 |
| Barcelona, New York, USA |
El passat 06.07.2016 estava veient la soporífera primera part del partit Portugal-Gales quan vaig decidir fer zapping i vaig caure a una emissió de la RTS: Chez toi? Chez moi? Una emissió on es tracta d'identificar a un altre país una ciutat que porti el mateix nom que una ciutat suïssa i fer un intercanvi de famílies escollides entre l'una i l'altra, i seguir amb la càmera uns xocs culturals que no sorprenen a ningú.
La ciutat suïssa que van seleccionar era Interlaken, al Berner Oberland. Tot el que puc dir és que si l'equip de producció tenia al cap de buscar les ciutats homònimes als USA, podia haver escollit Interlaken (New Jersey) o Interlaken (California). Però finalment van escollir Interlaken (New York) que té la gràcia d'estar entre dos llacs: Cayuga Lake a l'est i el Seneka Lake a l'oest, ambdós en el grup dels Finger Lakes.
Sobre l'emissió en sí ... francament, he vist coses molt més interessants a la meva vida. Ara bé, després de recórrer la zona amb Google Maps i veure una varietat brutal de topònims per a tots els gustos, vaig caure sobre un que va retenir tota la meva atenció: Barcelona, un petit hamlet de la vila de Westfield (New York) a la riba del Lake Erie, del que no sé si va donar el seu nom al far del port o si el va prendre d'ell. Me va fer gràcia que el lloc es presenti com un destí d'escapades romàntiques (Niagara Falls està més lluny, al Nord), de platja i envoltat de vinyes.
Diuen que no saps mai on la vida t'ha de portar. Però, a menys de circular amb l'ajuda d'un GPS xinès sense traducció, jo tinc dubtes de caure mai en aquest paratge. I, francament, també els tinc de que mai siguis tu qui es deixi caure.
Ara bé, si per donar la nota a la feina, mai et passa pel cap d'anar-hi i decideixes no anar a sopar amb els Amish (si te'n vols anar de farra amb els Amish que viuen pels paratges ... mira de seguir els consells que't donen) una passejada pels comentaris que la penya ha anat deixant sobre els hotels, restaurants i cafès de la zona et deixa força clar que has de fer molta atenció amb el lloc on et deixis caure, perquè t'arrisques a trobar-te amb un servei pèssim, un vi infecte i un menjar altament saturat en greixos. I francament, no crec que valgui la pena travessar l'Atlàntic per experimentar sensacions que no tindràs cap problema en trobar a la Costa Daurada. Per ser justos, també he de dir que he trobat comentaris positius de francesos i italians sobre alguns dels restaurants de la zona. Ara bé, com he tingut la mala sort de caure en restaurants francesos i italians que no recomanaria al pitjor dels meus enemics, deixaré aquesta informació entre parèntesis.
En fi, et deixo fer un tomb pels paratges amb Street View, ja veuràs que no et prendrà massa temps.
La ciutat suïssa que van seleccionar era Interlaken, al Berner Oberland. Tot el que puc dir és que si l'equip de producció tenia al cap de buscar les ciutats homònimes als USA, podia haver escollit Interlaken (New Jersey) o Interlaken (California). Però finalment van escollir Interlaken (New York) que té la gràcia d'estar entre dos llacs: Cayuga Lake a l'est i el Seneka Lake a l'oest, ambdós en el grup dels Finger Lakes.
Sobre l'emissió en sí ... francament, he vist coses molt més interessants a la meva vida. Ara bé, després de recórrer la zona amb Google Maps i veure una varietat brutal de topònims per a tots els gustos, vaig caure sobre un que va retenir tota la meva atenció: Barcelona, un petit hamlet de la vila de Westfield (New York) a la riba del Lake Erie, del que no sé si va donar el seu nom al far del port o si el va prendre d'ell. Me va fer gràcia que el lloc es presenti com un destí d'escapades romàntiques (Niagara Falls està més lluny, al Nord), de platja i envoltat de vinyes.
Diuen que no saps mai on la vida t'ha de portar. Però, a menys de circular amb l'ajuda d'un GPS xinès sense traducció, jo tinc dubtes de caure mai en aquest paratge. I, francament, també els tinc de que mai siguis tu qui es deixi caure.
Ara bé, si per donar la nota a la feina, mai et passa pel cap d'anar-hi i decideixes no anar a sopar amb els Amish (si te'n vols anar de farra amb els Amish que viuen pels paratges ... mira de seguir els consells que't donen) una passejada pels comentaris que la penya ha anat deixant sobre els hotels, restaurants i cafès de la zona et deixa força clar que has de fer molta atenció amb el lloc on et deixis caure, perquè t'arrisques a trobar-te amb un servei pèssim, un vi infecte i un menjar altament saturat en greixos. I francament, no crec que valgui la pena travessar l'Atlàntic per experimentar sensacions que no tindràs cap problema en trobar a la Costa Daurada. Per ser justos, també he de dir que he trobat comentaris positius de francesos i italians sobre alguns dels restaurants de la zona. Ara bé, com he tingut la mala sort de caure en restaurants francesos i italians que no recomanaria al pitjor dels meus enemics, deixaré aquesta informació entre parèntesis.
En fi, et deixo fer un tomb pels paratges amb Street View, ja veuràs que no et prendrà massa temps.
No comments:
Post a Comment