Friday, November 11, 2016

una visió personal de les eleccions usa del 2016

Els resultats de les darreres eleccions presidencials americanes han reeixit a ficar nerviosos a tots els defensors del sistema: els que el defensen per activa, però també als que el defensen per passiva fent veure que s'hi oposen. He llegit i escoltat moltes rucades. Tantes que, finalment, m'he dit que potser valdria la pena fer un comentari basat en dades i deixar a d'altres expressar el que puguin tenir al ventre.

Comencem per mirar-nos els resultats de les eleccions presidencials des del 2008?
  • Amb un 58% de participació del cens electoral (un 5,6% d'increment del vot respecte a les anteriors eleccions), Barack Obama va guanyar les eleccions del 2008 a John McCain amb 69 milions de vots contra gairebé 60 milions de vots del seu adversari (1). 
  • Amb un 55% de participació del cens electoral, Barack Obama va guanyar les eleccions del 2012 a Mitt Romney amb 66 milions de vots contra gairebé 61 milions de vots del seu adversari (2). 
  • Amb un 56% de participació del cens electoral, Donald Trump ha guanyat les eleccions del 2016 amb 230'000 vots menys que Hillary Clinton: 59'692'974 vots contra els 59'923'027 de la seva adversària (3) 
Es a dir.
  • En 2008 Barack Obama va guanyar amb més vots que a les dues eleccions que seguirien amb la més alta participació electoral des de llavors.
  • Trump ha guanyat les eleccions del 2016 gràcies als grans electors, però no en nombre de vots:, car ha obtingut 230'000 vots menys que Clinton.
  • Ni Trump ni Clinton han arribat a millorar -per molt poc- els vots del candidat menys votat en aquestes tres darreres eleccions presidencials: John McCain en 2008. 
  • Entre el seu primer mandat i el segon, Obama ja va perdre 3,6 milions de vots. Clinton ha perdut gairebé 6 milions de votants respecte als que van votar Obama en el seu segon mandat. Trump també ha perdut votants respecte als que havia obtingut Mitt Romney: "només" 1 milió i quart de votants en comparació amb els 6 milions de votants de Clinton. 
  • Tenint compte del lleuger augment de la participació electoral,  7 milions i quart de votants no ho han fet en aquestes eleccions ni pel candidat republicà ni per la candidata demòcrata. 
Podria continuar afegint que, durant la campanya electoral, els mitjans de comunicació que defensaven a la candidata demòcrata, presentaven el seu potencial com portaestendard del feminisme (4), però que el 53% de les dones blanques que s'haurien hagut d'identificar amb Clinton han votat per Trump. O afegir que Wisconsin i Michigan, dos estats clau on Clinton va perdre enfront de Sanders a les primàries, van preferir votar a Trump que a la candidata demòcrata (5). O afegir que, malgrat les astracanades que Trump hagi pogut deixar anar sobre els latinos o els negres mai no hauria guanyat aquestes eleccions si no hagués tingut un mínim suport electoral en ambdues comunitats.

Quan els defensors de l'establishment per activa (dretes) i per passiva (esquerres?) realitzen que darrera del vot a Trump es troba el descontent general dels votants amb unes polítiques que no han fet res d'altre que arruïnar les seves vides des de fa anys: el partit demòcrata ha perdut prop de 10 milions de votants des de 2008. Quan realitzen que no ha servit de res la pressió dels mitjans de comunicació, econòmics, financers, empresarials, etc., sobre els votants a fi que prenguin la decisió que a ells els interessa: Trump no ha arribat a obtenir els vots que va obtenir John McCain en 2008. Quan realitzen que res de tot això no ha funcionat, s'inventen enquestes electorals a peu d'urna per demostrar que darrera del vot a Trump hi ha un electorat format exclusivament pels treballadors blancs, racistes i misogins de l'Amèrica profunda.

Aquests treballadors, que tinc com el sentiment de que ningú considerava com racistes quan van votar massivament a Barack Obama durant dues legislatures, i que han fet guanyar en vots a Clinton -però no en grans electors-, de cop i volta, s'han transformat en la causa que fa trontollar els pilars de l'establishment.

Sobre ells vaig publicar fa poc una entrada en francès en aquest blog a la que't proposo donar un cop d'ull (6). Si no tens temps per llegir-lo. o la llengua de Molière no és el teu fort, vull proposar-te que't llegeixis dos articles escrits a The Guardian per periodistes dels que ja no en queden. Dos articles publicats a un diari d'esquerres, traduïts a l'espanyol i publicats per un diari d'esquerres: eldiario.es, abans de les eleccions presidencials. Dos articles brutals sobre aquests treballadors americans que estan patint actualment uns atacs d'una violència inusitada de la part dels defensors de l'establishment:
I mentre l'establishment per passiva es concentra en les astracanades que Trump ha deixat anar durant la seva campanya, i evita ni tant sols mencionar el que ha dit sobre el pressupost de la defensa, sobre el perill d'escalada del desplegament de tropes a la frontera amb Rússia, sobre la nebulosa del finançament del EI, sobre el futur de l'OTAN, sobre el cost dels productes farmacèutics, sobre les polítiques del New Deal aplicades a l'estat de desastre de les infraestructures, sobre la globalització o sobre el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), terrenys en els que les coincidències entre l'esquerra europea i Trump coincideixen al 100% , vull deixar clar si cal que no tinc per Trump més simpatia de la que pugui tenir per Clinton: cap ni una per cap dels dos! També vull deixar clar que, més enllà del tema de l'avortament o del retorn dels immigrants il·legals als seus països d'origen, tinc dubtes més que seriosos de que Trump porti a terme moltes de les seves idees: potser perquè no sabrà com tirar-les endavant, potser perquè se les tiraran enrere al Senat o al Congrés. Car, per si a algú se li ha oblidat, Trump no ha comptat fins ara amb el suport del Partit Republicà. I als USA, les institucions de l'establishment pesen molt més que la figura del president. Molts 'periodistes' semblen haver-ho oblidat.

En resum. Amb menys vots que els que va traure McCain quan va perdre les eleccions contra Obama en 2008 i amb menys vots que Clinton, no és Trump qui ha guanyat les eleccions, sinò Clinton que les ha perdut. Pels discursos sobre la xenofòbia dels treballadors blancs americans, val més llegir-se altres pàgines a la xarxa.


  1. Wikipedia: United States presidential election, 2008
  2. Wikipedia: United States presidential election, 2012
  3. Wikipedia: United States presidential election, 2016
  4. Sobre la línia editorial dels mitjans de comunicació i sobre el "feminisme" de Clinton, et proposo llegir els comentaris dels lectors en resposta a aquest article AGUILAR NACHER, Imma: El voto 'a la contra' o la era de la postpolítica, eldiario.es, 09.11.2016
  5. CHIENTAROLI, Natalia: Wisconsin y Michigan, dos estados clave donde Clinton perdió frente a Sanders en las primarias, the guardian traducció de l'article en espanyol a eldiario.es,  09.11.2016
  6. USA: la lutte des classes, version 3.0

No comments: