energy transition in germany

Si encara no coneixes: energytransition.de et proposo que li donis un cop d'ull per fer-te una idea de quin és l'estat d'avançament de la transició energètica a la RFA. Tot i que pots traduir les pàgines amb Google, al marge superior dret pots trobar altres opcions de traducció  a diferents llengües i també algunes publicacions en format PDF o EPUB que poden interessar-te. 

De les darreres entrades al blog, he retingut les següents: 

• 13.11.2014: A small town in Germany becomes a testing ground for a smart grid. Una petita ciutat del sud de Baviera Wildpoldsried (2600 hab) produeix actualment un 500% més d'energia renovable de la que necessita, i ven l'excedent a la xarxa. Aquest èxit no és exempt de reptes, incloent la manera d'integrar un tal superàvit local d'energia renovable a la xarxa general tot mantenint la seva estabilitat. Raó per la qual Auw i Siemens van triar aquesta localitat per provar una xarxa intel·ligent (smart grid) que estabilitzi automàticament la xarxa elèctrica.
• 12.11.2014: Taking the lead in the energy transformation. Moltes ciutats, regions i comunitats demostren actualment que el subministrament del 100% de les nostres necessitats totals d'energia amb fonts renovables és tècnica i econòmicament viable, i pot portar una àmplia gamma de beneficis als ciutadans, les empreses, les economies locals, els governs i el medi ambient per igual.
•  03.11.2014: Best in class: Belgian energy co-op Ecopower. Deixant de banda qualsevol tipus de xovinisme, la publicació reconeix que l'experiència de la cooperativa belga: Ecopower CVBA, han anat més lluny de tot el que s'ha fet fins ara a la RFA. Car han reeixit a fer dues coses alhora: construir les energies renovables que consumeixen i ser proveïdors d'energia dels seus inversors. Creada el 1991, la cooperativa compta amb 48 milions d'euros de patrimoni net, uns 40.000 clients ( "almenys 100 a cada ciutat a Bèlgica", equivalent a 1.4 per cent de totes les llars), prop de 50.000 membres, i 0 d'euros en deute a llarg termini. Probablement perquè el grup no se concentra en maximitzar els guanys, sinó en la venda a preu de cost i la repartició dels guanys entre els membres, Ecopower produeix l'energia renovable més barata del mercat: 19,25 cts./KWh, només lleugerament per sota de la mitjana del preu al detall a Bèlgica (molt per sota de la mitjana de 29 cts./KWh a la RFA).
• 30.10.2014: Germany’s Energiewende is shifting the energy paradigm – now it’s time to optimize. La RFA té una de les xarxes elèctriques més fiables del món. Però a mesura que continua l'execució de la transició energètica cap a l'ambiciós objectiu d'arribar el 2050 a gairebé el 100% de producció energètica basada en renovables, l'optimització serà clau per al seu èxit futur. Això demanarà de les millors fonts energètiques de substitució de per integrar la intermitència de l'energia eòlica i solar, un mercat energètic dinàmic que garanteixi una compensació justa per aquestes fonts energètiques de substitució, i una xarxa flexible i fiable basada en les tecnologies smart grid per optimitzar al màxim els recursos del costat de la demanda i una creixent cartera d'energia renovable..

active satellite orbiting earth

Avui m'agradaria compartir amb tu una pàgina que'n Grégoire tenia al seu espai i que val la pena visitar: The World Above Us. Active Satellite Orbiting Earth.

Es tracta d'una pàgina que, recolzant-se en una base de dades, creada per la Union of Concerned Scientists, presenta una representació gràfica dels 1'200 satèl·lits que actualment estan orbitant la Terra a partir de diferents criteris que pots seleccionar de manera interactiva.

L'escala de representació comença a partir de les orbites més baixes, és a dir, a partir dels 100 km, que és on per convenció  comença l'espai fins a ...



Ep! Que tal si et passes per la pàgina i li dones un cop d'ull? No deixis de desenvolupar els comentaris que acompanyen el gràfic, ni de passar el cursor de la rata pel damunt de cada cercle que representa un satèl·lit (la estació espacial internacional també hi és, of course) per veure les seves informacions. Espero que t'ho passis tant bé com jo m'ho he passat

swiss space systems

Fa cosa d'un any i mig que'n Grégoire va decidir plegar de la feina per treballar com a freelancer en el món de la comunicació.

