iraquià pugui exportar el seu petroli a través de ... Turquia! (Turkey urges US to lift obstacles on Kurdish oil sales, Financial Times, 14.08.2014).
I mentre uns ajuden els kurds perquè es protegeixin junt amb les altres minories religioses que ara tenen al seu càrrec i, per extensió, els xiïtes iraquians. I mentre altres ajuden a Herzbollah, perquè ajudi Síria en el seu combat contra Al-Qaeda. I mentre uns altres ajuden Al-Qaeda i l'ISIS a combatre els kurds i els xiïtes iraquians i sirians. I mentre joves musulmans "idealistes" saudites, europeus, americans, australians, ... es dessagnen en un conflicte que no sembla tenir un clar guanyador ... la producció de petroli segueix estable i les armes continuen a arribar a la zona, darrerament amb "finalitat humanitària".
I com l'Iran està corromput fins el moll de l'ós (Iran: Rogue trader), Pakistan està massa lluny i les monarquies del Golf no fan el pes, me temo que sé quin serà el país que vindrà a salvar la situació quan tothom estigui exhaust i sense forces per combatre'l. El país que concentrarà el pas dels oleoductes del Golf Pèrsic i del Caucas i tindrà la clau per enviar el petroli cap Europa o la Xina. El país pel que passaran les futures rutes de la seda entre Europa i la Xina (autopista i ferrocarril d'alta velocitat). Segurament el futur client més important de la industria de l'armament. Els russos el coneixen, els americans i els xinesos també. I alguns governs europeus fan com si no ho sabessin ... i segueixen donant-li llargues a la seva demanda d'adhesió.
1 comment:
See also, Indira A.R. Lakshmanan: Islamic State Now Resembles the Taliban With Oil Fields, Bloomberg 25.08.2014
Post a Comment