 |  |
 |  |
 |  |
 |  |
Avui es dia festiu a Suïssa. Un dia de festa nacional en el que recordem el Pacte federal del 1291, una data simbòlica de l'aliança de caràcter defensiu contra les tropes imperials dels Habsbourg que van signar els homes lliures dels Waldstätten, els tres cantons que es troben a l'origen del nostre país: Uri, Schwytz (que donaria nom al futur país) i Nidwald, als que s'afegiria poc després el cantó de Luzern.
Aquest any coincideix amb el 50è aniversari de l'exposició nacional que va tenir lloc a Lausanne. I hom recorda que els visitants d'aquella exposició van participar a una "enquesta sociològica", coneguda amb el nom de Un jour en Suisse, "Le carnet de Gulliver" on es pretenia impressionar al personal sobre els progressos de la informàtica de la època amb el tractament de les respostes amb els ordinadors d'IBM. Doncs bé, va resultar que el resultat de les respostes del personal van escandalitzar el govern fins el punt que van desaparèixer durant anys, i no s'ha retrobat el microfilm fins fa poc.
Per recordar aquells fets en clau de conya, s'han desplegat per la vila de Lausanne un munt de banderes suïsses amb un disseny audaç, que barreja els símbols més sagrats del país amb l'auto-derisió (punxa les imatges per ampliar-les i aviam que't semblen). I per acabar d'enfonsar el clau, la penya de pointdesuisse.ch ha fet una reedició força divertida d'aquella vella enquesta, amb algunes preguntes que podem trobar pel carrer.
En fi, una manera força més divertida d'encarar la festa nacional que la proposada pel responsable de les joventuts socialistes suïsses, un tal Fabian Molina, que proposa reemplaçar la bandera suïssa per la de la pau per lluitar contra els nacionalismes, en memòria del que està passant a Ucraïna, a Gaza i del 1er d'Agost de 1914 i la Primera Guerra Mundial.
Alguns diran que el tal Fabian podria estar orgullós de festejar el que van realitzar aquells homes lliures de les muntanyes, que van desafiar primer, i fer fora del país més tard, les tropes imperials dels Habsbourg. De l'estat confederal i d'una democràcia directa que ens envegen a tot el món. Tant com el respecte de les llengües minoritàries o la llibertat religiosa que, junt amb el dret d'asil, va permetre a centenars de milers d'europeus d'escapar a les carnisseries de les guerres de religió. A un refugiat anomenat Bakunin d'estar enterrat al cementiri de Berna o a un tio que es deia Lenin de tenir encara obert un compte obert en un banc d'aquest país.
Però com Fabian viu en aquest país, pot dir el que li vingui en gana. Perquè sap que, fins i tot aquells que no compartim les seves idees, ens deixarem la pell si cal perquè continuï poden expressar-les. De totes maneres no et negaré que se m'acaba de passar pel cap d'enviar-li al tal Fabian una cita de Jaume Perich: No me farcies de carordias, ni me remueldas las leporcias.
Per recordar aquells fets en clau de conya, s'han desplegat per la vila de Lausanne un munt de banderes suïsses amb un disseny audaç, que barreja els símbols més sagrats del país amb l'auto-derisió (punxa les imatges per ampliar-les i aviam que't semblen). I per acabar d'enfonsar el clau, la penya de pointdesuisse.ch ha fet una reedició força divertida d'aquella vella enquesta, amb algunes preguntes que podem trobar pel carrer.
En fi, una manera força més divertida d'encarar la festa nacional que la proposada pel responsable de les joventuts socialistes suïsses, un tal Fabian Molina, que proposa reemplaçar la bandera suïssa per la de la pau per lluitar contra els nacionalismes, en memòria del que està passant a Ucraïna, a Gaza i del 1er d'Agost de 1914 i la Primera Guerra Mundial.
Alguns diran que el tal Fabian podria estar orgullós de festejar el que van realitzar aquells homes lliures de les muntanyes, que van desafiar primer, i fer fora del país més tard, les tropes imperials dels Habsbourg. De l'estat confederal i d'una democràcia directa que ens envegen a tot el món. Tant com el respecte de les llengües minoritàries o la llibertat religiosa que, junt amb el dret d'asil, va permetre a centenars de milers d'europeus d'escapar a les carnisseries de les guerres de religió. A un refugiat anomenat Bakunin d'estar enterrat al cementiri de Berna o a un tio que es deia Lenin de tenir encara obert un compte obert en un banc d'aquest país.
Però com Fabian viu en aquest país, pot dir el que li vingui en gana. Perquè sap que, fins i tot aquells que no compartim les seves idees, ens deixarem la pell si cal perquè continuï poden expressar-les. De totes maneres no et negaré que se m'acaba de passar pel cap d'enviar-li al tal Fabian una cita de Jaume Perich: No me farcies de carordias, ni me remueldas las leporcias.
No comments:
Post a Comment