El vaig creuar un parell de vegades pel carrer, vam petar la xerrada i vam riure com sempre de no recordo quina animalada. No havia tornat a saber res més d'ell fins que aquest matí m'he trobar un "I like" a linkedIn per un vídeo de Planet Labs que també vaig penjar al blog. 

Doncs res, que m'he passat pel seu espai per deixar-li un missatge i m'he trobat amb que el tio és cap de la comunicació de Swiss Space Systems. 

Passa't per l'enllaç de l'empresa i dones-li un cop d'ull al programa de vols en gravetat cero que llençaran a partir del segon semestre de 2015 per menys de 2'000 euros/persona. També al concepte de SpacePorts i al de la llançadora dedicada a la pujada en orbita de petits satèl·lits a baix cost. 

No sé si he fet bé, però li he dit a Grégoire que si les places de bidell de la companyia al SpacePort de Payerne no estan encara cobertes, que pensi en mi. Clar que, sinó fos el cas, podria conformar-me amb una plaça a la filial que la companyia té al Kennedy Space Center, a Florida. O, perquè no?, al Centre Europeu d'Operacions de Canàries, des d'on s'efectuaran els llançaments de satèl·lits a partir de 2018.

Consti que tot el que he dit va de conya, eh?  Que a mi, el que de veritat m'agradaria, és anar de personal auxiliar als vols de la llançadora!

global warming: some regions could benefit from it

Sempre se'ns ha presentat el canvi climàtic com un fenòmen on tothom és perdedor, però un estudi (1) realitzat per un equip de geògrafs de la Ludwig Maximilians Universität Munchen i dirigit per Wolfram Mauser posa en evidència que algunes regions se'n poden beneficiar (2).

El mapa que il·lustra l'article resumeix l'impacte previst en 2100 pel canvi climàtic sobre la distribució mundial de terres de conreu. Si actualment al voltant de 2/3 del total de terres potencialment aptes per a ús agrícola ja estan conreades, l'augment de l'extensió amb noves terres de conreu a l'hemisferi nord (verd), podria quedar contrarestada pel deteriorament de les existents, en particular a la mediterrània i nord d'Africa (marró), en absència de mesures d'adaptació, com l'augment de la irrigació. Basant-se en els requisits ambientals com el clima, el sòl i el terreny, l'equip de recerca es va concentrar en el probable impacte del canvi climàtic en 16 cultius alimentaris i energètics a tot el món, inclosos aliments bàsics com el blat de moro, l'arròs, la soja i el blat.

I a partir d'aquí, l'equip ens demostra amb un munt de formules matemàtiques, gràfics i projeccions el gran problema que tenen els universitaris quan no surten del seu món i acaben caient en vells tòpics propis d'èpoques d'un passat llunyà.

L'estudi pren com a base una sèrie de productes bàsics per l'alimentació, fent una abstracció total del sistema econòmic que condiciona els patrons de consum: un exemple actual i concret que l'estudi té raó a no analitzar, però que seria vàlid pels altres productes, seria el de les plagues a Centreamèrica i les sequeres a l'Africa, que estan fent baixar la producció del cacau. fent  pujar els preus d'aquest producte (3). Podem afirmar que, a partir d'un cert preu, un canvi en els hàbits de consum lligats a aquest producte serien imaginables? I pel que fa a la selecció de productes de l'equip de recerca?  

Com és fa què, en un moment com l'actual, on la demanda dels països emergents fa pujar els preus i la producció d'aliments està batent records (4) la única variant de l'equip de recerca estigui lligada a les superfícies de conreu disponibles, fent abstracció d'un fenomen que  no se li hauria d'escapar a algú que viu a Munic: l'abandó de les terres agrícoles als països de la UE  i de l'activitat agrícola de milers d'agricultors coincideix amb el moment en que Europa està polvoritzant tots els records de producció de blat i blat de moro (4).

I què passa amb les consideracions al voltant del què és una superfície de conreu en el moment en que les urban farmers comencen a desenvolupar-se a les viles (5) amb rendiments senzillament impressionants per costos d'inversió i preus de venda en baixa constant.

