Friday, October 23, 2015

how the 'memristor' could revolutionize electronics



Potser que un dia t'hagi donat per obrir un smartphone i li hagis donat un cop d'ull a un processador que, malgrat tenir unes dimensions minúscules, té pràcticament la mateixa potència que el d'un ordinador. En realitat el teu processador està constituït per un elevat nombre de transistors suportats pel silici, un material rígid que té la propietat de gestionar el flux d'electrons, i per tant la informació. Pel que fa a les dimensions cada cop més petites dels processadors, potser hagis escoltat parlar de la Llei de Moore, que porta el nom d'un dels creadors d'Intel que, en 1975, va establir que el nombre de transistors en un circuit electrònic es duplica aproximadament cada dos anys.

Si és veritat que fins ara aquesta llei s'ha demostrat precisa i ha marcat el ritme de l'augment de la potència de càlcul dels processadors, també ho és que hi ha un límit físic pel nombre de transistors que podem encapsular-se en un processador. I que ens estem acostant al llindar de la miniaturització d'aquesta tecnologia.

I és per parlar de la superació d'aquests límits, i potser fins i tot de revolucionar l'electrònica tal i com l'hem conegut fins ara, que cal parlar de Jennifer Rupp, responsable de la càtedra d'Electrochemical Materials al Swiss Federal Institute of Technology (ETH, Zürich). Però també directora d'un projecte revolucionari: Memristive Information Storage and Logics, que a la CNN presentaven així el passat mes de març:

El memristor pot significar la fi de l'electrònica i el començament d'una nova era anomenada "iònica". Si un transistor funciona utilitzant un flux d'electrons, el memristor aparella els electrons amb els ions, o àtoms carregats elèctricament. 

En un transistor, una vegada que el flux d'electrons és interromput pel tall del corrent elèctric, tota la informació es perd. No obstant això, un memristor pot recordar la quantitat de càrrega que fluïa a través d'ell, i igual que llapis USB retindrà les dades encara que no hi hagi corrent elèctric. Això pot fer que un ordinador s'encengui i s'apagui com una bombeta sense pèrdua de dades, car la memòria RAM ja no s'esborraria quan la màquina s'apaga.

Comparats amb els transistors, una altra diferència fonamental és que els memristors poden escapar dels límits del codi binari. Car, a diferència d'un transistor, que es basa en codis binaris, un memristor pot presentar diversos estats: zero, un mig, un quart, un terç, i així successivament ... Un canvi revolucionari en la metodologia de la computació que permetria crear equips "intel·ligents" que operen en una forma que recorda a les sinapsis en el cervell. Lliure de les limitacions dels 0s i 1s, els ordinadors més potents serien capaços d'aprendre i prendre decisions, en última instància, de fer un salt endavant per crear una intel·ligència artificial similar a la humana.


Més informació a:

No comments: