 |
Fa poc més de 5 anys va néixer Google+ amb l'objectiu desbancar a Facebook de la seva posició dominant al sí de les xarxes socials. La veritat és que Mark Zuckerberg es va ficar dels nervis i es va implicar en una guerra on tots els cops estaven permesos contra el nou challenger.
Google li va aplanar el camí amb una política de forceps cap els seus usuaris que, de cop i volta, es trobaven amb un compte obligatori a Google+, sense el qual no podien comentar un vídeo a YouTube (no parlem ja de crear un canal), Picasa desapareixia per donar lloc a un Google Photos totalment integrat a Google+ o Hangouts passava pel damunt de la privacitat i es dedicava a difondre el teu status a tots els altres usuaris.
Quan Google es va donar compte de l'error i va independitzar tots aquests serveis, deslligant-los de Google+, el mal ja estava fet. No sé si Facebook va guanyar la guerra, però Google l'havia perdut. I llavors van començar les campanyes inspirades pels nois de Zuckerberg i executades pels seus evangelistes anunciant l'enterrament de Google+ dia si, i dia també. Una campanya que va arribar al seu paroxisme durant 2015.
Al bell mig d'aquesta guerra, que a molts ens recordava les velles batalletes entre els usuaris de WordPerfect i els de Word, els de Apple i els de Windows, ens trobem aquells que mai no hem trobat el nostre lloc ni a Facebook ni a Twitter.
Segurament perquè som uns asocials que no sabem trobar una resposta adequada quan algú ens informa que està amb gent que no coneixem, prenent quelcom que mai consumiríem a un bar on mai no aniríem. També està l'assumpte de com ha crescut la canalla i lo simpàtics que surten a una foto que mai sospitarien que els seus pares enviarien a gent que ells no coneixen de res o, pitjor encara, que esperen no creuar mai més a la seva vida. O la historia d'acceptar com amics a gent que a penes coneixem i que ens odiaran a mort si no ho fem.
Això val pel Facebook, perquè en el cas de Twitter val a dir que alguns no tenim la inspiració necessària per enviar i rebre insults les 24h del dia per gent que s'amaga darrera de pseudònims, des dels que envien texts agressius amb una qualitat d'escriptura deplorable que pretén justificar-se darrera de les limitacions d'un SMS. Gent que si bloqueges pot enviar-te un assassí a sou a casa teva per fer-te pagar cara aquesta ofensa.
I mentre els evangelistes de Facebook es dedicaven a anunciar la mort de Google+, uns quants vam decidir seguir compartint des d'aquesta plataforma aquells articles, imatges o vídeos que hem trobat interessants: sense tenir en compte els 'likes', si tenim més o menys 'amics' o de si algú se sent obligat a deixar un comentari.
Si que és veritat que aquells que ens hem quedat responem força a la definició que hom fa dels techies. Però tret d'algunes despistades que s'havien equivocat de xarxa social (o potser no), en general he tingut contactes amb gent super interessant que m'ha après moltes més coses de les que sabia abans d'obrir el meu compte.
I com la setmana passada el meu compte a Google+ va superar les 500'000 visites, me quedaré amb el sentiment de que els meus posts també han creat un cert interès entre un bon nombre de gent, i que val la pena seguir compartint amb ells allò que vagi trobant interessant en el futur ... Al menys el temps que duri, perquè Google acaba de fitxar a Chris Poole, fundador de 4chan, com a responsable de Google+ i reconec el meu escepticisme sobre el resultat que pugui tenir aquesta decisió.
Google li va aplanar el camí amb una política de forceps cap els seus usuaris que, de cop i volta, es trobaven amb un compte obligatori a Google+, sense el qual no podien comentar un vídeo a YouTube (no parlem ja de crear un canal), Picasa desapareixia per donar lloc a un Google Photos totalment integrat a Google+ o Hangouts passava pel damunt de la privacitat i es dedicava a difondre el teu status a tots els altres usuaris.
Quan Google es va donar compte de l'error i va independitzar tots aquests serveis, deslligant-los de Google+, el mal ja estava fet. No sé si Facebook va guanyar la guerra, però Google l'havia perdut. I llavors van començar les campanyes inspirades pels nois de Zuckerberg i executades pels seus evangelistes anunciant l'enterrament de Google+ dia si, i dia també. Una campanya que va arribar al seu paroxisme durant 2015.
Al bell mig d'aquesta guerra, que a molts ens recordava les velles batalletes entre els usuaris de WordPerfect i els de Word, els de Apple i els de Windows, ens trobem aquells que mai no hem trobat el nostre lloc ni a Facebook ni a Twitter.
Segurament perquè som uns asocials que no sabem trobar una resposta adequada quan algú ens informa que està amb gent que no coneixem, prenent quelcom que mai consumiríem a un bar on mai no aniríem. També està l'assumpte de com ha crescut la canalla i lo simpàtics que surten a una foto que mai sospitarien que els seus pares enviarien a gent que ells no coneixen de res o, pitjor encara, que esperen no creuar mai més a la seva vida. O la historia d'acceptar com amics a gent que a penes coneixem i que ens odiaran a mort si no ho fem.
Això val pel Facebook, perquè en el cas de Twitter val a dir que alguns no tenim la inspiració necessària per enviar i rebre insults les 24h del dia per gent que s'amaga darrera de pseudònims, des dels que envien texts agressius amb una qualitat d'escriptura deplorable que pretén justificar-se darrera de les limitacions d'un SMS. Gent que si bloqueges pot enviar-te un assassí a sou a casa teva per fer-te pagar cara aquesta ofensa.
I mentre els evangelistes de Facebook es dedicaven a anunciar la mort de Google+, uns quants vam decidir seguir compartint des d'aquesta plataforma aquells articles, imatges o vídeos que hem trobat interessants: sense tenir en compte els 'likes', si tenim més o menys 'amics' o de si algú se sent obligat a deixar un comentari.
Si que és veritat que aquells que ens hem quedat responem força a la definició que hom fa dels techies. Però tret d'algunes despistades que s'havien equivocat de xarxa social (o potser no), en general he tingut contactes amb gent super interessant que m'ha après moltes més coses de les que sabia abans d'obrir el meu compte.
I com la setmana passada el meu compte a Google+ va superar les 500'000 visites, me quedaré amb el sentiment de que els meus posts també han creat un cert interès entre un bon nombre de gent, i que val la pena seguir compartint amb ells allò que vagi trobant interessant en el futur ... Al menys el temps que duri, perquè Google acaba de fitxar a Chris Poole, fundador de 4chan, com a responsable de Google+ i reconec el meu escepticisme sobre el resultat que pugui tenir aquesta decisió.
- Rocambola. (2016): Google+ cumple 5 años, ¿cuál es su futuro? - Rocambola. 28.06.2016
- Bolton, Doug. (2016): Google Plus reassures users it won't become a 'den of infamy' following hiring of 4chan founder Chris Poole. The Independent. 09.03.2016
- García Martínez, Antonio. (2013): How Mark Zuckerberg Led Facebook’s War to Crush Google Plus - Vanity Fair 07.03.2013.
- Del Moral, José A. (2012): BBVA y el futuro de Google+ - Alianzo. Blog de Redes Sociales. 13.01.2012
No comments:
Post a Comment