Es una llàstima que darrera del miratge dels seus càlculs, l'equip de recerca no s'hagi donat compte de que, més enllà del substrat físic, parlar d'agricultura: "It's the economy, ...!" .  I Munic està al bell mig d'un món que està canviant a tota velocitat. Només hauria calgut obrir les finestres per veure'l.

---

• (1) Florian ZABEL; Birgitta PUTZENLECHNER; Wolfram MAUSER: Global Agricultural Land Resources – A High Resolution Suitability Evaluation and Its Perspectives until 2100 under Climate Change Conditions. Plos One, 17.09.2014
• (2) Veure també a Wikipedia: Regional effects of global warming
• (3) Une pénurie de chocolat se profile dans le monde, Le Figaro, 17.02.2014
• (4) La production agricole mondiale continue d’augmenter, Contrepoints, 29.11.2013; iPhone, Google et céréales, Slate, 06.2014 
• (5)  Les urban farmers s'estan desenvolupant per diverses viles a Europa i Nord Amèrica. Un exemple podria ser el de UrbanFarmers AG, Zürich, amb centres de producció a Basel, Berlin, Zürich i The Hague. El principi?  Producció natural, intensiva, integrada, transport ecològic, just al costat del centre de consum i per preus ajustats.

a tech start-up just restored my faith in humanity

Les imatges per satèl·lit han revolucionat el nostre coneixement de la Terra amb imatges d'alta resolució disponibles en línia. Will Marshall, de Planet Labs (apunta't aquest enllaç!), ens proposa en aquest vídeo fer-ho millor, més ràpid i amb aparells més petits: satèl·lits no més grans de 10x10x30 cms, de baix cost de producció i de llançament que, quan funcionen en un clúster, proporcionen imatges d'alta resolució de tot el planeta, actualitzades diàriament.

El concepte de fabricació ha estat simplificat al màxim: el que ha permès crear, a partir de components standard, els primers satèl·lits a un garatge, concebre la producció d'una constel·lació de 28 satèl·lits (la més important que mai ha existit) i democratitzar les dades espacials ficant-les a l'abast de tothom.

El títol d'aquesta entrada: una start-up ha aconseguit tornar-me la fe en la humanitat, l'he agafat en préstec a Kevin Roose, del NYMag, perquè reflecteix exactament que és el que'n penso de l'equip de Planet Labs (veure presentació de l'equip i/o vídeo a vimeo).

---

referències:

• Will Marshall: Tiny satellites show us the Earth as it changes in near-real-time, TED Talks, 03.2014
• Nick Bilton, Quentin Hardy: Start-Ups Aim to Conquer Space Market, NY Times, 16.03.2014
• Glenn Fleishman: Nanosats are a Go!, Economist Tech Quarterly, 07.06.2014
• Quentin Hardy: A Start-Up Provides a Picture of Our Shape-Shifting Planet, NY Times, 13.08.2014
• Kevin Roose: A Tech Start-Up Just Restored My Faith in Humanity, NY Magazine, 21.08.2014

inversions en energia fotovoltaica i de biomassa

Els treballs per la construcció del parc fotovoltaic més gran d'Europa han començat aquest mes de novembre a ... Cestas (Aquitània). Es tracta d'un projecte que cobrirà la construcció de 25 centrals fotovoltaiques sobre unes 200 Ha, amb una inversió superior als 360 mio d'euros, destinada a produir 350GWh anuals, l'equivalent del consum d'una vila com Bordeus, que seran venuts a EDF per un preu estimat en 105 euros/MWh (més barat que l'energia nuclear!) La concepció del parc és molt simple i demostra que és possible construir en menys d'un any un projecte de gran talla per un cost de construcció ajustat i uns preus de producció competitius.

Altrament, la multinacional sevillana Abengoa ha estat seleccionada per construir la central de biomassa comercial més gran del món a Gant (Bèlgica). Aquesta central haurà de produir 215MW d'energia elèctrica integralment a partir de residus agroalimentaris i de la industria forestal. El principi és que la biomassa es transformi en vapor a alta pressió que fa moure una turbina de vapor per la producció d'electricitat. De manera similar a la central de Pierre-de-Plan (Lausanne, Suïssa), uns 100 MW d'energia tèrmica seran utilitzats per alimentar la calefacció de les industries i les residències de la vila.

