Friday, July 22, 2016

sardines millésimées ...

laperledesdieux.com

La segona setmana del mes de Juliol Lluïsa va tornar de Nantes amb un souvenir sorprenent.

Un parell de llaunes de sardines millesimées. Unes sardines que, preparades manualment à l'ancienne, sembla que milloren el seu gust amb el temps. Aquestes sardines es conserven i van millorant el seu gust durant almenys 10 anys! sempre que paris compte de donar-lis la volta a la llauna al menys cada sis mesos, a fi de que estiguin sempre amarades en l'oli.

També va portar uns pots de fleur de sel envasats a Saint-Hilaire-de-Riez i moltes ganes de tornar-hi. Quan ho faci, miraré d'anar-hi!

4 comments:

Israel Hands said...

A Nantes només vam ser-hi de passada,però no m´estranya gens que na Lluïsa tingui ganes de tornar-hi.I ,ja a les portes de la Bretanya,pots trobar-te amb coses com les que t´ha portat de souvenir.He donat un cop d´ull a la web de "sel de Vie" i he alucinat amb la varietat de productes que tenen,ja no només de la sal,sinó també aprofitant el que ofereix l´entorn com la "Moutarde a la Salicorne".També veig que treballen amb uns preus força assequibles, si ho comparo amb els que tenim aquí.Poser si que haurem d´anar a donar un tomb per Saint-Hilaire-de-Riez.

Roy Batty said...

Nantes, la Loire i pel damunt de tot, en Jules Verne i les machines de l'île ... Tampoc m'he aturat encara mai, però ara que hi ha un vol directe amb EasyJet des de GVA crec que valdrà la pena de deixar-me caure. La veritat és que també vaig anar de passada, perquè el lloc on volia arribar el més aviat possible era al Golf de Morbihan ...

Tornant als productes del terroir. Si dius que has al·lucinat amb els productes de la penya de sel de vie, Lluïsa m'ha dit que va al·lucinar amb la mantega que servien amb tot, també amb el marisc. Imagino que es tracta de la mantega bretona de Bordier: Beurre Bordier au sel fumé et cristaux de sel fumé gallois d’Anglesey, Beurre de Baratte aux Algues, ...

Israel Hands said...

Vaja tio,jo també m´havia mirat lo del Golf de Morbihan,aprofitant que Carnac és a tocar.En vista de tot,m´ho hauré de repensar a veure si ens podem allargar un viatge d´aquests.I les mantegues...en fi,una manera encertada més ,d´aprofitar el que t´ofereix l´entorn.

Roy Batty said...

Es la meva opinió, i val el que val. Però me sembla que amb Carnac passa el mateix que amb Interlaken. Son llocs que atreuen una gran massa de penya que, després (i generalitzo), s'oblida del que hi ha al voltant i marxa a tota pastilla sense veure gran cosa més, perquè quan torni ha d'explicar a la feina que ha fet el recorregut oficial: i no es pot anar per la vida dient que hom ha visitat Bretanya i no ha visitat també Normandia.

Nosaltres, com manava la tradició, també vam anar a Carnac. Però vam tenir la sort de trobar tots els càmpings dels voltants plens a rebentar. I això ens va obligar a buscar-ne més lluny. Va valer la pena! Vam veure una pila de poblets i de platges (també de megàlits!) que altrament mai no hauríem vist. I com les dates coincidien amb les del "Festival Interceltique de Lorient" ... doncs què afegir? Ah, si! Afegir que si aneu a Morbihan no deixeu de passar per Vannes i que mireu de trobar una "crepperie" bretona autèntica.