Paradoxalment, el govern espanyol, en un país on el clima i l'activitat agrària afavoririen les inversions en centrals de producció d'electricitat  com les que acabem de veure, amb uns costos de construcció molt baixos i uns preus de producció per sota del nuclear, sembla estar molt més interessat per l'autorització d'explotacions basades en les tècniques de fracturació hidràulica. 

---

• Sud-Ouest - Photovoltaïque: bientôt le "plus grand parc d'Europe" aux portes de Bordeaux, 05.11.2014
• Enerzine - Lancement de la construction du plus grand parc photovoltaïque d'Europe, 07.11.2014
  
• France3 TV Aquitaine - Cestas : les travaux de la plus grande centrale photovoltaïque d'Europe ont commencé, 13.11.2014

• Enerzine - Abengoa va développer la plus grande centrale biomasse au monde, 17.11.2014

bastian baker

Anava per jugador de hockey sobre gel però, afortunadament, Bastian Baker, nascut el 1991 a Lausanne, es va dedicar a la musica. Espero que la seva veu i els temes que he penjat a la meva playlist t'agradin tant com m'agraden a mi.

bonus: Secret Concert at the Great Escape, Lausanne

solar cells research

Un equip d'investigadors de la North Carolina State University i de la Hong Kong University of Science and Technology han descobert que l'agregació a temperatura controlada d'una família de nous polímers semi-conductors est la clau per la producció a baix cost de cèl·lules solars orgàniques amb una eficiència que supera el 10.8% (1).

Al Centre Suisse d'Electronique et de Microtechnique de Neuchâtel (Suïssa) (2) han escollit la via del design arquitectònic davant de la de l'eficiència i han produït uns mòduls solars blancs basats en un film basat en nanotecnologia, que deixarà passar la llum infraroja i cèl·lules solars sensibles a aquest espectre de la llum (3).

---

• (1) New Materials Yield Record Efficiency Polymer Solar Cells, NC State University, 10.11.2014 i Aggregation and morphology control enables multiple cases of high-efficiency polymer solar cells, Nature Communications, 10.11.2014

• (2) Al CSEM també han desenvolupat la càmera que equipa Philae, el modul de la sonda Rosetta que s'ha posat al recentment al cometa Chury.
• (3) Les premiers panneaux solaires blancs, 20 Minutes, 18.10.2014

the world R&D spending shows China rising

Deia Mark Twain que "existeixen tres tipus de mentides: la mentida, la maleïda mentida i les estadístiques".
En això estava pensant jo mentre llegia un article a la prestigiosa revista Nature: China predicted to outspend the US on science by 2020 que, basant-se en un estudi que l'OCDE publica cada dos anys: OECD Science, Technology and Industry Outlook 2014, deia que el 2012 Xina va invertir el 1,98% del seu PIB en R+D, superant els 28 membres de la UE que, en conjunt, van invertir un 1,96%.

De totes maneres, la noticia sembla ser que Xina superarà els USA en inversió en R&D cap el 2020. Sols que ... a mi me passa el mateix que a l'equip de China Outlook, que practica l'escepticisme com a mètode pel que fa a les publicacions oficials, i prefereix quedar-se amb els fets: Doubts over impact of massive R&D spending.

Així doncs, jo també he decidit quedar-me primer amb un article que Nature va publicar a principis d'enguany: China tops Europe in R&D intensity, que'ns diu que una de les causes de l'avenç xinès respecte l'UE és l'ampliació d'aquesta, que ha fet baixar la mitjana de la investigació, en particular la de les empreses.

Ho confirmen les xifres de l'OCDE, que mostren un marcat contrast entre països com la RFA, amb una inversió en R&D del 2,98% del PIB (lluny davant de Xina!), i els nous membres de la UE, com ara Croàcia, amb el 0,75%. I si ens creiem les dades facilitades pel govern, la inversió a l'estat espanyol en R&D estaria al voltant del 1,3%, més lluny de la RFA que de la Xina. De totes maneres, caldria ser més prudents pel que fa a les projeccions i recordar que l'UE vol tornar a impulsar un 30% la R&D amb Horitzó 2020, el programa de recerca de la UE. 

Com a conclusió, dir que no pretenc discutir en cap moment el creixement impressionant de la Xina, sinó l'ús l'abús que hom fa de les estadístiques i de les seves projeccions.

3d printers could be used to build lunar bases?

El 2013 l'Agència Espacial Europea (ESA) i els seus socis socis industrials van estimar que la construcció d'una base lunar mitjançant la utilització de les tècniques d'impressió 3D era en principi viable. Des de llavors, han seguit investigant la utilització d'aquesta tècnica: des de la utilització de materials locals com la regolita lunar [ca] [en], les mesures dels blindatges per la protecció anti-radiació o el reemplaçament del liquid d'unió amb regolita fosa obtinguda gràcies a l'energia solar.

Aquest vídeo de Foster + Partners, ens presenta una missió hipotètica que tindria per objectiu la impressió 3D d'una base lunar. La ubicació escollida per la base es trobaria a la vora del cràter Shackleton al pol sud de la Lluna. Com la rotació de la Lluna és tal que el Sol només frega els seus pols en angles baixos, el resultat és un pic de llum gairebé constant al llarg de la vora del cràter Shackleton, al costat de les regions d'ombra permanent. La construcció a les rodalies d'aquest lloc oferiria energia solar abundant i l'alleujament del contrastos tèrmics extrems que hom pot trobar a la resta de la Lluna.

El passat mes d'octubre, més de 350 experts es van reunir durant dos dies al taller d'aplicacions espacials del European Space Research and Technology Centre (ESTEC) a Noordwijk (Països Baixos) per discutir sobre el potencial de la impressió en 3D - també coneguda com fabricació additiva - per transformar la forma en què opera la indústria de l'espai i començar a preparar normes comunes per al seu ús.

el poder de la teva curiositat i google translator

Hi ha encara molta gent que no s'ha donat del potencial de coneixement que pot trobar al telèfon que porta a la butxaca.

A l'imatge de la llàntia meravellosa d'Aladí, molta gent no sap encara que pot alliberar el més poderós dels genis del coneixement invocant una paraula: curiositat.

La majoria dels usuaris ja han descobert el potencial de motors de cerca com ara el de google per trobar allò que busquen a la xarxa (1). Altra cosa seria saber quantes persones tenen la curiositat d'anar directament a google.com (i no google.es, per exemple) i veure què canvia en el resultat de la seva recerca quan canvien de llengua (2).

Hi ha molta menys gent que té la curiositat d'anar a consultar un altre pou de coneixement que també pot accedir des del seu telèfon: Wikipedia. I, entre aquesta gent, sols una minoria contrasta el resultat de la seva recerca a l'enciclopèdia amb referents com l'anglès i l'alemany (3).

Però sols una minoria utilitza una de les aplicacions més impressionants que es troben al seu telèfon: google translate. Deixa'm resumir-te què pots fer amb aquesta eina (4):

• Pots traduir una paraula, una frase o un text (5) entre 80 llengües de manera bidireccional: entre elles el català.
• Pots entrar el text a ma (6), enganxar-lo després de haver-lo copiat a un altre lloc, dictar-lo amb el micròfon o fotografiar-lo amb la càmera del telèfon a partir de qualsevol imatge!
• Pots obtenir el resultat per escrit ( i copiar-lo i enganxar-lo on vulguis) o escoltar-lo per l'altaveu del teu telèfon.

A partir d'aquí, per l'amor de 10, no tornis a dir-me que has vist que he publicat tal o qual cosa però que no l'has pogut llegir perquè estava en anglès, francès ... i no ho entens.

Recorda també que google translator no és més que una eina. I que, de la mateixa manera que no pots pretendre comprar un xerrac i un martell i esperar que construeixin tot sols una prestatgeria, google translator no serà capaç de crear-te un text perfecte en una llengua de la que coneguis res. T'ajudarà a crear-lo però no et reemplaçarà.

I pel que fa al resultat d'una altra llengua a la teva, no cometis l'error que pots trobar a molts manuals d'instruccions de productes originaris d'Orient. Qualsevol traducció necessita ser corregida i adaptada a la llengua de destí i les seves varietats dialectals. I a l'imatge de l'aviació, que no va començar els seus passos amb una estació espacial internacional, no dubtis en enviar a google quina seria la traducció correcta si aquella que't proposa no et dona plena satisfacció. Sols així  avançarem en la bona direcció.

---

1. Malauradament, la manca de curiositat per saber com funciona el motor de cerca fa que una gran majoria no utilitzi les paraules clau adequades, de manera a obtenir el resultat desitjat, i sovint es troben davant d'una massa indigesta de respostes que hauran de triar.
2.  No ho has provat mai? Tingues la curiositat de fer-ho i deixa't sorprendre.
3. Recordem que Wikipedia no és res d'altre que el resultat de la feina d'un munt de persones que contribueixen desinteressadament a fer-la viure: la qualitat dels continguts i la seva extensió no són sinó el reflex de l'interès que comparteix la comunitat lingüística que alimenta l'enciclopèdia. Aquells que la critiquen, farien bé en demanar-se abans què han fet per millorar-la. 
4. Google Traductor: cómo funciona. Blog Oficial. 
5. També una pàgina web al teu navegador del teu ordinador! 
6. Des del teclat del teu telèfon o escrivint amb el dit o un estilet a la pantalla!

about 530 million years ago: the Cambrian explosion

El passat 07.11.2014, liveScience publicava un article: 'Big Bang' of Species May Be Explained by Continental Shift que presentava una teoria basada en la deriva continental per explicar l'explosió de les espècies durant el període cambrià.

Basant-se en l'anàlisi geològica de les roques i el seu paleomagnetisme, Ian Dalziel (Institute for Geophysics, University of Texas) avança una teoria segons la qual el paleocontinent de Laurentia hauria estat en contacte amb el sud de l'antic paleocontinent de Gondwana: la part que avui associaríem a les actuals Antàrtida i Amèrica del Sud. Ian Dalziel també avança en la seva teoria que la ruptura es va produir prop de les Muntanyes Ellsworth a l'oest antàrtic.

Per la resta, la deriva continental hauria provocat variacions en el nivell del mar que van donar lloc a l'aflorament de les enormes quantitats de nutrients i ... què tal si et llegeixes l'article?

street art: don mateo

Confesso que no havia escoltat parlar mai de Don Mateo: nom amb el que és conegut Mathieu Bories, artista francès que va viure a Berlín entre 2006 i 2013 i que actualment es dedica a donar classes d’art urbà a una escola de Lyon pel matí i, per la nit, sense que ho sàpiguen els seus alumnes, a crear art urbà amb un spray a la mà. Tot i seguir viatjant arreu del món, deixant la traça del seu talent als llocs més insospitats!

Et proposo donar un cop d'ull a una selecció dels seus treballs que va fer la penya de daily geek el passat 25.06.2014, un article que va publicar lyon capitale sobre l'artista el passat 16.07.2014. Pots trobar més informació a: pàgina web,[1][2], facebook, instagram, flickr, pinterest, youtube, vimeo, ...

hiperrealisme impressionant

A principis del mes d'octubre, CNN publicava unes imatges impressionants d'uns quadres realitzats per nou artistes hiperrealistes. Val la pena que li donis un cop d'ull en aquest enllaç. O, si ho prefereixes, pots donar un cop d'ull a la pàgina que la penya de daily geek va dedicar-li un mes després.

we can build great things if we come together ...

New York Times: Catalonia’s Human Towers as a Metaphor for Independence, 07.11.2014

el 9N votaré per tu

rom buddy band: ain't got money

Rom Buddy Band (home page, youtube) un grup francès creat el 2013 que't proposo descobrir

la mina de sal de Wieliczka

Agrandir le plan

Fem un tomb per l'impressionant mina de sal de Wieliczka , prop de Cracòvia, Polònia?  Google Street View ens permet passejar-nos per aquesta impressionant mina de sal on destaquen els seus llums d'aranya, fets amb sal, i un munt d'estàtues amb motius religiosos (estem a Polònia!) també fetes amb sal.

Tot i que els 300 km de galeries de la mina van començar a ser explotats des del s XIII, la mina es va convertir en un destí turístic des del s XV. El 1996 es va decidir d'aturar l'explotació car la protecció del patrimoni i el desenvolupament de l'activitat turística havien esdevingut incompatibles amb la seva explotació industrial. 

El primer llibre de visitants es va iniciar el 1775. La mina té un microclima únic: una temperatura constant de 14°C, un aire lliure de contaminació i al·lèrgens, ric en micro-nutrients, amb una temperatura constant, humitat alta, i lliure de radiacions nocives. Malauradament, la humitat també és la causa de que les seves escultures màgiques comencin a dissoldre's lentament.